Qüestió de confiança : OK.......

             No hi ha hagut cap sorpresa. El president Puigdemont ha tirat endavant amb els vots favorables de Junts pel Si i la CUP i els vots en contra de PSC, PP, C's i CSQP que un cop mes han votat al costat dels partits unionistes.
El ple al parlament començava dimecres 28 de setembre amb el discurs del president Puigdemont on va deixar molt clar quin seria el full de ruta del seu govern en cas de superar la qüestió de confiança. Aquest full de ruta es el que ja es va emprendre al gener i que ha de donar compliment al mandat democràtic sorgit de les eleccions del 27 S, es a dir crear les estructures d'estat i dotar al parlament de les lleis de transitorietat que haurien d' estar enllestides al Juliol, per poder culminar el procés al setembre de 2017 amb un referèndum.

                Aquest referèndum pot ser pactat amb l' estat espanyol, o "unilateral" si com ha passat fins ara, Espanya segueix dient que no. Ha volgut deixar clar que la petició d' un referèndum acordat no caduca però tampoc paralitza el procés. El govern treballarà en les estructures d' estat, i si be intentarà fins l' últim minut que el referèndum sigui acordat, si finalment no ho pot ser, es tirarà endavant unilateralment que per evitar que sigui un altre 9 N, aquest cop estarà organitzat de manera oficial per la Generalitat i tindrà caracter " Vinculant" d' acord amb les lleis catalanes aprovades al parlament per aquest efecte.
L' anunci de voler seguir intentant fer el referèndum pactat ha estat d' alguna manera una "picada d' ull " a CSQP, que ha celebrat aquesta proposta de referèndum acordat, malgrat que al final ha votat no.

              Aquest NO de CSQP demostra una vegada mes la incoherència de CSQP que malgrat han manifestat que ells volen "jugar" partit a partit i no volen vincular la qüestió de confiança a una futura aprovació de pressupostos o el debat de política general, i que per tant la proposta de referèndum acordat hauria fet possible el seu vot afirmatiu han tornat a votar al costat de PP, PSC i C's.

               Així doncs Puigdemont ha superat amb èxit aquesta qüestió de confiança que fa possible que la legislatura segueixi endavant. De tota manera, podem dir que ha estat un èxit a mitges, perquè malgrat que Puigdemont va advertir en el seu discurs la vinculació d' aquesta confiança a l 'aprovació dels pressupostos, no ha obtingut de la CUP la garantia "TOTAL" de que els aprovaran, tot i que si han mostrat amb bona predisposició per fer-ho. L' equip de Junqueras i de la CUP es reuniran per negociar que aquests pressupostos siguin assumibles per totes dues formacions. Tot i esta oberts a altres formacions no es gaire probable que el govern de JxSi tingui cap mes suport que el de la CUP.



                                                                                                        Ànec  Lluc


                                                                                                 

Trencadissa al Psoe......

                                                                       

   


             Feia setmanes que al si del Psoe hi havia mala maror. De fet es pot dir que Pedro Sànchez mai ha comptat amb el nucli dur de partit. Els anomenats "Barons" i la vella guàrdia, es a dir els Fdez. Vara, Susanna Díaz, Felipe Gonzàlez, Alfonso Guerra o Zapatero, pressionaven Pedro Sànchez amb la tesis de que el Psoe havia d' abstenir-se a la investidura de Rajoy i permetre que el PP com a guanyador de les eleccions del 26 J formés un nou govern, amb ajuts puntuals o de govern de C's o altres partits amb qui pugui arribar a acords. Ja després de les eleccions del 20 D els dirigents del Psoe van vetar qualsevol negociació per fer govern amb Podemos i Sànchez va haver de signar un pacte amb C's que el deixaven amb 130 escons, molt lluny d' una majoria suficient per ser president. Ja aleshores Pedro Sànchez va fer una consulta a les bases per tal de conèixer si donaven el vist i plau a l' acord amb C's. Ara després de la garrotada soferta pels socialistes a les eleccions gallegues i basques, on el Psoe segueix a la baixa i quan tothom esperava la seva dimissió Pedro Sànchez ha manifestat la seva intenció de proposar primàries el 23 d' octubre a les que pensa presentar-se i que siguin les bases qui decideixin si ha de seguir al capdavant dels socialistes o no. Aquesta proposta l' ha fet a la comissió permanent de l' executiva federal que també ha acordat fer el 39 congrés federal els dies 1,2 i 3 de desembre.

                De tota manera però ha de ser el Comitè Federal que es farà el proper dissabte qui decideixi si finalment es celebren les primàries i el 39 Congrés tal i com ha demanat Pedro Sànchez.
Sànchez es va mostrar dolgut que des de dintre del partit li hagin posat la traveta, obligant-lo gairebé a facilitar a Rajoy que segueixi governant. S' ha reafirmat en que es presentarà a la reelecció defensant el NO a Rajoy i amb un projecte fort, unit i d' esquerres. Ha dit que qui es presenti defensant l' abstenció haurà d' explicar el seu projecte i el perquè s'ha de facilitar que torni a governar un partit com el PP carregat de corrupció. No ha aclarit si intentarà fer un govern alternatiu i tot i que te la intenció de parlar amb altres partits per fer un govern alternatiu, amb el calendari a la ma i si finalment es fan primàries, no quedaria temps per fer un govern, i per tant aniríem a terceres eleccions.

                  Alguns dirigents del partit s'han mostrat sorpresos per aquesta reacció de Pedro Sànchez i alguns han apuntat que enlloc de parlar de Congressos i primàries s'hauria de parlar d' assumir responsabilitats. Susanna Díaz ha qualificat els resultats del 25 S de fracàs absolut i ha demanat un canvi de rumb i fer autocrítica. Sis dels set presidents autonòmics que pertanyen al Psoe s' han mostrat contraris a la proposta de Sànchez. Carme Chacón ha manifestat que es fa necessària una profunda reflexió perquè es evident que cada vegada la derrota es mes dura i no es pot seguir anant cap avall. Sis dels set presidents autonòmics que te ara mateix el Psoe han començat a assenyalar la dimissió de Sànchez com a única sortida de la situació en que es troba el Psoe.
Només Miquel Iceta va defensar aferrissadament Pedro Sànchez dissabte passat a la festa de la rosa quan encara no s' havien celebrat les eleccions gallegues i basques. De tota manera aquest dilluns, un cop es coneixia ja la patacada socialista, Iceta va assenyalar el soroll intern de les ultimes setmanes com una de les causes de la davallada. Cesar Luena, secretari d' organització del Psoe també es de la mateixa opinió i ha manifestat que la campanya es va fer en condicions molt difícils.

               Cal recordar que el Psoe va signar un document al abril en el qual els socialistes es comprometien a no convocar el 39 Congrés Federal per escollir un nou líder fins que la governabilitat d' Espanya estes acabada. Pedro Sànchez vol que dissabte el comitè federal  aixequi aquesta suspensió, però alguns membres han dit que hi votaran en contra.
Queda clar que Pedro Sànchez ha llençat un repte als barons del partit i enlloc de marxar cap a casa presentarà batalla. A la SER ha dit que si dissabte es rebutjada la seva proposta de primàries, tampoc pensa dimitir tot i que es mostra confiat en que s'aprovarà.


                                                                                                          Ànec  Lluc

El PP a Galícia i PNB al País Basc ....Sense sorpreses......

              Ja s' han celebrat les eleccions autonòmiques al País Basc i a Galícia i els resultats han estat els que si fa no fa tothom esperava.
Pel que fa a Galícia el PP de Núñez Feijoo ha revalidat la seva majoria absoluta amb els mateixos 41 escons de 2012. El Psoe en perd 4 i aquest fet permet a Marea-Podemos situar-se com a segona força al parlament, mentre que el Psoe baixa al tercer tots dos amb 14 escons i el BNG amb 6.
Al País basc el PNB ha tronat a guanyar, però els 29 escons els obligarà a fer pactes, ja siguin de govern o puntuals com ja ha fet altres vegades. EH Bildu tot i que finalment no ha pogut presentar de candidat a Otegui ha quedat en segon lloc amb 17 escons. Elkarrekin Podemos serà la tercera força amb 11 escons i el PSE es queda amb 9 dels 16 que tenia. Per tant podríem dir que el perdedor de la nit ha estat el Psoe, ja que ha perdut 4 i 7 escons a Galícia i Euskadi respectivament. Això pesarà com una llosa per Pedro Sànchez al comitè federal del Psoe.
L' altre gran perdedor ha estat Albert Rivera que tenia posades moltes esperances en poder entrar als parlaments basc i gallec. Al final s' ha quedat fora de tots dos. Un fracàs de C's que volia ser decisiu en totes dues CCAA o si mes no tenir presència als seus parlaments.

                Ara caldrà veure com afecten, - si es que ho fan - aquests resultats a la política espanyola, on ara per ara tot esta aturat. Els resultats d' aquest 25 de setembre no obren gaire l' esperança de que cap partit pugui tirar endavant una sessió de investidura, perquè les posicions son gairebé les mateixes. C's reitera que no facilitarà un govern amb Podemos, i els socialistes no estan disposats a acceptar el referèndum que faria possible el suport dels grups catalans a la investidura de Sànchez. Aquestes serien les dues possibilitats de fer un govern alternatiu si el PP, no aconsegueix cap mes suport per investir Rajoy, que ara per ara no sembla gaire probable. Al comitè federal del Psoe hauran de decidir si segueixen donant suport a Sànchez o si es "cobren" el seu cap. També hauran de decidir si segueixen enrocats en el No a Rajoy o es passen a l'abstenció. Si segueixen amb el No, les terceres eleccions estan cantades.


                                                                                                         Ànec  Lluc

A propòsit del " Pregó Felip V" ........

               Han passat dos dies des de que es van fer els pregons de la feta major de la Mercè de Barcelona. Un era "l'oficial", es a dir el que es fa al ajuntament amb el pregoner que, que com cada any designa l' alcalde. En aquest cas l' alcaldessa va designar, i es molt lliure de fer-ho, a un escriptor barceloní, Javier Pérez Andújar, de qui no en conec l' obra, però si m'han arribat els articles del diari "El País", i tuits on menyspreava l' independentisme i a qui el defensem, comparant-nos amb aiatol·las i amb Iran. No seré jo qui li digui "Que" ha d'escriure o no, cadascú pot tenir las seves idees i malgrat que penso que tampoc cal insultar a ningú per defensar una ideologia. Això no treu però, que tot i respectant la seva opinió, haguem d'assistir al pregó pel sol fet que l' ha escollit l' alcaldessa, en aquest cas.

                 Des de tuiter, un usuari "Marisa#MoltesGracies" va llençar el guant al còmic Toni Albà per tal de fer un altre pregó i aquest va acceptar d' immediat. No es tractava de "contraprogramar" res si no senzillament d' oferir una alternativa a tots aquells a qui la figura de Pérez Andújar, - no ja com a escriptor que molts no el coneixem, si no com a persona que ens ha insultat varies vegades, - no ens es grata. Des d'alguns mitjans va començar aleshores un seguit d' articles, menyspreant a la vegada la figura del propi Albà, com dels organitzadors del acte i de l' independentisme en general. En algun "Periódico" se'ns va titllar de miserables i se'ns acusava de voler "rebentar" el pregó oficial perquè el pregoner no era independentista. Hem llegit articles dient que amb actes així l' independentisme es dispara trets al peu o servim en safata arguments als unionistes. Però es que potser com va dir el propi Albà, ja n' hi ha prou de callar i abaixar el cap. De tota manera, els que pensen així, però no han escoltat el pregó de FelipV, recomano que ho facin perquè va ser exemplar, correcte i respectuós, amb un to irònic, com no podia ser d' un altre manera. Dues coses només per acabar :

          1) Cas de voler rebentar el pregó oficial s'hagués convocat a la mateixa hora i al mateix lloc una concentració "informativa", com fan els Podemites en alguns actes de l' ANC, els que ara formen "els Comuns", encerclant La Caixa a l'hora que varies entitats sobiranistes celebren la diada amb la Via Catalana.
          2) Potser el que volien era que haguéssim anat a la plaça Sant Jaume i muntar un "pollastre" amb xiulets i crits envers Pérez Andújar. No oblidem que el pregó oficial es fa dintre de l' Ajuntament al saló de Cent on es troben totes les autoritats, i el públic el veu mitjançant pantalles a la plaça Sant Jaume. Una vegada mes l'independentisme ha mostrat tenir seny, i ha demostrat que som imparables. Vet aquí també, un altre raó pel nerviosisme unionista.



                                                                                                      Ànec  Lluc

Miserables......per ser "alternatius".....

             El pregó alternatiu que farà Toni Albà paral·lelament al que farà l'escriptor Javier Pérez Andújar, - que es " l'oficial de l' Ajuntament Colau -, ha aixecat molta polseguera. La repercussió que ha tingut a la xarxa l' acte que protagonitzarà Albà disfressat del rei Felip V ha fet tremolar totes les estructures de "BcnEnComú" i els partits no sobiranistes de l' Ajuntament fins al punt de que la regidora de C's n' hagi demanat la prohibició.
L' escriptora Emma Riverola ha escrit un article a El Periódico on titlla de miserables al propi Albà i a les entitats independentistes que han promogut aquesta iniciativa. Ha acusat al "mestre de la burla", - com ella mateixa ha qualificat a Albà -, de no acceptar la ironia quan aquesta va dirigida als propis. Ha qualificat a Andújar com la veu incisiva sincera i sentimental d' una BCN que va créixer a l' ombra de la tèrmica del Besòs i dels blocs lletjos. El qualifica d' excel·lent escriptor, - cosa que no poso en dubte-, i creu que es digne de Bcn. Ens qualifica de miserables per no acceptar a qui pensa diferent, a qui critica al nacionalisme o dona la seva opinió sobre el procés, però s' oblida que aquest "excel·lent escriptor " es el mateix que ens ha titllat d' aiatol·las, ha comparat l' independentisme amb Iran, ens ha dit "catalufos" i fins i tot va fer un tuit dient que mes que tallar el cap a Mas haurien d' haver pentinat a Puigdemont. El que mes sorprèn es que ens titllen de miserables per fer un pregó alternatiu i en un altre lloc de la ciutat. En cap moment els "independentistes" hem demanat la suspensió ni el canvi del pregoner oficial si no que s'ha optat per fer-ne un de paral·lel.

              Crida l' atenció que alguns dels que ara fan escarafalls davant aquest acte, van callar i fins i tot trobaven democràtic encerclar La Caixa al mateix temps que es feia la "Via Catalana", o els Comuns-Podem celebraven una diada paral·lela a la de l' ANC i Òmnium a Sant Boi. Clar que tot aquest enrenou ve potser motivat per la por que tenen els Comuns de que el pregó alternatiu sigui mes multitudinari que l' oficial a la plaça Sant Jaume i això deixi en evidència a l' equip del govern Colau. Però això es el que te la democràcia, que es poden programar actes paral·lels als oficials, i que la gent lliurament vagi al que mes li agradi. Si això no agrada a l' establishment doncs que si posin fulles. Avui Enric Hernàndez ha escrit un article on titlla de bufons i servils cortesans als qui no volem escoltar a Pérez Andújar. Això potser si que es ser Miserable.


                                                                                                               Ànec  Lluc

Ball de bastons a CSQP.....

                                                                             

             Ha començat un nou  "ball de bastons" a CSQP. La nova direcció de Podem Catalunya, es a dir, Albano Dante Fachin mitjançant una carta que va fer arribar al Consell Ciutadà ha demanat mes rellevancia dintre de la coalició que forma Podem amb ICV-EUiA entre d'altres. Ja al gener de 2016, el propi Dante Fachin va demanar ser co-portaveu de CSQP al parlament juntament amb Joan Coscubiela. Aleshores es va poder tancar la crisi amb un debat intern que va evitar el trencament.

             Ara novament i després que Fachin s' hagi fet amb el lideratge de Podem Catalunya a les eleccions d' aquest estiu, torna a la carrega per guanyar protagonisme dins la coalició. Aquest moviment ha causat mala maror a la coalició i tot i que no s' ha produit cap reunió per discutir un canvi de rols al grup parlamentari si ha trascendit que l' ambient es tens. Això explicaria que a la conferència que va fer Lluis Rabell al Fòrum Europa no hi anés ningú de Podem. Des d' el grup parlamentari han manifestat que no hi ha discrepancies ideologiques, si no que aquesta tibantor vindria per l' afany de Fachin de mes protagonisme. Sobretot si es te amb compte l' apropament a Ada Colau amb la que va asistir a la diada, mentre que ICV se' n va desmarcar.

              No cal oblidar però, que aquesta tardor pot ser decisiva pel que fa al futur de la coalició i s' hauran de prendre decisions importants com el debat de la qüestió de confiança, el de política general i els pressupostos. Fonts de la coalició reconeixen que Coscubiela potser te massa pes en el discurs del grup parlamentari, i accepten que Fachin demani mes visibilitat, però critiquen la forma de fer-ho. Segons les mateixes fonts Fachin ha amenaçat amb trencar la coalició.

                A ningú se li escapa peró que el futur de CSQP passa per diluirse dintre la nova formació d'esquerres que vol crear Ada Colau, on confluirien els Comuns, Podem, ICV i EUiA. Per tant potser ha arribat l'hora de posicionar-se ben amunt per tal d' aconseguir "cadira" a la nova formació de la Colau. Fachin ha demostrat tenir una enorme ambició personal - en un no res s' ha situat al capdavant de Podem Catalunya, i la seva dona es la diputada a Madrid, d' EnComú per Girona -, i no tolerarà que cap Coscubiela, Nuet, Ribas o qui sigui li faci ombra. Vol ser el cap del nou partit d' Ada Colau pensant sobretot que l' actual alcaldessa de BCN ha declarat que la seva intenció es repetir a l' alcadia, tot i que amb aquesta gent mai se sap.


                                                                                                                 Ànec  Lluc

Santa Rita, Rita, lo que se da no se quita..........

                                                                         

Barberà al saber de la pujada de sou 

             La imputació de Rita Barberà es la crònica d' una imputació anunciada. Fa setmanes que tots els regidors del PP a l' ajuntament de València ja estaven imputats pel cas Taula del que Barberà n' havia quedat al marge pel fet que esta aforada per la seva condició de senadora. El Tribunal Suprem ha acabat per acceptar la imputació de l' ex-alcaldessa per blanqueig de diners i per esbrinar la relació amb la responsable de les finances de l' Ajuntament, Mari Carmen Garcia Fuster. La investigació per blanqueig es una peça separada del cas Taula. Les reaccions no s' han fet esperar. Albert Rivera de C's va ser el primer en exigir la dimissió de Rita Barberà i ha avisat a Rajoy que si vol seguir comptant amb el seu suport en una nova investidura aquesta dimissió es una condició "si ne qua non" i que seria bo per començar a aplicar el seu pacte anticorrupció.

             Al PP no ho tenien tant clar. Mentre Margallo i Alonso deien que per no perjudicar al partit seria bo que deixes el càrrec de senadora almenys fins saber com acaba tot plegat, Rajoy evitava fer cap tipus de declaració. Rita Barberà va agafar el camí del mig i va deixar de militar al Partit Popular, però va dir que mantenia el seu escó al senat. Això va obrir la porta al propi Rajoy i a Soraya S.S. a "tirar pilotes fora"  argumentant que no podien demanar la seva dimissió perquè ja no formava part del partit. Decisió salomònica que ha evitat que el partit hagi d' actuar contra Rita, amb el perill que això comporta de que "xerri" mes del conte. C's també es dona per satisfet amb aquesta mesura i de retruc Rita ha vist com li ha augmentat el sou en 3000€/mes al passar al grup mixt. Segons sembla la Constitució que tant valoren els nostre polítics, blinda els escons que pertanyen al diputat/senador i no al partit. Per tant, resulta que ara per ara Rita Barberà ha guanyat amb el canvi del partit popular al grup mixt. Ens segueixen pixant a la boca i diuen que plou. Després alguns no entenen la desafecció de la gent amb els polítics.

             Rajoy i el partit popular han perdut una ocasió d' or per demostrar que volen passar pagina als escàndols de corrupció que els han esquitxat arreu, sobretot si tenim amb compte que segons han dit fonts del partit, segueixen amb la intenció de buscar suports per poder fer govern. Han triat l' opció d'enrocar-se davant la situació de Rita Barberà, enlloc de demanar l' acte de senadora que pertany al partit i als seus votants. Mª Dolores de Cospedal ha declarat que te dret a mantenir l' escó, que si be es cert, no treu però que com a mínim li haurien d' haver demanat que l' abandonés. L' excusa de que ja no es del PP, no tenen cap autoritat sobre ella, es de mal pagador. Es una presa de pel als votants del PP.

             Barberà vol mantenir l`escó per conservar l' aforament que, malgrat tothom diu que no atorga cap privilegi a qui el te, ningú el vol perdre. Els 7000€/mes que guanyarà a partir d' ara al grup mixt son un altre raó de "pes" per no abandonar el senat. S'acosta l'hivern i es veu que la cadira del senat dona força "caloret" com per mantenir-la. Només si anem a terceres eleccions i el PP no l' inclou a les llistes ni a la Diputació Permanent del Senat, - que son els únics que mantenen l' aforament - podria ser jutjada amb la resta del grup municipal popular Valencià.



                                                                                                                Ànec  Lluc

El Pregó de la Mercè.....i l' altre....

                                                                         

               S' acosta el dia de la mare de deu de la Mercè, festa gran de Barcelona. Com cada any les festes comencen amb el pregó que es fa a la sala de cent de l' Ajuntament. Aquest any l' alcaldessa Ada Colau ha triat a l'escriptor Javier Pérez Andújar per fer el pregó cosa que ha fet esclatar una forta polèmica perquè no podem oblidar que aquest escriptor, que es col·laborador habitual al diari El País ha carregat repetidament a la seva columna d' opinió contra el sobiranisme català. Arran de que es va fer pública aquesta elecció han aparegut a la xarxa tuits molt greus de Pérez Andújar contra Mas i Puigdemont. També fa burla i escarni de l'estelada, dient que se l'emporta al lavabo i que fa amb ella. Ha fet servir el terme "catalufos"per referir-se als catalans en els seus articles. Amb tot això no sembla el personatge adequat per fer el pregó d' unes festes que se suposa han de ser per tots els barcelonins, siguin independentistes o no, perquè com be diu la mateixa Colau, ella es, o vol ser l'alcaldessa de "Tots". Clar que tampoc ens pot sorprendre gaire que l' equip de Colau hagi fet aquesta tria, perquè han demostrat mes d' una vegada que l' enrenou i la polèmica ja els va be, tal i com va declarar la poetessa Dolors Miquel, que es va sentir manipulada quan va recitar el poema "Mare Nostra" amb tot l' enrenou que va suposar.

               L' humorista Toni Albà disfressat del rei Felip V farà un pregó alternatiu el mateix dia 22 a les 19.00 al Pla de Palau, per contraprogramar el "discurs oficial". A tal efecte s' ha creat un compte a tuiter " El Merder 2016" ( @MoltesMerces16), on explica "Soy su Majestad Felipe V y creo que tengo que venir a Barcelona a poner orden".
Aquest pregó "alternatiu" ha anat prenent força aquests últims dies i fins i tot tindrà presencia institucional. CiU ja ha confirmat que hi enviarà a dos regidors i ERC també ha confirmat l' assistència d'algun representant seu, tot i que no ha decidit encara si serà algun regidor. La CUP ha dit que no anirà a cap dels dos perquè ells "no son de pregons".
C's per boca de la seva regidora Carina Mejias ha demanat a l' alcaldessa que prohibeixi aquest acte, demostrant una vegada mes el tarannà democràtic del partit de Rivera.

               

                                                                                                          Ànec  Lluc

Ada Colau : Populisme barat......fum,fum,fum...

             Molts fa temps que ho sabem i ho anem avisant. Ada Colau només busca projecció personal i tot s' hi val per fer campanya. Ja es va aprofitar de la feina feta a la PAH per entrar en política malgrat que va dir que no hi entraria mai. Mentre va ser líder de la Plataforma d' afectats per la hipoteca, va dir que els desnonaments a la ciutat de BCN es podien evitar des de l' Ajuntament i que només calia voluntat política per fer-ho. Va arribar a acusar a X. Trias de no voler aturar-los i feia responsable al consistori municipal dels desnonaments. Aquest argument que va fer servir en campanya a les eleccions municipals li ha esclatat a la cara. Un cop Ada Colau s' ha convertit en alcaldessa sembla que la "culpa" dels desnonaments han canviat de banda a la plaça Sant Jaume. Ara ja no es culpa de l' ajuntament, si no del govern de la Generalitat i els mossos.
           
              Ada Colau va fer un tuit ahir, - aprofitant el desnonament d'una família amb nens - , que supera els límits de la demagògia : Exigim a @govern que @mossos no torni a desnonar mai mes una família amb criatures.Els drets dels infants han de prevaldre sempre. Els mateixos Mossos des d' el seu compte de tuiter han aclarit a Colau que els mossos l únic que han fet es protegir als funcionaris judicials, depenent de la "justícia espanyola" que son els que executen l' ordre d' un jutge de la "justícia espanyola". Ada Colau els ha contestat que ella apel·lava al govern de la Generalitat per aturar el desnonament, quan sap o hauria de saber que la Generalitat no te competències en matèria de desnonaments. Es molt curiós però, que la mateixa Colau en un altre tuit reconeix que els responsables de les lleis vergonyants que permeten els desnonaments son el PP, i el TC que tomba sistemàticament tot el que aprova el parlament català en matèria social. Vull pensar que l' Ada Colau no esta demanant a la Generalitat que desobeeixi al TC i apliqui unilateralment les lleis que aquest ha suspès, perquè fa quatre dies deia que la "unilateralitat" no servia per res.

               Que s' amaga darrera aquest tuit ? : Tot i que pot semblar una "cagada"mes de l'equip Colau, res mes lluny de la realitat. Aprofita situacions llastimoses forma part de les estratègies populistes. Tocar el voraviu de la gent amb situacions límit aconsegueix arrossegar vots. Ada Colau un cop instal·lada a l' Ajuntament de BCN ha posat l' objectiu a l' altre banda de la Plaça Sant Jaume. De tots es coneguda la intenció d' Ada Colau de crear un nou partit que aglutini les forces d' esquerres. La demagògia li va anar be a les municipals, li va anar be a les generals amb EnComú i ara ho torna a fer de cara al nou partit i intenta anar deixant petja de la manera que sigui. Per això ara l' enemic a batre es el govern de la generalitat i no "estalvia" el recurs de fer servir el patiment de la gent mes "vulnerable" per fer-se notar i atacar gratuïtament al govern de JxSi. Potser aquesta vegada però,  la"jugada" no li sortirà be perquè cada vegada son mes la gent que ja no es deixa enredar per populismes barats que només son fum.


                                                                                                       Ànec  Lluc

Els Comuns-Podem s' hauran de mullar......

             Divendres 9 de setembre vam poder veure una imatge si mes no curiosa. A l' acte de commemoració dels 40 anys de la mobilització del 11 de setembre de 1976 a Sant Boi, organitzat per Podem Catalunya i on van assistir ERC i la CUP amb els sindicats d' esquerres, quan Albano-Dante Fachin, es trobava d'alt de l' escenari entre Oriol Junqueras i Anna Gabriel, algú va fer aparèixer una estelada amb la que els dos polítics independentistes van "embolcallar" a un Albano-Dante que no va poder amagar la seva sorpresa. Al seu compte de facebook, Fachin ha qualificat el fet d' entremaliadura i ha reiterat el seu discurs que de la mateixa manera que Comuns i Colauers, defensa el dret a decidir, però no de forma unilateral si no en aliança amb els altres pobles d' Espanya. També diu que el dret a decidir no ha de ser presoner del full de ruta que sembla un eina perquè alguns es perpetuïn al poder. El procés constituent i el dret a decidir s' ha d' exercir sense dreceres i amb valentia. Fachin va anar a la mobilització de la diada organitzada per l' ANC i Òmnium tot i que va voler deixar molt clar que hi anava per mostrar-se com alternativa al full de ruta de JxSi i la Cup i va deixar molt clar que en cap cas cridaria "independència". Podem segueix defensant el referèndum acordat com a única via per solucionar la relació Catalunya-Espanya, de la mateixa manera que també defensen els seus socis a CSQP.

          Ada Colau que aquest any si va assistir a la mobilització de la diada va mantenir la seva ambigüitat envers el procés, ja que tot i estar a favor del referèndum mai ha definit la seva postura pel que fa a la independència. Durant tot el dia va participar als diferents actes de celebració; primer va participar a la ofrena floral que se li va fer a Rafael Casanovas, per anar tot seguit a l' acte d' homenatge a Salvador Allende que tenia lloc a la plaça del seu nom al barri del  Carmel, on va coincidir amb dirigents del Psc i ICV que, sigui dit de passada, no van assistir a la diada. Després va anar a l' acte que feia EnComú-Podem a Sant Boi, on Xavier Domènech va fer un discurs on va dir que no es deixarien atrapar per debats inútils com el RUI, la DUI, o fulls de ruta erronis. De la mateixa manera es va mostrar com la única alternativa i es va definir com"sobirans no independentistes"
Ja a la tarda va anar a la mobilització de l' ANC a Barcelona, però tot i que es va situar a la zona "Vip", va evitar anar a primera fila on eren tots els polítics, entre ells Oriol Junqueras i Artur Mas. Així evitava també sortir a les fotos amb els dirigents independentistes. Tampoc va lluir la cartolina que va repartir l' ANC ni va entonar els crit de independència.

           Després de la diada les reaccions no s'han fet esperar. Des de Madrid han tornat a enviar amenaces des de Rafael Català, Margallo o la vicepresidenta Soraya Sàez de Santamaria. malgrat això Puigdemont ha dit que l' any que ve la feina estarà enllestida i espera convocar eleccions constituents tot i que no ha descartat el RUI. Llavors, Colau, Domènech, Fachin, Rabell, Coscubiela etc. s' hauran de mullar i deixar el "puta i ramonetisme" que estan fent servir des d' el 27 S. La qüestió de confiança i els pressupostos de 2017 seran dues bones oportunitats per veure si els Qwerty "flower-power", estan amb la majoria de catalans o amb PP-Psc-C's.



                                                                                                         Ànec  Lluc

11 S de 2016....i van cinc......

                                                                                 

              Ho hem tornat a fer. Un any mes i ja en van cinc els independentistes hem sortit al carrer per reivindicar la independència de Catalunya. Aquest any l' ANC i Òmnium han convocat mobilitzacions a Barcelona,Tarragona, Lleida, Salt i Berga. Gairebé un milió de persones hem sortit al carrer amb estelades, samarretes i punts grocs. L' assistència a les mobilitzacions com ja es habitual varia molt segons les fonts consultades. Segons les policies locals de les diferents seus, entre les cinc ciutats s'hauria arribat als 800.000; segons la Delegació del Govern 370.000. L' organització va donar unes xifres al voltant del milió de persones. Si tenim amb compte que els inscrits als diferents trams voltaven les 400.000 persones, sembla mes creïble la xifra del milió que la oficial de la Delegació del Govern.

             El tractament de la premsa també varia segons si parlem de la premsa nacional o internacional. Mentre que les capçaleres nacionals destacaven el fet de la rebaixa en el nombre d' assistents en comparació d' altres anys, i tots ho atribuïen a un retrocés en la reivindicació independentista. El ministre de justícia en funcions Rafael Català va manifestar que la poca resposta a la convocatòria deixava entreveure que la dèria independentista esta arribant al final. A la declaració de Puigdemont de voler fer un referèndum, va respondre que l' estat espanyol "MAI" permetrà un referèndum que posi en perill la unitat d' Espanya. La Premsa no ha vist be que el president Puigdemont hagi assistit a la protesta independentista i l'han acusat de trencar la neutralitat institucional, al contrari del que havia fet Artur Mas fins ara. Altres titulars parlen de "desafio independentista", "desafio al TC", però la majoria coincideix que la "massa independentista" baixa o que "la Diada pincha".
Reuters, New York Times o Bild, s'han fet reso una vegada mes de la reivindicació dels catalans d' aconseguir la independència d' Espanya. Han recalcat que el govern català esta compromès a seguir endavant amb el mandat democràtic que va rebre de les urnes el 27 S, augmentant la pressió sobre el govern de Madrid en un moment en que aquest esta en funcions i a les portes d' unes noves eleccions. The Guardian i el Financial Times destaquen que 800.000 persones es manifestes a Catalunya per la ruptura amb Espanya.

              El president de la Generalitat Carles Puigdemont va manifestar que el 28 de setembre tornarà a fer una proposta al govern central per fer un referèndum acordat. Si tal com es previsible, l' acord no es possible la formula prevista es convocar unes eleccions constituents per validar el procés. Ha manifestat també que al juliol de 2017 el parlament ja haurà fet la feina que te marcat el full de ruta de JxSi i la Cup, i per tant la Diada de l' any que ve, Catalunya ja es trobarà en el transit entre la "postautonomia" i la "preindependència".


                                                                                                             Ànec  Lluc

De debò calia aquesta foto ?.....

                                                                       

               De debò calia aquesta foto ?. Dos dies abans de la celebració de la diada ha tingut lloc a Sant Boi un acte de celebració dels 40 anys de la històrica diada de 1976, primera després de 35 anys de dictadura franquista. Podemos, ERC, CUP, MES i cinc sindicats s'han reunit a Sant Boi per la celebració, deixant de banda a Convergència. El fill de Jordi Carbonell ha criticat que s' hagi deixat al marge als convergents i que s' hagi utilitzat la imatge del seu pare per aquest acte. Aquest fet ha deixat clar que per alguns segueix vigent l' eix esquerra-dreta, per sobre de la transversalitat de la lluita per la independència. Es destacable que damunt de l'escenari no hi hagués cap estelada i que tampoc es cantés els segadors si no l' Estaca de Lluís Llach. La cara de Fachin quan algú ha tret una estelada i l' Anna Gabriel i Junqueras l' han embolcallat amb ella parla per si sola.

                Davant d' unes 1500 persones i segons diuen poques estelades i senyeres i moltes banderes de Podemos, Albano Dante, Oriol Junqueras, Anna Gabriel, J.C.Gallego de CCOO, Camil Ros d' UGT, Oriol Pintos de la CSC, i Miquel Sellarès, un dels organitzadors de la manifestació del 1976, han fet els seus parlaments en clara sintonia.
Dante Fachin de Podemos no s'ha estat de criticar el full de ruta del Govern, a qui ha titllat de ser un instrument per mantenir certs poders, davant la "cara de poker" de Junqueras, que es el vicepresident d' aquest govern. Fachin ha apostat perquè el procés constituent sigui un catalitzador de sobiranies, i en tot cas s'han de trobar aliances amb altres pobles d' Espanya. Davant d'aquestes declaracions Anna Gabriel ha negat tenir a l' horitzó cap  tripartit i ha apostat perquè l'any que ve sigui el del referèndum per acabar amb les imposicions de l' estat espanyol. Oriol Junqueras ha dit que Catalunya es un pais divers i plural i que els catalans compartim set de justícia i llibertat i que mai demanarem permis per decidir el nostre futur. ha quedat palès que Dante Fachin i Podemos desentonen entre la gent que esta per la independència, perquè ells ni la volen ni se'ls espera, i només reivindiquen la unitat de l' esquerra per fer desaparèixer d' una vegada per totes a Convergència. Per tant en aquest tram final del procés hem de ser molt curosos amb el que fem, i amb qui, perquè les garrotades vindran de tot arreu i els unionistes s' aprofiten d'aquestes mostres de desunió.

                  Demà a la manifestació de la diada organitzada per l' ANC i Òmnium els independentistes hem de demostrar que som una pinya i anem tots a una i que ni Podemites ni Colauers, - que ja han anunciat la seva assistència tot i que no comparteixen la reivindicació principal de l'acte que no es altre que la independència -, podran aigualir el caracter festiu i reivindicatiu d'una diada per la propera República Catalana.



                                                                                                              Ànec  Lluc
           

Tetris al govern espanyol.......

                                                                             

                                                             


            L' intent de fer govern des de les eleccions del 20 D sembla ben be el joc del Tetris on les diferents peces no acaben d' encaixar. Els resultats de les urnes van deixar un congrés multicolor que feia necessària l' aliança de diverses formacions perquè cap d' elles en solitari estava en disposició fe formar govern. El PP de Rajoy amb 122 escons tenia molt difícil aconseguir els suports per repetir govern, fins al punt de que va rebutjar provar-ho. Davant la negativa de Rajoy, el Psoe de Pedro Sànchez va acceptar el repte de provar la investidura. En aquest intent de investidura, Sànchez va cometre, al meu parer dos errors greus. Rebutjar el suport dels independentistes sense ni tan sols parlar-hi i signar un acord amb C's, que no el portava enlloc i el lligava de mans per futures negociacions. Com era d' esperar, Sànchez va perdre les dues sessions de investidura perquè no va poder aconseguir mes suports que els de C's i un de Coalició Canaria. Així les coses es van convocar noves eleccions.

               Els resultats d'aquestes segones eleccions tampoc han aclarit gaire el panorama polític espanyol. Només el PP ha pujat en escons mentre que els altres mes o  menys han repetit els escons. El Psoe ha baixat 5 escons i el gran perjudicat ha estat C's que n' ha perdut 8. La pèrdua d' aquests escons per part de C's, ha impossibilitat que el pacte amb el PP fos suficient per investir Rajoy com a president del govern. Al no aconseguir l' abstenció del Psoe, el PP s' ha quedat a les portes amb 170 escons.

                A partir de la investidura fallida de Rajoy comença un període de dos mesos perquè algú, o mes concretament, el Psoe o el PP, - que ja ha dit que ho pot tornar a provar -, aconsegueixi tirar endavant un govern i evitar unes terceres eleccions. Malgrat que tots els partits es mostren contraris a una nova convocatòria electoral, l' encaix entre els diferents partits no es gens fàcil, almenys ara per ara. De les tres opcions reals que hi ha de sumar els vots necessaris, esta per veure quin d' ells acaba essent possible, perquè tots tres presenten força dificultats:

          1/ L'opció que faci govern el Psoe+C's i l'abstenció del PP, sembla poc probable després que el Psoe no ho hagi fet davant l'acord PP+C's.
          2/ L' opció de Psoe+UnidosPodemos+C's, també es poc probable, atès que C's i Podemos han manifestat la incompatibilitat entre les dues formacions.
          3/ L' opció de Psoe+UnidosPodemos+Nacionalistes xoca frontalment amb la defensa de la unitat d' Espanya i amb la celebració d' un referèndum a Catalunya que es condició "sine qua non", per votar a favor o abstenir-se que posen els partits independentistes.

             De tota manera en política mai pots dir blat si no es al sac i ben lligat, però en aquest cas esta clar que per desencallar aquesta situació de bloqueig, algú haurà de cedir i canviar el seu plantejament i a dia d' avui no hi ha ningú disposat afer-ho. Només C's s' ha manifestat la voluntat de fer el que calgui pel be d' Espanya tot i que dintre d'aquest "el que calgui" no hi ha el suport a cap govern on hi hagi Podemos pel mig. Veurem si algú es capaç d' encaixar les peces d' aquest Tetris, o anem a terceres eleccions pels voltants de Nadal.


                                                                                                         Ànec  Lluc

La Constitució de la por .........

                                                                               

               Ha començat l'any judicial amb un acte mes propi d' altres èpoques que del segle XXI. En un acte presidit pel rei Felip VI acompanyat pel ministre de justícia Rafael Català i Carlos Lesmes actual president del Tribunal Suprem, la fiscal general de l'estat Consuelo Madrigal ha llençat una nova amenaça als partits que defensen el que ella mateix ha anomenat com "desafiament" de l' independentisme, i ha assegurat que la Fiscalia esta preparada per lluitar per la via penal el compliment de les lleis que marca la Constitució. Ha assegurat que en un marc democràtic no hi ha mes legitimitat que la que es basa en la Constitució i ha reblat que en aquesta línia actuarà la fiscalia i el Tribunal Constitucional o els tribunals penals. Ha fet esment explícit en varies ocasions a les sentencies del TC que suspenia la desconnexió aprovada al parlament català. El president del Tribunal Suprem també s' ha referit a Catalunya fent esment a les amenaces constants per part d'alguns per menysprear els drets de ciutadans lliures i iguals tal i com defensa la Constitució.

               Una vegada mes des de les institucions de l' Estat es fa servir la Constitució per atacar Catalunya, amenaçant amb iniciar processos judicials per donar solució a un problema que es només polític. Una vegada mes es fa servir la Constitució per negar al poble català a exercir el seu dret a decidir. Ningú recorda però, o potser no vol recordar que la Constitució, que encara segueix vigent des de l' any 78, va ser redactada desprès de quaranta anys d' una ferotge dictadura i amb el soroll de sabres de rerefons. S' inicià llavors un període anomenat "Transició" amb la intenció de convertir Espanya en una democràcia occidental.

               La Constitució del 78, va néixer encotillada perquè malgrat la mort del dictador l' any 75, el franquisme seguia vigent a gairebé totes les institucions de l'estat i per suposat a l' exercit. La redacció de la constitució va haver d' incorporar lleis, decrets i preceptes que acontentessin als continuadors del regim, començant pel mateix "cap d' estat" que havia de ser "per decret" el rei Joan Carles, que havia estat al costat de Franco els últims anys de dictadura. Després es va crear l' estat de les autonomies que va ser una mena d' acord per acontentar a uns i altres. Això es el que es va conèixer "cafè para todos", excepte pel País Basc i Navarra, a qui se'ls  van reconèixer els seus drets forals. Es cert, com argumenten alguns, que aquesta Constitució va ser aprovada majoritàriament pels també pels catalans, però s'obliden de dir que o s' aprovava o tornava la dictadura franquista perquè l'exercit estava atent a tot el que succeïa. De fet van haver-hi alguns intents de cop d' estat tot i que només en va tenir lloc un, - el 23 F -, que afortunadament no va quallar. de tota manera l' amenaça militar sempre ha estat present, sobretot quan es tracta de la sobirania i la unitat nacionals. L' article 155 de la Constitució es conegut, per les vegades que han amenaçat a utilitzar-lo contra Catalunya. Els catalans hem demanat cent vegades, permís per fer un referèndum a Catalunya perquè sigui el poble català qui decideixi si volem ser un estat independent o no, i cent vegades ens l' han negat. Argumenten que per fer-lo, abans s' ha de canviar la Constitució, saben que els partits catalans mai disposaran de suficients suports a Congrés i Senat, per canviar-la. Allò de "atado y bien atado".

               Un cop esgotades totes les possibilitats de fer-ho acordat amb l' estat espanyol i davant les reiterades negatives, i s'ha iniciat un procés unilateral per aconseguir-ho les amenaces s' han multiplicat. Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Quico Homs estan imputats per haver posat les urnes el 9 N. Carme Forcadell, actual presidenta del parlament esta acusada pel TC, per haver desobeït una sentencia del TC. Ara ha estat la fiscal general qui ens amenaça i aquesta vegada ho ha fet davant l' atenta mirada del rei que no ha dit "ni ase ni bestia". Des de Catalunya però la resposta es que " Ja no tenim por ".



                                                                                                           Ànec  Lluc

Assistència "Trampa" de Colau-Podem a la mobilització de la diada....

             Primer va ser Ada Colau qui va anunciar la seva assistència als actes de la diada. Podem que en un principi semblava que no hi aniria, seguint la decisió que ja van prendre els seus socis d' ICV a CSQP, ara s'hi apunten però deixen molt clar, com també ha fet la pròpia Colau, que no assisteixen a la mobilització per donar suport al independentisme ni al full de ruta de JxSi perquè hi estan totalment en contra. Tal com ha declarat Dante-Fachin l' escollit recentment líder de Podem Catalunya, no volen que la Diada es converteixi en un clam per la independència, perquè ells defensen el dret a decidir.
                                 
                                                                             

              Com es pot anar a una mobilització si no estàs d' acord amb el que es reivindica en aquesta mobilització ?. Jo pensava que l' ANC i Òmnium havien convocat aquesta manifestació per mesurar el suport que te el full de ruta de JxSi per arribar a la independència. Fachin ha dit a TV3 que "voler eixamplar la base independentista amb ells es un error i pensar que els podran convèncer per afegir-se al full de ruta es un altre error. La decisió de participar en la diada de 2016 es per demostrar que hi ha un altre camí, no ja per la independència que no la volen, si no perquè els catalans puguin exercir el "dret a decidir" . Si la mobilització es per la independència, tu no pots dir que hi vas a reivindicar un altre cosa, tret que siguis "RUC" o vulguis aigualir l' assistència. I creieu-me si dic que de rucs en tenen poc. Es el mateix discurs que ha fet servir l' Ada Colau per justificar la seva assistència, dient que ho fa per protestar pels atacs del govern PP i el TC a les institucions catalanes i que "hi ha mes motius per anar-hi que per no anar-hi".

            De moment ja han aconseguit dividir als independentistes en dos bàndols: els que no els volen donar la benvinguda a una manifestació que no comparteixen,-entre els que jo m'hi trobo-, i els que diuen que no s' ha d'excloure a ningú. Ja em perdonareu i digueu-me excloent, però es com si a una manifestació de la PAH en contra dels desnonaments hi assistissin els directius dels bancs.
No es pot ser a missa i repicant i per tant si volen fer veure que son una alternativa haurien de fer una mobilització alternativa. No podem oblidar que Podem-Catalunya amb Fachin al capdavant ha carregat durament contra la campanya de l' ANC per la sanitat catalana i s' ha mostrat disconforme amb la cupula directiva de l' entitat perquè segons diu respon als desitjos independentistes de JxSi i la CUP.

             Si tenim amb compte que es mes que probable la convocatòria de terceres eleccions a Espanya i el desig d' Ada Colau i els Comuns d' intentar arrabassar la Generalitat a JxSi, es veu clara la intenció d' apropar-se a ERC i CUP per intentar un nou tripartit autonòmic, que si be pot ser en forma de República Catalana, Colau va deixar clar que la vol confederada amb la República Espanyola. Llàstima que ara per ara Espanya es una monarquia.
L' altre objectiu es diluir l' èxit de l' independentisme, per poder seguir venent la pastanaga" de que la seva es la única via possible, i que la unilateralitat no porta enlloc. Els Comuns-Podem tenen molt reso a la premsa, i aprofitaran qualsevol cosa per magnificar la seva presencia als actes de la diada i per dir que l' independentisme va a la baixa. Iglesias ja hi ha posat cullerada dient que la presencia d' Ada i Podem evitarà la monopolització de la diada per la causa independentista.

              No podem confondre i crec que ningú ho fa, els actes institucionals de la Diada que si son per tots es catalans, (fins fa poc hi participava C's i el PP), amb els actes organitzats per entitats civils de caracter inequívocament independentista. Crec que l' ANC i Òmnium haurien de deixar molt clar que tothom que defensi la independència de Catalunya hi esta convidat i serà benvingut, però qui reivindiqui altres coses que es faci la pròpia mobilització.

         

                                                                     Ànec  Lluc 

Setembre:Comença el curs.....polític

                                                                                 

                 S'ha acabat l' agost i amb l' entrada del mes de setembre ha començat també un nou "curs" polític tot i que aquest any, les vacances dels polítics s' han vist alterades per la sessió de investidura que s' ha celebrat el dia 31, i que havia de servir per veure si Mariano Rajoy i el PP, guanyadors de les eleccions generals del 26 J, aconseguia els suports necessari per ser investit president i formar govern, tal i com l' hi havia encarregat el rei Felip VI. Cal recordar que les eleccions del 26 J eren una repetició de les celebrades el 20 de desembre de 2015, on ningú va aconseguir trobar els suports suficients per fer govern. En aquesta ocasió Rajoy tampoc ha aconseguit treure endavant la seva investidura i ha perdut la votació per 170 vots a favor i 180 en contra. Aquest mateix resultat es va tornar a repetir a la segona sessió, celebrada el 2 de setembre, 48 hores després de la del 31 d' agost.

                S'obre ara un període de dos mesos perquè Pedro Sànchez del Psoe, o be Mariano Rajoy un altre vegada, - ha manifestat que es possible que ho torni a provar -, busquin els suports necessaris per fer un govern i evitar així haver d'anar a terceres eleccions. Pedro Sànchez en la sessió del 2 de setembre va deixar entreveure que podria explorar la via d' un govern progressista que li ha ofert clarament Pablo Iglesias de Podemos. Per fer viable aquest govern progressista a Sànchez només li queden dues opcions: aconseguir posar d'acord a Podemos i C's, cosa poc probable perquè la incompatibilitat de ambdós partits l'han feta palesa tant Rivera com Iglesias, - convertint aquest rebuig en un tema gairebé personal-; la segona passa per l' abstenció dels partits nacionalistes, entre ells ERC i PDC, de qui Sànchez ha dit en mes d' una ocasió no voler saber-ne res. El PP per la seva banda espera que el resultat de les eleccions autonòmiques gallegues o basques, que se celebraran el dia 25 de setembre puguin servir per desencallar el bloqueig que pateix Rajoy. Tot dependrà de la força que pugui tenir el PP basc i les aliances que calguin fer. Hi ha temps fins a l'octubre per poder fer govern, abans de dissoldre el Congrés i anar a noves eleccions.

               Pel que fa a Catalunya, aquest mes de setembre també ve carregat d' esdeveniments molt importants. El dia onze se celebrarà la Diada Nacional de Catalunya. Com ja es habitual en els últims anys, al marge dels actes institucionals la societat civil a través de l' ANC i Òmnium han organitzat diferents mobilitzacions al llarg del territori, per reivindicar la independència de Catalunya. Milers de catalans sortirem al carrer per demostrar la força de l' independentisme.
El 28 de setembre el president de la Generalitat Carles Puigdemont se sotmetrà a la qüestió de confiança que ha de permetre tirar endavant el full de ruta de JxSi amb el suport de la CUP, per culminar el camí cap a la independència i la República Catalana. La última reunió entre JxSi i la CUP fa preveure que hi haurà consens perquè Puigdemont pugui superar la moció i de retruc el govern de la Generalitat pugui aprovar també els pressupostos, ja que son necessaris per preparar les estructures d'estat.
Aquests propers dies, Carme Forcadell presentarà les al·legacions a títol personal davant el Tribunal Constitucional, en el que defensarà la llibertat d' expressió, el dret de participació i la sobirania del parlament on s' ha de poder parlar de tot. El Parlament ja va presentar al·legacions per la suspensió de les conclusions del procés constituent davant el TC divendres passat. Forcadell ha manifestat que el parlament es reserva la opció de presentar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Per tant sembla que aquest setembre serà un mes força mogut políticament parlant. Haurem d'estar tots a l' aguait amb tot el que succeeix.


                                                                                                        Ànec  Lluc

Trilinguïsme / Trilerisme .........

           Aquesta setmana hem conegut que en l' acord de investidura entre C's i el PP, la formació taronja ha inclòs dintre del que s'ha anomenat "paquet català", el trilinguïsme a les aules catalanes. C's ha justificat que el model trilingüe es una de les grans oportunitats de millora. Aquest model es el que vol implementar el català, el castellà i l' anglès com a llengües vehiculars a parts iguals. A l'hora de la veritat però i davant la impossibilitat d' oferir el terç en anglès per manca de professorat, aquest seria substituït pel castellà, aconseguint d'aquesta manera el veritable objectiu de C's que no es altre que arraconar el català. L' argument que fa servir C's es que a Catalunya hi ha un baix nivell d' anglès però la realitat es que en coneixement d' anglès esta en tercera posició del rànquing, només superat pel País Basc o Navarra. C's des de la seva fundació ha intentat acabar amb la immersió lingüística i ara ho prova des de Madrid perquè a Catalunya mai han tingut ni tindran suports suficients. Proposa un model "trilingüe" no es mes que un truc per laminar l' oficialitat del català, treure-li importància a l'escola i reduir-lo en la vida pública significa ataca la base del país i allò que ens fa ser un poble. la consellera d' educació Meritxell Ruiz ha qualificat el model trilingüe de caducat i ha manifestat que es molt preocupant que C's faci un debat ideològic d' un tema pedagògic. Ha assegurat que a Catalunya s' aplicarà la Llei d' Educació Catalana (LEC), si des de Madrid es vol decidir quines assignatures es fan en una llengua o altra. Aquesta llei deixa clar que l' element central de l' escola catalana es el català, tot i que es treballa amb un model plurilingüe.

          També s'ha fet pública la dada de que han estat 113 les families que han demanat al Ministeri d' Educació l'escolarització dels seus fills en castellà. D' aquests 113 el Ministeri n'ha aprovat 50 i n' ha rebutjat 9. La Generalitat ha recorregut les aprovades perquè segons ha explicat la secretària general d' Ensenyament, no hi estan d' acord. Les families que han fet aquesta petició rebran 6000 € per cada alumne, diners que seran descomptats pel Ministeri de les aportacions a la Generalitat. Aquests 6000 € son una ajuda perquè els pares matriculin als seus fill a centres privats. De tota manera aquestes 113 sol·licituds representen el 0,007% del total d' alumnes, xifra que resulta irrisòria com per voler canviar el sistema de immersió que segons els propis docents fa anys que funciona força be. El nivell de castellà dels alumnes catalans es igual o fins i tot superior als de la resta de l'estat .

          Alguns d'aquests pares actuen d'aquesta manera amb el convenciment ideològic de que es el millor que poden fer pels seus fills, però no s'adonen de la marginació que pot suposar per un jove que viu a Catalunya a l' hora de fer amics o desenvolupar-se professionalment. Altres es deixen entabanar per polítics que fan de la llengua un arma ideològica com es el cas del PP o C's. Afortunadament el pacte PP-C's no ha arribat enlloc, almenys de moment perquè ni tan sols ha servit per la investidura de Rajoy. Per altre banda a Catalunya segueix endavant el full de ruta cap a la independència, i el que es segur es que a la futura República Catalana, el català serà la llengua oficial i els que no l'hagin après ho hauran de fer a corre-cuita.



                                                                                                          Ànec  Lluc

La investidura de la Marmota.........

                                                                               

               Aquesta setmana hem assistit a "l'espectacle", de la investidura fallida de Mariano Rajoy. Dic espectacle perquè, tot i que no tenen cap fruit, almenys son força entretingudes. Els protagonistes han estat els mateixos, però amb els papers canviats. En aquesta ocasió era Rajoy del PP qui ha provat d' aconseguir els suports suficients per sortir investit president. Tal i com li va passar a Sànchez al març, tampoc ho ha aconseguit. Curiosament ha tingut els mateixos suports aliens al PP que ja va obtenir el Psoe de Sànchez en el seu moment i només ha rebut el suport de C's i Coalició Canaria que amb els 137 escons que havia aconseguit el PP el 26 J, han deixat a Rajoy a les portes de la investidura, donat que només li han faltat sis vots. Aquest es un dels arguments que ha fet servir Rajoy per aconseguir si mes no l'abstenció del Psoe en la segona volta.

              El discurs de Rajoy ha sorprès fins i tot a C's perquè semblava el discurs d' algú que sap que ja ho te tot perdut. Girauta portaveu de la formació taronja va declarar que semblava que Rajoy no tingues cap fe en aconseguir el recolzament dels diputats. No va fer cap al·lusió directa al Psoe ni a cap partit mes. Ha passat de puntetes pel tema de la corrupció i només en el tema català hi ha dedicat mes temps conscient que en aquest assumpte pot trobar alguna sintonia amb els socialistes.
L' endemà en els torns de rèplica tots els partits han qualificat el projecte de Rajoy de caducat i esgotat, amb una falta d' ambició i sense ganes de convèncer a ningú. L' argument mes utilitzat per demanar l'abstenció als Psoe, era evitar unes terceres eleccions i que Espanya necessita un govern amb urgència per respondre a les exigències d' Europa. En aquests torn de rèplica han aparegut els "Toros de Guisando", "El dia de la marmota", i fins i tot el "xiclet de McGiver" que es com ha qualificat Pablo Iglesias a Albert Rivera, quan li ha retret que serveix per arreglar-ho tot. La discussió mes forta es la que van mantenir Pablo Iglesias i Albert Rivera que fa gairebé impossible qualsevol alternativa que hagi de comptar amb Podemos i C's. Els nacionalistes d' ERC i PDC van oferir a Sànchez la possibilitat de donar un suport a un govern Psoe+Podemos si els socialistes accepten un referèndum per Catalunya.

              La segona sessió ha estat molt mes curta, amb un Rajoy demanant l' abstenció del Psoe, i si be ha començat amb un to mes fluix que fa 48 hores, ha acabat mentin i enganyant al dir que si no es configura un govern, els pensionistes i funcionaris ho patiran en l' actualització de les seves nòmines. Això es mentida tal i com li ha dit en la rèplica Sànchez que s'ha refermat en el No. La intervenció d' Iglesias ha semblat mes un discurs cap a Pedro Sànchez per tal de que aquest intenti formar govern de progrés amb ells i altre formacions. Rivera s'ha mostrat desabut per no haver aconseguit tirar endavant el seu pacte i desbloquejar així la formació d'un govern. La intervenció "estrella"de la nit ha estat la de Gabriel Rufiàn que ha posat sobre la taula una tanda de preguntes destinades a Rajoy i Sànchez. Finalment ha convidat a Podemos a sumar-se a la construcció de la República Catalana.

               Rajoy ha perdut la investidura perquè en aquesta segona votació no ha aconseguit cap mes suport que els de C's i Coalició Canaria, la qual cosa tampoc de gran mèrit perquè aquests dos partits pel que sembla, tenen molta facilitat en canviar d'aliats. Ara veurem si després de les eleccions basques i gallegues es donen les condicions necessàries per revertir la situació que eviti anar a noves eleccions.



                                                                                                         Ànec  Lluc

           

Podem torna a carregar contra l' ANC ara a Blanes.....

                                                                         

             Podem Catalunya torna a carregar contra l' ANC i la seva campanya de denuncia de la guerra bruta contra la sanitat catalana que va quedar al descobert arran de la filtració d' unes converses que van tenir lloc al despatx del ministre de l' interior Jorge Fernàndez Díaz i l' ex-director de l' Oficina Anti-frau de Catalunya Daniel De Alfonso que va ser cessat del càrrec arran d' aquest assumpte i que en un moment donat de la conversa es vantava davant del ministre d' haver-se "carregat" el sistema sanitari català. L' ANC va endegar una campanya arreu del territori per denunciar aquesta guerra bruta, omplint places i carrers amb creus grogues amb la inscripció "sistema sanitari català", simbolitzant la presumpta mort del sistema sanitari a mans de les clavegueres de l'estat tal i com es podia sentir a les gravacions entre Fdez. Díaz i De Alfonso. Des de Podem Catalunya i ICV, els seus socis a CSQP, es va criticar durament aquesta campanya. Van acusar l' ANC de voler tapar la corrupció de CiU, compatibilitzant el mal estat de la sanitat catalana i les retallades a l'estat espanyol, quan les competències en sanitat son de la Generalitat. Albano Dante Fachin, flamant "cap" de Podem Catalunya i en el seu  moment editor de la revista "Cafè amb Llet"va carregar durament contra l' ANC acusant-la d'estar al servei de CiU. Cal recordar que Fachin va ser qui va denunciar la corrupció sanitària, sobretot als hospitals de Blanes i Calella a la seva revista, amb informació que li arribava segons sembla de la OAF de De Alfonso. Curiosament però, en les seves investigacions/denuncies només esmenta la corrupció de CiU, però s' oblida dels seus companys d' ICV.

            Avui l' ANC ha programat un acte a Blanes on es plantaran 80 creus grogues per denunciar les agressions a la nostra sanitat. Albano Dante, en nom de Podem Catalunya mitjançant missatges de facebook i twitter ha contra-programat un acte per rebentar el de l' ANC. Sota el lema de "Mitja veritat es una mentida" ha convocat a les 18.00 , (la convocatòria de l' ANC es a les 19.00), al mateix lloc, per segons ell complementar la informació. Doncs seguint la vostra tesis tant la revista "Cafè amb Llet" com el mateix Fachin també diuen mentides perquè no he escoltat ni llegit MAI res dels set anys que ICV va estar al govern de la Generalitat i que per cert alguns dels seus regidors estan imputats pel cas Innova. També es una mitja veritat callar davant la guerra bruta del govern espanyol, reconeguda per ells mateixos. Fer servir qualsevol tipus de informació sense contrastar d' on ve es demagògia. Per cert, algun dia ens podria fer cinc cèntims de com ha acabat l' assumpte dels hospitals de Blanes i Calella, perquè sembla ser que tot ha acabat en "no res", perquè no s' ha demostrat res.

             La campanya de l' ANC no vol amagar res, com apunta Fachin en el comunicat, si no que denuncia la conspiració que ha patit Catalunya, i no només en sanitat com es denuncia avui, si no també en Rodalies, infraestructures etc...., que par altre banda tampoc he vist que des de Podem o CSQP hàgiu denunciat MAI.....Clar que si el responsable fos Convergència ja ho hauríeu fet.



                                                                                                                Ànec  Lluc

Els Colauers volen aigualir la diada......

                                                                               

              Tal i com ja ho havia deixat entreveure en diverses entrevistes Ada Colau, aquest any la seva formació "Barcelona En Comú", si participarà als diversos actes que es faran l' Onze de Setembre incloent-hi les mobilitzacions que han convocat l' ANC i Òmnium, però ha remarcat que ho farà contra la criminalització del dret a decidir i no pas a favor de la independència. Els seus socis d' ICV i Podem han decidit convocar un acte paral·lel per commemorar els 40 anys de la primera celebració després del franquisme que va tenir lloc el 1976 a Sant Boi. Es una manera "elegant" de justificar no afegir-se a la mobilització de l' ANC sense dir que no son independentistes. De fet aquesta estratègia no es nova ja que al 2013 ICV va participar a la Via Catalana - cadena humana que va creuar el territori de punta a punta - d'una manera peculiar. Mentre que La Via Catalana organitzada per l' ANC i Òmnium reivindicava la independència, els ecosocialistes van decidir encerclar La Caixa i afegir-se a la Via al seu pas per la Diagonal per reivindicar els drets socials, protestar per les retallades i poder decidir-ho tot. Aquest any, després d'anunciar que se senten rebutjats pel caracter unilateral i independentista de les mobilitzacions de les entitats socials s' afegeixen al acte que organitzarà Podem Catalunya a Sant Boi.

               Els Colauers han assegurat que participaran als diversos actes de la Diada, per defensar el dret del poble de Catalunya a conquerir espais de sobirania política social, econòmica, ecològica i cultural, però ho vol fer agermanada amb tots els pobles de l'estat espanyol. A diferencia de la diada de l' any passat a la que Ada Colau no va assistir argumentant que era l' alcaldessa de tots els barcelonins, creu que a la commemoració d' enguany si hi ha d'anar perquë es produeix en un ambient de regressió centralista amb un atac sense precedents contra les llibertats i drets socials elementals. Ha volgut deixar molt clar però que no comparteixen el full de ruta del govern de Junts Pel Si ni el camí per la independència.

               Les mobilitzacions que han convocat per aquest 11 de setembre les entitats sobiranistes de l' ANC i Òmnium a diversos llocs de Catalunya haurien de servir per demostrar la força de l' independentisme en aquest últim tram del procés cap a la independència. Cal recordar que aquest mes de setembre tindrà lloc la qüestió de confiança del president Puigdemont. En aquest últim tram del procés es important saber la capacitat de mobilització que encara te l' independentisme, cosa que la participació dels Colauers podria posar en dubte. La insistència en deixar clar que ells hi van però no per la independència farà mes difícil poder saber quants dels assistents son indepes o no. La presència de Comuns rebaixarà la xifra de partidaris per la independència, perquè ells no es comtaran ni en el SI ni en el NO, com ja va fer CSQP el 27 S, tot i que potser aquest es el veritable objectiu de l' Ada i els seus. No podem oblidar tampoc, que pel que fa al panorama polític espanyol, no es descarta que es puguin haver de celebrar unes terceres eleccions i aquesta diada pot ser el primer acte de campanya. Sigui com sigui, la presencia dels Colauers a una mobilització que te una clara connotació independentista - o així hauria de ser - quan ells han manifestat en diverses ocasions que no ho son, no pot ser bo. D' una manera u altre volen aigualir el caracter independentista de la diada. Ells son mes de intentar un apropament a la CUP i ERC, per assolir el govern de la Generalitat, arraconant definitivament al PDC, (antiga Convergència ), per formar part d' una Espanya plurinacional......d' esquerres això si.



                                                                                                    Ànec  Lluc