divendres, 28 d’octubre del 2016

Investidura i comedia........

            Aquesta setmana s'ha celebrat al congrés el segon intent d' investidura de Rajoy després dels resultats del 26 J. Aquesta vegada però, Rajoy arriba al debat d'investidura amb els suports suficients per sortir escollit nou president del govern, gràcies al canvi de posició del Psoe que ha passat del "NO es NO " a l'abstenció tal i com va decidir el seu comitè federal a la reunió celebrada després de que esclatés la crisi interne que va acabar amb la dimisió de Pedro Sànchez i el nomenament d'una gestora per dirigir el partit.

             Després del discurs de Rajoy, que poc va variar del que ja havia fet a l'agost, a l'endemà els partits van exposar a la resta de la cambra la seva potura davant la votació. Pel Psoe, arran de la dimisió de Pedro Sànchez, va ser sobre Antonio Hernando qui va haver d'explicar l'abstenció que possibilitarà un nou govern del PP.
Va començar dient que no li agradava que fos ell, - dirigint-se a Rajoy -, el candidat a president, com tampoc li agradaven ni compartien les seves polítiques. Va ennumerar tot allò que a parer dels socialistes s'ha fet malament els últims quatre anys. Malgrat això va dir que s'abstindrien en segona votació per responsabilitat i per desencallar la situació de bloqueig que viu Espanya des de fa un any. Li va llençar a la cara que no els agrada Rajoy, no els agraden les polítiques del PP, però si els agrada Espanya. Es va reivindicar com a cap de l'oposició sense explicar com es pot facilitar la formació de govern i passar a fer una dura oposició a l'endemà.

              Rajoy ha agrait al Psoe la responsabilitat i el sentit d'estat que demostra al abstenir-se a la seva investidura desbloquejant la formació de govern i fent possible l'arrancada de la legislatura. Els ha convidat a no quedar-se només en la investidura si no que participin a la governabilitat d'espanya, perquè encara que no s'ho creguin PP i Psoe son mes semblants del que es pugui pensar i els uneixen moltes mes coses que amb els independentistes. També ha deixat anar que ell tampoc vol terceres eleccions tot i que segun les enquestes el poden beneficiar. Tot i qque no ho ha dit directament ha dexat entreveure que si no se' n surt, pot tornar a convocar eleccions però confia en la responsabilitat del Psoe perquè no passi. Ha estat en tot moment fent gala de la prepotencia propia del PP tot i que aquesta vegada no te majoria absoluta. El fantasma de la convocatoria d'eleccions li dona aquesta força.

               C's es va atribuir el fet que al final el Psoe hagi canviat el NO per l'abstenció i va avisar a Rajoy que cas de no cumplir les mesures acordades no li donarien suport encara que això comportés anar a noves eleccions. Rivera va carregar contra Podemos responsabilitzant-lo de la manifestació convocada per rodejar el congrés. En el torn de rèplica Rajoy va contestar a Rivera amb el mateix to prepotent fins el punt que el mateix Rivera li va haver de dir que canvies el tó o s'hauria de repensar el vot.

                 Iglesias va lamentar el gir del Psoe i li va retreure al Psoe que entregués d'aquesta manera el govern al PP obeint instruccions de Felipe Gonzàlez i el IBEX35. Amb el PP la "bronca"va començar quan en defensa a l'acusació d'haver convocat la manifestació per rodejar el Congrés, va etzitbar que hi ha mes delincuents potencials dins el Congrés que al carrer. Això va encendre els ànims a la bancada popular on Cospedal, sense microfon però d'una manera qe tothom va entendre, li va dir pocavergonya. Ana pastor va cridar a l'ordre a Iglesias. Rafael Hernando va dir que Podemos s'havia finançat amb governs de dictadures i davant la negativa d'Ana Pastor de donar la paraula per alusions a Iglesias, el grup de Podemos va abandonar l'hemicicle.
Abans però i en el torn de paraula també va dedicar algunes perles a Albert Rivera que, com abans havia fet Cospedal, li va dir "capullo gilipollas", fora de micro, però tots ho vam entendre.


                                                                                                        Ànec  Lluc

dimecres, 26 d’octubre del 2016

PSC : Rebel sense causa.......

             Finalment el Psoe, o millor dit la gestora que ara dirigeix el Psoe han decidit abstenir-se a la investidura de Rajoy, decisió que ja estava presa fa temps i per la qual el secretari general Pedro Sànchez va haver de presentar la dimissió perquè ell defensava l'abstenció.
El PSC per boca de Miquel Iceta segueix mantenint el "NO" a Rajoy i fins i tot ha manifestat que els diputats catalans desobeiran la disciplina de vot i es mantindran en el "NO" i estan disposats a acceptar-ne les conseqüències. Aquestes conseqüències passa per una multa de 600 a 900€ com marquen els estatuts fins el trencament de relacions amb el Psoe, com demana Garcia Page o Ibarra. Iceta manté el "NO" a Rajoy, segons ha declarat, per coherència, ja que es la postura que va defensar a les primàries del PSC que va guanyar fa unes setmanes, a Núria Parlón que també defensava el "NO".

              No podem oblidar però que la situació del PSC a Catalunya es diferent que a les altres federacions. Els últims anys els socialistes catalans han començat una deriva cap al Psoe de tal manera que s'ha convertit en una "sucursal" del Psoe a Catalunya i això els ha fet perdre vots en cada nova cita electoral, tant a nivell català com a les generals. De fet ara amb 7 diputats al Congrés de Madrid, es el pitjor resultat de la història. Iceta i el PSC, han vist la oportunitat de recuperar una part del vot perdut, allunyant-se de la postura oficial del Psoe, mantenint-se en el "NO" a Rajoy, i aixecant la llebre d'una separació que dubto molt que s'acabi produint. La "Federació Socialista de Catalunya" que ha aparegut fa poc, no te la suficient força com per ser el relleu del PSC.

               Tampoc podem oblidar que aquest PSC que ara es rebel·la contra la decisió del Psoe, es el mateix que fa poc, s'abstenia al parlament a la resolució que anul·lava els consells de guerra del franquisme, ha dit que votarà a favor del suplicatori per jutjar a Francesc Homs per posar urnes, el que ha presentat recursos al Tribunal Constitucional amb el PP i C's, i que al parlament vota en nombroses ocasions amb els Populars.
Per tant aquest enrocament en el "NO" d'Iceta, pot ser una maniobra de "postureig" per mostrar una separació d'un Psoe que facilitarà un nou govern del PP, sobretot si tenim amb compte que el que facin els set diputats catalans no variarà en res la situació, perquè Rajoy amb 11 diputats en te prou per ser escollit president. Malgrat tot no es només el PSC el que s'ha mostrat contrari a una abstenció en bloc. Algunes territorials del Psoe han començat a parlar ja d'una abstenció que anomenen tècnica que consistiria en l'abstenció de només els 11 diputats necessaris, mentre que la resta es mantindrien en el "NO".

                                                             
                                             
                                                                                                          Ànec  Lluc


dimarts, 25 d’octubre del 2016

El PSOE de la vergonya.......

             El diumenge 23 d'octubre passarà a la història com el dia en que un comitè federal del Psoe, capitanejat "de facto" per Sussanna Díaz va decidir trencar el partit gairebé per la meitat. Després de carregar-se a Pedro Sànchez que havia estat escollit com a secretari general per la militància, el comitè federal va decidir canviar el "NO a Rajoy" per una abstenció per tal de facilitar l' arrancada de la legislatura. Han intentat justificar-ho dient que s'han d'evitar unes terceres eleccions, en les que molt probablement el PP tornaria a guanyar i qui sap si amb majoria absoluta. Han repetit una i altre vegada que ningú pensi que aquesta abstenció serveixi per res mes que per la investidura. Han avisat que Rajoy haurà de negociar punt per punt amb ells mateixos o altres formacions ja que ells exerciran d'oposició.
El mateix discurs ha fet C's que mes enllà de celebrar la decisió del Psoe, estan satisfets de que per fi es desencalli la situació i arranqui la legislatura. Ells estaran a l'oposició per controlar al govern i per evitar que el PP pugui fer allò que li rota.

               Es a dir que ara el Psoe ens vol fer creure que faran a Rajoy president i a l'endemà li faran una dura oposició i  impediran que el PP pugui desenvolupar les seves polítiques. També ens vol fer creure que el PP no s'ha assegurat ja l'aprovació dels pressupostos que estaran condicionats a les demandes de la UE. Ens vol fer creure que han fet president a Rajoy per evitar noves eleccions però sense tenir amb compte que les pot convocar quan vulgui, si veu que no te els suports per governar a la seva manera. Això vol dir que amb un PSOE trinxat, el PP no te cap por d'anar a noves eleccions i ho farà servir com a xantatge perquè el Psoe acabi donant-li suport si es que no esta ja tot pactat, que jo penso que si.
 Culminarà d'aquesta manera la Gran Coalició que servirà per mantenir l'estatus quo de que gaudeixen PP i Psoe des del 78. Una vegada mes s'han, en aquest cas el Psoe s'ha passat a la militància pel forro, i al comitè han pres la decisió que ha satisfet el desig dels "Barons" del Psoe, cosa que ve a demostrar que sempre manen els de dalt.
Veurem com ho expliquen als seus votants i veurem també com pot afectar en futures eleccions.


                                                                                                              Ànec  Lluc

dissabte, 22 d’octubre del 2016

#SaMataoPaco ........

                                                                           


             #SaMataoPaco: Amb aquest hashtag es va celebrar a tuiter que l'estàtua de Franco acabés per terra quan uns joves la van bolcar del lloc que ocupava al Born. Després de quatre dies des de que es va inaugurar l'exposició franquista l'ajuntament de BcnEnComú ha decidit retirar-la definitivament després d'haver estat objecte d'atacs de protesta i burla amb el llançament d'ous, pintades de diversos colors, d'haver-hi penjat una estelada, de col·locar-hi un cap de porc i fins i tot una nina inflable. L'altre estàtua, la de la Victoria, també ha estat retirada, encara que no havia estat "atacada". Aquestes dues estàtues formen part de l'exposició "Franco, Victòria i República, Impunitat i espai urbà" que el govern Colau ha decidit obrir al Born Centre de Cultura i Memòria que continuarà oberta fins al gener, sense estàtues al carrer.
Aquesta exposició ha aixecat molta polseguera des del mateix moment que es va anunciar que es faria. Per si no n'hi havia prou amb la decisió de fer l'exposició al Born, que s´ha convertit en un espai de reivindicació del catalanisme en record del fets de 1714, l'equip Colau va decidir recuperar dues estàtues que estaven en un magatzem de "parcs i jardins" per col·locar-les al mig del carrer a l'entrada del'exposició a la vista de tothom. Els grups de l'oposició van avisar que aquest fet podria portar problemes però es va tirar endavant. Quatre dies després de la inauguració les han hagut de retirar.

              Malgrat que es evident del fracàs de la iniciativa si mes no de posar les estàtues al carrer, l'ajuntament mitjançant el primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello, considera un èxit la proposta i ha dit que fins i tot esperaven aquesta reacció, i lluny de reconèixer errors o fer autocrítica, ha dit que incorporaran els fets que ell considera "vandàlics" a l'exposició. Ha dit que l'exposició ha estat un encerti que potser el problema es que no s'ha acabat d'explicar be el "context" de posar les estàtues al carrer.

              Tot apunta però tot aquesta "performance" es una mes de les que ens te acostumats Ada Colau des de que va arribar a l'alcaldia. Podria ser una "cagada" mes, (amb perdó ), a les que també ens te acostumats, però alhora podria ser una cortina de fum tapar una mala gestió. Potser es una casualitat però aquesta setmana al ple de l'ajuntament l'oposició en bloc ha tombat el PAM, "Programa d'actuació municipal", que es el full de ruta de municipal dels Colauers. Això impedirà que el govern Colau disposi d'aquest PAM que el regidor de BcnEnComú ha qualificat d'essencial per aplicar les mesures urgents que necessita la ciutat. La polèmica de les estàtues ha fet que aquest nou revés de l'alcaldessa hagi passat força desapercebuda. Aquesta es una de les característiques de la"Nova Política", cortines de fum per dissimular una gestió que només es "postureig".


                                                                                                               Ànec  Lluc

dimarts, 18 d’octubre del 2016

Franco ha entrat a BCN....pel Born....

                                                                           



            El 26 de gener de 1939 Franco va entrar a Barcelona per la Diagonal. les tropes franquistes que comandava el general Yagüe van " clavar " la bandera espanyola al castell de Montjuïc.

             El 17 d' octubre de 2016 torna a entrar a Barcelona, aquesta vegada en forma d'estàtua de la ma del govern de l'ajuntament d'Ada Colau. Aquest matí s'han instal·lat a l'exterior del Born Centre Cultural dues estàtues que fan referència al franquisme i que estaven en un magatzem de Parcs i Jardins. Una enorme estàtua eqüestre de Franco, que molts ja havíem començat a oblidar. Aquesta estàtua va estar situada al castell de Montjuïc fins que va ser retirada, primer a una sala del museu militar i després al magatzem municipal. Ha estat en aquest magatzem, on al 2013, algú li va "tallar" el cap amb una "radial". Al seu costat hi haurà un altre estàtua, La  Victòria que simbolitza l'entrada de les tropes franquistes a BCN.

             Les dues estàtues formen part de l'exposició " Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà", que segons l'ajuntament de BcnEnComú ha de servir per "mostrar la permissivitat amb els símbols de la dictadura. Aquesta exposició que s'obrirà al públic el 18 d'octubre esta ubicada al "Born Centre de Cultura i Memòria" que fins estava considerat com a principal "icona" de l'independentisme i que ja va ser el centre de la commemoració del Tri-centenari de 1714. ERC va demanar a l'estiu un canvi d'ubicació o que com a mínim no s'exposessin al carrer cap de les dues estàtues, ja que considerava que aquesta no era la millor manera de restituir a les víctimes del franquisme, i que podien ferir sensibilitats. Segons BcnEnComú l'exposició pretén fer pedagogia per trencar el silenci que ha imperat sobre els crims del franquisme, i que l'exposició temporal de les estàtues de dictadors, degudament contextualitzada, - haurien d'explicar be el context per posar-les al carrer -, te el propòsit impulsar una reflexió col·lectiva sobre la seva impunitat.

              De moment l'únic que ha aconseguit es polèmica. Fins i tot el PP i C's han criticat aquesta exposició perquè creuen que no fa res mes que obrir velles ferides. Durant la instal·lació de les dues estàtues s'han produït els primers incidents i algun vianant ha llençat ous contra les figures que els operaris municipals s'han afanyat a netejar.

                No entraré a valorar si aquesta exposició es adient, en un país on encarà hi ha milers de represaliats pel franquisme enterrats a les cunetes, i on no s'han investigat prou els crims de la dictadura, però ningú pot discutir que es podia fer a un altre lloc, i Barcelona en te uns quants, mes apropiats que al Born, que ja ha passat a ser un símbol de la sobirania catalana perduda al 1714. Posar a mes, dues estàtues al carrer, a la vista de tothom, interessats o no en l'exposició, es una provocació per molts catalans que es poden sentir ofesos.



                                                                                                                   Ànec  Lluc

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Gürtel...comença l'espectacle.....

                                                                                 


                Aquesta setmana ha començat, després d'anys d'instrucció. el judici de la Gürtel. El màxim responsable i cap de la trama Francisco Correa ha començat a declarar i els rumors que afirmaven que havia arribat a un acord amb fiscalia per col·laborar a canvi d'una rebaixa de condemna sembla que es confirmen. Cal recordar que Correa s'enfronta a una condemna de 125 anys pel suposat cobrament de comissions a canvi de facilitar l'adjudicació d'obra pública a determinades empreses. En els dos dies de declaració ha apuntat a alts càrrecs del partit Popular, tant a nivell local a diferents municipis de la comunitat de Madrid, com a nivell nacional, en l'època de José Maria Aznar com a president del partit i del govern espanyol. Ha detallat el "modus operandi" de la trama pel que fa al cobrament de comissions. Ell era l'encarregat de contactar amb les empreses que feien l'oferta i en cas de rebre l'adjudicació, l'empresa donava el 3% del cost de l'obra a Correa que el repartia al 50% amb Luís Bàrcenas, que aleshores era tresorer del Partit Popular.
En la seva declaració, Correa ha ofert tota classe de detalls sobre les "atencions",-que es com ha definit els regals que feia als polítics -, i ha fet menció de quines eren les empreses beneficiades per la trama. Entre aquestes empreses hi han importants constructores com Dragados, OHL de Villar Mir o ACS de Florentino Pérez. Aquest últim ha sortit al pas d'aquestes acusacions dient que son falses i ha avisat que es querellarà contra Correa. També ha mencionat a Jesús Sepulveda, ex-marit d'Ana Mato, ex-ministre de sanitat de Rajoy, com a receptor de tres vehicles, així com viatges, pallassos o castells inflables per festes d'aniversari familiars. Va reconèixer també haver pagat la il·luminació al casament de la filla d'Aznar amb un cost de 32000€. Ha assenyalat als ministeris de Fomento i Medi Ambient com els millors "clients" de la trama. Durant el mandat d'Aznar va ser quan la trama va tenir mes activitat, i va arribar a dir que estava mes temps a "Gènova" que al seu despatx. Amb l'arribada de Rajoy a la presidència del partit, la cosa es va refredar molt sobretot a partir de la contractació d'Antonio Càmara per recomanació d'Agac, ( gendre d' Aznar), i provinent del seu equip i que no era del grat de Mariano Rajoy. Aquesta hauria estat la raó per la que la trama es va anant distanciant del PP nacional i hauria desplaçat els seus "negocis" cap a València, un altre feu del PP.

               Cospedal i Soraya SS han dit que el que s'està jutjant al cas Gürtel va passar fa molts anys i que cap dels acusats esta ja a les files del PP. ( S'obliden d'Ana Mato que es assessora dels eurodiputats a Brussel·les ). També han dit que amb l'arribada de Rajoy a la presidència del partit es va posar punt i final a la trama, però també s'obliden que Rajoy formava part de l'equip d'Aznar i fins i tot va ser cap de campanya en alguns comicis durant el seu mandat. Un altre que surt esquitxat es Pio Escudero que es l'actual president del senat. Totes dues han coincidit que res del que ha sortit en aquest cas hauria d'influir en un mes que probable debat de investidura.
De la mateixa opinió s'han mostrat el president de la gestora del Psoe així com Sussanna Díaz, argumentant que tot això de la Gürtel ja se sabia i Correa no ha aportat cap novetat al cas i per tant no ha d'influir a l'hora de prendre la decisió d'abstenir-se o no, tot i que han matisat que tot es tindrà en compte.
La mateixa valoració ha fet el portaveu de C's, que s'ha limitat a dir que no han aportat cap novetat que no fos coneguda.
El judici continua i sembla que va per llarg, però almenys s'ha rebutjat la petició de nul·litat que havia presentat el PP a començament de setmana. Malgrat que tothom desitja que es depurin totes les responsabilitats penals, - perquè les polítiques diuen que ja s'han assumit -, coneixent com es la justícia espanyola, qui mes qui menys imagina com s'acabarà tot plegat.



                                                                                                            Ànec  Lluc

diumenge, 16 d’octubre del 2016

Del " Fer Fora Rajoy " a fer-lo president....

             Fer fora Rajoy. Aquesta era la consigna de campanya de les eleccions del 20 D i també del 26 J. Els resultats de les urnes les dues vegades, impossibilitaven que cap partit pogués tirar endavant el debat de investidura i molt menys fer un govern amb un mínim d'estabilitat. El PP de Rajoy, guanyador de les eleccions del 26 J, va intentar aquest cop fer-ho, però es va estavellar contra el mur del " NO " del Psoe. Amb només el suport de C's de Rivera, que s'apunta a tot, només va aconseguir 170 vots, a sis dels necessaris per la majoria. Així les coses i després d'aquesta investidura fallida quedaven dues opcions per evitar anar a terceres eleccions i les dues passaven pel Psoe :  intentar fer un govern alternatiu o abstenir-se per fer possible el de Rajoy. Pedro Sànchez insistia en el " NO " a un govern del PP, però de la mateixa manera descartava qualsevol acostament als independentistes. La incompatibilitat d'un acord entre Podemos i C's, feia que l'opció mes factible era anar a terceres eleccions.

               Alguns " barons " del Psoe que fins aleshores havien parlat de manera "tèbia" de la possibilitat del Psoe d'abstenir-se " por el bien de España", ja començaven a parlar de l'abstenció com única opció per no anar a unes terceres eleccions. Fins i tot Felipe Gonzàlez va dir que se sentia traït i decebut per Pedro Sànchez perquè,  segons va dir, Sànchez li hauria confessat que s'abstindria a la segona votació de la investidura de Rajoy. A partir d'aquí, i davant la insistència en el "NO" a Rajoy que seguia defensant Sànchez, l'enemistat entre aquest i els barons del Psoe, liderats per una Sussanna Díaz a l'ombra, es va fer mes que evident. La bufetada socialista a les eleccions gallegues i basques van precipitar els fets. Sànchez en un últim intent de salvar-se va convocar el comitè federal pel dissabte 1 d'octubre per tal de convocar primàries i que fossin els militants els que decidissin si el Psoe havia de mantenir el "NO" o abstenir-se. L'endemà d'aquesta convocatòria, la meitat dels membres del comitè va presentar la dimissió. Després d'una setmana molt tensa on fins i tot es va parlar de portar el cas als jutjats, es va celebrar finalment el comitè que va acabar amb la dimissió de Pedro Sànchez i amb un espectacle lamentable. Prop de la una de la matinada va queda escollida la gestora que es la que dirigirà el partit fins que hi hagi un nou secretari general.

              Aquesta gestora, presidida per l'asturià Javier Fernàndez es la que ha de decidir si el Psoe finalment s'absté per facilitar el govern a Rajoy. Fins ara, Javier Fernàndez ha dit que la decisió es prendrà en un proper comitè que encara no  te data però ha anat deixant anar algunes "pistes" que donen a entendre que l'abstenció esta " dada i beneïda ". Mes enllà de no voler que la militància prengui la decisió, ha insistit en que una abstenció que ells anomenen tècnica, no significa donar suport a Rajoy. Sussanna Díaz ha avisat que la decisió que prengui el comitè federal serà d'obligat compliment pels 85 diputats del grup socialista, en clara referència als del PSC, que havien manifestat la possibilitat de trencar la disciplina de vot i mantenir-se en el " NO ". Per tant la possibilitat de que s'abstinguin només 11 diputats queda quasi be descartada. Els membres de la gestora volen que per sobre de tot quedi pales la unitat del partit per evitar que en un futur, Sànchez es pogués presentar com avalador del " NO " a Rajoy per disputar la secretaria general a Sussanna Díaz.

              Per altre banda, i aquest es potser el millor indicador de que el PP té assegurada l' abstenció del Psoe, es que el rei Felip VI ha convocat a consultes als parits polítics per tal de proposar un nou candidat a provar la investidura. Aquestes consultes es portaran a terme la última setmana d'octubre, pocs dies abans que acabi el termini legal, en que d'acord a la Constitució el rei hauria de dissoldre les Corts i convocar noves eleccions.
Aquesta setmana i amb motiu de la celebració del judici del la trama Gúrtel i arran de les declaracions del principal acusat Francisco Correa, alguns ex-dirigents del PP han estat directament esquitxats pel cobrament de comissions a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Preguntats els líders socialistes sobre si aquestes declaracions afectarien a la decisió final del Psoe, tots han coincidit que no, perquè son fets que tothom ja coneixia. El Portaveu de Ciutadans també ha dit que no hi ha res de nou. Per tant i malgrat segueixin fent comèdia marejant la perdiu, l'abstenció esta mes que decidida i Rajoy serà president gràcies al Psoe, per mes que ho maquillin, justifiquin o tractin de dissimular.


                                                                                                             Ànec  Lluc

dissabte, 15 d’octubre del 2016

Desemmascarar als Comuns.....

             Si no hi ha sorpreses d' ultima hora tot sembla indicar que Rajoy podrà formar govern amb l' abstenció dels socialistes. No ho tindrà fàcil però per aprovar uns pressupostos i tirar endavant la legislatura. Haurà de buscar acords puntuals amb altres formacions per aprovar qualsevol llei.
Pel que fa als diputats catalans al Congrés, s' hauria d' aprofitar l' apropament al parlament català entre Junts Pel Sí i CSQP envers el referèndum "acordat" amb l' estat, per aprovar una resolució per anar al Congrés a demanar, per enèsima vegada, la cessió de competències per fer el referèndum, com ja es va fer el 8 d' abril de 2014 i que va ser rebutjada per 299 vots en contra i 47 a favor. En aquesta ocasió però, comptem amb els Comuns i les seves aliances a la resta de l'estat. Aquesta vegada però, aquesta petició comptaria amb el suport dels Comuns i les seves aliances arreu de l' estat, es a dir Podemos i les Marees, a mes d' ERC i el PDEC. Xavier Domènech podria ser lˋ' encarregat de defensar la petició al Congrés espanyol. En la votació d' aquesta resolució els Comuns s' hauran de retratar al igual que Podemos. Veurem llavors si la petició de referèndum pactat va de debò o es un " brindis al sol ". De la mateixa manera, i si tal com es d' esperar el gruix de diputats al Congrés torna a tombar la proposta hauran d'explicar molt be a Catalunya perquè no accepten el referèndum unilateral, un cop demostrat que es la única opció possible.

              Alguns diran que aquesta petició es tornar enrere perquè aquest pas ja es va fer, per cert amb Joan Herrera i Coscubiela a Madrid, i tindran raó però si serveix per acabar amb l' ambigüitat dels Comuns valdrà la pena fer-ho. D' altre manera, ja ha quedat clar que la tàctica dels Comuns es allargar la situació " sine die " i mentre tant anar fent. Colau & cia.han deixat clar en mes d' una ocasió que el que volen es "assaltar" la Generalitat. Quan abans desemmascaren l' engany, podrem ampliar la base independentista que ara es el que cal. Ja triarem després " COM " serà la República.



                                                                                                        Ànec   Lluc 

dimarts, 11 d’octubre del 2016

12 Octubre...." Per Collons".....

                                                                             


              El 12 d' octubre es celebra la "Fiesta Nacional de España". Aquesta es la denominació oficial que rep aquesta festa des de que es va regular per llei l' any 1987. Aquesta llei 18/1987 de 7 d' octubre diu exactament :

                 La fecha elegida, el 12 de Octubre, simboliza la efemérides histórica en la
                 que España, a punto de concluir un proceso de construcción del estado a
                 partir de nuestra pluralidad cultural y política, y la integración de los reinos                  de España en una misma monarquia, inicia un periodode proyección
                 lingüistica mas allá de los límites europeos.

              Sembla doncs que l' estat espanyol es va construir amb la integració dels diferents regnes d' Espanya i no te 3000 anys ni es la nació més vella d' Europa, com prediquen alguns. Abans d'aquesta regulació de 1987, el 12 d' octubre commemorava el descobriment d' Amèrica per Colom l'any 1492, tot i que ell pensava que havia arribat a Cipango ( Japó ). Aquesta festa va tenir diversos noms com " Dia de la Raza", " Dia de la Hispanidad ", " Dia de la Madre Patria", o " Dia de la resistència indigena ", ( Nicaragua i Venezuela ), " Dia del respeto a la diversidad cultural ",           ( Argentina ).

                A Catalunya des de fa uns anys som molts els que ja sigui perquè te connotacions colonialistes o vincles amb el " Dia de la Raza " franquista, creiem que el 12 d' octubre no tenim res a celebrar. No oblidem que Franco va fer servir aquesta data per enaltir els valors del règim, motiu pel qual te lloc una desfilada militar que es manté avui dia.
Diversos ajuntaments obriran les seves portes tot i que només es poden fer tasques d' informació o cites prèvies. Aquest any però l' ajuntament de Badalona es protagonista d' un nou fet feixista i gens democràtic de l'estat espanyol. En virtut d' un acord a que van arribar amb els sindicats de l' ajuntament, els treballadors podran optar per anar a treballar el 12 d'octubre i fer festa el 9 de desembre, voluntàriament. Per aquesta raó l' ajuntament estarà obert aquest 12 d' octubre. La reacció del govern espanyol ha esta com ja ens te acostumats i la delegada del govern, Llanos de Luna ha instat al jutjat que impedeixi obrir les oficines de l' ajuntament. Es a dir, segueixen amb la tàctica d' imposar les coses "per la força". Fernàndez Díaz ha arribat a qualificar de "indigent cultural " a l' alcaldessa de Badalona per no voler celebrar la "festa". Insults, denuncies la jutjat, amenaces.....es tot el que se'ls acut per mirar de seduirnos. Els catalans tenim la nostra " Diada nacional " que es l' onze de setembre, però  mai hem prohibit que es faci la celebració del 12 O, que els últims anys ha estat el dia escollit pels unionistes per reivindicar l' espanyolitat de Catalunya. Que l' assistència a aquestes reivindicacions sigui minsa ja no es culpa dels catalans.

               Mes enllà de connotacions polítiques el 12 d' octubre se celebra també la festa de la " Mare de Deu del Pilar ", i aprofito des d' aquesta pagina per felicitar a totes les " Pilar " i a tots els "maños".


                                                                                                          Ànec  Lluc



           

             

dilluns, 10 d’octubre del 2016

Ni de dretes ni d' esquerres : Soc independentista.....

               Ni de dretes ni d'esquerres. Soc independentista. Aquest es un missatge curt però força entenedor. El 27 de setembre, els catalans vam anar a les urnes, a decidir all'o que no ens deixen decidir mitjançant un referèndum, que seria la millor manera de saber exactament quanta gent vol la independència a Catalunya. Dos partits apostaven clarament per l'opció sobiranista: Junts pel Sí, (CDC i ERC), i la CUP. L' opció unionista estava representada per PP-Psc i C's mentre que CSQP es mantenia al mig, i afirmaven que a les seves files hi ha gent independentista i gent que no ho es. No entraré a discutir si van ser plebiscitàries o no, perquè tothom ho interpreta a la seva manera. Les dades certes son que 72 diputats dels 135 son netament independentistes. I donat que som en un país de representació parlamentaria, no hi pot haver discussió de que som majoria. -

               Malgrat tot, des de l' endemà mateix del 27 S,ens vam començar a posar pals a les rodes nosaltres mateixos. ( Els catalans som així. ). Va costar "deu i ajuda" poder fer govern per tirar la legislatura endavant per un tema d' odi personal sobre la figura d' Artur Mas per part de la CUP. Finalment Mas va donar un pas al costat mitjançant un acord que tothom donava per fet garantia l' aprovació dels pressupostos del primer govern sobiranista que ens havia de portar a la república Catalana en 18 mesos a tot estirar. Doncs be, arribat el debat de pressupostos, aquests van arribar ni a ser presentats, perquè la CUP, que tothom suposava que donava suport al govern, va presentar una esmena a la totalitat i va votar en contra, amb PP,Psc,C's i CSQP. La llei mes important per l' estabilitat d' un govern tombada i la legislatura en perill. Puigdemont va reaccionar convocant una qüestió de confiança per al setembre, per tal de ratificar el suport del parlament.

                Fa poques setmanes, concretament el 28 de setembre, el president Puigdemont superava la qüestió de confiança amb els vots favorables de JxSí i la CUP. Puigdemont en el seu discurs va manifestar que en el full de ruta s' incloïa un referèndum que es celebraria com a molt tard el setembre de 2017. Aquesta era una petició de la CUP. En una "picada d' ull" cap a CSQP, el president també va dir que seguirien intentant que el referèndum fos acordat amb l' Estat, tot i que ja s'ha demanat moltes vegades i la resposta sempre ha estat NO. Els QWERTY van celebrar aquest acostament cap a la seva demanda de referèndum pactat, però van acabar votant NO.

                Aquesta setmana s' ha fet el debat de política general on s'han aprovat les propostes de referèndum anunciat per Puigdemont. Ara el mes de novembre es debatran els pressupostos de 2017 i tot i que Puigdemont va avisar que la seva aprovació anava vinculada a la qüestió de confiança. la CUP ja comença a avisar que haver aprovat la qüestió de confiança no volia dir que aprovaran els pressupostos. Ja hi tornem ?
Els Cupaires han dit que demanaran un canvi de rumb en polítiques educatives, partides per fer el referèndum i el procés constituent així com apujar alguns trams de l' IRPF i crear nous impostos per  grans fortunes i recuperar l' impost de successions i eliminar el mínim exempt del de patrimoni. Neus Munté va dir dimarts que els trams de l' IRPF no esta previst que pugin ni baixin, perquè tot i que l'objectiu es rebaixar la pressió fiscal, la situació financera es la que es. Ha afegit que els comptes seran molt similars als de 2016.

               Junqueras confia en que la CUP finalment aprovarà els pressupostos per responsabilitat per no afeblir un part de a cadena de confiança atès que formen part del paquet de mesures que s'han aprovat. Ha dit que treballaran per fer possible arribar a acords perquè aquesta cadena de confiança es compleixi.
La CUP ha engegat la campanya "Qui diu que NO", ales xarxes on deixen clar quines son les seves prioritats pressupostaries que son "referèndum", "pública" i "fiscalitat justa". Vull confiar però que com diu Junqueras, aprovaran aquests pressupostos tenint amb compte que sempre es poden negociar i "afinar" al parlament. Deixar-nos sense pressupost per segona vegada només seria una nova pèrdua de temps i ens portaria a noves eleccions.

                Tant de bo es pugessin aconseguir les demandes de la CUP amb les que estic d' acord en gran mesura, però la qüestió social o d' ideologia no ens ha de fer perdre l'objectiu comú que es la independència per poder gestionar tots els nostres recursos. Llavors serà el temps de decidir si s'apugen o s'abaixen impostos i en que es gasten. Això es el que va dir Jordi Turull al parlament : "Quan tinguem tot el pa,ja decidirem quantes llesques donem a cada cosa", però de moment hem de fer via per aconseguir el pa, perquè dels 18 mesos que havia de durar la legislatura ja n' han passat 12 i estem si fa no fa a la casella de sortida, discutint "dretes o esquerres", quan de tots es sabut que ens necessitem tots. Jo ara soc independentista. Quan deixi de ser-ho ja triaré.



                                                                                                           Ànec  Lluc

             

dijous, 6 d’octubre del 2016

Psoe : Sànchez K.O...I ara que ?........

             Aquesta setmana el Psoe ha donat un espectacle lamentable que ha acabat amb la dimissió forçada de Pedro Sànchez. Però no ens enganyem, la "guerra" interna va començar molt abans de les eleccions generals del 20 D. Pedro Sànchez va ser escollit en unes primàries per la militància i tenia el suport dels "Barons" del partit. Malgrat aquest suport dels "Barons", aviat van començar les diferencies a dins del partit, sobretot amb el sector socialista liderat per Sussanna Díaz. Després de les eleccions del 20 D va quedar clar "QUI" manava de debò al Psoe. A Pedro Sànchez se li va prohibir explícitament ni tan sols negociar amb Podemos i molt menys amb els nacionalistes per intentar fer un govern alternatiu al PP de Rajoy, que havia perdut la majoria absoluta. Amb les mans lligades, a Pedro Sànchez només li quedava pactar amb C's tot i saber que aquest pacte no portava enlloc, perquè amb 130 escons quedava molt lluny de la majoria. Així les coses es va haver d'anar a segones eleccions el 26 J.

             En aquestes eleccions el Psoe va retrocedir encara mes en vots i escons i es va quedar amb 85 diputats. Malgrat que el PP va pujar fins als 137 escons es va quedar a pocs vots de la majoria. Amb el suport de C's, només aconseguia arribar a 170. A partir d' aquí va començar l' escissió al Psoe entre els que pensaven que s' havien d' abstenir i facilitar fer govern a Rajoy, i els que, com Pedro Sànchez defensaven el "NO" a Rajoy. Entre els defensors de l' abstenció hi havien alguns dels "Barons" i fins i tot el mateix Felipe Gonzàlez deia que el Psoe no podia impedir que governés algú que tenia 170 escons a favor. Sussanna Díaz hi deia la seva, i manifestava que el Psoe havia d' anar a la oposició, i aprofitar per reconstruir el partit. Sànchez però insistia en que "NO es NO", i defensava que el Psoe no podia ser de cap manera valedor d'un partit ple de corrupció com el de Rajoy. Aquesta posició va ser avalada pel comitè federal del partit.

               Arran del fracàs de la investidura de Rajoy on el Psoe va votar "NO" a les dues sessions, es va destapar al Psoe la caixa dels trons. Pedro Sànchez va començar a rebre tota mena de retrets des de dintre del propi partit. Felipe Gonzàlez va arribar a dir que se sentia enganyat i frustrat amb Pedro Sànchez, perquè segons va dir, el mateix Sànchez li havia dit que s'abstindria a la segona votació. Davant l' allau de critiques de la majoria de dirigents del Psoe i dels sectors territorials, Sànchez va convocar el comitè federal amb la intenció de convocar primàries el mes aviat possible i que fos la militància qui tries qui ha de "dirigir" el partit. A partir d' aquí es desencadena un seguit d'esdeveniments força patètics. Amb la intenció de que no es pugui celebrar el comitè federal, 17 dels seus membres presenten la seva dimissió. Comença llavors una discussió per la interpretació dels estatuts. Finalment dissabte es va dur a terme el comitè que va resultar del tot surrealista. A fora de la seu del Psoe al c/ Ferraz, es van congregar molts militants/simpatitzants que proferien crits a favor de Sànchez i també en contra. El trencament a la militància es feia evident. A dins al comitè es discutia fins i tot la manera de fer les votacions. Alguns volien que la votació fos secreta i altres a ma alçada. Pedro Sànchez va veure rebutjades les seves propostes i malgrat que dies enrere va dir que no ho faria va presentar la seva dimissió. S' obria llavors un buit de poder, sense secretari general. Cap a la una de la matinada es va escollir una gestora presidida per Javier Fernàndez, actual president asturià. Aquesta gestora haurà de decidir si el grup parlamentari socialista manté el "NO" a una possible investidura de Rajoy o el canvien per una abstenció tècnica que evitaria unes terceres eleccions. Tothom dona per fet que unes terceres eleccions ara, amb un Psoe dividit i sense cap líder ferm, (Sussanna Díaz segueix amagada en un segon pla des de la destitució/dimissió de Sànchez ), poden ser catastròfiques pel partit. El PSC ha dit mitjançant la que pot ser la nova secretaria general, Núria Parlon, que en cas que el comitè es decantés per l' abstenció, els diputats catalans trencarien la disciplina de vot i es mantindrien en el "NO"a Rajoy. Javier Fernàndez ha tallat de soca-rel aquesta possibilitat i ha dit que no es pot trencar la disciplina de vot i ha afegit que s' ha de considerar que una abstenció no es un vot de suport.

                Sànchez no ha volgut aclarir si es presentaria a unes futures primàries però si ha deixat clar que no abandona els seu escó. Després de tot aquest sidral, i encara mes si el Psoe acaba facilitant el govern al PP amb la seva abstenció , Sànchez pot sortir reforçat de cara a unes primàries, presentant-se com el líder que va voler resistir-se a fer president a Rajoy però va ser forçat a dimitir per l' aparell. Queda per veure també qui assumirà el lideratge per acabar "cremant-se" a la foguera de l' abstenció o a la d' unes terceres eleccions, que com ha reconegut el mateix Javier Fernàndez serien molt negatives pel partit. També ha dit que entre una opció dolenta i una de pitjor hauran d' escollir la dolenta.

                  Des de Podemos, Pablo Iglesias ha lamentat aquesta trencadissa del Psoe al mateix temps que ha fet una crida als militants/simpatitzants socialistes que se sentin decebuts amb les decisions que esta prenen o pugui prendre el partit en un futur a que se'n vagin amb ells.
Al PP guarden un respectuós silenci i també lamenten la situació en la que es troba el principal partit de l' oposició. No han volgut parlar d' una possible abstenció socialista però a ningú se li escapa que aprofitaran la "passada de frenada dels Barons" que ha provocat aquest desgavell, i demanarà quelcom mes que l' abstenció; es previsible que posi sobre la taula l' estabilitat i l'aprovació d' uns pressupostos que garanteixin almenys un parell d' anys de governabilitat.
El problema dels socialistes, es que ningú al Psoe vol acabar de " posar el cascavell al gat", tot i que amb la boca petita parlen de que no poden anar a terceres eleccions ni tampoc volen parlar amb els independentistes. Així doncs la única opció que queda es l' abstenció, tot i que ningú s' atreveix a manifestar-ho públicament. Veurem com ho justifiquen si al final acaba passant.


                                                                                                                  Ànec  Lluc

dimecres, 5 d’octubre del 2016

Inhabilitar la democràcia ........

              La Fiscalia de l' estat acaba de demanar al judici pel 9 N deu anys d' inhabilitació per exercir càrrecs públics, per Artur Mas i nou anys mes per Joana Ortega i Irene Rigau per haver facilitat la celebració de la "consulta popular " del 9 N, desobeint un ordre del Tribunal Constitucional que la va suspendre explícitament. Concretament se'ls acusa dels delictes de desobediència i prevaricació en el cas de Mas com a autor i com a col·laboradors a Ortega i Rigau. En cas de que acabin condemnats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aquestes penes anirien acompanyades d' una multa de 36000€ per Mas i 30000€ per Ortega i Rigau. Cal recordar que per aquest mateix cas del 9 N també esta imputat Francesc Homs de qui també es probable que es demani l' inhabilitació. En un primer moment a aquests dos delictes si va afegir el de malversació de fons públics, pels costos del 9 N, però el TSJC el va descartar. Aquest delicte si feia planar l' ombra de la presó sobre els acusats.

               Aquest cas es una prova mes de la inexistència de la separació de poders i de la judicialització de la política. Hem de recordar que la fiscalia de Catalunya no va apreciar cap delicte en la celebració del 9 N i va haver de ser la fiscalia general de l' estat, sota la pressió del govern del PP, qui obris les diligències i "obligues als fiscals del TSJC a presentar les querelles.
Les reaccions no s'han fet esperar i els tres imputats han rebut el suport i l'escalf de polítics de l'esquerra catalana i de Junts Pel Sí, que mes enllà de fer-los costat, han manifestat que en cap democràcia s'acceptaria que posar les urnes perquè els ciutadans puguin exercir el major dret democràtic que existeix, com es votar. Carles Puigdemont, Joan Tardà, Lluís Rabell i dirigents de la CUP han mostrat el rebuig a aquestes acusacions. A les xarxes socials també han rebut suport amb #TotsSom9N o #NoEsteuSols etc.
Soraya Sàenz de Santamaria ha declarat que " en un estat de dret, la llei s' aplica per tothom i quan algú l' incompleix te conseqüències ". En aquest cas concret s'ha referit a Mas com a "un ciutadà mes a qui s' esta jutjant per si es va saltar la llei amb el 9 N ".
Llanos de Luna ha dit que en un estat de dret "ningú esta per sobre de la llei", i el ministre Català ha dit que qui se salta la llei conscientment ha d' assumir-ne les conseqüències.

              Els que s' omplen la boca de que la llei s'ha de complir son els mateixos que no han complert l'ordre d'extradició d' alts càrrecs franquistes dictada per Interpol; els que no troben cap indici de delicte en les conspiracions al despatx del ministre de l' interior; els que deixen que torni a ser jutge algú que es vantava d' haver-se carregat la sanitat catalana; els que tenen a tots els seus tresorers imputats i algun ha estat a la presó etc. Sembla una broma de mal gust que el partit que te mes polítics imputats i esta embolicat com a partit en mes casos de corrupció parli de complir la llei.
Aquest es un judici polític i un pas mes en la persecució de les institucions catalanes. Suposa de la mateixa manera un menyspreu als mes de dos milions de catalans que aquell dia van poder expressar pacíficament a les urnes la seva voluntat. Si la justícia espanyola es fa servir de manera partidista potser seria hora que els serveis jurídics de la Generalitat anessin al tribunal europeu. Si pensen que així ens aturaran estan equivocats perquè darrera de Mas, Ortega i Rigau hi som mes de dos milions de persones que no dubtarem en sortir al carrer a donar-los tot el nostre suport.



                                                                                                                 Ànec  Lluc

dissabte, 1 d’octubre del 2016

El "Sorpasso" a Sànchez no era de Podemos....

                                                                       
           


             Pedro Sànchez va ser escollit secretari general a les primàries de juliol de 2014 amb el 49% dels vots davant d' Eduardo Madina amb un 36% i Pérez Tapias amb un 15%. En les seva primera declaració va dir que es proposava teixir una direcció tan a l'esquerra com la militància de base. Va iniciar converses amb tots els Barons del partit començant per Susanna Díaz, la líder del Psoe andalús. va ser precisament amb Susanna Díaz amb qui Sànchez va triar als components del seu equip en el Congrés Federal del 25 i 26 de juliol de 2014. Malgrat la influència de Díaz i la federació socialista andalusa, el secretari d' organització no va ser un polític d' Andalusia tot i que si ocuparan càrrecs de rellevància. Ben aviat es va poder constatar la diferència d' estratègia entre algun dirigents territorials del Psoe encapçalats per Susanna Díaz i Pedro Sànchez. Les municipals de 2015 van evidenciar aquestes discrepàncies. Fdez. Vara va apostar per Sànchez, aclarint que si be Sussanna Díaz era un referent institucional per al Psoe, Pedro Sànchez era el secretari general. La batalla de poder estava oberta.

              Al juny de 2015 Pedro Sànchez va ser proclamat candidat a la Moncloa sense necessitat de primàries perquè cap altre candidat va aconseguir els avals necessaris. A les eleccions catalanes del 27 de setembre el PSC-Psoe va rebre el primer cop al caure en vots i escons. Malgrat aquesta baixada, Sànchez va exhibir davant els seus barons el triomf de les tesis reformistes enfront de les dels independentistes que havien guanyat en escons però no en vots. Aquest projecte federal i de unitat d' Espanya es el que farà servir per la campanya de les eleccions generals espanyoles del 20 D.

              Les eleccions del 20 D van significar una bufetada per Pedro Sànchez i per un Psoe que va veure com treia el pitjor resultat de la seva història amb 90 diputats. La irrupció de Podemos a l' escenari polític amb 69 diputats deixava Sànchez en una difícil situació. Les urnes van voler però que el PP de Rajoy es quedés amb 123 diputats, molt lluny d' una majoria que fes possible formar govern, i per tant no va acceptar que el rei el proposes com a candidat a president del govern. Després d'aquesta renuncia, Pedro Sànchez si va acceptar ser candidat per provar de trobar els suports necessaris per ser president. malgrat les negociacions, només va aconseguir el suport de C's que era totalment insuficient. ja que només sumaven 130 escons. Un pacte amb Podemos va resultar del tot impossible, en part per la manera poc "ortodoxa" de Pablo Iglesias de oferir-lo mitjançant una roda de premsa "unilateral" i demanant cadires, i en part perquè molts barons del Psoe veien en Podemos un partit que el que busca es ocupar el lloc del Psoe. També va tenir molt a veure la proposta de referèndum per Catalunya que defensava Podemos ( tot i que després s'ha vist que només era fum ), que el Psoe no podria acceptar mai. Així les coses, amb un pacte impossible amb Podemos i amb nacionalistes, Pedro Sànchez va anar a la sessió de investidura amb el suport de C's i per tant no la va superar. Davant d' aquest bloqueig es van convocar noves eleccions pel 26 de juny.

               Durant la campanya de les eleccions del 26 J Psoe i Podemos es van retreure mútuament el fet de que Rajoy encara fos al govern, encara que sigui en funcions, pel fet de no voler arribar a un acord entre les forces d' esquerres. Sànchez va acusar al PP i Podemos per no haver-se abstingut davant els seus intents de fer govern amb C's, i els feia responsables d' haver de repetir eleccions.
Podemos per la seva banda havia arribat a un acord amb Izquierda Unida per anar junts a les eleccions, cosa que va fer augmentar la por al Psoe, de quedar per darrera seu i perdre encara mes vots. Per intentar evitar el " sospasso" de Podemos que les enquestes donaven per fet, el Psoe fa fer pinya i va deixar les disputes internes per després de les eleccions. ( La disputa pel lideratge del Psoe havia augmentat des de que Sànchez va fracassar el seu intent de investidura malgrat que aquest fracàs va venir propiciat per la prohibició que van fer a Sànchez alguns dels que ara s' anomenen crítics. Entre aquests crítics es troben Susanna Díaz i Fdez. Vara, que han manifestat que es deixaran la pell perquè els resultats del Psoe siguin millors el 26 D. De tots es coneguda l' animadversió de Díaz i Vara cap a Podemos.).

              Els resultats del 26 J no van aclarir massa les coses pel que far a la formació d' un govern. El PP va guanyar 14 escons mes, i es situava en els 137. La mala sort per ells es que els su "aliat natural" en perdia 8, que feia que la suma de tots dos es quedes en 169, que han estat insuficients perquè Rajoy sigui escollit president.
El Psoe celebrava que tot i haver perdut escons i vots en relació al 20 D, Podemos no hagués aconseguit el " Sorpasso", cosa que feia que el Psoe es mantingues com segona força. ( Qui no troba consol es perquè no vol.).
Malgrat haver evitat el "sorpasso" a Sànchez se li presentava la decisió mes difícil i transcendent que hagi pres mai el Psoe. Permetre o no amb l'abstenció del Psoe que governi el PP de Rajoy amb el suport de C's. Des de dintre del propi Psoe van començar a demanar a Sànchez tocava "per Espanya" facilitar el govern al PP, perquè el Psoe no podia posar fre a algú que ha aconseguit arribar a la investidura amb 170 vots a falta només de cinc per tenir majoria. Des de Susanna Díaz, Fdez. Vara, José Bono i fins i tot Felipe Gonzàlez pressionaven Sànchez perquè deixes governar a Rajoy, mentre que Sànchez es mantenia ferm en el NO, que per altre banda es el que havia decidit el comitè federal en la última reunió. Així doncs Sànchez va fer prevaldre el seu criteri i Rajoy no va obtenir majoria a la seva investidura. Arran de la possibilitat d' unes terceres eleccions que sembla que no vol ningú, alguns barons socialistes proposen fer un comitè federal per canviar el NO per una abstenció. Sànchez i els seus però no veuen cap raó per canviar el vot i qualificaven el discurs de Rajoy de "buròcrata". El Psoe no pot de cap manera defensar ni recolzar les polítiques del PP, i per evitar terceres eleccions Sànchez es mostrava disposat a intentar un govern alternatiu amb Podemos i C's, cosa que algunes federacions socialistes com l' andalusa, l' aragonesa o l'asturiana. A partir d' aquí Sànchez que segueix insistint en el NO a Rajoy va perdent el suport de la majoria de presidents autonòmics que ja ni es parlen. Per sortir d'aquesta situació convoca el comitè federal pel dissabte 1 d' octubre amb la intenció de convocar primàries al novembre a les quals ell es presentarà i repta a qui vulgui a presentar-se amb l' abstenció davant el PP al programa. Els resultats a les eleccions basques i gallegues però han precipitat les coses. El Psoe ha tret els pitjors resultats a les dues CCAA en 40 anys, i malgrat que Pedro Sànchez volia seguir el calendari previst i ha manifestat a mes que no pensa dimitir encara que dissabte el comitè federal tombi els seus plantejaments. Aquestes declaracions van provocar la dimissió de 17 membres del comitè i va començar llavors una batalla per interpretar els estatuts i es va viure a la seu del Psoe del carrer Ferraz tot un espectacle. Sànchez i el seu equip tancats a dins " a pany i forrellat" i a fora els crítics denunciant que no els deixen entrar ni a recollir les seves coses. Mentre uns diuen que no s'ha de reunir el comitè perquè amb la dimissió de 17 membres ja no existeix i per tant s' ha de crear una gestora, els partidaris de Sànchez defensen que ells es el secretari general escollit pels militants i només els militants el poden cessar. Malgrat haver dit que no dimitiria encara que es tombes el seu full de ruta, ahir divendres va manifestar que si el comitè federal d' avui dissabte canvia el NO per l'abstenció si presentaria la dimissió perquè no pot defensar allò que no comparteix.
Com no podia ser d' un altre manera Felipe Gonzàlez va voler ficar cullerada en tot aquest espectacle de circ que esta muntant el Psoe i va dir que se sentia enganyat i humiliat  per Pedro Sànchez que segons ell, li va dir que en la segona votació el Psoe s'abstindria perquè Rajoy pogués governar. Tanta por a Podemos i al final, almenys a Sànchez el " Sorpasso " li ha vingut des de dintre de casa.



                                                                                                               Ànec  Lluc