Seguim, ni un pas enrere, ara es l'hora, no tenim por ......son alguns de les frases que es van fer servir per "vendrens" que la República Catalana era possible. Des del 27S, alguns independentistes, jo en soc un, varem creure el que ens deien els polítics. El camí cap a la República Catalana era imparable i amb la victòria per majoria absoluta al Parlament ens hi portarien en 18 mesos. Molts pensarem que 18 mesos era poc temps per fer "un país nou", i encara mes quan en aquella ocasió va ser la CUP la que amb la negativa d'investir Artur Mas, va estar a punt d'engegar-ho tot a "norris" i forçar unes noves eleccions. Ja a la "prorroga", Artur Mas va donar un pas al costat i va proposar Carles Puigdemont per ser investit president. Arrancava a empentes i rodolons la legislatura que ens hauria de portar la independència. A l'estiu però, la CUP no va donar suport als pressupostos de JxSí i això va fer trontollar de nou la legislatura. Puigdemont es va sotmetre aleshores a una qüestió de confiança, que de no haver superat, hauria provocat la convocació immediata d'eleccions. LA CUP va tornar a fer confiança en el president amb la condició que es faria un referèndum en el termini d'un any. Molts varem avisar que un nou referèndum unilateral, ( per que el govern espanyol no s'avindria a fer-lo, ), seria un nou 9N, però des del govern de JxSí se'ns va dir que aquest referèndum, acordat o no, seria vinculant i se'n aplicaria el resultat. Ens van dir que s'intentaria dialogar amb tothom per que el referèndum fos acordat amb el major nombre de formacions polítiques del parlament i amb el vist i plau de l'estat. La resposta del govern de Rajoy va se un NO rotund. Davant aquestes negatives, el govern de JxSí va decidir seguir endavant i va triar l' 1 d' Octubre per celebrar el referèndum. Com no podia ser d'un altre manera el govern de l'estat va recorre al Tribunal Constitucional, ( que es el braç judicial del govern, ), que va declarar el referèndum il·legal. Malgrat que cap partit amb representació al parlament li donava suport tret de la CUP, JxSí tenia la ferma decisió de seguir endavant, peti qui peti. ( Després hem sabut que no era ben be així. ). Per fer l' 1-O efectiu i poder-ne aplicar el resultat, es van aprovar al Parlament, amb molt d'enrenou, les lleis de transitorietat, que sobre el paper haurien de permetre la transició de l'estat autonòmic a la República Catalana. El dia 1-O es va celebrar la votació de mes de dos milions de catalans, que des de primera hora de la matinada varem anar als col·legis electorals per defensar les urnes de les forces repressores, ( P.N. i G.C. ), que van "carregar" i atonyinar nens, avis, i a tothom que es posava pel mig que únicament volia votar pacíficament. Fa unes setmanes hem sabut mitjançant la declaració de Marta Rovira que ella va voler aturar el "referèndum" al migdia, però Puigdemont no va voler, argumentant que potser seria pitjor. Neus Munté va declarar davant el jutge que tothom sabia que l' 1-O no va ser un referèndum. Artur Mas va dir que tot el que es va fer, tothom sabia que no tenia mes recorregut i que era tot simbòlic.
Dos milions de catalans i catalanes vam anar a votar per la República, varem rebre cops, varem aturar el país i una vegada mes els polítics ens van fallar. Malgrat que el SI va guanyar el referèndum per mes d'un 90%; ( els unionistes no van reconèixer el referèndum i per tant no van recomanar no anar a votar, ); El govern de JxSí no va complir la promesa d'aplicar el resultat i Puigdemont, el dia 10-O va fer una declaració de la República Catalana, que només va durar 8 segons per que tot seguit el mateix president la va deixar en suspens. Fa uns dies ha reconegut que aquella suspensió va ser un error. La decepció d'una gran part de l'independentisme va ser gran, però varem fer confiança amb Puigdemont i les seves "jugades mestres".
Davant d'aquest desafiament a l'estat, Rajoy va demanar a Puigdemont que li ratifiques per escrit si havia declarat la República o no, i va posar en marxa el mecanisme d'activació de l'article 155, que amenaçava d' aplicar si a Generalitat no contestava o la resposta era afirmativa. D'aquesta manera varem arribar al 26 i 27 d'octubre on van passar coses molt estranyes. Malauradament crec que mai sabrem la veritat de que coi va passar aquells dos dies, per que els "actors" principals, ens han donat versions diferents i mutants del que va passar. El 26 ens van dir que Puigdemont estava decidit a convocar eleccions en un intent de frenar el 155. El 27 es va desdir, i va portar al Parlament la proposta de declaració de la República que es va aprovar la tarda del 27 per 70 vots a favor. Segons Puigdemont, el motiu d'aquest canvi radical de postura va ser que el govern espanyol no li va donar garanties de que la convocatòria d'eleccions aturaria el 155. Altres fonts asseguren que ERC va amenaçar de sortir del govern si es convocaven eleccions i que respectaven la decisió però no la compartien. Potser, i dic potser, per que això es una opinió meva, Puigdemont va tenir por de ser titllat de traïdor i es va fer enrere. Es un punt que no sabrem mai del cert, però no oblidem que Gabriel Rufiàn va fer un tuit on parlava de 155 monedes de plata. ( Rufiàn va dir després que en aquest tuit no es referia a Puigdemont. ). Alguns alcaldes del PDeCAT van dir que deixarien el partit i algun va presentar la dimissió.
Sigui com sigui, finalment la tarda del 27 el parlament aprovava la DUI, amb força enrenou per la desaprovació de C's-PP-PSC que van abandonar l'hemicicle. Però vet aqui que després de l'aprovació, tothom se'n va anar cap a casa. A la gent que hi havia concentrada a la plaça St. Jaume, per si s'havia de fer front a algun tipus de reacció de l' estat espanyol, se'ls va dir que tornessin cap a casa. Rajoy amb el suport del Psoe i C's, va aplicar el 155, va dissoldre el parlament i va cessar a tot el govern, president inclòs. Els independentistes no enteníem res, i encara ara no ho entenem, i des del govern se'ns deia que dilluns el govern seguiria treballant per la República als seus despatxos. Dilluns, però, cap conseller va anar a "treballar" i varem saber que Puigdemont s'havia "exiliat" a Brussel·les. Pocs dies després, Junqueras, Forn, Rull, Turull, Romeva, Mundó, Bassa, Borràs entraven a la preso, on ja estaven tancats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, "els Jordis". A hores d'ara, Junqueras, Forn i els Jordis, encara estan tancats.Els altres han pogut sortir sota fiança. La raó de no defensar la República, ens han dit que va ser la probable repressió violenta de l'estat, fins i tot amb l'exercit. Aquesta no defensa de la República va ser un altre gerro d'aigua freda pels independentistes que esperarem quelcom mes dels nostres polítics. A partir d'aleshores tot ha anat pel pedregar. Tots els consellers empresonats i els membres de la Mesa, així com alguns investigats com Artur Mas, Marta Rovira o Neus Munté han renegat de la República, i de l' 1-O, acceptant la constitució i acatant el 155, que, com a estratègia de defensa pot ser acceptable i fins i tot aconsellable, però després de fer aquestes declaracions no es concebible que ells mateixos tornin a liderar el projecte de República. Després de les eleccions del 21D i malgrat que en campanya el principal objectiu era restituir al govern cessat per seguir cap a la República, hem pogut comprovar que el PDeCAT i sobretot ERC han decidit abandonar la via unilateral; amb l'excusa de recuperar les institucions i començar a governar volen tornar a l' autonomisme. Aquest "putairamonetisme" ha fet impossible la investidura de Puigdemont, que finalment ha donat un pas al costat i proposant Jordi Sànchez com candidat a la presidència. ERC va dir en un principi que Sànchez era el candidat de JxCAT i que no estava consensuat i que per "legitimitat" li tocava a Junqueras. Hores després el mateix Sabrià rectificava i anunciava que acceptaven a Jordi Sànchez. Diumenge però ERC la tornava a vessar, amb la publicació d'un article de Joan Tardà on demanava als independentistes mes alçada de mires per mirar d'eixamplar les bases amb els Comuns i el PSC. No cal dir que l'hi han "caigut" per totes bandes i de tots colors, però es que sembla que s'hagi oblidat que el PSC dona suport a l'aplicació del 155, mitjançant el qual tenim presos polítics, i que va votar en contra de l'acostament d'aquests presos a Catalunya.
Roger Torrent després d'una nova ronda de contactes amb els partits del parlament, ha proposat el candidat Jordi Sànchez per la sessió d'investidura que tindrà lloc dilluns 12 de març a les 10 del matí. Aquesta investidura però tampoc te cap garantia que es pugui materialitzar, per que al marge que l'acord entre ERC i JxCAT no esta tancat, la CUP ja ha manifestat que no li donarà suport si no hi ha un programa per desenvolupar la República, ja que el que li han presentat fins ara es clarament autonomista. A mes se li ha d'afegir que Jordi Sànchez es a la preso de Soto del Real i no esta gens clar que el jutge Llarena el deixi sortir per assistir al ple. No podem oblidar tampoc, que si finalment pot ser investit, haurà de tornar a preso amb la dificultat que això comporta. Un embolic de cal ample i que ningú sap com sortir-ne.
Ànec Lluc
