diumenge, 27 de novembre del 2016

Pressupostos 2017: toca retratar-se.....

             El 29 de novembre esta previst que Oriol Junqueras com a vicepresident econòmic, presenti els pressupostos de la Generalitat pel 2017 al parlament per ser debatuts en seu parlamentaria. Si tot va segons lo previst aquest cop el govern de JxSí s'aprovaran amb el suport dels vots de la CUP. Cal recordar que els de 2016 que es van presentar al juny, no van superar aquest tràmit degut a que l'acord que garantia el vot favorable de la CUP va "mutar" i el grup cupaire va acabar votant en contra, obligant al govern a prorrogar els de 2015 que segons tots els grups eren pitjors i amb menys despesa social. Aquest fet va provocar que el MHP Carles Puigdemont anuncies que se sotmetria a una qüestió de confiança al setembre i que en cas de no superar-la convocaria noves eleccions immediatament, posant en perill tot el procés cap a la independència. Un cop aprovada aquesta qüestió i amb la declaració de Puigdemont de que al setembre de 2017 hi haurà un referèndum, sigui acordat o no amb l'estat. El president va voler deixar clar que la qüestió de confiança anava lligada a l'aprovació dels pressupostos, cosa a que la CUP semblava que s'hi avenía. Els últims dies dirigents cupaires han dit que lamenten que en els pressupostos no s'hi hagin inclòs cap de les seves demandes i també ha retret a JxSí que facin servir els pressupostos com a xantatge al dir que "sense pressupostos no hi ha referèndum". Sergi Sabrià, portaveu d'ERC ha recordat que després de moltes hores de reunions es innegable que els pressupostos que es presentaran el 29 tenen clarament la petjada de la CUP. També ha dit que no son els pressupostos desitjats per tothom però ara s'han de fer uns pressupostos factibles i no "idíl·lics" però que no es puguin complir. Sabrià ha qualificat aquests pressupostos com a socials i progressistes i ha recordat que un cop admesos el dia 29 es continuarà negociant amb tots els grups per aconseguir consensos.

              CSQP ja ha criticat aquests pressupostos tot i no saber-ne els detalls i ha manifestat que votaran NO. Per Joan Coscubiela la clau dels pressupostos es aconseguir mes recursos per fer front a la crisi social que pateix Catalunya. Defensa la pujada d' impostos com a única manera per aconseguir aquests recursos però no fa cap esment a l'espoli que pateix Catalunya per part de l'estat. En el mateix sentit s'ha expressat Fachin líder de Podem, que ha afegit que no semblen uns pressupostos dels que ERC pugui sentir-se orgullosa. Al igual que Coscubiela creu que s'ha imposat el model impositiu que ha volgut Convergència. Reitera que aquests no son uns pressupostos socials malgrat que aporten 1000 milions d'euros en aquest capitol.

               PSC, PP i C's votaran en contra i fins i tot des del govern contemplen la possibilitat de portar els pressupostos a la Comissió de Garanties Estatutàries cosa que només retardaria la seva aprovació en comissió i al ple.
Així doncs dimarts 29 tots els grups s'hauran de retratar i si com es preveu CSQP presenta una esmena a la totalitat alineant-se amb PP-C's-Psc, com ja va fer al juny, quedaran retratats al rebutjar uns pressupostos que tot i sent millorables, son sense cap dubte millors que els prorrogats. Això si, després son els primers a queixar-se de lo malament que ho passa la gent, quan ells els hi han negat un augment en la despesa social.


                                                                                                              Ànec  Lluc

dimecres, 23 de novembre del 2016

Enric Millo : Corre, corre que te pillo....

              Amb el nou executiu de Rajoy ha arribat també el relleu a la delegació del govern d' espanya a Catalunya.Maria de los Llanos de Luna ha deixat el càrrec a un vell conegut dels independentistes i membre del PP Català per Girona Enric Millo.
Millo va començar a la política coma dirigent d' Unió Democràtica i va ser diputat al parlament de Catalunya per CiU fins al 2003. Al 2003 quan va quedar fora de les llistes al parlament es va passar al Partit Popular. ( Les "males llengües asseguren que va demanar entrar a ERC i no el van deixar tot i que ell ho nega.) Al 1998 va votar a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya. ( Com deia Groucho tinc unes idees però si no t'agraden les canvio.)
En la presa de possessió que ha tingut lloc aquest dilluns i acompanyat de la vicepresidenta espanyola Soraya Sàenz de Santamaria ha manifestat que la seva etapa a la delegació del govern es caracteritzarà pel diàleg que ja va anunciar Rajoy. Es va comprometre a tenir la ma estesa als ajuntaments i al govern català sempre sota el respecte de la llei. Soraya S.S. ha dit que Millo ha de ser el canal de comunicació entre la societat catalana, els poders catalans i el govern d' espanya. També ha anunciat que tindrà un despatx a la seva disposició al costat del d' Enric Millo i que vindrà sovint a la capital catalana per desplegar el que Rajoy anomena "carpeta catalana".

              Malgrat tot i escoltant les declaracions que ha fet Enric Millo a RAC1 sembla que la "Operación Diálogo " es només una estratègia de cara a la galeria per donar la imatge de que el govern espanyol vol dialogar. Pel que fa al referèndum ha deixat clar que el govern espanyol " No Pot deixar que es faci i no es partidari de canviar la constitució per fer-lo possible. Tampoc te intenció de retirar les 283 denuncies interposades als ajuntaments per Llanos de Luna per les estelades i ha dit que el que s'ha fet fins ara s'ha fet be. Troba que la judicialització de la política es justifica per uns fets que provoquen reaccions i de Francesc Homs ha dit que " sabia que el que feia, (posar les urnes) era il·legal. Per acabar-ho d'arrodonir ha dit que troba a faltar un espai per l'exercit al Saló de la infància.

             Tot això de la " Operación Diálogo " no es mes que una pastanaga que ens voldran vendre tota la caverna mediàtica d' allà i els " cagadubtes " d'aquí. Ara ens diran que els 46 punts que Puigdemont va entregar a Rajoy es poden discutir i negociar excepte el referèndum. Fins i tot Rajoy ha dit que podria portar a BCN un consell de ministres. Tot un canvi de tàctica amb l'immobilisme que ha caracteritzat al govern del PP els últims anys. Malgrat però de tot aquest afalagament, promeses de diàleg i de bon rotllo, no ens enganyem : el PP seguirà fent servir el TC per tombar tot allò que tingui a veure amb el procés i per tant, nosaltres hem de seguir el nostre camí sense deixar que ens entabanin amb els cants de "sirena " d'un Enric Millo que a Catalunya ja coneixem prou be.



                                                                                                                 Ànec  Lluc

dimarts, 22 de novembre del 2016

La Monarquia : hereva de Franco.....

         El diumenge 20 de novembre s'han complert 41 anys de la mort del dictador Franco. Tot i que sembli mentida a una dotzena d'esglésies espanyoles, i algunes a Catalunya s'han celebrat misses en el seu honor. Uns dies abans el rei Felip VI feia al Congrés dels diputats el discurs d'inici de la legislatura. Durant el seu discurs han aparegut samarretes contra el rei, fent al·lusió a que la monarquia no la ha votat ningú, i fins i tot una bandera republicana. Paral·lelament a aquests fets va sortir a la llum una entrevista que la periodista Victòria Prego va fer al expresident del govern Adolfo Suàrez el 1995 i que no va arribar a emetre mai. En aquesta entrevista Suàrez reconeix que després de la mort de Franco, no es va fer un referèndum " monarquia vs república " perquè les enquestes deien que guanyaria la República, fet que ni l'exercit ni els franquistes que encara "remenaven les cireres" ho haurien acceptat mai. Franco va nomenar com el seu successor al aleshores príncep Joan Carles de Borbó d'acord amb la llei de successió de la Jefatura de l'estat de 1947.

          Aquest referèndum, segons Suàrez, el demanaven els governs estrangers per les pressions que rebien de Felipe Gonzàlez que era realment qui volia que es fes. En les imatges de l'entrevista podem veure a Suàrez tapant-se el micròfon i fa aquestes declaracions pensant que no es gravaran. La solució perquè la consulta no es portes a terme va ser incloure la paraula rei i monarquia a la llei de la Reforma Política de 1977, i així poder dir que el referèndum ja s'havia fet. A partir d'aquí podem deduir que d'aleshores ençà ha estat tot una enganyifa amb una monarquia, una transició i un sistema polític ambigu perquè tot canvií sense que canvií res. El soroll de sabres havia de ser molt fort perquè periodistes, intel·lectuals i polítics de tota mena acceptessin el joc i guardessin aquesta informació mes de vint anys. O potser es que "qui paga mana " i el que es belluga no surt a la foto. Així tenim la Constitució que tenim plena d'ambigüitats on l'únic que queda clar es la indivisibilitat de l'estat i la espanyol, que es el que va demanar Franco al rei Joan Carles, - segons ha manifestat el propi rei -, poc abans de morir : que preserves per sobre de tot la unitat d' Espanya.

          Arran dels escàndols econòmics i de faldilles que han envoltat sempre al rei Joan Carles I, afegits a l'acusació de corrupció en que s'ha vist involucrat el seu gendre Iñaki Urdangarin i de la que la Infanta Cristina també hi estaria implicada tot i que se n'ha sortit prou be, el rei va abdicar en favor del seu fill Felip que ocupa ara el tron sota el nom de Felip VI. Com hereu d'una monarquia imposada per Franco, també es un " rei imposat ".



                                                                                                                Ànec  Lluc

dilluns, 21 de novembre del 2016

Es pot fer ara ?....Si, i abans també.

                                                                       


          Amb el lema " Es pot fer ara " aquest 19 de novembre l'auto-anomenada esquerra progressista han convocat una manifestació per  demanar a la generalitat que faci uns pressupostos mes socials. Psc, CSQP, Cup, C.C.O.O i Ugt s'han aplegat darrera la pancarta que dit sigui de pas no feia esment a l'espoli que pateix Catalunya. Estrany oi ?. Doncs potser no tant, si el que es busca es confrontar les reivindicacions socials amb la independència. Estem farts de sentir que el govern de JxSí prioritza la qüestió sobiranista a la social. Cal recordar que els pressupostos presentats al juliol per la generalitat per 2016 eren mes socials que els que finalment s'han hagut de prorrogar de 2015, perquè els mateixos partits que ara fan aquesta demanda els van rebutjar de pla. Aquells pressupostos van estar elaborats per l'equip del vicepresident Junqueras a qui van acusar de cedir als desitjos de CDC. Van titllar ERC de ser "marionetes" en mans de Convergència i malgrat destinar 900 milions mes a despesa social ni tan sols es van poder discutir en seu parlamentaria. Ni un retret, ni una sola al·lusió a l'espoli econòmic que pateix el poble català per part de l'estat espanyol. La culpa sempre es només de la " burgesia catalana ".

          Segons els organitzadors s'ha de pressionar al govern perquè prioritzi l'atenció a la gent a fer quadrar els números. Han demanat un gir a l'esquerra per fer front a les situacions de pobresa, fent polítiques d'ocupació i industrials. S'ha de fugir dels equilibris pressupostari i de l'aritmètica parlamentària per fer uns pressupostos d'emergència social. Fins aquí tots hi estem d'acord.
El problema es " COM " es paga tot això. Que no quadrin els números ?. Els "quartos"no cauen del cel ni creixen als arbres i de moment depenem dels que ens envia Madrid. Ara demaneu apujar impostos per recaptar unes engrunes mes enlloc de demanar que el pa sencer es quedi a casa. Si no es fan quadrar els números qui pagarà el deute ?. Tal com va dir Junqueras s'han de fer uns pressupostos socials però alhora han de ser realistes perquè si no es fer volar coloms. Clar que tot s'hi val per anar contra un govern, que recordem es de transició cap a la independència.
Fa gràcia veure a C.O.C.O i Ugt demanant a la generalitat polítiques d'ocupació per una feina digna però no han fet res contra la reforma laboral del PP que tants drets laborals s'ha carregat. Reforma laboral per cert que han aprofitat tots dos sindicats per fer acomiadaments als seus organigrames.

          Si de debò es volen tenir uns pressupostos socials demanem tots plegats la independència. Només quan " tinguem tot el pa " es podràn repartir mes llesques a cada partida, però potser alguns perdran el seu "modus vivendi " i altres les sucoses subvencions que reben de l'estat.



                                                                                                              Ànec  Lluc

dissabte, 19 de novembre del 2016

Comença la purga al PSOE.......

                Al Psoe han començat la purga amb els diputats que es van mantenir ferms a la sessió de investidura en el "No es No", trencant la disciplina de vot de la gestora que va decidir a última hora facilitar la presidència a Rajoy amb una abstenció. Recordem que aquest fet va fer que Pedro Sànchez presentes la dimissió com a secretari general dels socialistes, que des d'aleshores esta dirigit per una junta gestora que ha decidit sancionar als 15 diputats que es van mantenir en el "No". També han estat "castigats" alguns diputats de la corda de Sànchez tot i haver-se abstingut. Amb tot la gestora ha anat amb molta cura per no ser excessivament durs, però deixant clar que la indisciplina de vot va ser un fet greu.
La majoria dels diputats díscols han perdut els càrrecs institucionals o de la direcció del grup parlamentari que tenien assignats o que eren possibles candidats a aconseguir-los. Només Margarita Robles seguirà com presidenta de la comissió de justícia. La gestora si ha decidit "castigar "però a la diputada asturiana Adriana Lastra, molt vinculada a Pedro Sànchez per haver fet servir la formula "abstencion por imperativo" mostrant així la seva disconformitat amb l'abstenció sense trencar la disciplina de vot. De tota manera el "càstig" ha estat suau; l'han fet fora com a portaveu a la comissió d'administracions públiques però li han donat la de defensa. Maria Gonzàlez Veracruz que també va fer servir la mateixa formula segueix mantenint l'anterior càrrec. Per tant com es pot veure la purga tampoc serà tan, i sobretot sembla que es mes aviat selectiva alhora de posar sancions. Això si, la multa de 600€ que figura als estatuts serà per tothom.

               Pel que fa al PSC, aquest dilluns a Ferraz van Psoe i Psc van mantenir una reunió per reformular la seva relació i on van decidir crear una comissió amb 3 o 4 membres de cada equip per trobar solucions en un termini de dos mesos. Malgrat que Iceta va manifestar que la reunió va servir per cosir els llaços malmesos les darreres setmanes però no s'ha parlat de que el Psc sigui expulsat dels òrgans de direcció del Psoe, o que no pugui participar en l'elecció del secretari general.
Malgrat això la gestora ha esborrat el nom de Jose Zaragoza com a candidat a presidir la Comissió mixta de la Unió Europea i ha fet fora de la direcció del grup parlamentari socialista a Meritxell Batet. Tots dos han acceptat de bon grat la decisió i han manifestat que respecten i accepten les decisions de la gestora i que si això serveix per refer els ponts entre Psoe i Psc ja ho donen per bo.
El Psc però s'ha quedat sense participació a la presa de decisions al Congrés. Tampoc tenen representació a la gestora.

               Darrera d'aquesta purga hi ha la ma de Sussanna Díaz que encara que des de l'ombra segueix teixint la xarxa per fer-se amb el control del Psoe. El problema amb el Psc va mes enllà de mesures disciplinaries i te molt a veure amb la situació a Catalunya on els socialistes tenen molt difícil mantenir el mateix posicionament que el Psoe i mes encara si tenim amb compte que almenys a Catalunya Podem els ha passat la ma per la cara.


                                                                                                             Ànec  Lluc

divendres, 18 de novembre del 2016

Que fem amb Fernàndez Díaz ?........




           Un cop superada la sessió de investidura per Mariano Rajoy, amb l'abstenció del Psoe tots estàvem expectants amb la composició del nou govern del PP. Malgrat les presses que segons sembla hi havia per tenir govern, Rajoy es va prendre una setmana per pensar els noms dels nous ministres. Un cop conegut el nou executiu tampoc hi ha hagut gaires sorpreses. Entre els pocs canvis que ha fet Rajoy n'hi havia un que estava força cantat, tot i que s'havien fet apostes per veure si repetiria. Es el cas de Jorge Fernàndez Díaz, ministre de l'interior a l'anterior legislatura.
Els escàndols en que s'ha vist embolicat Fdez. Díaz han estat massa grans com perquè pogués repetir en algun ministeri. Cal recordar que va ser gravat al seu despatx quan tramava una conspiració contra els partits polítics catalans favorables a la independència de Catalunya amb el que aleshores era el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, càrrec del que va ser cessat en fer-se pública la conxorxa. Després s'ha sabut també de l'operació Catalunya, també propiciada des del propi ministeri de Fdez. Díaz amb la mateixa finalitat. Mes enllà de la lluita irregular contra el procés català, també ha estat molt criticat per haver-se reunit amb Rodrigo Rato a la seu del ministeri dies abans que aquest últim anés a declarar al jutjat per una de les moltes causes que te obertes. (Bankia, targetes black etc.).
Per tot això va ser recusat per tots els partits del Congrés a excepció del partit Popular. L'oposició en bloc va demanar al llavors president en funcions Mariano Rajoy la destitució del seu ministre de l'interior. Malgrat això Fdez Díaz va continuar al seu càrrec perquè com ell mateix va recordar en la seva defensa, la fiscalia havia arxivat la causa perquè no trobava cap indici de delicte en les seves actuacions. De la mateixa manera va assegurar que seguia estan a disposició de Rajoy per repetir com a ministre si el president ho creu oportú.

           Finalment però no ha entrat en el nou executiu de Rajoy i li han hagut de buscar un lloc per encabir-lo. El primer lloc on l'han volgut col·locar ha estat a la presidència de la comissió d'exteriors del Congrés. Tot i que tots els partits es mostraven contraris a aquest nomenament, Psoe i C's van manifestar que votarien en blanc, per tal de respectar l'acord que tenen de repartir-se les presidències de les comissions entre partits, lo que hauria possibilitat el nomenament. Finalment el Psoe va canvia de parer i va avisar al PP que si no retirava la candidatura de Fdez. Díaz en presentarien un alternatiu. En aquest "tira i arronsa" el PP va demanar posposar la votació i no va presentar la candidatura de Fdez Díaz lamentant això si que no es respectin els pactes.

           Després de l'embolic organitzat a la comissió d'exteriors, dimecres s'havia de constituir la comissió mixta del Tribunal de Comptes i per sorpresa de tothom, el PP va presentar com a candidat a la presidència a Fdez. Díaz. El Psoe va reaccionar depressa i va avisar al PP a presentar un altre candidat o en presentaven ells un alternatiu que ocuparia el càrrec fins que els populars no en presentessin un que no fos Fdez. Díaz. Fruit d' això també es va haver de posposar la composició d'aquesta comissió. El Psoe va voler deixar clar que amb els seus vots, Fdez. Díaz no ha estat escollit ni ho serà mai com a president de cap comissió.

           Al final i després de tantes voltes el PP li ha trobat un encaix al ex-ministre de l'interior: la presidència de la comissió de Peticions. Aquesta es una comissió que no es vota, si no que es designen els càrrecs segons el pes de cada partit. Per tant la presidència correspon al PP, la vicepresidència al Psoe i la secretaría a Unidos Podemos. Aquesta comissió s'encarrega d'examinar les peticions que arribin al Congrés i les remet a les institucions que calgui. Aquesta comissió es pot dir que es de segona fila però almenys serveix per col·locar a un Fdez. Díaz que pel PP era ja com un "Gerro Xinés " que tens per casa i no saps a on posar. Un "Gerro" una mica car ja que cobrarà uns 6000€/mes.




                                                                                                           Ànec  Lluc
               

dijous, 17 de novembre del 2016

Pobresa energètica..........

              La mort d'una dona de 81 anys a Reus ha fet saltar totes les alarmes pel que fa al problema que pateixen moltes persones que no poden pagar ni tan sols els serveis bàsics com son l'aigua, la llum o el gas. Amb l'arribada del fred, aquest problema es fa encara mes gran i evident. Moltes d'aquestes persones son gent gran que a vegades viuen soles i que gairebé no surten al carrer. També hi ha families amb pocs recursos. Aqui es on entren els serveis socials dels ajuntaments, que han de vetllar perquè casos com el de Reus no puguin passar. En aquest cas concret, la victima s'havia d'il·luminar i escalfar-se amb espelmes perquè feia dos mesos que li havien tallat la llum per no pagar els rebuts. Una d'aquestes espelmes va provocar el fatal incendi que li ha costat la vida. Després dels fets, tant els serveis socials com l'empresa Gas Natural s'han creuat acusacions. La Generalitat per la seva banda ha responsabilitzat a l'empresa a qui li ha donat cinc dies perquè presenti les alegacions pertinents, ja que segons la llei, hauria d'haver avisat a l'ajuntament de la situació abans de fer el tall de subministre. Diverses associacions de defensa de victimes de l'emergència social i la PAH, demanen sancions exemplars per la companyia. Des de la companyia s'excuesen dient que ningú els va avisar de la situació personal de la victima i que en aquest cas concret de Reus, disposen d'una llista de persones amb risc d'exclusió social on ella no hi figura. També argumenta que la llei no s'ha desenvolupat i no te reglament i per tant es una mica confosa a l'hora de fer-la cumplir.
Serveis socials de Reus s'excusa dient que la companyia no els ha avisat abans de fer efectiu el tall però sembla ser que coneixien la vulnerabilitat d'aquesta persona. Es dona la circumstancia que aquests mateixos serveis socials si havien rebut la demanda d'ajut per pagar el rebut de l'aigua i que l'ajuntament li va concedir; també havía estat denunciada per impagament del lloguer, per tant sembla que la situació de precarietat no era desconeguda.

              Arran detot això, el mes trist es que lluny de fer la mes minima autocrítica, l'únic que he vist es passar-se la culpa dels uns als altres, quan al meu parer, aqui han fallat tots. Ha fallat el cercle mes proper a la victima. I quan dic mes proper hem refereixo a la familia, veins i amics. Sembla ser que no vivia sempre sola si no en companyia de la seva neta, el company d'aquesta i una filla del company de la neta, tot i que segons ha trascendit tindrien una situació familiar complicada.Vivim en una societat que cada vegada arracona mes a la gent gran perquè sovint només es veuen com una "carrega".
També han fallat els serveis socials per no haver fet un seguiment mes a fons d'algú que ja havia demanat ajuda per pagar el rebut de l'aigua i que estava denunciada per impagament del lloguer. Ja se que sovint els serveis socials estan desbordats i mancats de recursos, i que moltes vegades hi ha una falta de comunicació entre departaments, i això es un altre cosa que hauriem de poder arreglar. No n'hi hauria d'haver prou amb dir que els pressupostos son els que son. La despesa social hauria d'estar per davant de qualsevol altre perquè no oblidem que qui mes pateix aquesta situació son els nens i la gent gran.

                Es vergonyos que el govern de l'estat espanyol i el seu braç armat-jurídic com es el Tribunal Constitucional desautoritzi i suspengui totes les iniciatives per lluitar contra la pobresa energètica que aprovi el parlament català per mutius ideológics. Aquest fet possibilita que les empreses declarin que no reconeixen les lleis catalanes perquè s'amparen amb les lleis espanyoles. Segons el conseller Baiget després de 25 reunions amb les companyies, aquestes no han volgut arribar a cap acord perquè la llei no les obliga a fer-ho. Només 20 empreses subministradores d'aigua s'han avingut a algun acord de condonament del deute o tarificació social. Ha dit que potser farà falta canviar la llei per tal d'obligar a totes les empreses energètiques a arribar a aquests acords.

                Tant de bo aquest cas de Reus serveixi perquè totes les parts possin el que faci falta per solucionar un problema que s'ha agreujat molt en temps de crisis, però que malauràdament sembla que no hi donem la importancia que veritablement te.


                                                                                                                 Ànec  Lluc

dimecres, 16 de novembre del 2016

Colau aprovarà el pressupost per decret......

             Aquesta vegada Ada Colau i el seu equip de govern de BcnEnComú i PSC, no ha pogut aprovar els pressupostos. L'oposició en bloc, fins i tot la CUP ha votat negativament aquests pressupostos. Des de l'equip de govern Gerardo Pisarello ha declarat que els grups de l'oposició ja havien pres la decisió fins i tot abans de veure els números i no han volgut ni tan sols negociar-los. Malgrat això també ha manifestat que els pressupostos tiraran endavant "SI o SI", fent us de la llei que permet aprovar-los en minoria vinculant els pressupostos a una qüestió de confiança per evitar que els ajuntaments quedin bloquejats. Aquesta es una mesura, que encara que es del tot legal, diu molt poc del tarannà dialogant i participatiu de que fa gala sempre el partit d'Ada Colau i que l'hauria de diferenciar de la resta de partits. Pisarello ha justificat l'ús d'aquesta mesura,que ja va fer servir Xavier Trias en el seu moment a la predisposició que segons ell, tenia l'oposició de votar "NO".

             CiU ha acusat a BcnEnComú de voler donar la imatge de màrtir i presentar a l'oposició com el dimoni i de no voler dialogar, quan des del primer moment des de CiU van tenir clar que l'equip de govern no tenia cap intenció d'arribar a cap acord amb CiU.
Alfred Bosch per la seva banda ha declarat que ha estat el govern qui ha obligat a ERC a votar contra els pressupostos per l'incompliment dels acords subscrits i no volen acceptar la reciprocitat entre els pressupostos de BCN i del Parlament. També s'ha queixat de que "mentre el govern diu que la voluntat es dialogar, la realitat es la contraria".
La CUP ha avisat al govern que ja no els pot demanar mes actes de fe, i ha reconegut que després de votar a favor de dues ordenances i dues modificacions de pressupostos, al seu parer BCN s'ha convertit en allò que venien a combatre.

               Així doncs, tal i com estan les coses Ada Colau ha de signar el decret que obri el termini de 30 dies d'exposició pública d'aquests pressupostos, per deixar clara la intenció del govern municipal d'aprovar-los tot i que hagin estat rebutjats a la comissió. A partir d'aquí el ple els sotmetrà a votació, vinculant-los a una qüestió de confiança, que en cas de no guanyar-la obre el termini d'un mes perquè els grups de l'oposició presentin un candidat alternatiu i una moció de censura amb majoria absoluta,( 21 regidors). Si cap grup presenta aquest suport, els pressupostos quedarien aprovats automàticament, però deixarien en evidència l'aïllament social i polític de la formació d'Ada Colau.



                                                                                                        Ànec  Lluc