" Nova politica"..v.s.." Vella politica" ...............res de nou.

               Nova politica, vella politica. Fa un temps que amb l'apariciò a la politica de formacions com Podemos, o més recentment, Barcelona en comù, Ahora Madrid o Guanyem Badalona en comù, s'ha començat a parlar d'una "Nova politica", que tenia que substituir a la "vella politica", que fa més de tres dècades que fan el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol. Ciutadans, el partit d'Albert Rivera, tot i que ja feia anys que és presentava - sense gaire èxit, tot sigui dit -, també sen's va presentar com de la "nova politica", al fer el salt a la politica a la resta de l'estat.

               Tret de Ciudadans que ja comptava amb estructures de partit, degut a la seva presència a Catalunya, les altre formacions és presentaven com a moviments assamblearis. Podemos des d'el primer moment, és va presentar com l'esperit del 15 M. Pablo Iglesias, va asumir de seguida el rol de lider, d'aquest moviment assambleari, càrrec que ja no ha deixat, i continua exercint, ara que Podemos ja s'ha constituit com un partit politic, a l'ùs. Al costat de Pablo Iglesias, podiem veure a Juan Carlos Monedero i Iñigo Errejon, nº 2 i 3 de la formaciò de Podemos. Tots tres, com la majoria de membre de la direcciò, que s'han anat incorporàn després, provenen del mon universitari. La raò de ser de Podemos, segons explicaven ells mateixos era acabar, amb la "vella politica", ja que ells portaven un altre manera de fer politica més participativa i propera a la gent. També volien acabar amb el bi-partidisme, que feia que des de 1982, PP i Psoe, és repartisin el pòder. És va posar de moda allò de "acabar amb la casta". Gràcies aquest discurs, i a les promeses que han anat varian, cada cop que s'acostaven unes eleccions.

               Tant Podemos, com Ciutadans, han aprofitat els microfons i la tv, que els han donat molta més presència que a qualsevol altre, i han sabut vendre la imatge de regeneraciò i lluita contra la corrupciò. Malauradament, tot ha quedat en paraules. Ni regeneraciò politica, ni lluita contra la corrupciò. Valgui com a mostra, el suport que han donat ambdues formacions, a politics que porten 30 anys al pòder, i alguns imputats per corrupciò, i aqui estan. El propi Monedero, va haver de fer una complementaria, per uns diners que habia cobrat, i no habia declarat. Almenys però, aquest ha plegat del partit.

               Ja a les primaries que va fer Podemos arreu de l'estat, hi va haver moltes irregularitats, i acusacions de "tupinada" a diverses federacions provincials o regionals. No és va poder demostrar res, però és curios que a tot arreu guanyes el candidat "oficial" que comptava amb el suport de la direcciò de Pablo Iglesias. Ho deixarem en curios. Després i malgrat les reiterades acusacions de casta, cap al PP-Psoe, s'ha reunit amb el Psoe, amb qui ha pactat, li ha fet regals al rei Felip VI, s'ha fet la foto amb l'eurogrup del PP, vaja, que esta fent el que tant criticava.

                Ciutadans, que també volia ser el regenerador de la politica, amb els mateixos arguments que Podemos, ser l'alternativa als partits que portaven governant molts anys. Estranya manera de fer-ho, és donar el suport necesari, perque a Andalusia i a Madrid, tornin a governar Psoe i PP, respectivament, i a més, tots dos emmerdats en els dos grans casos de corrupciò a la politica espanyola. Aixi doncs, de regeneraciò i lluita contra la corrupciò, res de res. Els vots que han aconseguit, han servit per facilitar que tornin a manar els mateixos.

               En l'ambit municipal, dues formacions han revolucionat el panorama politic. Al Ajuntament de Madrid, Manuela Carmena de Ahora Madrid, que sembla ser una formaciò vinculada d'alguna manera amb Podemos, tot i que Carmena ho nega, li ha pres l'alcaldia a Esperanza Aguirre, tot i que el PP va ser la força més votada. El Psoe de A. Miguel Carmona, va donar l'alcaldia a Carmena, tot confiant amb la "nova politica". Pocs dies després de agafar el timò de l'alacaldia, Carmena va fitxar a dit al marit de la seva neboda. Ja comencem. Més sagnant és però el cas de BCN on Ada Colau ha "endollat" al seu marit, el nº 2, Pisarello a la seva parella, i Janet Sanz, a la seva. No és il·legal, però és lleig, molt lleig.

               A més, sembla ser que en el cas d'Ada Colau, pren decisions sense consultar res amb la oposiciò. Cal recordara, que Ada Colau és alcaldessa, gràcies al suport de partits que, tot i quedar-se a la oposiciò, van votar favorablement la seva investidura. Precisament, Albert Bosch d'esquerra repúblicana, que va ser un dels que va votar favorablement, ha escrit una carta oberta a Ada Colau, a Vila web, on és queixa de la prepotencia amb que pren decisions, quan només, va treure 11 regidors, lluny dels 21 de la majoria absoluta.

                Aixi doncs, els màxims exponents de la que s'anomena "nova politica", només ho són de cara a la galeria. A l'hora de la veritat, el pòder és el pòder, i un cop s'agafa, s'entra en la mateixa dinàmica, que tenen els politics que tan has criticat abans d'arribar. Potser si, que entren amb bones intencions, i potser si volen lluitar contra un sistema, que cada dia queda més clar que no funciona. El problema ràdica, en que volen combatre el sistema des de dintre, i acaben "engollits" pel propi sistema.

                A Catalunya estem inmersos en un proces, que ens ha de servir per construir un nou pais, per evitar aquest tipus de coses. No sé si ens en sortirem, però per ganes que no quedi.....

                                                                                                   Ànec  Lluc

                                                                                 

1, 2, 3,.....Les llistes bessones.......

                  Aquesta setmana, s'ha produit un fet, que si bé pot considerar-se com excepcional, també podem dir que no ha sorprès a ningú, o a gairebé ningú. Em refereixo, esta clar, a la trencadissa de la federaciò de Convergencia i Uniò. Era una ruptura anunciada, i potser si que per a alguns ha estat una sorpresa, no tan el fet de trencar-se, perque les desavinences entre convergents i unionistes ve de lluny, sino el fet en sí matèix, i que convergència donès el pas de trencar. Però com que aixo, ja ho he explicat en l'anterior article del bloc, pasem ara a veure que és el que pot pasar d'ara en endavant.

                  Molts pensen, de fet, diuen més que pensen, que Mas s'ha quedat sol, ara que ha partit peres amb Uniò. Clar que això ho diuen, curiosament, els contraris al proces, que fins fa poc, feien servir les desavenences entre Mas i Duran, per la batalla politico-dialèctica que tenia lloc al parlament o als pasadissos. Doncs, jo crec que és tot al contrari, i convergència i Mas al capdavant, podràn assumir plenament el compromis amb el full de ruta que es va signar al gener amb esquerra repúblicana de catalunya.

                  1 ) Com ha dit avui el president Mas, en un acte de convergència a Molins de rei, ha arribat l'hora de posar el turbo, i enfilar la recta final cap a les plebiscitaries del 27S. Per fer-ho, ha demanat a convergència fer un pas enrera, per poder fer una llista electoral, que si fins avui, haviem anomenat, "llista del president",i avui Mas, en un gest que l'honora, tot i que alguns hi veuran coses estranyes i mutius ocults, ha dit que enlloc de "llista DEL president", l'anomenem com "llista AMB el president".És un matis petit i potser insignificant, però és un gest, i en politica, els gestos són importants. Aquesta llista estarà formada per politics de convergència, llogicament, i altres persones de diferents ambits socials i politics de Catalunya. En un altre gest, ha manifestat que si la societat civil, dona un pas endavant, ell s'apartarà i no encapçalarà la llista, tot i que penso que és el millor lider que el proces pot tenir.......Ja tenim la primera.

                  2) La CUP, ja va manifestar des d'un primer moment,que ells farien la propia llista. Ja ho van deixar molt clar, quan fa uns mesos, i després de l'exit del "Butifarrèndum" del 9N, pel qual Mas, Ortega i Rigau estan imputats, es va intentar fer una "llista única de país", encapçalada o no pel president Mas, i amb la participaciò de l'Anc, Omnium, i altres entitats socials i que no va haver-hi acord, per dur-la a terme. Doncs bé, com deia, la Cup va dir que faria la seva propia llista, amb el punt programàtic de la independència, com a base. Després s'ha sumat i compromés amb el full de ruta, signat entre Cdc i Erc, al gener, encara que amb matissos. Fidel als seus princípis, no ha volgut saber res, d'altres formacions d'esquerres que se li han apropat, si no tenen la independència com a prioritària i irrenunciable.......Ja tenim la segona.

                  3 ) He deixat la llista de esquerra repúblicana de Catalunya la tercera, perque si bé en un principi, semblava que Erc, presentaria una llista de partit, al igual que la Cup, perque, com la Cup, va rebutjar la "llista única de país", que va proposar Mas, en el seu moment. Dic semblava, perque, en un article al diari "ara", Junqueras explicava la intenciò d' Erc, de presentar pel 27 S, una llista sense sigles, que agrupés les forces independentistes d'esquerres, que es podia anomenar "Aliança per la República". Hores més tard, el mateix Junqueras, desmentia que renunciesin a les sigles, però sí que volien agrupar a tota l'esquerra que aposta per la independència.( Ara matèix, no se qui pot ser aquesta esquerra, perque podemos, icv, psc, i proces constituent, han deixat clar que la independència, no és la seva prioritat, mutiu pel cual, la Cup no en va voler saber res. Arrufat va declarar que hi ha partits que fan campanya amb l'odi a Mas, i en fer-lo fora. ). Per acabar d'embolicar la troca, en unes declaracions a Singular Digital, Junqueras ha dit que el que pretenen amb la seva llista,"Aliança per la República Catalana", es implicar forces no-independentistes en el proces constituent, l'endemà del 27 S. Això, per més voltes que hi dono, no ho acabo d'entendre, però si ha de sumar, benvinguts síguin. També ha dit, que ha estat escollit per encapçalar aquesta llista d'esquerres.......Ja tenim la tèrcera.

                  1, 2, 3. Ja tenim les tres llistes. Però no són bessones, pensareu. Doncs no, no són bessones, i per una banda, és bo, perque són tres llistes que volen aconseguir el major nombre de vots per l'independentisme. Perque si és cert, que una és representativa de l'esquerra més ràdical, l'altre pot representar a l'esquerra més moderada, i l'altre pot fer-ho del centre-dreta, però totes tres representen als catalans que volem la independència, per dignitat, per historia, i per fer un pais nou, perque no ens puguin dir, que ni tan sols ho vam intentar. A mi personalment, em feia més pachoca una "llista unitaria", però un cop descartada aquesta opciò, tant se val que n'hi hagi dues, tres o quatre, el que és necesari es que el 27 S, la suma de totes elles siguin suficients, per poder iniciar el proces cap a la independència. A partir d'ara, les tres llistes també haurien de ser "bessones" a l'hora de fer campanya per convencer indecissos, i/o simpatitzants d'altres formacions, perque esta clar, que els necesitem a tots.

                                                                                                   Ànec  Lluc

                    

                                                  

Convergencia es desfà d'Uniò......

               

                                                                                     

Res  és  per  sempre

                 Aquesta setmana hem viscut un fet molt important pel futur d'aquest pais que és Catalunya. Quan només falten tres mesos per les eleccions del dia 27 de setembre, s'ha produit la ruptura definitiva, ara si de debò, de la federaciò que formaven Convergencia democràtica i Uniò democràtica, des de fa trenta-set anys.

En aquets trenta-set anys, i sobre tot, després de la marxa de Jordi Pujol, i l'elecciò d'Artur Mas com a succesor de Pujol, les relacions han estat tenses, amb picabaralles i diversos punts de parer. Aquestes picabaralles, s'han fet més frecuents i amb més intensitat, des de que Convergència va fer el gir independentista, encapçalats per Mas, fart ja d'anar a pidular a Madrid, i responen al crit majoritari del poble de Catalunya, expresat en diverses manifestacions al carrer, l'onze de setembre.

Fins ara, Uniò, que sempre havia estat favorable a un dialeg amb l'estat, i fer una consulta legal i acordada, anava fent la viu-viu, al costat de Mas, però més aviat posant pals a les rodes del proces. En Duran, ha carregat sempre contra Erc, i mai li ha semblat bé, que el full de ruta de CDC sigui compartit per Erc. Per aclarir posicions de cara al 27S, la direcciò de Uniò, va decidir fer una consulta interna, per saber si els miltants fan costat al full de ruta de CDC-ERC, o junts amb CDC, preparen un full de ruta, per negociar amb l'estat. Enlloc d'una pregunta, van fer un "missal", on és feia dificil saber, que havies de votar. Sigui com sigui, va guanyar per molt poc, la opciò "oficialista" d'en Duran, i aixi li van fer saber al seu soci, convergencia. Artur Mas i CDC, implicats com el primer amb el proces independent, que ja no te marxa enrera van donar un ultimatum a Uniò, perque en un termini de tres dies, decidisin si volen/poden assumir el full de ruta signat amb Erc. Uniò, va reunir la direcciò, i van decidir que no podien assumir el full de ruta, i per tant, tot i que no donaven per trencada la federaciò, si posaven els seus càrrecs a disposiciò del president Mas. La resposta de CDC no és va fer esperar i va ser contundent. És trancava la federaciò, i Rull anunciava que el projecte CIU s'havia acabat. Els tres consellers d'Uniò al govern seran substituits, i és repartiran els càrrecs, com a dos partits, amb dos portaveus al congrès de Madrid, els propers dies o setmanes.

                La ruptura de CIU, enforteix al president Mas i a CDC, perque els deixa el cami lliure cap a la independencia. Ens els darrers dos anys, Uniò només ha estat un llast per Convergencia. La prova del que dic, és que gran part dels vots que ha anat perdent CIU, han anat a parar a Erc, que ha apostat clarament per la independencia, davant l'ambigüitat de CIU. És posible que una part d'aquets vots, els recuperi, ara que ha deixat anar a Duran, que era com el frè de ma. Val a dir també, que quasi bé la meitat dels miltants d'Uniò,és posible que acompanyin Mas, donat que a la consulta del 14 J, el resultat va ser del 53% al 46%, a favor de la tesis d'en Duran de seguir marejant la perdiu.

                 Hi ha qui no ho veu aixi, i la oposiciò ha carregat durament contra Mas, acusant-lo de trencar la federaciò, mogut per la seva dèria independentista. Iceta l'ha acusat fins i tot de ser el responsable de la devallada del Psc. L'Alicia li ha dit que el que tenia que fer era plegar i demana perdò als catalans. Ciutadans, també considera que sense Uniò, Mas s'ha quedat orfe, i hauria de presentar la dimisiò, degut a la ingovernabilitat de la generalitat, amb la sortida del govern de tres consellers. Res més lluny de tot això. El MHP Mas, te ara les mans lliures, per seguir lideran el proces, i encapçala una "llista del president", on anirian, a més d'homes de Cdc, els sobiranistes d' Uniò, membres de l'ANC,Omnium etc.

                No se com han fet els calculs, ni des de quina perspectiva ho veuen, però tots aquells que seguim/coneixem minimament la politica catalana, sabem que amb aquesta ruptura que s'hauria d'haver produit fa molt temps, s'enforteix el proces, i s'enforteix el lideratge de Mas. Ara cal esperar a veure la llista, que donarà a coneixer, o si  més no, ens donarà més informaciò de com sera. També haurem d'esperar a dilluns per saber qui ocupa el lloc dels consellers d'Uniò que abandonen el govern.

             Ciutadans s'ha afanyat a oferir als miltants d' Uniò, i fins i tot a la mateixa cúpula, incorporar-se al partit. El partit de Rivera, vol aconseguir d'aquesta manera, els diputats que no treu amb les urnes.

              Ahir Junqueras, va anunciar que Erc deixaria de banda les sigles per fer una llista d'esquerres, que és podria anomenar Aliança per la República Catalana, per mirar de sumar gent d'altres partits . Donat que podemos, per boca d'Albano Dante Fachin, que és el candidat escollit en primaries pel 27S, ha deixat molt clar que no volen la independencia, i que la Forcades ha dit el mateix, no se a qui és que vol sumar Junqueras.Després ha matissat, que si portarà les sigles, tot i que s'hi podra afegir gent de totes les sensibilitats de l'esquerra catalana.

              Per tant, ara sembla que hi haura tres llistes, una de "dretes", una de "esquerres", i la de les CUP, que han manifestat sempre que, tot i signar el mateix full de ruta que CIU-ERC, farà la seva propia llista. De tota manera, ja sigui amb  una, dues o tres llistes, el que cal, és aconseguir una majoria clara el 27 S, a favor de la independencia, per fer el proces constituent i un govern de concentraciò, per emprendre el cami que ens ha de portar a la llibertat.

                                                                                                       Ànec  Lluc

                                                      

Tots contra Mas........o quasi tots...

       

                                                                   

         

               Mai hauria pensat que algun dia escriuria això. Mai he sigut convergent, ni tan sols li he donat el meu vot, tret de les autonòmiques de 2012. Confeso que el meu vot era per Erc. Ara però he de reconeixer que m'agrada molt la feina que esta fent Artur Mas i Cdc al capdavant del proces. Des de Madrid, des de Catalunya, i moltes vegades des de dins de casa, ha estat atacat, insultat, denúnciat i ara fins i tot, pot acabar inhabilitat.

               Hem arribat molt lluny, en el cami de la independencia. i si fa uns quants anys, algú haguès dit que seria Ciu, qui lideres un proces cap a la independencia, l'haurien tancat per boig. Molts fan campanya, dient que Mas i Ciu no són de fiar, però curiosament, l'unic que no ha variat el discurs, es ell, mentres que n'hi ha altres que només miren pels interesos de partit. De fet, i per ser justos, he de dir que la Cup, també és mostra fidel als seus principis, i tot i que no coincideixen en la forma, estan d'acord en el fons, i són conscients que no tindrem la independencia, si no anem tots junts. Són molt significatives, les abraçades entre Artur Mas i David Fernandez, tot i els escarafalls que han fet alguns partits " d'esquerres".

                 És va acostant el 27 S, i arriba l'hora de la veritat. Ara tothom és treu la careta, i alguna penja " l'habit "i surt del convent per llençar-se a l'arena politica. Podemos i Proces Constituent, han deixat clara la seva postura. Per ells la prioritat no és la independencia, sino fer fora a Mas.

                  El "flamant"escollit candidat al 27S, l'editor de la revista "cafe amb llet", Albano Dante Fachin, ha manifestat clarament, que no vol la independencia. Bé, al menys ho diu clar. Per ells, la prioritat són evitar les retallades i l' eix social. El que no diu, no sap o no vol saber, és que sense eix nacional, no hi ha eix social. No siu, no sap o no vol saber, que les retallades venen imposades des de Madrid. que a més d'ofegar-nos econòmicament, ens ve al rescat, i ens deixa els nostres diners, amb interessos. ( Puta i pagant el llit.). Tampòc és cap sorpresa, perque la Gemma Ubasart ja va dir que farien una campanya basada en l'odi a Mas. El xicot de "cafe amb llet" també és un lluitador anti-Mas. Si algu ha llegit la revista, veura que és un monogràfic antu Ciu-Mas. Això és Podemos a Catalunya. Cada dia estic més convençut, que els ha creat l'estat per aturar el proces sobiranista, que ells no han pogut.

                     Els de Proces Constituent, és a dir l'ex-monja Forcades i Arcadi Oliveres, que en un principi semblaven voler la independencia, tot i que mentre feiem la V, ells encerclaven "La Caixa", ara la Forcades, un cop abandonat el convent, diu que vol la independencia però sense Mas, que ve a ser el mateix que demanar la lluna. L'Arcadi, deixa anar que assolir la independencia és secundaria, i que cal prioritzar laa justicia social. Curiosament, és el mateix discurs que te Icv, que no són ni carn ni peix, i han d'anar a remolc d'altres formacions per no perdre la cadira.

                      Ara, els Podemos-Proces Constituent-Icv, volen impulsar, un gran bloc d'esquerres de cara al 27S, per lluitar contra Mas i fer-lo fora de la generalitat, tot i que Podemos ja ha dit que no ho veu factible. Han intentat acostar-se a la Cup, però els "cupaires" ja han deixat clar que per ells la independencia és de màxima prioritat i Quim Arrufat, ha dit que hi ha partits que viuen de " matar a Mas", en clara referencia a Podemos,Proces Constituent i Icv.

                      Pel que fa a Ciu, també ha arribat l'hora de clarificar posicions i deixar-se d'ambiguitats. Ha donat un ultimatum a la direcciò d' Uniò, perque deideixi si s' uneix al full de ruta signat per Cdc i Erc, on també hi han les Cup, amb matissos. Ara mateix, Uniò esta analitzant l' ultimatum per prendre una decisiò. En la consulta interna que va fer Uniò el 14 de juny, va quedar palesa la divisiò que hi ha al si del partit. Els favorables a la independencia s'han reunit aquest matí amb L'Anc i Omnium, i el president Mas ja ha dit que compte amb ells.

                       D' esquerra republicana, ja hauriem d'estar acostumats a que en faci una de calenta i una de freda. Tot i que sempre ha manifestat el seu suport a Mas, i manifesta voler la independencia de totes, totes, els darrers pactes que ha fet amb la colau a BCN, o amb Podemos al poble de Junqueras, que no ha volgut prometre el càrrec amb la formula de l'Ami, ens fan dubtar....En fi, Erc sempre sera Erc.

                       De tota manera, segueixo pensant, que una llista unica de pais, quan tocava, ens haguès estalviat tot això. perque les eleccions s´haurien fet abans de les municipals, i amb els resultats de les plebiscitaries a les mans, els tacticismes i partidismes, haurien anat d' un altre manera. Però com que això ja ha passat, i no podem tornar enrera, el que tinc clar és que el 27S, votarè la llista de pais, que sembla que farà Mas perque el que hem de tenir molt clar, és que primer toca Independencia i després dretes o esquerres. En aquest cas, l' ordre dels factors si altera el producte.


                                                                                                Ànec  Lluc

ERC-CIU ....Un altre de freda.....

              Va costar molt arribar a consensuar un full de ruta que signessin els dos partits majoritaris que, a priori, aposten per la independencia. Personalment, crec que la millor opciò era la llista unica i amb eleccions plebiscitaries, o com les volguem anomenar, a celebrar abans de les municipals. No va poder ser, perque no hi va haver forma de que és posesin d'acord.
Va arribar a un punt, on tot se'n podia anar a fer punyetes, i a ultima hora, i després de la intervenciò de l'ANC, Omnium i l'AMI, Mas i Junqueras, Erc i Ciu, van presentar conjuntament el full de ruta a seguir des d'aleshores i ,en cas de guanyar-les les forces sobiranistes, despres de les eleccions plebiscitaries, que el president Mas, va fixar pel 27 de Setembre. Molt llarg ens ho "fiaven". La Cup va dir que si afegia, amb algunes esmenes. Icv, Psc, C's i el PP, no només no s'hi afegien, sino que el consideraven una bogeria, a part d'il·legal.

              El proces rebia aixi una nova empenta, quan tothom és pensava que el "souffle" s'estava desinflant. Davant la inminent convocatoria d'eleccions municipals, Ciu i Erc, coincidien en qualificar aquestes eleccions com una primera volta de les autonòmiques del 27S. Els  independentistes, estavem convençuts, que s'havia de votar en clau sobiranista, perque la independencia i la creaciò d'un nou pais, ha de començar als ajuntaments. Jo també ho crec.
Amb més raò encara, quan dies abans de les eleccions, i a requeriment de Societat Civil Catalana, la Junta Electoral va fer despenjar les estelades dels llocs públics, per considerarlos símbols antidemocràtics. En alguns ajuntaments, van haver de ser els mossos, els que les despengesin. La Junta Electoral, però, no va seguir elmateix criteri amb els simbols franquistes que encara hi ha als nostres carrers.

              Un cop passades les eleccions, i fruit dels resultats, pocs eren els llocs on algun partit tenia majoria suficient per governar. S'havia de pactar. Durant la campanya, Erc i Ciu, van dir que és donarien suport, allà on fos possible, per tal d'aconseguir ajuntaments favorables al proces, i a la independencia de Catalunya. Doncs bé, res de res. A l'hora de la veritat, han prioritzat els interessos de partit, que els del país. Dos dels casos més clars, s'han donat a Barcelona i a Sant Vicenç dels Horts.

              A Barcelona, tot i que en un principi, Bosch va anunciar que una condiciò indispensable per donar suport a Ada Colau, que va ser la llista més votada, era que signés el compromis de sumar-se al full de ruta, i a l'entrada de BCN a l'AMI. De moment no ha fet ni una cosa nil'altre, i els socis de l'Ada a BCN en comú, que són Icv i Podemos, s'han declarat contraris a la independencia, i només estan a favor del dret a decidir, però per decidir-ho tot, diuen. Malgrat això, Erc votarà favorablement a la investidura de Colau, sense cap contrapartida i no descarten entrar al govern de la ciutat més endavant. Bosch ha dit que ho fan per responsabilitat, i que tenen el compromis, no escrit de que farà un full de ruta barceloní, i és sumarà al'AMI.

                A Sant Vicenç dels Horts, poble d'on sera alcalde Junqueras, Erc ha triat pactar amb Podemos, enlloc de fer-ho amb Ciu. Fins ara, Junqueras era alcalde amb Ciu i Icv. Podia haver seguit amb la mateixa coaliciò, perque Ciu te un regidor, igual que Icv, mentre que Podemos en te dos. Junqueras ha escollit Podemos, que no és independentista tal i com han afirmat diverses vegades els seus liders. Sense anar més lluny, el flamant escollit candidat de Podemos pel 27S, Albano Dante Fachin ha declarat, que és favorable al dret a decidir, pactat amb espanya i contrari a la independncia.

                A altres llocs, sembla que Ciu també ha decidit pactar amb el Psc, i fer la "sociovergencia", sense anar més lluny, a Blanes per exemple, i la veritat és que no acabo d'entendre res.
De debò no s'adonen Ciu-Erc que aquestes coses, només fan que donar municiò a aquells que disparen contra el proces ? . Si és una estrategia, per intentar sumar més, a vegades, aquestes estrategies acostumen a tenir l'efecte contrari, i sovint, aquell que intenta agradar tothom, acaba sense agradar ningú. I el proces ja te prou enemics, com per disparar-nos trets al peu. Clar, que per disparar-nos trets al peu, els catalans som uns cracks.

                 Hem d'entendre, que si no anem tots plegats, esquerres i dretes, de d'alt o d'abaix, no arribarem a " Itaca". I si no arribem a Itaca, ni més justicia social, ni beques ni drets ni res de res, perque mentre depenguem de Madrid només tindrem engrunes. I només podrem decidir amb que ens gastem aquestes engrunes. Ens haurem de governar en base a prioritats.

                 Estem a meitat de juny, mig juliol i mig agost, quasi be tothom esta de vacances, i el 27S, que sembla tant lluny, és a tocar. No veig cap campanya per explicar als indecisos les bondats de la independencia, que és el que necesitem per guanyar. O ens hi posem d'una vegada o ja podem plegar. Perque si el 27 S, no aconseguim una majoria sobiranista clara, haurem "begut oli".
De moment, però, veig als partits més preocupats per resultats personals o de partit, que pel país, i aixi no anem bé.


                                                                                                    Ànec  Lluc
                 

Ciutadans....(pels pactes els coneixereu.)..

               

                                                                               

                    Després de les eleccions municipals i autonòmiques a algunes CCAA, i degut al repartiment de vots, la governabilitat d'alguns ajuntaments i comunitats, depén dels pactes que és puguin arribar a fer, entre els diferents partits
A molts ajuntaments, és farà prevaldre, la norma no escrita de deixar governar a la llista més votada, tot i que en alguns, és donarà la circunstancia, de que no sera aixi, i és crearà una aliança, amb dos, tres, o més partits. És el cas, per exemple de Badalona, on Xavier Albiol, no renovarà l'alcaldia, ja que malgrat que els populars han estat la força més votada no han aconseguit ni tan sols l'abstenciò de ningú per poder governar.

                    A aquestes eleccions han concorregut dues formacions "noves" en l'ambit politic espanyol. Per una banda Podemos, de la mà de Pablo Iglesias, que a les autonòmiques andaluses del 22 de març, va treure un bon resultat, encara que no tant com preveien les espectatives i enquestes. Els seus 15 escons, però el feien decisiu, alhora de posibilitar la investidura de Susana Diaz, cosa, a la que s'ha negat repetidament. L'altre partit, era Ciutadans, d'Albert Rivera, que tot i portar alguns anys a la politica catalana, ara ha decidit fer el salt a espanya, i al igual que Podemos, el resultat a Andalusia amb 9 escons, obria unes grans espectatives a la resta d'espanya.Val a dir, que C's, també eren decisius per fer presidenta Susana Diaz, si s'avenien a pactar amb el Psoe, cosa que, com podemos deien que nanay.

                    Els dos partits emergents, podemos i C's, van fonamentar les seves campnyes, en ser la representació de la "nova" politica, que venia a substituir a la "vella". Podemos venia a substituir a un Psoe " encastat", i C's, pasaria a ocupar el lloc del PP, tot i que Albert Rivera sempre s'ha definit "ni d'esquerres ni de dretes". ( La veritat és que un bon numero de vots de C's, venen del PP.).
 
                     En el cas concret de C's, el discurs recurrent d'Albert Rivera i els seus, era la regeneraciò politica, amb politics de nou cunyo, que, a poder ser, haguesin nascut després del 78. Després ha resultat que a les seves llistes, ha colocat gent provinent d'altres partits i que porten tota la vida a la politica.També carregava fort contra la corrupciò, i parlava que amb ells havia començat el final del bipartidisme. Precisament una de les raons que esgrimia C's per no arribar a un pacte amb el Psoe andalús era que demanava l'escò de Chaves i Griñan, imputats pel cas dels ERES.
Ara s'ha demostrat, que tot aquest discurs, no era més que una actuaciò "cara a la galeria", que vistos els resultats electorals, molts s'ho han empaçat.

Al partit d'en Rivera, li ha faltat temps per deixar-se caure als braços del Psoe a Andalusia, tot i que res ha canviat, des de que votaven que NO a la investidura de Susana. Chaves i Griñan conserven els seus escons, i aquesta mateixa setmana, la policia ha detingut nous càrrecs de la Junta, enmerdats en els ERES. Des de C's, han intentat justificar el pacte, dient que el Psoe ha acceptat fil-parranda totes les seves exigencies..... Doncs el "cap" de Chaves i Griñan, no us els han donat....Per cert, tota la murga i denuncies que donava a Catalunya per les oficines que la Generalitat obria a l'exterior, i que C's volia fer tancar, acusant  Mas de malbaratament de diner públic, ara resulta que demana que Andalusia en pugui obrir 40 per fomentar el comerç exterior...( Les catalanes és deu pensar que són per ballar sardanes ).





                       



                                                         



                       A Madrid, C's també te la clau per fer possible la investidura de Cristina Cifuentes, aquest cop del partit popular. Tampoc els importa massa, que els populars madrilenys, estiguin de merda fins al coll, i fins i tot a la mateixa llista de la Cifuentes hi hagin colocat politics que estan imputats.

                       En una cosa no mentia el Rivera, quan asegurava que no eren ni de dretes ni d'esquerres. La prova és que, igual pacta amb el Psoe, que ho fa amb el PP. (Mentre no siguin nacionalistes catalans tot és bo.). Les cadires són les cadires, però si algú és va creure allò de la " regeneraciò politica, acabar amb el bipartidisme i la nova politica", heu de saber que us han ben enredat. Hem de donar gracies a C's, que a Andalusia i Madrid, segueixin manant els mateixos des de fa 30 anys, tacats de corrupciò fins al coll, i amb politiques velles de tota la vida. Esperem a veure que fa C's a Valencia. Per sort no són decisius a molts llocs, perque C's és " el canvi perque res canvií ". A Catalunya ja li haviem vist el llautò; ara li veuran arreu.....

                                                                                                  Ànec   Lluc

Girona F.C.......amb la mel als llavis....

                                                                         

                  El Girona Futbol Club, és un equip de futbol de la segona divisiò espanyola de futbol. En els seus 85 anys d'historia, mai ha aconseguit l'ascens a la primera divsiò. Ha estat a punt d'aconseguir-ho en diverses ocasions, però mai ho ha aconseguit. aquest any després de molt treball i esforç, semblava que seria la bona. Després de fer una gran temporada, va arribar a l'ultim partit de lliga, amb dos punts més, que el seu perseguidor, i l'unic que li podia arrebatar l'ascens directe, el Sporting de Xixon.

                El Girona depenia de si  mateix, per pujar a primera. En tenia prou, amb guanyar els seu partit a casa, enfront el Lugo, un equip que és troba al mig de la clasificaciò, i que a priori no s'hi jugaba res. Per la seva banda el Sporting necesitava guanyar al camp del Betis, i que el Girona no guanyes el seu partit. Fins i tot, amb un empat, el Girona hauria pujat, si el Sporting no guanyava per més d'un gol de diferència.
El Sporting, va fer la seva feina, i va guanyar sobradament al Betis, que tampoc s'hi jugava res, perque ja és nou equip de primera des de fa unes setmanes, i no és que l'hi poses gaire dificil al Xixon, que va acabar guanyant per 0-3. Aixi doncs, els 3 gols de diferència, obligaven al Girona a guanyar els seu partit amb el Lugo.

                 A la primera part, els jugadors del Girona, van tenir moltes ocasions per deixar sentenciat el partit i asegurar-se l'ascens, però unes vegades per la manca de punteria dels gironins, i altres per la bona feina dep porter gallec, van fer que s'arribes al final dels 90 minuts amb 1-0, que donava l'ascens directe al Girona. Però com acostuma a pasar, en el temps de descompte, el Lugo aconseguia el gol de l'empat, i tirava per terra tota la feina feta durant tota la temporada. La decepciò entre jugadors i aficionats a la grada, era indescriptible. A la jugada seguent, el Girona, va marcar un segon gol, que de pujar al marcador, li hauria valgut al Girona per ser equip de primera. L' arbitre, però, va anular el tanto per fora de joc. Arràn d'aquesta jugada, el jutge de linia, va rebre un cop d'una ampolla plena d'aigua, i és va invair el camp, per lo que l'arbitre va decidir suspendre el partit, mentre s'atenia al jutge de linia. Poc després, van sortir a jugar els 40 segons que faltaven, però el resultat ja no va canviar. El Girona perdia aixi, la ocasiò més clara de pujar a primera, dels seus 85 anys d'historia.

                   Preguntat l'entrenador del Lugo, va negar rotundament que els seus jugadors tinguesin alguna " motivaciò especial" per guanyar al girona, en referència a les famoses "primes a tercers". Sobta molt, el canvi d'actitut, dels jugadors del Lugo, després del descans. Si a la primera part, no semblava que hi posesin moltes ganes, a la segona part, van lluitar fins a l' ultim minut. De fet el gol de l'empat, el van marcar al minut 93. Aquestes " ganes de guanyar " sembla ser que no les va tenir el Betis davant el Sporting, cosa que el mateix públic del Villamarin, els va recriminar amb xiulets.
Un cop acabat el partit, l'expediciò del Lugo, sembla que va tenir certs problemes per abandonar l'estadi de Montilivi, i van haver de ser protegits per la policia.

                  Sigui com sigui, ara el Girona ha d'oblidar com abans millor, la decepciò d'haver perdut la oportunitat d'ascens directe i centrar-se en els play-off, que és començaran a disputar aquesta setmana. És un altre oportunitat per pujar a primera divisiò, tot i que sera més dificil. La primera eliminatoria sera contra el Saragossa, i en cas de guanyar, s'haura d'enfrontar al guanyador de l'atre eliminatoria, entre Valladolid i Las Palmas.

                   Des d'aqui, desitjar al Girona, tota la sort que li ha girat l'esquena en aquest ultim partit de lliga, i tant de bò, l'any que ve, hi pugui haver un altre equip català a primera divisiò.


                                                                                                Ànec   Lluc

Susana ........no te amb qui pactar......

             

                                                                         

           

               Han passat més de dos mesos des de que és van celebrar les eleccions andaluses, que van tenir lloc el 22 de febrer d'enguany. Tot i que no tocava fer-les, Susana Diaz del Psoe, va decidir avançar-les, per la perdúa de confiança en el seu soci de govern que fins aleshores havia estat Izquierda Unida. Susana Diaz va fer una campanya, amb la lluita contra la corrupciò per bandera. És dona la paradoxa, que el Psoe andalús, i la propia Junta, és trovaben enmig de l'escandol dels Eres, i dels cursos de formaciò, on molts alts càrrecs socialistes a la Junta, en exercicis anteriors hi estaven implicats. Entre aquets alts carrecs implicats, hi figuren dos expresidents de la Junta, Chaves i Griñan, que fins a la convocatoria d'eleccions van conservar els seus actes de diputat al parlament andalús, i ara tornen a ser a les llistes.

Susana, va defensar en tot moment, que aquets casos de corrupciò, van succeir,molt abans que ella arribes a la Junta, i que no permetria que és tornesin a repetir. Volia fer net, al partit i al govern andalús, perseguint tota mena de corrupciò, vingues d'on vingues.

               La " jugada " li va sortir bé, però només a mitges. L'electorat andalús, va castigar molt poc als socialistes, que tot i perdre uns milers de vots, van mantenir el nombre d'escons, que ja tenien. Susana Diaz, mostrava satisfacciò per haver pogut parar el cop, i mantenir a ratlla a Podemos, que és perfilava com l'alternativa d'esquerres. Malgrat el triunfalisme del primer moment, poc a poc, és va veure, que si bé havia guanyat les eleccions, li resultaria molt dificil, aconseguir els suports necesaris per ser investida presidenta d'Andalusia.

Descartat el partit popular, almenys en principi, i logicament Izquierda Unida, al Psoe de Susana no li quedava més remei que intentar pactar amb Podemos i C's, com a minim l'abstenciò dels dos partits, per aconseguir la investidura i governar, amb minòria, i aconseguir pactes puntuals després. Podemos va demanar un gir social al psoe per començar a negociar, a més de la destituciò fulminant de Chaves i Griñan. C's, tres quarts del mateix. No hi va haver acord, i s'han anat rebutjant una a una totes les votacions que marca l'estatut andalús. S'ha de tenir amb comte que tan podemos com C's, és mostraven cautelosos a l'hora de pactar, davant la proximitat de eleccions municipals i autonòmiques, on segons quins pactes, podien pasar-los factura.

               Un cop pasades aquestes eleccions municipals, i en funciò dels resultats obtinguts pels diferents partits, aquesta setmana, Susana ha avisat que podria ser la ultima,i que de no arribar a un acord, és convocaràn noves eleccions. El Psoe fa servir la "carta" de que són la força més votada, perque és faciliti la investidura de Susana Diaz. El PP, s'hi ha agafat de seguida i ha demanat al Psoe, el seu  suport a les alcaldies, on el PP ha estat la força més votada. Susana ha deixat clar, que no vol entrar en aquets "cambalaches", o sigui que la cosa no esta gens clara. Ciutadans, segueix demanan el "cap" de Chaves i Griñan, i de tots aquells implicats en casos de corrupciò. Per acabar-ho d'adobar, ahir és va produir la detenciò de 12 ex-càrrecs més de la Junta, pels cursos de formaciò, i la policia nacional, ha avançat, que els pròxims dies, és poden produir un centenar de detencions més.

               Per tant, i si no hi ha sorpreses d'ultima hora, tot apunta a que hi hauran noves eleccions a Andalusia, tret de que quan vegin novament el camí de les urnes, alguns tinguin por de perdre lo aconseguit fins ara, i s'avinguin a pactar, com a mal menor. Haurem d'esperar a veure que pasa, però ja fa més de dos mesos, des de que és van celebrar els comicis, i no se li veu cap altre sortida que noves eleccions.

                                                                                                        Ànec  Lluc

Tricampions...Triplet..Aquest any SI,SI,SI

                                                                               

               TRIPLET.....El dissabte 6 de juny de 2015 pasarà a la historia com el dia en que el barça va aconseguir el segon triplet. Va aconseguir gunayar la champions després d'haver-ho fet amb la copa del rei i la lliga. És el primer club en la historia del futbol, que acosnsegueix dos triplets. Ni el real madrid, en l'època en que era el club del règim, va ser capaç d'aconseguir-ho. Amb la victoria per 3 a 1 davant la Juventus de Turí, el Barça ja suma cinc champions a les seves vitrines.

Ha estat una victoria, aquesta sobre la Juve, molt treballada i merescuda, tot i que a la segona part, és va haver de patir de valent, perque la Juve va aconseguir el gol de l'empat. Per sort, abans del final del partit, el Barça ha marcat dos gols més.

               El partit, és va posar de cara, molt aviat, quan ja en el minut tres de partit, Rakitic va marcar el 1-0 pel Barça. Tot seguit, l'equip blaugrana va començar a desplegar el seu joc, i tret d'algun contracop de la Juve, les ocasions de gol rondaven la porteria de Buffon, que dit sigui de pas, va salvar a la Juve en més d'una ocasiò.Pasaven els minuts, i malgrat tenir moltes oportunitats, el segon gol no acabava d'arribar, mentres que la Juve donava algun avis. Fins que va arribar el que semblava inevitable, i que acostuma a pasar quan perdones mases vegades. La Juve va empatar, amb gol de Mata, que ja va ser el butxí del Madrid. Aquest gol va posar la por al cos, fins que                  va marcar el 2 a 1. Quedava encara partit, i més quan l'arbit va ensenyar la pissarra amb cinc minuts de afegit. Tocava patir una estona més. Quasi be al final del temps afegit, Neymar marcaba el 3 a 1 definitiu que donava la copa al Barça. Ja no hi havia temps per més. Els jugadors van esclatar d'alegria, al igual que els tècnics, directius i afeccionats, a Berlin i arreu de Catalunya. Com no podia ser d'altre manera, a Barcelona és va anar a Canaletas a celebrar el triomf.   

               Abans del partit,però l'ambient culè ja és respirava a Berlin. Molts seguidors blaugranes s`havien desplaçat a Alemanya per veure el partit in situ. S'havien repartit més de 10.000 estelades, que van lluir a l' estadi olimpic. L'ambient era d'euforia i optimisme, donat que, tot i que havia eliminat al Madrid, sobre el paper, la Juve semblava un rival asequible,que no fàcil, per un Barça en plena forma i dispossat a fer historia.

               Ni Rajoy ni el rei Felip VI, van assistir al partit, ( i ni punyetera falta feia que hi anessin,), i aquest fet, va fer correr a les xarxes, tota clase de comentaris, fent referència a la xiulada de la copa del rei, la setmana passada. Com a representaciò institucional, al costat del president blaugrana, hi havia Angel M. Villar president de la federaciò espanyola de futbol, Michel Platini president de la Uefa, Soraya S.S. vice-presidenta del govern, aixi com Artur Mas, Xavier Trias, Duràn i Lleida i altres autoritats...M'agradaria destacar, la cara de pomes agres que tenien Villar, la Soraya i fins i tot el Duràn, un cop acabat el partit i haver-lo guanyat el Barça.   

               Abans del partit, a les xarxes socials, a twitter concretament, eren molts els tuitaires que desitjaven la derrota del barça, fins i tot amb insults i deitjos de posar bombes i altres ximpleries, que corren sovint per la xarxa, aprofitant qualsevol ocasiò per atacar a Catalunya, al Barça o als dos. Molts eren també els madrilenys, que van mostrar la seva preferència perque guanyes la Juventus, tot i que va ser qui els va eliminar en semifinals. En poc temps van aconseguir que el hashtag #ForzaJuve, fos trending topic a espanya. Alguns, més agoserats, invocaven la figura de Morata, jugador de la Juve, perque fos el butxí del Barça, com ho va ser del Madrid. Morata va assegurar en unes declaracions, que en cas de guanyar treuria la bandera espanyola. Això va fer que guanyes molts simpatitzans, tot i que al final no l'ha pogut treure. ( Cal recordar, que Morata havia estat jugador del madrid a qui van fer fora per "dolent".).

               Després del partit, tot van ser insults, i desitjos de mort cap els catalans, el barça, i en especial Piquè, que va posar una estelada al mig del camp, un cop acabat el partit. Va ser la diana de tota la ira que duien els tuiteros; la catalanofòbia, aquella que diuen que no existeix. Tota la premsa internacional, s'ha fet resò del triomf del Barça, menys la espanyola, que a diferència de l'any passat que la va guanyar el madrid i sortia a tota plana a la portada, avui la majoria de diaris espanyols han posat a portada altres noticies, i han relegat la victoria del Barça, a un quadradet com a titular. Després s' estranyen si xiulem el seu himne i el seu rei. Però bè, ja s'ho faràn.

              No em queda res més que felicitar a aquest equip, que ha tornat a fer, allò que va fer el Barça de Guardiola, i que molts deien que no és podria tornar a repetir. Doncs mira, a la primera temporada de Luis Enrique a la banqueta, Pam, ja tenen el triplet, que pot convertirse en sextet, que igualaria al de Guardiola.....Però bé, aixo ja són figues d'un altre paner, aixi que gaudim d'aquest nou exit d'aquest equip que ja ha passat a la historia... Visca el Barça i Visca Catalunya..  

                                                   

                                                                                                           Ànec  Lluc  

                                                                                                    

                                                                        

Vacunes SI o Vacunes NO.....

             

                                                                                      

                Aquets dies, ha tornat  a ser noticia un debat que és repeteix cada cert temps, sobretot quan passa algun fet rellevant. Malauràdament, aquets fets acostumen a ser tràgics, com en aquest cas que ens ocupa, on un nen d' Olot de sis anys, es troba ingressat a l'Uci del hospital de la Vall d'hebron a Barcelona, afectat per difteria, una malaltia infecciosa que estava erradicada a europa occidental, ja que no se'n diagnosticava cap cas des de fa trenta anys. És dona la circunstancia, que els pares d'aquest nen, van optar en el seu moment, per no vacunar als seus fills. A Espanya, no existeix la obligatorietat de la vacuaciò dels fills, i aquesta és una decisiò dels pares. No em voldria trobar en la situaciò d'aquets pares, que veuen que el seu fill és troba entre la vida i la mort, arràn d'una decisiò seva. L'altre filla, tampòc estava  vacunada, cosa que han fet ara a correcuita, perque és una potencial victima de contagi. Hem de dir, que la difteria, tot i que no és de les malaties més facils de propagar-se, s'encomana per via aèrea, és a dir, tossin o estornudan a prop d'una altre persona, cosa gens dificil entre nens.

                La investigaciò mèdica i el descubriment de les vacunes, van ser un gran avenç cientific, que va reduir molt la mortalitat i/o malformacions en els infants. Gràcies a les vacunes, enfermetats com la polio, meningitis, xarampiò, galteres etc., van deixar de causar estralls entre la poblaciò infantil, i fins i tot algunes van quedar erradicades.

                Com no pot ser d'altre manera, sempre han de surgir veus discrepants, que cuestionin els fets cientifics. I esta bé, que surgueixin aquestes veus,perque tampòc fora bò que tothom diguès que si a tot. Però en assumptes de medicina, on és pot posar en risc la vida de persones, s'ha de tenir molta cura, mai millor dit.

               Tothom recorda a la "monja Forcades" i la seva creuada contra les farmaceutiques. Va ser arràn de la grip A, i la campanya que va començar contra les autoritats sanitaries, acusant-les de conspiraciò en la pandemia de la grip A. Posava en dubte la fiabilitat de la vacuna i fins i tot denunciava, que eren més perjudicials, els efectes secundaris, que no pas els beneficis. Ningú posa en dubta, que les multinacionals farmaceutiques fan un bon negoci amb el tema de les vacunes, i en el tema concret de la grip A, la gestiò va ser més que dubtosa, però el " llegir, no ens han de fer obildar l`escriure", i s'ha de reconeixer que les vacunes són necesaries i en conjunt, fan més bé que mal.

                Tal i com he dit abans, és un fet, que les vacunes han fet possible l'erradicaciò de moltes d'aquestes malalties, però no hem d'oblidar que en cas d'algun contagi, evita la complicaciò i agreujament del pacient, per lo que és important estar vacunat davant de qualsevol brot.

                 Fa uns anys, va formar-se una associaciò anti-vacunes, anomenada Lliga per la llibertat de vacunació, que aposta clarament per la "no vacunaciò " dels fills, fins i tot ara, després del cas del nen d' Olot. No se si aquets pares formen part d'aquesta associaciò, però a ben segur, que ara es penedeixen de la decisiò que van prendre.

Trobo molt irresponsable decidir no vacunar un fill, confiant que mai és posaran malalts, per no se quines estranyes idees, fent una vida i alimentaciò saludables. També és una irresponsabilitat, perque ara s'han de revisar i controlar a tots aquells que han estat a prop, per tal d'evitar el més minim perill, de que la cosa vagi a més, tot i que és molt poc probable, donat que el 95% de la poblaciò esta vacunada, afortunadament.

               Per desgracia, aquets debats acostumen a surgir, arràn d'un fet que ja s'ha produit. Espero i desitjo, que en aquesta ocasiò, tot tingui un final feliç, i el nen és pugui recuperar del tot, i que aquest cas serveixi per fer reflexionar a aquells que encara dubtin en vacunar o no als seus fills. Haurien de tenir en compta que tot i ser una decisiò personal, tambè és una decisiò que pot posar en perill a una part de la societat. I ara per ara,i mentre no és demostri el contrari, ja que són més els beneficis que els perjudicis, crec que no seria res dolent, que fos obligatori la vacunaciò dels nadons, per evitar mals majors......Com s'acostuma a dir i mai millor dit " més val prevenir que curar".....

                                                                                                   Ànec   Lluc                                                       

Jo xiulo al rei .......

          

                                                                                      

                La xiulada al rei Felip VI, que és va produir quan començava a sonar l'himne espanyol amb mutiu de la final del Barça i Bilbao, ha portat cua. Ja a la mitja part, el govern espanyol va emetre un comunicat condemnant els fets i ordenant al consell de l'esport una reuniò urgent el dilluns de la comisiò antiviolencia. Des de tots els àmbits de la resta de l'estat, tant politics, com la premsa, coincidien en que xiular l'himne i al rei, era si més no una falta de respecte a milions de ciutadans. S'ha escrit molt sobre la xiulada, (jo mateix he fet alguns articles al blog), però en aquest intentarè explicar perque "xiulo al rei".

               Per començar, farem una mica de memòria, ja que sembla que a molts els hi falla. El rei Felip VI, va assolir la corona d'espanya, gracies a l'abdicaciò del seu pare, el rei Joan Carles I, que va ser rei, perque aixi va decidir-ho Franco, dictador de trist record, malgrat que per alguns ni va ser dictador ni han condemnat mai els seus crims.Cal recordar, que l'avi de Joan Carles va haver de fugir per cames, a la segona repùblica. Franco va ser qui el va portar cap aqui, i el va tenir sota la seva tutela. Va estar al costat del dictador, i quan aquest va morir, tal i com habia deixat escrit, va ser anomenat cap de l'estat....per això xiulo al rei...

                També, tal i com va deixar "lligat i ben ligat", és va elaborar una constituciò que encara és vigent, on és definia espanya com una monarquia parlamentaria. Aquella constituciò és va aprobar per por, a que els miltars tornessin a agafar el poder. Després de 40 anys, i un cop passada l'amenaça militar, s'ha demanat multitut de vegades, un referèndum per ratificar o no que espanya ha de ser monarquica. No l'han volgut fer mai....per això xiulo al rei...

               El 23 de Febrer de 1981, és va produir un intent de cop d'estat,quan un grup de guardias civils van entrar al Congrès dels diputats i van tenir segrestats als diputats moltes hores. Tothom, o gairebé tothom, sabem que darrera d'aquest intent de cop, hi havia el rei, tot i que no s'ha pogut demostrar mai. La veritat és que va sortir com un heroi i com a garant de la unitat d'espanya....per això xiulo al rei...

               Demanen respecte per la instituciò, quan la casa reial, s'ha negat un i altre cop a dir el patrimoni del rei i els seus familiars. De l'acusaciò de tenir comptes a suissa, s`'han limitat a dir que és falsa. Tampoc ens han volgut dir quin és el cost real de mantenir tota la parafernalia de la corona, més enllà dels sous que cobren per no fer res, perque aquesta figura només és representativa, ja que la governabilitat de l'estat recau en diputats i senadors, i el president del govern....per això xiulo al rei...

               Per tots els escandols, que s'han anat coneixen, sobre comissions, que se'n anes de caçeria a matar elefants, per mantenir durant anys, una amant, amb diners públics obtinguts per comisions i justificant els calers com a pagament per informes i ves a saber quins negocis, per que despres de que l'enganxin en algun "mal rotllo" només sigui capaç de  dir "lo siento,me he equivocado; no volvera a suceder "; ara fa just un any va decidir abdicar per mirar de salvar la corona i netejar-ne la imatge  ....per això xiulo al rei...

               El respecte es guanya, no és demana, i sota el meu punt de vista, aquesta monarquia, al marge de que hagi estat impossada, no ha fet res per guanyar el meu respecte. Evidenment és la meva opinió, però veient el resò que va tenir la xiulada a l'estadi de la final,on per cert, 65 o 70 mil de les persones que xiulaven, només 25 mil eren catalans, però els culpables de la xiulada nosaltres, i el màxim responsable Artur Mas, per no aturar-la. Això és també una falta de respecte, cap els catalans i el proces.

                Per mi també és una falta de respecte, que el gendre del rei fes negocis milionaris aprofitant-se de "qui era", i a més ens volguin fer creure que ni la seva dona, la infanta Cristina ni el mateix Joan Carles ho sabessin....ens prenen per imbecils o que ?....també és una falta de respecte que el princep hereu, escolleixi a una presentadora del telediario, per convertir-la en reina de tots els espanyols. ( Amb tots els respectes per les presentadores de TV.). Però si és vol jugar a ser rei, o és fa amb totes les consecuencies o és renuncia a la corona, com han fet altres reis a altres monarquies.

               Tambè és una falta de respecte, que se'n vagi a França a homenatjar als repúblicans francesos, que per suposat mereixen tots els homenatges, faltaria més, però en canvi no ha estat capaç de fer-ho amb els milers que segueixen enterrats a les cunetes de les nostres carreteres.

               També és una falta de respecte no haver perseguit i ni tan sols condemnat els crims del franquisme, i no és una falta de respecte sino una vergonya, que l'estat espanyol, que defensa tant les lleis i la legalitat, encara no ha atès l'ordre de la Interpol, per extraditar alguns ministres de Franco, a requeriment d'un jutjat argenti.

                Per tot això, i moltes coses més, jo xiulo al rei...      

                                                                                                                       Ànec  Lluc            

                                                                     

Simbols nacionals.....o no....

                Molta gent s'ha sentit ofesa i ha mostrat la seva indignaciò arràn de la xiulada que va tenir lloc a la final de la copa del rei d'enguany, que és va celebrar a l'estadi del F.C Barcelona el 30 de maig. La pitada va tenir lloc quan va començar a sonar l'himne d'espanya amb mutiu de la presencia de SSMM el rei d'espanya Felip VI.

               Des de que és va saber que els finalistes serien el Barça i el Bilbao, tothom donava per fet que la xiulada tindria lloc, ja que existien dos precedents, al 2009 i 2012, quan ja és va produir una atronadora xiulada. Politics destacats del partit popular, com Esperanza Aguirre o Mª Dolores de Cospedal és van encarregar de escalfar l'ambient, dient que en cas de produir-se una xiulada, fora convenient desallotjar l'estadi, o suspendre el partit. Els ultims dies, és van arribar a fer campanyes per intentar evitar que és xiulès, però només van aconseguir l'efecte contrari. El govern espanyol, enlloc d'anar a l'arrel del problema, i preguntar-se el perque hi ha una part de la societat que no considera aquets simbols com a seus, l'unic que ha fet, ha estat amenaçar amb dures sancions, als equips, a la federaciò, a les entitats que han promogut la xiulada, és a dir a tothom. Segueix fent el mateix que porta fent el govern Rajoy tota la legislatura, que és amagar el cap sota l'ala, i amenaçar i sancionar, i aixi no és resol res.Després, un cop consumat el fet, que tothom savia que pasaria, va emetre un comunicat qualifican el fet de molt greu, com una falta de respecte a milions de persones, i un ultratge al pais. Va ordenar al Comite antiviolencia a l'esport, que és reunis d'urgencia per estudiar posibles sancions. Al final, no han pogut sancionar a ningú, i han demanat més informaciò i traslladat el cas a la fiscalia per si es poden derivar responsabilitats penals. Al 2009, el jutge Pedraz de l'Audiencia Nacional ja va dir que no és podia considerar delicte,xiular l'himne ni al rei.

               El Partit Popular, mitjançant el seu portaveu Carlos Floriano, ha avançat que faràn els canvis legals que calguin, perque això no és torni a repetir. Molts posen com exemple a França, on sembla ser que, allà han legislat al respecte, prohibint els xiulets. No mencionen però, que als EEUU, que defensen la bandera a mort, la constituciò si permet cremarla. I és que això dels simbols és molt relatiu.

                En el cas concret de Catalunya, on sen's ha imposat l'himne, el rei, i la bandera, en detriment dels nostres propis, on sen's menysprea dia a dia, no deixàn que poguem escollir el nostre futur, la nostra bandera, el nostre himne, la nostra llengua, etc., és normal que mostrem el nostre desacord, amb tot allò que ve imposat des de fa molt de temps.

Per altre banda, ja ningú sembla recordar que la casa reial, va tornar a Espanya per desitg del dictador que va manar durant 40 anys. S'ha demanat moltes vegades, la celebraciò d'un referèndum per triar Monarquia i República, per ratificar o no la figura del Borbò, un cop superat el soroll de sabres que hi havia després de la mort de Franco. Mai s'ha acceptat de fer, com si la monarquia tingues de durar "pels segles dels segles". Per tant, és un simbol relatiu, perque pels republicans, dubto que ho sigui  gaire.

               L'himne espanyol, tampoc és pot considerar de tots els espanyols, ja que durant la Primera República ni la Segona va ser "La Marcha reial" l'himne oficial. Va ser Franco, altre vegada, qui el va oficialitzar en plena guerra civil. Després, no crec que sigui necesari dir, que tot ha seguit igual. Per tant, simbols ho són, però no de tots els espanyols, ja que mai han estat refrendats per les urnes, sino imposats SI o SI.

                De tota manera, i acceptan que aquets simbols siguin representatius d'una part molt important d'espanya, en democràcia és, o hauria de ser licit, que una part que no esta d'acord amb aquestes institucions, pugui demostrar i  manifestar de forma pacifica, les seves desavinences amb el poder establert, sigui en un recinte esportiu, o al carrer, fent ús de la llibertat d'expresiò. Si és prohibeix aquest dret fonamental del individu, llavors la democracia esdeve en una dictadura encoberta, on els ciutadans només dipositen el vot cada quatre anys a una urna, i qui te la majoria governa fent el que li dona la gana, ja que ni tan sols cumpleix el programa amb el que ha sigut escollit. ( Això és el que porten fent PP-Psoe, des de que és van fer aquesta democracia a mida.

                 Com s'acostuma a dir, si no vols pols, no vagis a l'era, i si és pensen que poden menysprear Catalunya constantment, i després venir aqui i esperar que els rebem amb els braços oberts, és que són més burros del que és pensen...Jo però, no ho crec; ans al contrari, ho tenen tot ben calculat, i saben que només atacan Catalunya, ja tenen mitja feina feta. Tant és la corrupciò, l'atur, la gent que passa gana....l'enemic són aquets catalans que xiulen l'himne i al rei.

                                                                                                      Ànec  Lluc 

P.D. : Per acabar, només diré que els que demanen respecte pels "seus" simbols, haurien de respectar que a mi no m'agradin o no estigui d'acord amb ells, i de la mateixa manera que ells els aplaudeixen, jo els puc xiular. Si el dissabte, haguesin estat més els aplaudiments que els pitos, la xiulada hauria passat desapercebuda, però com que va ser al inrevès, va ser atronadora, i si algu s'ha sentit ofès, ajoiagua....són coses de la democràcia.

Conductors.....i conductors...

            

                                                                                       

                Avui, parlaré d'aquells conductors que és passen el codi de circulació per l'entrecuix, o que en tenen un per ells sols, ves a saber. No em refereixo als conductors agressius, que pensen que si pitgen més el pedal de l'accelerador són més "homens", quan en realitat són més burros. ( He dit homens, perquè normalment ho fan homens.). Em refereixo, als que circulen senzillament al seu aire, o "a la seva bola", com és diu ara. No els preocupa el més mínim, el que passa al seu voltant.

Els podem trobar circulant pel carril del mig, quant hi ha tres o més carrils per sentit de la marxa. Alguns ho fan fins i  tot en carreteres de dos carrils per sentit. És col·locant al  mig, a 70km./h., i amb ells que els hi expliques que el codi diu que has d'anar SEMPRE pel més proper a la dreta, menys en els avançaments. Tant li fa que els altre carrils estiguin buits, ell va allà al mig, i per moltes senyals acústiques, rafegues de llum etc, que li facis, ell continua impassible allà al mig i a 70, perquè tampoc els faràs anar més de presa.

              També hi han els que arriben a un embús de transit, sobretot en trams urbans, i comencen a tocar el clàxon, com si així l'embús és desfés en un no res....Aviam, els que estan aturats,sobretot els de davant que saben que és el que passa, també tenen clàxon però no el fan sonar oi ?. L'únic que s'aconsegueix tocant el clàxon, és tocar els collons als veïns que ja tenen prou castic, aguantant el transit de cada dia. Aquests són els que acostumen a "pitar" també, quan tardes més d'un segon a arrancar, quan el semàfor canvia a verd. ( La transmissió de la F1 per la tele ha fet molt mal.).

               Capitol apart mereix l'assumpte de l'aparcament. Aquí trobem al que pensa, aparco tal com arribo. Tant li fa que les ratlles de les places d'aparcament estiguin ben marcades al terra.Tal com cau,així és queda. Se li en-fot que tu hagis d'anar a la quinta llet a aparcar el teu cotxe perquè ell ocupa dues places.Tampoc és fixa gaire en comprovar si ha deixat espai suficient perquè el del cotxe del costat pugui obrir la porta, per entrar al seu cotxe. En aparcaments en fila, el deixa fregant el teu morro o maleter, tot i tenir molt espai per deixar-lo més separat. Quan fas maniobres per sortir, es quan te'n recordes de la seva família. El que aparca en doble fila, de manera que t'impedeix sortir, o aparca davant del gual i se'n va, això si deixant els quatre intermitents posats, que alguns interpreten com un "ja torno" però l'amo del gual ho interpreta com "no pots sortir...doncs et fots". Aquests acostumen a portar un rellotge especial, perquè quan tornen, per ells només han passat cinc minuts, encara que tu en portis esperant 20.

                Les rotondes van ser concebudes, per donar fluïdesa al transit, en els encreuaments de carreteres, per substituir els semàfors que regulen el transit mitjançant cadències de temps, sense tenir en compta la densitat del transit en cada moment. El principi bàsic per circular per una rotonda és, el "ara passes tu","ara passo jo", d'una manera fluida, continuada i ordenadament. A la nostra societat això és impossible. La nostra dinàmica és, "ai aquell passarà abans que jo" i accelerem per passar nosaltres primer. La velocitat màxima de 40km/h. que és la que esta permesa per circular dins les rotondes no la respecta ningú.

El que circula pel carril interior, de la rotonda, per sortir de la mateixa, posa l'intermitent de la dreta, i a vegades ni això, i surt. Que hi hagi un altre cotxe circulant en aquell carril i li talli la trajectòria no li preocupa el més mínim. Sovint ni ho ha mirat. Ha posat l'intermitent i això li dona preferència absoluta sobre tots els altres. O això és el que pensa .

                Un altre conductor que va a la seva bola, és el que quan és troba en una retenció en una via de dos o més carrils per sentit de la marxa, va canviant de carril, segons quin avança en cada moment. Va avançant en ziga-zaga, i ni tan sols espera que el deixin passar, si no que posa l'intermitent corresponent i treu el morro. Sovint el que ve darrera seu ha de frenar per evitar la topada. Entre aquests podem incloure als que aprofiten que tu deixes un espai de "seguretat" amb el cotxe que va davant teu, per colar-se i posar-se al mig. Mentre frenes per deixar-li lloc, també te'n recordes de la seva família.

                Tenim també als que van amb els llums de carretera "llargues" i les anti-boira i perquè no tenen més llums. ( Les llums antiboira davanteres son les més petites que van abaix de la carrosseria i il·luminen els vorals de la carretera. Segons el codi, si no ha canviat i crec que no, només és poden encendre en cas de pluja, boira o neu. Ho dic perquè veig molta gent que les porta sempre enceses. L'antiboira de darrera només és pot encendre en casos extrems de falta de visibilitat). Doncs quan et venen de cara, només les treuen quan li fas senyals, o poses tu també les llargues.

                                                                            

               Amb tot això, no vull dir que jo sigui un conductor modèlic ni  molt menys, i segur que faig moltes de les coses que he descrit, però si ho faig és per distracció. N'hi han que ho fan per costum, perquè és la seva manera de conduir, i segurament també es el seu tarannà en la vida cotidiana. No tenen cap mena d' empatia per l'altre, i com he dit abans no els preocupa el més mínim res del que els envolta.

                                                                                                      Ànec  Lluc