Catalunya Si Que Es Pot..!Però no es vol! ...

                                                                                   

              Catalunya Si Que Es Pot es una coalició formada per ICV, EUiA, Podemos i Equo. Es va formalitzar el juliol de 2015 per concorre a les eleccions del 27 S al parlament de Catalunya. Aquesta coalició es defineix d'esquerres progresista. El seu líder es Lluís Rabell, i el seu portaveu al parlament Joan Coscubiela. A les eleccions plebiscitàries del 27 S van obtenir 11 diputats al parlament, que des d' un primer moment van deixar clar que no es podien comptar ni amb els del SI, ni amb els del NO, ja que malgrat CQSP es defineix com "No Independentista" i defensen el "dret a decidir", com també fan els Comuns d' Ada Colau , a les seves files s' hi poden trobar votants independentistes, o almenys que diuen ser-ho.

              En la pràctica però l' únic que ha resultat evident es que l'odi malaltís cap a CDC, tot i que els convergents fan govern amb ERC mitjançant la coalició Junts Pel Si, ha marcat la política de CSQP. Només cal veure algunes votacions al parlament al costat de C's, PP o Psc, en contra de Catalunya. La mes sonada però va ser rebutjar els pressupostos del 2016, que augmentaven la despesa social i haurien permès endegar el pla de xoc contra l' emergència social pactat entre JxSI i la CUP. Val a dir que malgrat ser uns pressupostos dels més socials, si no el que mes, de la historia de la Generalitat, la CUP també els va esmenar a la totalitat, cosa que va provocar que Carles Puigdemont es sotmeti a una moció de confiança al setembre per comprovar si compta amb el suport necessari al parlament per tirar endavant el full de ruta.

              Aquesta setmana JxSI i la CUP han portat al ple el debat i votació de les conclusions de la comissió del Procés Constituent. Per poder fer aquest debat i la posterior votació, era necessari alterar l' ordre del dia del ple, cosa que també s'havia d'aprovar pels diputats, després que la Mesa del parlament i la seva presidenta, Carme Forcadell ho autoritzes. El TC ja havia avisat a la Mesa que en cas de permetre qualsevol fet contrari a la constitució seria perseguit per la llei, i s'haurien d'assumir responsabilitats. El Procés Constituent ha estat catalogat com la primera llei de desconnexió cap a l' estat espanyol, i els de sempre, es a dir C's i PP, l' han qualificat de "cop d' estat". Albiol va arribar a amenaçar a Puigdemont i Junqueras de que un fet així no sortiria "de gratis". De moment però sembla que l' advocacia de l'estat estudia la imputació de Carme Forcadell per autoritzar les votacions d' aquesta resolució.

             Malgrat haver estat un dels impulsors d'aquesta comissió i haver defensat la unilateralitat com única via per desencallar l' atzucac en que es troba la relació Catalunya-Espanya, CSQP va votar en contra en les dues votacions. La primera al costat de PP-C's per evitar el debat i la votació i la segona en solitari - PP i C's van abandonar l' hemicicle - , en contra de les conclusions. Per justificar-ho han declarat que ha estat una comissió inútil que ja tenia configurades les conclusions amb l' únic objectiu de declarar la independència de Catalunya. Coscubiela ha qualificat aquesta comissió de teatre entre JxSI i la CUP, per demostrar que la resolució del 9 N encara es viva i que es refan ponts de cara a la moció de confiança. Per tant, i malgrat al nom de "Catalunya Si Que Es Pot", li falta afegir "No es vol". Fins i tot la CUP que durant uns mesos havia intentat un acostament si mes no amb els independentistes de CSQP per eixamplar les bases de l' independentisme ha manifestat que no entén aquesta postura dels QWERTY.


                                                                                                           Ànec  Lluc

Comença la Desconnexió i la Desobediència.......

                                                                         

   

            Ja ha començat la Desconnexió amb Espanya i de Desobediència al Tribunal Constitucional. El ple del parlament del 27/07/2016 va votar les conclusions de la Comissió d' estudi del Procés Constituent. El Procés Constituent es la única manera de fer la desconnexió amb Espanya un cop esgotades totes les opcions de reconeixement del dret a decidir. Aquest Procés ha de ser propi, democràtic i vinculant. Constarà de tres fases : procés participatiu, eleccions constituents i ratificació mitjançant un referèndum. La desconnexió es faria gràcies a l' aprovació de les "lleis de desconnexió" que no tindrien el control, la suspensió o impugnació de cap altre poder, jutjat o tribunal. En la última fase i un cop aprovat el projecte de constitució es celebraria un referèndum constitucional per tal que el poble català rebutgi o ratifiqui el text constitucional.

               Aquestes conclusions que finalment s' han aprovat amb els vots favorables de Junts Pel SI i la CUP. Malgrat haver participat al debat i ser-ne un dels impulsors, finalment CSQP hi ha votat en contra. El PSC no ha participat a la votació i PP i  C's fins i tot han abandonat l' hemicicle per considerar que aquesta votació es il·legal. El Tribunal Constitucional ha considerat que si es portava a efecte aquesta votació seria un acte de desobediència al TC que ja va anular la declaració rupturista del 9 N. Per poder fer aquesta votació JxSi i la CUP van demanar a Carme Forcadell alterar l' ordre del dia. Això ha provocat les queixes dels grups unionistes del parlament cap a la Mesa per impedir cap alteració de l' ordre del dia. Després d'una picabaralla on ha participat la propia Forcadell, el ple ha aprovat tirar endavant la votació per 72 vots a favor i 52 en contra.

             Ines Arrimadas ha qualificat l' acte d' avui com un atac a la democràcia perquè aquest procés vulnera la llei Constitucional i desobeeix al TC que l'ha prohibit explícitament i ha arribat a qualificar el fet de "cop d' estat". En la mateixa línia s'ha mostrat el PSC i ha afegit que aquest procés es un error mes greu que la declaració del 9 N. Ha deixat clar que ningú te el dret de deixar a les institucions fora de la llei. Albiol per a seva banda ha fins i tot amenaçat Puigdemont i Junqueras de que això no sortirà gratis. Coscubiela ha justificat el vot en contra tot i ser un dels impulsors de la comissió dient que es una comissió inútil. Ha dit que aquesta comissió ja va néixer al servei de l' únic objectiu de declarar la independència de Catalunya però de fet només serveix perquè JxSi i la CUP rellancin el seu full de ruta i Puigdemont aconsegueixi aprovar la moció de confiança.

             Rajoy ja ha donat instruccions a l' advocacia de l'estat perquè actuï davant el que consideren una desobediència al TC. Segons el govern en funcions la resolució aprovada al parlament vulnera una sentencia del TC que anul·lava el procés de desconnexió i per tant es un "incidente de ejecución". Rajoy ha parlat amb els líders de Psoe-C's-Podemos per informar-los dels fets i els passos a seguir.
Pedro Sànchez ha qualificat el fet de "abierto desafio" contra la legalitat i viola la Constitució i l' Estatut. Ha parlat per telèfon amb Rajoy a qui li ha donat tot el suport.
Ciutadans ha expressat la confiança de que la justicia actuï contra Carme Forcadell per haver acceptat sotmetre a votació el debat de desconnexió que segons ells es clarament il·legal.



                                                                                                               Ànec  Lluc

Audiències reials......

                                                                           

              Ja hi tornem a ser. Aquest dimarts el rei Felip VI començarà les audiències amb els representants dels diferents partits polítics presents al Congrés dels diputats. L' ordre de les consultes es invers al resultat obtingut a les eleccions i així el primer en acudir a la cita amb el rei es qui menys escons va aconseguir i el guanyador de les eleccions es l' últim. Tal com va succeir les dues vegades anteriors fa poc mes de tres mesos, ERC i Bildu tampoc acudiran a la Zarzuela. En aquestes audiències el rei esbrina si hi ha alguna força política que compti amb els suports suficients per superar una sessió de investidura per anomenar, que es el pas previ a la formació del proper govern. Generalment acostuma a ser el lider del partit que ha guanyat les eleccions, que en cas de no tenir majoria absoluta, busca aliances amb altres partits per ser investit en segona tanda on només necessita mes "SI" que "NO".

              Després de les eleccions del 20 D, Rajoy va declinar la possibilitat de fer govern perquè va comunicar a Felip VI que malgrat haver guanyat les eleccions no havia aconseguit els suports suficients per intentar amb èxit la investidura. Felip va convocar als partits a una segona ronda de consultes on finalment va proposar a Pedro Sànchez del Psoe que intentés fer govern. Després de setmanes de negociacions el Psoe només va aconseguir el suport de C's i es va presentar a la sessió de investidura amb només 131 escons i per tant no va poder tirar endavant la investidura. Això va provocar que es convoquesin unes noves eleccions per al 26 J.

               Les eleccions del 26 J les ha  guanyat altre vegada el PP, i aquest cop amb mes marge sobre el segon perquè ha obtingut 14 escons mes que al desembre, mentre que el Psoe que ha quedat segon n' ha perdut 5. Rajoy no ho tindrá fàcil perfer govern però almenys aquesta vegada sembla que si acceptarà provar la investidura. De moment només C's ha manifestat que estan disposats a abstenir-se ensegona volta per facilitar la investidura de Rajoy per evitar unes terceres eleccions, però els populars necessite també l'abstenció del Psoe, i els socialistes ja han dit que el seu vot sera un NO en les dues rondes. La intenció del PP es convencer a C's perquè enlloc d' abstenció votin SI i així arribarien als 169 escons, cosa que faria que només amb unes quantes abstencions, fins i tot de les files del Psoe, s'evites anar a unes terceres eleccions. Cas que el PP no aconseguis els suports necessaris, sempre quedaria la opció de que ho tornes a intentar el Psoe amb el suport de Podemos i els nacionalistes, però es una opció molt improbable donat que no es gaire fàcil que Psoe i Podemos arribin a cap acord, i molt menys que el Psoe accepti el suport dels independentistes. Clar que en política ja se sap que el que avui es negre demà pot ser blanc. Seguirem fil parranda aquest serial que pot acabar com el rosari de l' aurora en unes terceres eleccions a la tardor.


                                                                                                                Ànec  Lluc

Quico Homs.....posa " cara de poker"....

                                                                             

              Posar cara de poker : mantenir una expresió neutra davant una situació                         perquè ningú pugui endevinar les cartes o la jugada que es pretén fer.



             Aquesta setmana s'ha constituït al Congrés dels diputats el nou parlament amb la presa de possessió dels escons per part dels diputats escollits a les eleccions del 26 J. També s'ha escollit la composició de la Mesa, on ha sortit escollida en segona volta la candidata del PP, Ana Pastor amb els vots de PP i C's. L' abstenció dels partits nacionalistes, ( ERC, CDC, PNB, CC i Bildu ), que va força criticada per Psoe i Podemos per no haver donat suport al candidat socialista Patxi López.

              El veritable enrenou va venir però en la votació secreta del les diferents vicepresidències de la Mesa on sorprenentment els candidats de PP i C's van obtenir 10 vots mes que Ana Pastor en la votació per la presidència, lo que vol dir que 10 diputats dels que s' havien abstingut en aquella votació havien votat ara als candidats de PP i C's. Totes les sospites van recaure en els partits nacionalistes, i mes concretament en CDC. L' interés de CDC per obtenir grup propi al Congrés, al que segons el reglament de la cambra no hi tindria dret per no acomplir amb tots els requisits, van crear tota mena d' especulacions entorn a un possible pacte amb el PP, per donar les vicepresidències a PP-C's a canvi d'aquest grup propi. Francesc Homs, preguntat al respecte va mantenir en tot moment posant " cara de poker ", que ells s'havien abstingut i que no hi havia cap mena de pacte amb el PP. Davant la insistencia dels periodistes , Homs va arribar a dir que el vot era secret i que "havien votat de tot", això si sense perdre la "cara de poker".

              Tot i que ni el partit ni Homs ho han confirmat tothom dona per fet que els ex-convergents van cedir vots al PP per obtenir grup propi. Aquest fet ha estat molt criticat per tots els partits. Psoe i Podemos van qualificar d'inadmissible el fet de donar suport al PP i després defensar el discurs de voler trencar Espanya pel maltractament que pateix Catalunya. Xavier Domènech va dir que CDC tornava al peix al cova. Alguns van començar a especular amb la possibilitat que aquest acord fos un primer pas perquè CDC doni suport a la investidura de Rajoy, cosa que Homs ha descartat rotundament, dient que el vot de CDC serà un NO sense cap dubte.
Davant d' aquesta hipòtesi, C's ha avisat al PP que si intueixen cap mena de pacte o fins i tot qualsevol apropament amb partits que volen trencar Espanya faria replantejar la seva abstenció per pasar a votar NO. Des d' el PP han desmentit ràpidament qualsevol mena de pacte en aquest sentit i han afirmat que Rajoy només negociarà amb els partits anomenats " constitucionalistes". Fonts del PP si van reconèixer però l' acord amb nacionalistes per la formació de la Mesa, però que en cap cas anaven mes enllà.
Fins i tot des de la nova convergència, ( PDC ), han criticat la manera d' actuar de Francesc Homs, no tant pel fet d' haver signat l' acord per tenir grup propi, si no per la forma en que s'ha fet, amb secretisme, misteri i falta de transparència a l'hora de donar explicacions.

               Sigui com sigui i critiques a part, Francesc Homs segueix els pasos per obtenir el grup propi al Congrés i ja ha presentat formalment la sol·licitud per tenir-lo. La propera setmana la Mesa decidirà si se li dona o no, però tot apunta a que si l' aconseguirà perquè la petició te el suport de PP, Psoe i Podemos. Malgrat això i mentre Homs mantingui aquesta "cara de poker" seguirem sense saber del cert el que ja es " vox populi ".


                                                                                                   Ànec  Lluc

Els 10 vots fantasmes........

                                                                             

             Després de l'enrenou per l' elecció d' Ana Pastor com a presidenta del Congrés en segona volta per davant de Patxi López, de la que tota l'oposició ha fet responsable als partits nacionalistes de fer-la possible amb la seva abstenció, ha aparegut un altre polèmica en l' elecció de la resta de components de la Mesa quan els candidats de PP i C's han rebut 179 vots per a dues de les vicepresidències. PP i C's sumen 169 vots, que son els que havia obtingut Ana Pastor per la presidència. Això vol dir que 10 vots que s' havien abstingut a la votació de la presidència, han votat ara a candidats de PP i C's. Tenint amb compte que la votació va ser secreta, no sabem i potser mai sabrem a quin partit pertanyen aquests 10 vots. Tant punt conèixer els resultats de la votació van començar tota mena d' especulacions per esbrinar de qui eren els vots "fantasmes". Des d' un primer moment les sospites van recaure en els partits nacionalistes, ERC, CDC, PNB, Bildu i C. Canaria. Concretament, les mirades es posaven en CDC que a canvi d' obtenir el grup propi al Congrés i el PNB de ser a la Mesa del Senat.
ERC va estar contundent a l'hora de negar que algun dels vots fos seu. Joan Tardà, tant explícit com sempre, va dir que si algú pensava que ERC havia votat al PP, o es "tonto" o no s' assabenta de res. El portaveu del PNB Aitor Esteban no ha volgut fer declaracions però des d'el partit han assegurat que ells no han votat al PP.

            Qui s' ha endut totes les "garrotades" ha estat Francesc Homs, degut a la seva ambigüitat a l'hora de contestar. primer va dir que no, després va dir que els seus diputats havien "votat de tot", ( ves a saber que vol dir " de tot" ), per acabar dient que el vot es secret. Miriam Nogueras des de Twitter deia que no eren de CDC.

             Si analitzem qui surt beneficiat amb un possible pacte amb el PP ens trobem a CDC que pot aconseguir grup propi al Congrés i tot el que això suposa i que, segons el reglament del Congrés no li pertocaria. Alguns han volgut veure en aquest pacte, un acord que vagi mes enllà de la composició de la Mesa i serveixi d' alguna manera per la investidura de Rajoy. Aquesta possibilitat ha fet saltar les alarmes a C's que ha manifestat que si hagués la mes mínima sospita de pacte del PP amb els nacionalistes, ells canviarien l'abstenció per un NO.

              Veient aquesta reacció de C's tampoc semblaria molt inversemblant que alguns diputats del Psoe o Podemos haguessin donat aquests vots als populars, per tot seguit sembrar el dubte d' un acord entre PP i els nacionalistes i trencar així el que tenen amb C's i tenir ells una nova oportunitat de fer un govern d'esquerres tot i que les postures de Psoe i Podemos semblen irreconciliables.
Tractant-se de política i d' Espanya, res no seria estrany. De tota manera i malgrat que Francesc Homs ho segueix negant, a ningú se li escapa que CDC te molts números per ser "l' amo" si no de tots, de quatre o cinc dels 10 vots fantasmes. Algunes veus del nou Partit Demòcrata Català, que substitueix la vella CDC, han criticat l' ambigüitat d' Homs. Si s' ha arribat a un pacte amb el PP per tenir grup propi, tampoc es tan greu, però que s' expliqui. Tardà  no ha volgut opinar de si "tot s'hi val" per aconseguir el grup propi, però ha afegit que tots els partits es "busquen la vida com  poden". Personalment cerc que si només ha estat per obtenir el grup propi al Congrés, no es gens greu. Tenir grup propi significa tenir veu al Congrés i uns 3 milions d' euros l'any. Altre cosa seria que aquest pacte tingués alguna mena de repercussió favorable a la investidura de Rajoy. Això seria imperdonable però em costa pensar que a CDC siguin tan tontos de fer-se l' harakiri en plena refundació posant en perill també la presidència de la Generalitat de Puigdemont.

               No se si al final sabrem o no de qui eren aquests vots però haurem d'estar atents a les sessions d' investidura per veure "QUI" vota "QUE". El rei Felip VI començarà la ronda de consultes amb els partits i previsiblement li demanarà a Rajoy que formi govern. En les sessions d' investidura i en funció del que vagi passant ens podem fotre un fart de riure.... o alguns hauran/ haurem de menjar-nos algunes de les coses que anem dient.......( Jo per si de cas, ja tinc les patates a punt. ).


                                                                                                              Ànec  Lluc

Sidral per la composició de la Mesa del Congrés.....

                                                                       

              Aquesta setmana han pres possessió dels seus escons els diputats escollits a les eleccions del 26 J. També s' ha formalitzat la composició de la Mesa del Congrés i es aquí on s'ha format un autèntic "sidral".

              El cap de setmana vam conèixer que Podemos i les seves confluències tenien la intenció de presentar a Xavier Domènech de " EnComú-Podem" com a candidat a la presidencia del Congrés. Per aconseguir-ho però necessitava els vots del Psoe i d' ERC i CDC a més dels propis. Dilluns al matí es feia públic l' acord entre PP i C's per tal que la presidència de la Mesa la ocupes un membre del PP. Després de proposar diversos noms entre els que figurava el de Fdez. Díaz finalment es va decidir que fos Ana Mato qui optés a la presidència. El Psoe va decidir presentar un altre vegada a Patxi López i Podemos decidia mantenir a Xavier Domènech. Des de Podem es va demanar el vot dels independentistes ERC i CDC, per evitar que el control de la Mesa acabés en mans del PP i C's. Pablo Iglesias va oferir a Pedro Sànchez un acord per tal de que Psoe i Podemos votessin recíprocament al candidat que aconseguís passar a la segona volta, ja fos Patxi López o Xavier Domènech. Perquè fos Xavier Domènech , Podemos necessitava que en primera ronda ERC i CDC votessin per ell. Dilluns a la tarda, Quico Homs, sorprenent-ment presentava també la seva candidatura a la presidència del congrés. S' esvaïa així tota possibilitat de que Domènech pases a segona volta. A la votació no hi va haver sorpreses i van pasar a segon volta Ana Mato amb els vots de PP i C's, i Patxi López amb els 85 del Psoe. Domènech només va aconseguir els 71 de Podemos i Homs els 8 de CDC. L' emprenyamenta dels "Comuns-Podem" amb ERC i CDC per no haver donat suport al seu candidat va ser memorable i va omplir les xarxes socials. Després de la segona votació i un cop escollida Ana Pastor per davant de Patxi López, va ser el Psoe qui va carregar també contra els independentistes per haver facilitat amb la seva abstenció la presidència al PP.

              Ha estat mol curiós veure com aquells que fins fa una setmana qualificaven a CDC com la "mafia catalana", " hereus de Pujol", " Junts pel 3%", entre altres elogis, ara demanaven el seu vot per "aïllar al PP". També vull recordar que va ser el Psoe de Sànchez qui va dir que "no volia res de qui vol trencar Espanya" i ni tan sols va voler parlar-hi quan va intentar la investidura. Com ha recordat Joan Tardà, aquest Psoe que ara volia el seu vot per Patxi López, no s'ha dignat trucar-lo cap vegada després del 26 J. Just després de perdre la votació han tornat a carregar contra CDC i ERC responsabilitzant als partits catalans de que Ana Pastor sigui la nova presidenta del Congrés. Pablo Iglesias va fer algun tuit acusant a CDC-ERC de votar al costat de PP i C's. Potser els seus "aliats" catalans de CSQP no li han dit que ells ho fan sempre al parlament català des d'el gener, i fins i tot van rebutjar els pressupostos mes socials en molts anys d' autogovern català. Raimundo Viejo, un dels candidats a liderar Podem-Catalunya, va anar mes enllà i va arribar a dir que "els familiars de les victimes de l'accident del tren Alvia els agrairien haver fet presidenta a Pastor". A mes de miserable, demostra ser ignorant perquè el tram on es va produir l'accident va ser aprovat pel govern de Zapatero.
El Psoe també va responsabilitzar als partits catalans de facilitar la presidència al PP per no voler votar al seu candidat Patxi López.

               Ni Podemos ni Psoe han tingut amb compte que pel que fa als partits independentistes tant es qui presideixi el Congrés perquè tant PP, Psoe o Podemos s'han declarat força vegades defensors de la unitat d' Espanya. Per tant s'ha de ser molt innocent per  pensar que donarien el seu vot a qualsevol candidat a canvi de res. Si es volia aïllar al PP i fins i tot fer-lo fora del govern, Psoe i Podemos van tenir la oportunitat d' arribar a un acord després del 20 D però el Psoe va triar a C's per intentar governar, malgrat tenir 30 escons menys. Ja llavors els socialistes van deixar clar que no volien el vot independentista ni tan sols l' abstenció. Per tant ara no tenen cap dret a emprenyar-se si  CDC-ERC no han votat al seu candidat.


                                                                                                              Ànec  Lluc


             

Dubtes sobre el RUI........

                                                                             

   
              D' entrada vull deixar clar que no hi estic en contra però confesso que no l' hi trobo gaire utilitat i si el perill de tornar a les baralles entre partidaris i detractors. Tots pensàvem que el 27 S havien estat unes eleccions de caràcter plebiscitari que "suposadament vam guanyar els independentistes" i que donava la possibilitat d' engegar un procés que acabés proclamant la independència. Semblava que el "QUE" (independència) havia quedat clar, i només s' havia de concretar el "COM" que era el full de ruta. Quasi be un any després, apareix el RUI ( referèndum unilateral d' independència ), on es tornara a votar el " QUE". Des d' abans del 27 S sen' s dona la consigna que cal eixamplar les bases de l' independentisme i sincerament crec que no s'ha fet gaire per fer-ho, si no mes aviat al contrari perquè els que s'han "apuntat" a última hora comencen a estar cansats de que es vagi variant el recorregut i que de sobte algú es tregui de la màniga alguna eina miraculosa per arribar a la independència com pot ser això del RUI. A partir d' aquí jo mateix em faig moltes preguntes per no veure el RUI com un segon 9 N:

             - El mandat del 27S i el seu full de ruta esta acabat ?. Jo crec que no.
             - Com es que fins ara no s' havia parlat del RUI ?.
             - Com farem perquè els partidaris del NO vagin a votar ?. Jordi Graupera diu en un article que al ser vinculant ( d' això en parlarem desprès ), els partidaris del NO aniran a votar perquè l' abstenció no compta com un NO i per tant per frenar la independència hauran d' anar a votar. Potser si, però amb una participació baixa no tindria gaire reconeixement.
              - Com farem perquè els funcionaris i/o els mossos facin la seva feina i no s' hi neguin, atemorits per les amenaces del govern espanyol ?. Encara que es faci emparat amb la llei de transitorietat, la por es lliure i al cap i a la fi seran els que s'hi juguin la pell i els que poden acabar imputats com ara estan Mas, Ortega, Rigau o Quico Homs.
               - Quin cens es fara servir ?. Qui formara les taules i quina cobertura legal tindran ?.
               - La llei de transitorietat en la que s' empararia el RUI, quina validesa tindria en cas de que guanyés el NO ?.
               - Com s' aconseguiria que fos vinculant ? Pel sol fet de que ho digués el govern ?.

               Per altre banda la CUP s' ha mostrat molt favorable a aquest RUI i de fet es una de les impulsores per mirar d' atraure als Comuns que defensen el dret a decidir. Segons han dit els resultats del 26 J a les eleccions espanyoles fa possible aquest apropament. ( Això vol dir que seguim depenent de les eleccions espanyoles, malgrat alguns diguin que no ens interessen ? ) . ( Cal recordar també que com diu Agustí Colomines en el seu article " Temps de sedició, temps de reflexió", la CUP ha posat mes entrebancs al govern de JxSi que l' Arrimades de C's. ). Després de la negativa als pressupostos i d' haver trencat el pacte amb JxSi, potser el RUI es l' únic que els queda als cupaires per seguir estan a la "pomada". Si no s'hi afegeixen els Comuns la participació serà baixa i si hi participen potser guanya el NO.
Els candidats a liderar la branca catalana de Podem han deixat molt clar aquest cap de setmana que en un hipótetic referèndum d' independència, que insisteixen en que hauria de ser pactat ells votarien NO.
La portaveu d' ICV Marta Ribas ja ha dit que un RUI no l'han comprat mai i per tant també segueixen defensant un referèndum pactat. ECP també ha deixat clar que han començat a treballar per un canvi a Espanya que pot arribar el 2020. El Psoe ha tallat d' arrel la intenció del PSC de fer un referèndum "a la canadenca o escocesa".

                Per tant crec que això del RUI s'hauria de preparar molt be i tenir l' absoluta certesa de la participació del màxim nombre de formacions polítiques i de que guanyarà el SI, perquè si no l' ostia que ens podem fotre els independentistes pot ser histórica, perquè com be diuen els promotors del RUI, aquest pot acabar amb el procés d' una vegada per totes, ja sigui per be o per mal. El RUI podria ser una bona eina en el moment que creiem que el full de ruta del 27 S esta acabat, però ara per ara, crec que aquest full de ruta encara pot seguir el seu recorregut. A vegades accelerar molt un procés, fa que acabi estavellant-se. A vegades s'acaba posant el carro per davant dels bous. He llegit els articles que han publicat Castellà, Graupera o Paluzie i no m'acaben d' aclarir certs dubtes, perquè tots donen per fet la victoria aclaparadora del SI. Tant de bo tinguin raó.


                                                                                                         Ànec  Lluc

18 de Juliol.....80 anys després....

                                                                             

              El 18 de juliol de 1936 Francisco Franco va capitanejar el cop d' estat contra el govern de la 2ª República escollida a les eleccions generals de febrer d' aquell mateix any. En aquelles eleccions les esquerres es van presentar unides en la coalició "Front Popular" i agrupava el PCE, el Psoe, ERC, Unió Republicana i l' Esquerra Republicana d' Azaña. Enfront tenia a la coalició que formaven la majoria de partits de dretes, menys La Falange i el PNB, amb el nom de "Front Nacional". El triomf va ser pel Front Popular que va aconseguir la majoria absoluta. A partir de llavors es va començar a desencadenar una onada reivindicativa amb fets violents, incendis i destruccions. Va haver-hi enfrontaments entre grups paramilitars falangistes i grups de l'esquerra obrera. Aquests aldarulls van ser utilitzats per els colpistes per justificar l' alçament militar. Van arribar a dir que s' havien produït 441 assassinats, només al mes de febrer quan estudis mes fiables parlen de 44 victimes mortals, 28 de les quals haurien estat causades en enfrontaments amb les forces de l'ordre públic. La majoria d' historiadors son de la opinió que no es pot parlar en absolut de "primavera tràgica" ni que el govern del Front Popular hagués perdut el control. Si be es cert que l' agitació social i laboral a la ciutat i al camp eren constants per accions alimentades per l'esquerra i la dreta no es menys cert que aquests fets no justificaven de cap manera la guerra civil que va seguir a l'alçament del 18 de juliol.
L' altre justificació que feien servir els colpistes va ser que volien aturar una imminent revolució bolchevique que s' ha demostrat encara mes inconsistent. Com ha senyalat l' historiador Julio Aróstegui, els colpistes deien que actuaven contra una revolució per implementar un govern "soviètic", quan el que volien fer era defensar les posicions de les velles clases dominants i lluitar contra les reformes socials del Front Popular.

              El 10 d' agost de 1932 es va produir un primer intent de cop d' estat contra la República liderat pel general Sanjurjo. Va fracasar i el general va ser empresonat. Mes tard va aconseguir una amnistia i es va exiliar a Portugal, on va seguir participant en conspiracions colpistes. Gil-Robles va accedir al ministeri de la Guerra al 1935 i va colocar a generals afins a la dreta a llocs clau de l'exercit. Així va colocar a Franco com a cap de l'estat major, Fanjul com a sotssecretari, Goded a l' aviació i Mola a les forces del Marroc. Quan el gener de 1936 el president de la república va dissoldre Les Corts, alguns d'aquests generals ja van decidir sublevar-se si les esquerres guanyaven les eleccions. Després de la victoria del Front Popular va ser el mateix Gil-Robles qui va voler donar el cop militar però també va fracasar. Franco va voler que es declares l' estat de guerra, fet que donaria el poder als militars, però va ser desautoritzat pel ministre de la Guerra Nicolàs Molero. Com a resultat del intent fracassat, Franco va ser traslladat a Canarias, Goded a Balears i Mola a Pamplona. Altres generals van quedar en situació de disponibles.

                                                                             

             El 18 de juliol es va produir l' anomenat " Alzamiento Nacional", cop d' estat contra el govern de la segona República. De fet va començar el 17 de juliol a les illes Canàries i als territoris espanyols al nord d' Africa i que es estendre el 18 a la resta de territori nacional. El fracàs parcial d' aquest alçament va conduir a la guerra civil que va durar gairebé tres anys fins el 1 d' abril de 1939 amb l victoria de les tropes de Franco, moment en que va començar la dictadura franquista.
El 18 de juliol va ser considerat com data fundacional del regim i del "Movimiento Nacional", i es freqüent que en discursos i declaracions es faci servir " l' esperit del 18 de juliol" com a concepte bàsic de la ideologia franquista. Fins i tot a les primeres eleccions es va presentar una coalició anomenada "Alianza Nacional del 18 de Julio".

              * El Alzamiento fue el levantamiento de la verdadera España contra la anti-España encarnada en la república, los separatismos i los movimientos obreros. Fue la lucha contra el comunismo internacional.
              * El Alzamiento fue un Movimiento Nacional de salvación de España, una Santa Cruzada en defensa de la Fe y de la Patria.
              * El ejercito tiene la sagrada obligación de intervenir cuando lo que esta en peligro es el ser mismo de la Patria.
              * Los alzados eran conscientes que estallaría una guerra terrible, pero su deber patriótico les obligó a " salvar" España.
Aquestes son algunes de les justificacions que han fet servir els franquistes per justificar el cop d' estat que mai han reconegut com a tal, i que han qualificat de Moviment de salvació nacional.

             El 18 de juliol va ser declarada festa nacional i ho ha esta fins al 1977. Es celebraven nombrosos actes commemoratius per tot el país i fins i tot els treballadors rebien aquest dia una de les dues pagues extra a que tenien dret al llarg de l'any, anomenada " paga del 18 de juliol". ( L' altre es rebia per Nadal.). Hi havia recepcions oficials a cada provincia, es feien mises tot i que mai va ser una festa religiosa, hi havien desfilades militars i programes especials de radio i T.V..El febrer de 1943 es va decretar que cada 18 de juliol, el "Frente de Juventudes" celebrés el " Dia del Valor".

             Amb l' arribada de la democràcia i 80 anys després d' aquell 18 de juliol, la data ha perdut la seva rellevància política i social a Espanya encara hi han algunes formacions de caire franquista que segueixen fent celebracions públiques i privades i encara es poden trobar arreu monuments o carrers i places que fan referència al franquisme i al 18 de juliol. El Partit Popular i també Ciutadans, ( malgrat que Albert Rivera ho negui ), han votat en contra de la retirada d' alguns símbols franquistes dels nostres carrers i places. I es que l'esperit del 18 de juliol, o millor dit de Franco segueix ben "viu" 40 anys després de la seva mort. D' aquí deu venir allò de "atado y bien atado", i malgrat ens hagin fet creure que estem en una democràcia, la veritat es que tenim un rei imposat per Franco, i uns governs, que sobretot els darrers quatre anys de majoria absoluta del Partit Popular ens han fet tornar a èpoques passades amb la Llei Mordassa i la reforma Laboral on s'han perdut molts dels drets i llibertats que tan havia costat aconseguir.

            Avui, a ben segur que la "Fundación Francisco Franco" i la "Falange", que encara que sembli mentida son organitzacions legals i que fins i tot reben subvencions de l' estat i es presenten a les eleccions, celebraran aquests 80 anys  del 18 de juliol. 40 anys després de la mort del dictador no s' han passat comptes i encara son molts els cossos que hi han enterrats a les cunetes de les carreteres de tot l' estat i que els diferents governs de PP i Psoe s'han negat a buscar. El Govern del PP s'ha negat recentment a obeir una ordre de Interpol per extraditar alguns alts carrecs franquistes que encara son vius i que han estat reclamats per una jutgessa argentina. Com he fet menció abans l'esperit franquista esta força viu.


                                                                                                  Ànec  Lluc

Terceres eleccions mes a prop......o no.

                                                                             

             S' ha acabat la primera ronda de contactes que ha fet Rajoy amb la resta de partits per intentar aconseguir els suports necessaris per treure la investidura endavant. Després d'aquesta ronda de contactes, Rajoy no ha obtingut el suport de cap altre formació i només Ciutadans ha obert la porta a una "abstenció técnica" en la segona sessió on ja no cal una majoria absoluta de vots per ser investit, sino que n'hi ha prou amb mes vots a favor que en contra. Pedro Sànchez li ha deixat clar que no compti amb el Psoe i que haurà de buscar aliats en altres forces per fer govern.

              Rajoy ho tindrà complicat per aconseguir els suports necessaris perquè no pot comptar ni amb Podemos ni amb els partits catalans. El PNB te les eleccions al país basc a la tardor i donar suport a un govern del PP no sembla la millor manera d' afrontar-les. Amb la negativa del Psoe, sembla que Rajoy haurà d' intentar que Ciutadans torni a cambiar de parer i enlloc d' abstenir-se, voti favorablement a la segona votació. Només així pot aconseguir 169 vots -170 si sumem el vot de coalició canaria -, i tot i que encara seria insuficient almenys podria provocar l'abstenció d'alguns diputats del Psoe, o que anessin al lavabo durant la votació per tal de facilitar la investidura de Rajoy i evitar unes terceres eleccions que ningú garanteix que tinguessin uns resultats gaire diferents.

               De tota manera i malgrat que Rajoy va deixar clar després del 26 J que si el rei li proposava fer govern, aquesta vegada si acceptaria, Cospedal va dir ahir que si no te els suports necessaris per aconseguir ser investit no es presentara, perquè a Espanya ja hem viscut un intent frustrat i no cal repetir-lo. Des d' el PP s' insisteix que es seguirà negociant per tal d' evitar unes terceres eleccions que no desitja ningú i que els espanyols no es mereixen.

                La meva opinió personal es que a última hora Ciutadans acceptarà votar favorablement si aconsegueix l' abstenció del Psoe. Ambdós partits son els menys interessats en anar a terceres eleccions. El Psoe te l'ombra del "sorpasso" de Podemos molt a prop i Ciutadans te por de que mes votants retornin al PP.
Aquest canvi de criteri el justificarien per una qüestió de responsabilitat per posar en marxa el país. Un cop estigui la legislatura en marxa, es podran fer els canvis oportuns perquè malgrat aconseguir la investidura, Rajoy estaria en minoria i per tant hauria d'arribar a acords puntuals per governar. Un altre manera d' evitar unes terceres eleccions seria que el Psoe intentes un altre vegada fer govern si el PP no ho aconsegueix però els socialistes ho tenen molt mes difícil encara tot i que Sànchez i el Psoe no han descartat res.

              Rajoy vol intentar la primera votació el 3 d'agost i la segona 48 hores després. Si no aconsegueix els suports, proposara una reflexió que farà extensiva a la resta de formacions sobre com es pot desencallar aquesta situació. De moment tots es van passant la responsabilitat d' evitar unes noves eleccions però ningú vol ser el primer en moure fitxa.


                                                                                                   Ànec  Lluc

Jo no soc Messi.......

              Fa uns dies vaig escriure una entrada en aquest mateix bloc, on afirmava que "ser jugador del Barça" ha estat un agreujant en el cas Messi, acusat i ara ja condemnat per frau fiscal juntament amb el seu pare. Això quedar clar al veure el tracte que ha rebut el jugador argentí tant per la justicia com per la premsa i el comparem amb el que han rebut altres jugadors de futbol com poden ser Casillas o Xavi Alonso per posar un exemple.

               Això no treu el fet de que Messi i el seu pare mitjançant un bufet d'advocats i amb coneixement o no, hagin comés frau fiscal deixant de pagar uns impostos la qual cosa es un delicte. Podem estar d'acord en que la condemna de 21 mesos de preso es excesiva, quan en la majoria de  casos, s'arriba a un acord i l'acusat acaba pagant el deute, la multa i els interessos. En un comunicat a la seva pagina web el Barça ha posat en marxa una campanya amb el hashtag  #TodosSomosLeoMessi amb una fot mostrant les mans obertes i el dorsal nº 10 perquè el soci/afeccionat barcelonista li pugui expressar el seu suport incondicional mitjançant les xarxes socials.

                Doncs ho sento però "Jo no soc Messi". Podrem discutir si el que s' hauria de fer es posar la condemna de Messi als altres casos de frau fiscal o a l' inrevés però que el llegir no ens faci perdre l' escriure. El Barça, en aquest i altres casos de jugadors on es mouen tants bitllets, el que hauria de fer es advertir al jugador que amb Hisenda no s'hi juga i aquestes coses poden pasar. Ara el club ha engegat aquesta campanya perquè te por que Messi decideixi marxar pels problemes amb la justicia que per altre banda, se'ls ha buscat ell per confiar en qui no era digne de confiança.

              La campanya però no ha sortit tant be com esperava la Junta de Bartomeu que una vegada mes ha tornat a fer el ridícul barrejant esport amb casos judicials en aquest cas. Les xarxes socials van respondre amb el hashtag #YoNoSoyMessi  i van ser moltes les persones que van piular el seu rebuig a la campanya.
Una vegada mes aquesta Junta ha posat el  nom del Barça al peu dels cavalls, com ja va fer en el cas Neymar on va acceptar un pacte amb la fiscalia on es retiraven les acusacions de Sandro Rossell i el mateix Bartomeu a canvi que el club pagués una multa de 5.5 milions d' euros.

               Com a culé, Leo Messi te tot el meu suport i el meu reconeixement com a millor jugador del mon dintre d' un camp de futbol, però a fora ha de cumplir la llei com tothom.


                                                                                                    Ànec  Lluc

Quant ser del Barça es un agreujant.......

             Aquesta setmana s'ha conegut la sentencia del judici a Lionel Messi i al seu pare Jorge Messi per frau fiscal. Durant la vista oral, Leo ha declarat que tots els temes econòmics els deixava al seu pare i que ell es limitava a jugar a futbol. La defensa dels Messi pretenia així que la "culpa" recaigués sobre el pare, i el jugador en quedés al marge. El pare per la seva banda va argumentar que es va deixar aconsellar per un bufet d'advocats, ja que personalment el tema fiscal li sonava a "xino" (sic). Finalment l' Audiencia de Barcelona ha condemnat a 21 mesos al pare i al fill, en una sentencia que tot i que "s'ajusta a dret", es pot considerar alta, si tenim en compte que en aquest tipus de casos, el mes normal es arribar a un acord.

                En aquests tips de casos el que vol aconseguir l'agencia Tributaria mitjançant l' advocacia de l'estat es arribar a un acord que garanteixi el pagament dels diners defraudats amb els corresponents interessos i/o multes. En aquest cas però l' advocacia de l'estat es va entestar en anar a judici, malgrat que Messi ja havia regularitzat la situació amb Hisenda pagant el deute. La fiscalia va decidir exculpar al jugador perquè creia que era fácil d'entendre que ell no estava al tanto dels tripijocs utilitzats per defraudar a hisenda els anys 2007, 2008 i 2009.
Malgrat això el representant de l'advocacia de l'estat va voler tirar endavant i durant el judici es va mostrar molt dur acusant Messi de ser el "capo" d'una estructura criminal i mafiosa per delinquir. Si expliquem que al capdavant de l' advocacia de l'estat que ha insistit a portar Messi a judici, en contra de l'opinió de la fiscalia es troba Marta Silva Lapuerta, i que aquesta Sra. va formar part de la directiva del Reial Madrid entre 2000 i 2006 amb Florentino Perez, i es filla d' un ministre franquista, potser s' entén la insistencia d' arribar a judici i la duresa d' aquesta acusació.

              La premsa de Madrid ha carregat durament contra el jugador: "ABC" li dedica dues pagines i l'editorial  sentencia que "Messi ha defraudat als espanyols".
"El Mundo" i "La Razón" van en la mateixa línia i especulen amb la possibilitat que acabi anant a preso.
"Libertad Digital" mostra una imatge amb Leo Messi darrera d'una cel.la i es pregunta si se li aplicara la doctrina Pantoja, qua va entrar a preso amb una condemna de 24 mesos.
"El Español" ha arribat a comparar Messi amb Jordi Pujol.

               Queda clar d' aquesta manera que el judici i condemna de Leo Messi s' ha utilitzat com arma política en el conflicte nacional que mantenen Espanya i Catalunya i també per desestabilitzar una mica mes al Barça, Cap altre jugador havia patit aquest assetjament per part de l 'advocacia de l'estat que escapa al simple fet de donar exemple a altres contribuents, com també acostuma a fer l' Agencia Tributaria, sobretot durant les campanyes de la Renda.
Per acabar no em puc estar de comentar que l'advocat de l'estat que ha portat el "cas Messi" ha fitxat per l' Agencia Tributaria. Aquí ho deixo.


                                                                                                         Ànec  Lluc
           

El "Dragón Khan" independentista.......

                                                                       

             El 27 de setembre de 2012 el Parlament català va aprovar una resolució per celebrar el referèndum d' autodeterminació de Catalunya i va ser aprovada per 84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions. El 12 de desembre de 2013 després de varies setmanes de negociació entre els partits catalans, el president de la Generalitat anunciava que el referèndum es faria el 9 de novembre de 2014. Aquest referèndum incloïa una doble pregunta :

               La reacció del govern espanyol va ser immediata i va declarar que la consulta no es faria perquè va en contra de la Constitució Espanyola. Al gener de 2014 el Parlament català aprova una resolució per demanar al Congrés dels diputats la cessió de la competència per fer referèndums,que el congrés va rebutjar amb 299 vots en contra. Espanya tancava la porta  a celebrar cap referèndum d' autodeterminació a Catalunya. A partir d' aquí el parlament català va començar a enllestir la "llei de consultes" per poder amparar la consulta del 9 N. Aquesta llei de consultes es va aprovar el 19 de setembre amb 106 vots a favor i 28 en contra. El 27 de setembre el president Mas va signar la convocatoria de la consulta del 9 N. El Dragón Khan puja.
El govern espanyol del PP va presentar dos recursos d' inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional que va suspendre cautelarment, tant la consulta del 9 N com la "llei de consultes" que l' amparaba. A partir d' aquí van començar els problemes.

             Artur Mas va dir que davant la suspensió del TC, el 9 N ja no es podia fer com estava previst. Com alternativa i per evitar represàlies del govern espanyol cap els funcionaris que facilitessin la consulta Mas va proposar fer una consulta amb voluntaris i associacions civils. ERC va demanar eleccions anticipades i en cas que s' assolis majoria al parlament, declarar la independència. ICV va dir que no donava suport a aquesta consulta i el PSC la va qualificar d' engany sense cap garantia democràtica. A CiU també van començar les discrepàncies i Convergència defensava una cosa i Unió un altre. El 2 de novembre el govern del PP impugnava també aquesta consulta i el TC la suspenia dos dies després. A una setmana vista ningú tenia clar si la consulta es faria. El Dragón Khan baixa.
Malgrat tot això la consulta es va fer i va ser tot un èxit. Els resultats van ser aclaparadors: un 90% deia SI a que Catalunya ha de ser un estat, i d'aquests un 80% deia que aquest estat havia de ser independent. A partir d' aquí tothom va interpretar les dades a la seva manera. Els partidaris del NO van qualificar la consulta de costellada perquè no respectava la llei, no oferia cap garantia democràtica i els contraris a la independència no hi havien participat. Malgrat ser una "costellada" la fiscalia general de l'estat va engegar una querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau per desobediència i prevaricació. Milers de persones es van "auto-imputar" davant els jutjats de tot Catalunya. El Dragón Khan puja.  

              Va començar llavors una picabaralla entre CiU, ERC i CUP per la convocatòria d'eleccions anticipades al 2015. Mas i CiU volien fer una "Llista de país" on anirien tots els independentistes per deixar clar el caràcter plebiscitari de les eleccions. Llista única amb polítics, llista única sense polítics i només amb gent de la societat civil, amb polítics i amb gent de la societat civil, etc. No hi havia manera d' arribar a un acord. Mas i Junqueras feien rodes de premsa per separat que quan acabaven donava la sensació de que parlaven de reunions diferents, la CUP acusant de xantatge a Mas, i Carme Forcadell, presidenta de l' ANC demanant a Mas que "poses les urnes". Tot plegat un bo enrenou. El Dragón Khan baixa.

             Finalment es va arribar a l' acord entre CDC i ERC per anar junts a les eleccions amb caràcter plebiscitari que tindrien lloc el 27 S i portar a terme el full de ruta que hauria de portar Catalunya a la independència. Van crear Junts Pel SI, amb polítics de CDC, d' ERC, membres de l' ANC, d' Òmnium, de Súmate i alguns independents. La CUP faria la seva pròpia llista però de la mateixa manera que Junts Pel SI, el punt clau del seu programa era aconseguir la independència. A les eleccions del 27 S les forces que apostaven per la independència van guanyar amb escreix. Junts Pel Si obtenia 62 escons, per 25 de C's que va ser segona força. Amb els 10 escons de la CUP i els 62 de Junts Pel Si, les forces sobiranistes sobrepassaven la majoria absoluta de 68. En Percentatge de vots, els partidaris del SI van assolir el 48%, els del NO el 39%, mentre que un 11% no es volia posicionar. El Dragón Khan puja.

              El 9 de novembre el parlament aprova la resolució de desconnexió amb l'estat espanyol i de desobediència a  les sentencies del tribunal constitucional fruit de la negociació entre JxSi i la CUP. Malgrat això, la CUP va mantenir la paraula/promesa de no investir Artur Mas com a president de la Generalitat encara que això comportés aturar el procés independentista. Per dues vegades van votar NO a la seva investidura deixant el govern català en funcions, però lligat de mans i peus per poder fer res. Les negociacions van continuar entre JxSi i la CUP per tirar endavant el govern i el procés, però després de dues assemblees, els cupaires es mantenien ferms en el "NO a Mas".El temps legal per formar govern s' esgotava i tothom veia unes noves eleccions al març com inevitables, amb l' inconvenient de que probablement no es repetiria Junts Pel Si. El Dragón Khan baixa.

              En l' últim moment però i quan alguns ja preparaven la campanya per unes noves eleccions al març, Artur Mas va decidir fer el "pas al costat" que demanava la CUP. L' últim dia hàbil per fer-ho es va investir com a president de la Generalitat a Carles Puigdemont, després que Artur Mas s' apartés com demanava la Cup, i els cupaires acceptaven donar al govern de JxSi l'estabilitat necesaria per tirar endavant el full de ruta i el pla de xoc d' emergència social. Dos diputats de la CUP es reunirien sovint amb Junts pel Si i participarien de les reunions del grup parlamentari així com es comprometien a no votar mai en el mateix sentit que altres forces al parlament si això posava en perill l'estabilitat del govern. Començava a rutllar la que havia de ser la darrera legislatura autonómica abans de la creació i ratificació d' una Constitució i República Catalanes. El Dragòn Khan puja. 

               Quan tot semblava que rutllava prou be, la CUP, - si altre vegada la cup - advertía que no aprovaria els pressupostos de 2016, que estava fent Junqueras i el seu equip econòmic. El dia de la presentació dels pressupostos per part d' Oriol Junqueras al parlament la CUP no hi va ser present en protesta del desallotjament del "Banc expropiat" de Gràcia. Dies després anunciaven una esmena a la totalitat, la qual cosa significa que ni tan sols els volen discutir. De res van servir els arguments d' Oriol Junqueras, explicant que eren els pressupostos mes socials de la historia i que aportaven 1100 milions d' euros extra que ara sel' s quedarà Montoro. A l' hora de votar aquests pressupostos la CUP va votar juntament amb PP-C'S-PSC i CSQP, trencant així el pacte que havien signat de no fer-ho. Després van dir que no havien trencat el pacte, si no que aquest havia "mutat". Els pressupostos van quedar rebutjats per primer cop a la historia i tot seguit davant l' aparença de feblesa del govern, el president anunciava que es sotmetria a una qüestió de confiança al mes de setembre.El Dragón Khan baixa.

             I així estem. Fa uns dies, no se sap ben be d' on ni qui l' ha portat ha aparegut la figura del RUI, ( referèndum unilateral de independència,), una cosa que ningú sap ben be quin recorregut pot tenir, ni quin recolzament, ni quin reconeixement internacional. L' ANC ha dit que preguntarà als afiliats per aquesta opció. La CUP se l' ha fet seu i convida a totes les forces catalanes a participar-hi. ICV ja ha dit que no el compra perquè mai l' han comprat. Els Comuns i Podem, tot i la davallada de vots del 26 J segueixen apostant pel "seu"referèndum acordat. ERC si es mostra disposat a fer-lo, i CDC s'ho esta pensant. El PSC esta a les ordres del que mani el PSOE i de PP i C's ni en parlem. Ningú ha explicat però com serà o hauria de ser aquest RUI, si seria vinculant o no, i mitjançant quina llei, perquè el que es segur que el govern espanyol l'impugnarà i el TC el suspendrà. Serà un "9N -2" que a efectes pràctics crec que només alentirà el procés que ja fa tard.


                                                                                                   Ànec  Lluc

               

Un café amb llet "si us plau"....Háblame en cristiano.

                                                                             

              Aquests dies les xarxes socials s'han fet ressò d'un fet que pot semblar un fet anecdòtic però te mes rellevància del que pot semblar en un principi. Tot va començar quan el music Quimi Portet va piular que un cambrer d'un vaixell de Balearia en el trajecte Eivissa-Formentera, no l'entenia quan demanava un "café amb llet". Tot seguit va fer una segona piulada amb la resposta del cambrer : "Te entiendo en gallego, español, francés, inglés y hasta en italiano te entiendo, en catalán o mallorquín, ya no".
           
              Gallec : Café con Leite.
              Español : Café con leche.
              Francès : Café au Lait.
              Angles : Coffe Milk.
              Italià : Caffe Latte.
              Català : Café amb Llet.

Dubto molt que hi hagi algú que a mes treballi de cambrer i no entengui com es diu "Café amb llet" en català". Potser en un poble perdut a l' alta muntanya o a un racó de l' Espanya profunda en trobaríem algun, però si no ho entén en català dubto que ho entengués en els altres idiomes.
Balearia en un primer moment va demanar disculpes a Quimi Portet i va anunciar que prendria les mesures adients perquè aquests fets no tornin a passar. Poc desprès i davant la reacció de les xarxes socials i de la caverna mediàtica la companyia rectificava i no sancionarà al cambrer, que ha justificat que el soroll del vaixell li va impedir entendre el que li demanava Portet.
No vull dubtar de la paraula del cambrer, però això vol dir que Portet s'hauria "inventat" la segona piulada on deia que el cambrer li hauria dit entendre-ho en cinc llengües excepte en català o mallorquí.

             No seria la primera vegada que en un establiment públic quan parles en català, - i ara parlo per experiència pròpia -, ens han dit la típica frase " A mi me hablas en cristiano". Mes enllà de que tot i reconeixent el dret que pot tenir el cambrer a atendre en castellà, també existeix el dret del client a ser ates en català, perquè vull recordar que la Constitució otorga al català la categoria de llengua oficial a Catalunya i Balears juntament amb el castellà. Però tot i així, la majoria de catalans canviem  al castellà quan l' interlocutor ho demana amb educació. Quan ho fa amb menyspreu i xuleria, com es el cas, si es cert que el cambrer li va deixar anar que ho entén en força idiomes però en català no. Aquesta resposta, ve a ser l' equivalent a "Háblame en cristiano" que molts hem patit en nombroses ocasions.

              El cambrer en qüestió potser es una d' aquestes persones que ho fa habitualment i que aquesta vegada ha tingut la "mala sort" de fer-ho a un personatge mediàtic i el fet ha tingut molt mes ressò que quan ho patim la gent del carrer. El mateix cambrer ha reconegut en una entrevista a "el Mundo" que potser no hauria d' haver contestat al cantant tal com ho va fer, i li demana disculpes si el va ofendre. Amb aquestes declaracions han quedat "retratats" tots aquells que han titllat de Xenofòbia l' actitud de Portet i han denunciat que penges una foto del cambrer al seu Twitter. Entre aquests "retratats" cal destacar alguns afins a EnComú-Podemos que com fan sempre aprofiten qualsevol fet per deixar anar la seva catalanofòbia.


                                                                                               Ànec Lluc

CDC: Refundació o marxa enrera .......

                                                                             

                                                           


             Convergència Democràtica de Catalunya mes coneguda com CDC va ser creada el 1974 al voltant de la figura de Jordi Pujol. Als anys 80 i un cop recuperada la democràcia a Espanya, Convergència va formar amb Unió Democràtica de Catalunya la federació de Convergència i Unió, sota les sigles de CiU. Aquesta federació ha governat la Generalitat de Catalunya durant mes de vint anys i ha donat suport als governs espanyols a Madrid de Psoe i PP al congrés dels diputats, (a canvi del ja conegut peix al cove ). Després de dos períodes on la Generalitat va estar governada per l'esquerra en la època dels tripartits, PSC-ERC-ICV, (entre 2003 i 2010), CiU va tornar a guanyar les eleccions catalanes del 2010 i Artur Mas, delfí de Jordi Pujol va ocupar la presidència de la Generalitat.

             La manifestació del 11 de setembre de 2012 que va ser de les mes multitudinàries que mai s' havien fet, va ser un punt d' inflexió entre les relacions entre Catalunya i Espanya i també pel futur de CiU. Poc desprès d' aquesta diada Rajoy va mantenir una reunió amb Artur Mas on va reiterar la negativa d' un Pacte Fiscal semblant al del País Basc per Catalunya. Aquesta desavinença va suposar el trencament del suport parlamentari que el PP de Catalunya donava al govern de CiU que va quedar e minoria. Artur Mas va avançar les eleccions que es van celebrar el 25 de novembre. Aquestes eleccions les va guanyar un altre vegada CiU però aquest cop sense majoria i Artur Mas va ser investit gràcies a un pacte amb ERC. Aquest pacte portava el compromís de fer una consulta sobiranista al 2014. Aquesta consulta es va fer finalment el 9 de novembre en forma de procés participatiu per poder salvar tots els entrebancs que hi va posar el govern del PP i el seu braç jurídic que es el TC. Els contraris a la independència van qualificar de "costellada" la consulta però malgrat no tenir rellevancia, Mas, Ortega i Rigau estan imputats per desobediència i prevaricació per haver-ne facilitat la celebració. El 25 de novembre de 2014 Artur Mas va presentar el seu pla per aconseguir la independència de Catalunya en 18 mesos.

              El 14 de gener de 2015 Artur Mas anunciava en roda de premsa l' avançament de les eleccions catalanes pel 27 de setembre i que aquestes tindrien caràcter plebiscitari sobre la independència de Catalunya. Al març CDC, ERC, L' ANC i Òmnium pactaven un full de ruta que hauria de portar Catalunya a la independència si els partits sobiranistes guanyaven el 27S.

               Aquest gir independentista de CDC, que no podem obviar que perdia vots a cada convocatoria electoral, va crear un clima de mala maror a la federació per les diferents postures entre CDC i Unió, cosa que va fer que CDC donés un ultimátum a Unió perquè decidís si estava d'acord amb el full de ruta signat amb ERC o no. Això va provocar la ruptura de la federació després d' anar 35 anys junts a les eleccions. En les eleccions del 27 S de 2015, CDC va formar part de Junts Pel Si amb ERC i membres de l' ANC, Òmnium i alguns independents de la societat civil. Unió va anar per separat i no va aconseguir cap escó.

                Deixant a banda la ruptura amb Unió, Convergència feia temps que venia arrossegant casos de corrupció. Als casos Adigsa, Palau, ITV, Innova etc. s' hi van afegir  les sorprenents declaracions que va fer Jordi Pujol al juliol de 2014, quan va declarar que ell i els seus fills tenien comptes a l' estranger. Llavors va tornar a apareixer l'ombra del 3% de comissió que suposadament hauria cobrat CiU per l' adjudicació d'obra pública quan Pujol n' era el president. Per tal de deixar tot això enrera i passar pagina, CDC va decidir que es feia necesaria una refundació del partit. Ja a les eleccions generals espanyoles del 20 de desembre Convergència es va presentar sota el nom de Democràcia i Llibertat. La patacada electoral va ser destacable i va passar de 16 diputats a Madrid a 8. Després d' aquesta baixada de vots i del pas al costat que va haver de fer a exigències de La CUP que no va voler donar suport a la seva investidura de cap manera, Artur Mas va abandonar el seu escó per agafar personalment les regnes de la refundació del partit. Segons  va informar el propi Artur Mas aquesta refundació volia anar mes enllà de cambiar l'estructura orgànica del partit, i també s' havia d'estudiar el valor de la marca Convergència. Es tractaria doncs d' una renovació profunda per replantejar el paper polític que ha de representar Convergència en la futura República Catalana. Mas va anunciar que en aquest procés no es descartava haver de fer sacrificis personals.

              Davant d' aquesta conjuntura, Convergència va celebrar el 21 de maig una consulta entre els seus militants, una consulta que es va anomenar "Superdissabte" on s' havia de triar entre una renovació profunda de l' actual Convergència o be impulsar la creació d'una nova formació política. Un 67% de la militancia va decidir la segona opció. Això suposa la progressiva dissolució de l' actual estructura mentre, en paral·lel es crea el nou partit. Preguntat Artur mas sobre si ell liderarà aquesta fase de creació del nou partit no ha volgut aclarir res i ha dit que la decisió es prendrà al congrés que es farà al Juliol.

               Convergència ha començat aquesta setmana la tramesa dels documents de les bases fundacionals com a punt de partida del nou partit. En aquests documents es defineix la nova formació com " un partit polític demòcrata, catalanista, sobiranista, europeista i humanista que reivindica el progrés de Catalunya. Resulta curiós que entre tots els adjectius que es fan servir, no aparegui la paraula "independentista", cosa que ens fa recordar l' època en que tant li costava a Artur Mas pronunciar-la. Si a això hi afegim que Germà Gordó que lidera la plataforma Nova Convergència ha fet públic el seu propi document que estableix que el nou partit ha de ser " de centre i sobiranista on hi tinguin cabuda també, els NO independentistes". Si a mes, tenim amb compte que Gordó apareixia a les converses entre Fdez. Díaz i De Alfonso per substituir a Artur Mas al capdavant de CiU per tal de frenar el procés independentista, la "mosca" ja ens comença a pujar al nas. Vol dir això que la nova Convergència abandonarà l'aposta del independentisme ?. Tornaran els vells temps de " la puta i la ramoneta" ?. De ser així no seria una refundació si no una marxa enrera amb un lleuger " rentat de cara". Qualificar el partit de sobiranista no independentista i marcar-se l' objectiu d' aconseguir que Catalunya sigui un nou estat de la UE diu moltes coses sense dir res. Aquesta ambigüitat ha estat una de les característiques de la vella Convergència abans que fes el gir independentista. Esperem que la Nova convergència no desfaci aquest gir, per tornar a ser autonomista.


                                                                                                     Ànec  Lluc

26 J : Fracàs de les esquerres .........

                                                                             

             Es miri com es miri les eleccions del 26 J han estat un fracàs per les esquerres. El tancredisme de Rajoy, els últims casos de corrupció i l'escàndol de la filtració de la conspiració contra els partits independentistes que va protagonitzar el ministre de l' interior Jorge Fernàndez Díaz, no només no han castigat al Partit Popular, si  no que ha tornat a guanyar les eleccions i ha augmentat la avantatge sobre el segon. Es cert però, que 8 dels 14 escons que han guanyat els populars els ha perdut Ciutadans d' Albert Rivera, a qui de ben segur, una part dels seus votants no li han perdonat el pacte de govern signat amb el Psoe.

              Per la banda de l'esquerra, el Psoe tot i que ha perdut 5 escons, a ultima hora ha pogut salvar una mica els mobles. Tothom preveia una gran bofetada o almenys això es el que deien les enquestes. Els de Pedro Sànchez van fonamentar la seva campanya en fer fora Rajoy, i en poder fer un govern del canvi, però en campanya no ha deixat d' atacar a Podemos i Pablo Iglesias. Finalment i contra tot pronòstic, ha mantingut el segon lloc tot i que amb 5 escons menys que el 20 D.

               Unidos-Podemos han estat sens cap mena de dubte els grans perdedors d'aquestes eleccions. IU i Podemos havien decidit anar junts en aquestes eleccions del 26 J per tractar de donar el "Sorpasso" al Psoe i quedar com segona força o fins i tot perquè no, avançar també al PP i guanyar les eleccions. Totes les enquestes apuntaven en aquesta direcció i fins i tot el sondeig a peu d' urna que es va conèixer tan punt van tancar els col·legis electorals donaven a Podemos com a segona força amb 90 escons, 20 per sobre del Psoe. A mesura que es van anar saben els resultats, la decepció a la formació " Lila" va ser molt gran. No només no es confirmava el "Sorpasso" si no que l' aliança Unidos-Podemos va repetir els mateixos resultats que havien tret els dos per separat el 20 D. Com va reconèixer desprès Errejón, a vegades dos mes dos no son quatre.

               A Catalunya no hi va haver quasi cap variació, però fins i tot aquí l' únic canvi es va produir cap a la dreta perquè el PSC va perdre un diputat a Lleida que va passar a mans del PPC. Els Comuns van fracasar en el seu intent d' ampliar la majoria obtinguda el 20 D, i només van poder repetir els resultats tot i la forta implicació d' Ada Colau en la campanya. Això sumat al fracàs a nivell de l'estat va fer que la victoria a Catalunya quedes una mica aigüalida.

                Per tant no es cap frivolitat dir que les esquerres han perdut aquestes eleccions. La seva gran aposta de fer fora Rajoy no solament ha fracassat si no que el PP ha sortit reforçat. El mapa d' espanya ha quedat pintat de color blau amb l'excepció de Catalunya i el País Basc. La societat espanyola ha deixat clar una vegada mes que, o no vol cambiar o l' asusta el canvi i fan bona la dita " Val mes boig conegut, que savi per conèixer ".


                                                                                                     Ànec  Lluc

Espanyistan..." Pandereta State "

                                                                             

                                                         


              Ni en una película dels Monty-Python podrien haver imaginat un guió tant esbojarrat com els fets que han sacsejat la política espanyola aquests últims dies. La gravetat d'aquests fets hauria de fer que ens els prenguem mes seriosament, però tractant-se d' Espanya, ens ho hem d'aprendre amb humor.

              A mitjans del mes de maig es va fer públic que el ministeri d'exteriors espanyol de José Manuel García Margallo, disposa d'un d'un departament secret per lluitar contra la internalització del procés independentista català. L'objectiu d'aquest departament seria elaborar informes en contra dels punts de vista que difon la Generalitat sobre la independència. Aquest organisme esta finançat amb diner públic i estaría format per un equip d'experts i assessors del ministeri, i encara que sembli una broma rep el nom de " La Barretina".

              Poc després el diari Público va difondre unes gravacions fetes al ministeri de Fdez. Díaz, ministre de l'interior en funcions del PP, on quedava al descobert la conspiració que van tramar el ministre i el director de l' Oficina Anti-frau de Catalunya Daniel De Alfonso l'any 2014, i que tenia com a objectiu carregar contra CDC  i ERC i alguns dels seus polítics mes rellevants per tal de combatre el procés independentista. Entre les moltes perles que tothom ha pogut escoltar trobem  l'oferiment que fa De Alfonso al ministre de: documents sobre suposats comptes a Suíssa i Andorra de Xavier Trias i Artur Mas; la possibilitat de que el Grup Planeta faci les investigacions per no cremar a la UDEF de la policía; substituir Artur Mas al capdavant de CIU i posar-hi a Germà Gordó per frenar la deriva independentista de CDC; també es vanta davant del ministre d' haver-se carregat el sistema sanitari català o el centre de telecomunicacions de la Generalitat. Però si aquests fets no fossin suficients per forçar la dimissió de Fdez. Díaz, aquest va tenir la "poca-vergonya" de sortir en roda de premsa per declarar que se sentía ofès per la filtració d' unes converses privades que vulneraven la seva intimitat. Enlloc de presentar la dimissió es mostrava com a victima d' una conxorxa contra ell i el PP a pocs dies de les eleccions del 26 J. Va anunciar també que s' obriria una investigació interna per esbrinar l' autor de l gravació i filtració de la conversa perquè es un fet que no es pot tolerar. Conspirar contra els adversaris polítics, es veu que si.
El seu interlocutor De Alfonso es va mostrar igual de dolgut per haver estat objecte de la gravació/filtració. A la comissió del parlament va mostrar una actitud xulesca i fins i tot va renyar als diputats que li demanaven explicacions. Es va mostrar en tot moment com a victima, seguint el mateix discurs que el ministre. Va rebutjar presentar la seva dimissió que li va ser demanada per tots els grups excepte el PP, i finalment aquest dimecres el ple del parlament català l'ha destituït del seu càrrec amb els únics vots en contra del PP. Preguntat per aquest assumpte, Rajoy ha dit que se' n va assabentar el mateix dia que es va fer públic i que ell no en sabia res, tot i que en un "tall"de la conversa Fdez Díaz diu que esta al corrent. Per acabar de posar un toc mes surrealista encara, membres de la policia judicial es van personar a la redacció de Público per recollir les gravacions, però donat que no duien cap ordre van haver de marxar amb les mans buides.

              Es força rellevant que quan es van conèixer els fets, tant Psoe com C's i Unidos-Podemos van demanar la dimissió del ministre i van qualificar el fet de conspirar contra adversaris polítics com a molt greu i un atac a la democràcia. Es curios però que passades les eleccions PP-Psoe-C's votessin en contra de que Fdez. Díaz comparegués al congrés a donar explicacions.

              A qualsevol país democràtic aquest fet a mes de comportar  la dimissió dels dos principals protagonistes hauria castigat al partit. A Espanyistan no només no l'ha perjudicat si no que l' ha beneficiat. Ha aconseguit 14 escons mes que el 20 D, i excepte a Catalunya i el País Basc, el Partit popular ha guanyat a la resta de C.C.A.A. deixant el mapa tenyit de blau.

              Just dos dies després de les eleccions el jutge del cas del 9 N anunciava que una vegada acabada la investigació judicial l' acusació contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i probablement la de Quico Homs per desobediència i prevaricació administrativa tira endavant i per tant fa molt probable que tots quatre acabin a la banqueta dels acusats. El jutge ha desestimat la petició de sobreseïment que ha fet la defensa.

               Per tant d' aquí deduïm que per la justicia espanyola es mes greu que es posin urnes perquè el poble pugui exercir el màxim dret democràtic com es votar, que fer servir les institucions de l'estat per conspirar contra partits legals per motius estrictament polítics. Per la justicia i una part de la societat espanyola també perquè ja se sap que contra Catalunya tot s'hi val.

                 Ja per acabar, no vull deixar de mencionar l' expulsió que va rebre per part dels arbitres l'entrenador de tenis de taula per animar als seus jugadors en català en un torneig que es disputava a Blanes, Girona. No l' hi van trencar la cara com l' hi passa al Rivera per parlar castellà, però si va ser expulsat per parlar català amb els seus jugadors. Altres entrenadors parlen xinés, rus o anglès i no passa res, però noi, quan es tracta del català, surt l' esperit mes "cañí" d' Espanyistan.


                                                                                                     Ànec  Lluc