dimarts, 9 de maig del 2017

Els Pujol son uns lladres......Catalunya "NO"....

          Nou capitol al culebrot de "La família Pujol". Com altres vegades, aquest nou capitol, ha coincidit en el temps amb un nou atac judicial al procés català, en aquest cop la declaració davant el TSJC de Carme Forcadell i altres membres de la Mesa del Parlament. Aquesta vegada ha estat un informe de la UDEF el que ha deixat al descobert que els Pujol s'haurien enriquit en uns 69 MEUR, en els anys 90's. Entre la documentació incautada i presentada per la policia, hi ha una nota manuscrita i "presumptament" signada per Marta Ferrusola, on ella mateixa es declara com la "mare superiora de la congregació" i ordenava al "mossèn" a traspassar dos missals de la seva biblioteca a la del capellà. Sembla que això era un ordre destinada a moure diners d'un comte a un altre. Un cop mes, s'aprofita aquest fet per atacar a l'independentisme i al'hora Catalunya. Cal recordar però, que els Pujol, començant per l'expresident, no es van tornar independentistes, o si mes no, van començar a mostrar simpatia cap l'independentisme fins al 2012, i molt possiblement empesos per la força de la gent.
Per tant vincular "La Família Pujol" amb l'independentisme o el procés i dir que han fet servir l'estelada per tapar les vergonyes es una fal·làcia. Precisament la nota manuscrita a la que he fet referència esta datada al 1995, quan Jordi Pujol i CiU, era qui donava suport als governs d' Espanya, primer amb Felipe Gonzàlez i després amb José Maria Aznar. També seria bo recordar que després del franquisme, Pujol es va "conformar" per Catalunya amb el famós "café para todos". Durant els vint anys llargs del seu mandat, Pujol va oferir el suport al govern de l'estat a canvi de l'anomenat "peix al cove". Ara sabem, que potser hi havia mes d'un cove. Tampoc podem oblidar que els Pujol van cometre tots aquests "robatoris", ( no pagar a hisenda, també es una manera de robar,), durant l'època autonomista i sota el paraigües o si mes no el "mirar hacia otro lado" de l'estat espanyol.
Curiosament, el portaveu del PP ha parlat de la família Pujol, comparant-la amb la família Corleone. Dic curiosament, perquè es el PP qui te a tots els seus tresorers imputats i algun ha estat a presó, (Barcenas), te a dos expresidents de CCAA com son Matas o Ignacio Gonzàlez també a presó, l'ex-numero 2 del PP de Madrid també es a presó, i te mes de 800 imputats a les seves files. Curiosament també, ningú mai ha acusat a cap d'aquests polítics de fer servir l'estanquera, (nom com es coneix la bandera espanyola per alguns independentistes,), per tapar les seves vergonyes.

           Que res del que he dit fins ara, s'interpreti però com cap mena de justificació o disculpa cap a la família Pujol. Si els fets dels que se'ls acusa, son suficientment provats, com correspon en un país democràtic, que ho paguin i que "estirin de la manta "d'una vegada, per fer caure totes les "fruites podrides". Clar que no es pot descartar que al govern de l'estat, l'interessa mes tenir-los així a l'abast, però sense acabar de "rematar" la feina, mentre considerin que els son mes útils així. Només d'aquesta manera s'entén que després d'anys d'investigació no s'hagi pogut esbrinar tota la veritat, i vagin apareixen noves proves i noves dades, coincidint la major part de les ocasions amb activitats judicials que tenen a veure amb el procés independentista.
Una prova d'això es que l'endemà de la compareixença de la presidenta del Parlament Carme Forcadell imputada, com la resta de membres de la Mesa, per haver permès un debat en seu parlamentaria, les portades dels diaris s'omplen amb el cas Pujol. El que es un nou cas de judicialització de la política ha passat quasi desapercebut per aquest nou capitol de la saga Pujol.
Qui no vulgui veure que el Pujolisme reflexa l'espanya sorgida al 78, es perquè no ho vol veure. I si l'estelada s'ha fet servir per alguna cosa, ha estat per intentar tapar que al costat de Pujol, son culpables PP-Psoe, per ser còmplices del saqueig que es va produir, i per cert no només a Catalunya. Andalusia, València, Madrid, les Balears, Múrcia o Extremadura, també tenen la seva part. Sembla que en el "café para todos", alguns es quedaven el "sucre".


                                                                                                              Ànec  Lluc

diumenge, 7 de maig del 2017

Apadrinar urnes ?....Seria un gran error....

                                                                         

          Aquesta setmana Puigdemont i Junqueras van anunciar la creació d'un concurs públic per la compra per part de la Generalitat de 8000 urnes, per tal de fer el referèndum. Potser tampoc calia fer aquest anunci com si es tractés d'un fet excepcional. Com era d'esperar el govern espanyol ha reaccionat al seu estil, amb xuleria, amenaces d'actuació de la fiscalia però sense haver-ho pensat ni dos segons. Es el discurs de la por, que a mesura que s'acosti el dia del referèndum anirà en augment, sobretot perquè no tenen mes arguments. Comprar urnes no es cap delicte, i la fiscalia no pot actuar perquè tingui la sospita de que es faran servir per un referèndum il·legal. Les Urnes serveixen per igual, per un referèndum, o per una consulta per decidir si volem la "paella" de carn o de peix. Son receptacles de metacrilat o cartró amb una tapa i una ranura per on s'introdueixen les paperetes. L'únic que pot ser delicte es la finalitat de la consulta i no pas la consulta en sí mateixa. Per tant l'amenaça del govern central de que la fiscalia actuarà per la compra d'urnes, no es mes que una "bravuconada" que queda en paper mullat. De fet Andalusia, te urnes pròpies des de 2001 i mai s'ha considerat que fos il·legal. Des de les xarxes socials i en algun diari digital ha començat a correr la proposta de comprar les urnes entre els catalans, per deixar-les tot seguit a la Generalitat. Iu Forn al Nacional,cat, llençava la idea d'apadrinar urnes. Val a dir, que als catalans d'enginy no ens en falta, i s'ha de reconèixer que com a conya no esta gens malament. Alguns però, sembla que s'ho han pres seriosament i han arribat a suggerir que l'ANC i Òmnium facin alguna mena de campanya per l'adquisició de les urnes. Crec sincerament que tornem a fer-ne un gra massa.

           Les urnes les ha de comprar el govern i el decret o l'ordre de compra l'ha de signar el conseller de l'àrea que li pertoqui. Si la resta de consellers i fins i tot el mateix Puigdemont vol signar per solidaritat, endavant, però el responsable es el conseller, en aquest cas de Governació, i que les possibles conseqüències-represàlies van incloses al càrrec de cada conselleria. El 27 S la ciutadania va triar 72 diputats per portar Catalunya a la independència, i els consellers quan van acceptar el càrrec, eren conscients que fer-ho comportava riscos. Doncs ara ha arribat el moment. Ara ja s'ha acabat cedir protagonisme als voluntaris, perquè ja el van tenir el 9 N, i cada 11 de setembre des de fa cinc anys. Ara son els polítics els que s'han d'arremangar per fer front al "xoc de trens" que cada vegada esta mes a prop. Qui no estigui preparat per assumir les conseqüències ja pot agafar la porta per no enredar, tot i que també s'ho podien haver pensat abans. D' aqui a la celebració del referèndum els atacs i amenaces per part del govern espanyol seran mes freqüents i durs.

            Ara arriba l'hora de la veritat i es el govern el que ha de plantar cara a les amenaces de l'estat. Hem demostrat sobradament que la majoria del poble esta darrera seu donant-los suport, però es el govern el que ha de posar el que s'ha de posar a sobre la taula per demostrar que això va de debò i que ara ja només queda referèndum o referèndum. Les diferents propostes per apadrinar, o comprar urnes, ho fan amb la bona fe de voler ajudar en tot lo possible, però el fet de no ser la Generalitat qui organitzi i s'encarregui de TOT el que envolta al referèndum, el convertiria automàticament en un altre 9 N, i quedaria des legitimat.
Davant les pressions del govern espanyol, que fins i tot han arribat a les empreses fabricants d'urnes, algunes veus, sobretot a xarxes socials han llençat la idea de comprar-les fins i tot a Xina. No caldrà però, perquè almenys dues d'aquestes empreses, ja han dit que es presentaran al concurs que convocarà la Generalitat per l'adquisició de les urnes. Totes dues empreses han deixat clar que no veuen cap delicte en vendre el seu producte, que en aquest cas son urnes. Ells fabriquen i venen urnes, sense demanar al client, perquè les farà servir.

             L'estat espanyol, torna a fer un ridícul espectacular al anunciar accions de la fiscalia abans de que aquesta es pronuncies. Posa en evidència que la fiscalia actua moltes vegades per ordre directe del govern, la qual cosa fa evident que la separació de poders no existeix a aquest país. Si finalment l'estat acaba ordenant a fiscalia actuacions contra la Generalitat o les empreses pel fet de "comprar" urnes, quedarà "retratat" davant la comunitat internacional. Per tant, deixem al govern que faci la seva feina, que per altre banda es per lo que van ser escollits el 27 S, i deixem-nos d'invents o idees, que tot i ser fetes de bona fe, des-legitimarien el referèndum i al govern.


                                                                                                             Ànec  Lluc 

dissabte, 6 de maig del 2017

C's s'empassa el "cupo basc" .......

                                                                           


             Ciutadans s'ha hagut d'empassar un altre gripau de la "bassa" que te el govern del PP. Aquesta vegada ha estat pel "cupo basc", que la formació Taronja va voler fins i tot eliminar durant la campanya a les darreres eleccions. Doncs ara, i per fer possible l'aprovació dels pressupostos del govern de Rajoy, s'ha hagut d'empassar una millora important d'aquest "cupo". Amb la negativa del Psoe i de la resta de forces polítiques del congrés a donar suport als pressupostos del PP, Rajoy s'ha vist obligat a llençar-se als braços del PNB, que ha posat com a condició "sine qua non" la millora del "cupo basc". Segons va declarar Aitor Esteban l'acord per donar suport als pressupostos de Rajoy inclouen una rebaixa de 500 M€ en el "cupo" que el país basc paga a l'Estat pels serveis que rep i aquest retornarà a Euskadi 140 M€ com a compensació pel que se'ls ha cobrat "de mes" des de 2007. També s'ha aconseguit una inversió de 3800 M€ en la "Y" basca del tren d'alta velocitat. Aquest acord, al que han arribat Cristóbal Montoro i el conseller basc d'hisenda Pedro Azpiazu, tanca 10 anys d'incerteses financeres i assegura la pau fiscal entre els dos governs. Servirà també perquè els cinc diputats del PNB donin suport als pressupostos de l'Estat, assegurant així la legislatura.

            En la votació de dijous, Ciutadans va voler "fugir d'estudi", deslligant el fet de donar suport als pressupostos a aquesta millora pels bascos, argumentant que no es votava el "cupo basc" i en la llei de pressupostos no figura enlloc que aquests estiguin supeditats a cap acord sobre el "cupo" al qual ells s'hi oposaran obertament. Girauta va puntualitzar que estudiaran la llei que posi "en paper" aquest acord amb el PNB, i si creuen que suposa privilegiar a un govern nacionalista i perjudicial per la resta d'espanyols, no li donaran suport. I aqui es on esta "la mare dels ous". Al no incloure la negociació del "cupo" dins del Pressupostos Generals de l'Estat, ha bordejat la línia vermella que hauria suposat pel partit de Rivera haver-lo inclòs. D'aquesta manera el PP s'ha assegurat els 175 vots necessaris perquè els PGE tirin endavant, mentre el "cupo" es negocia en paral·lel.
Malgrat tot, el partit de Rajoy, necessitarà un vot mes quan els PGE tornin al Congrés després de ser debatuts en comissió, i aprovats al Senat, on el PP te majoria. Els 175 vots han estat suficients per rebutjar les esmenes a la totalitat, però per la seva aprovació final, en calen 176. Aquest vot `podria venir de Nueva Canarias, que tot i que va ser un dels grups que va presentar una esmena a la totalitat, sembla el candidat mes adient. Pedro Quevedo ha defensat l'esmena pel maltractament financer que han rebut les Illes Canarias, que ha xifrat en 600 milions d'euros, però s'ha mostrat en disposició de negociar la concessió del seu vot. Montoro li ha estès la ma a aquesta negociació i ha reconegut que Canarias mereix un tracte diferent. Aquest tracte diferent, pot ser semblant al aconseguit pels bascos i el seu "cupo". Aitor Esteban del PNB, ja va explicar que rebutjar els pressupostos i forçar noves eleccions no es cap solució, perquè tot fa sospita que unes terceres eleccions donarien uns resultats semblants als que ja tenim ara. Aquest es un avis a Ciutadans, de que el millor que pot fer pel que fa al "cupo basc", es empassar-se el gripau i mirar cap un altre lloc. A mes, el gripau pot engreixar, si el tracte diferencial. s'amplia a les Illes Canarias. El PP esta atrapat, perquè a mes dels vots de C's, necessita "SI o SI" els de PNB, Coalició Canaria i Nueva Canarias. Si no, se'n va tot a norris.


                                                                                                             Ànec  Lluc

dimecres, 3 de maig del 2017

Master - Chefs ......i els stagiers..

                                                                       


        Fa unes setmanes coneixíem la realitat que s'amaga darrera dels fogons dels restaurants amb estrelles Michelin, mitjançant un reportatge de David Brunat a "El Confidencial" on un antic "stagier", que es com s'anomenen als aprenents de cuina, que va passar per El Bulli de Ferran Adrià i DiverXO de David Muñoz, explicava la molt dura experiència que suposa treballar 15 o 16 hores al dia, entre exigències, i fins i tot maltractament verbal i disputes entre els companys de cuina per tal de destacar davant el Chef. Per acabar-ho d'adobar, la majoria dels casos, sense cobrar ni cinc, cuinant uns menús que poden oscil·lar entre els 100 i els 300 €, depenen de les estrelles del restaurant. Els Chefs d'aquests restaurants, intenten justificar aquestes pràctiques argumentant que hi ha llargues cues d'estudiants de cuina que volen passar per als seus fogons a formar-se, fet que consideren com un privilegi. Aprendre amb Adrià, Berasategui, Arzak, Muñoz, els Germans Roca o Jordi Cruz, ho qualifiquen com un "Master" de cuina, pel qual, aquests cuiners podrien demanar molts diners. Han estat les declaracions de Jordi Cruz, Chef del Àbac de Barcelona amb una estrella Michelin, i presentador del Programa de cuina MasterChef de TVE, que va dir que un restaurant amb estrella Michelin es un negoci, i que si tingues de tenir a tots els cuines necessaris en plantilla, no seria viable. Esta reconeixent explícitament, que els "stagiers" al marge d'aprendre o no, estan fent feines que haurien de fer treballadors contractats, però llavors baixarien els beneficis. Compara el que costa un menú al Celler de Can Roca, uns 165€, amb el que costa al Casino de Mònaco, uns 700€, però fa trampes perquè no compara els salaris que es paguen a Espanya amb els de Mònaco. Diu que si volem que els becaris cobrin o que es millorin les condicions a les cuines Michelin, s'haurien d'apujar els preus i la gent no esta disposada a pagar-los. Estimat Jordi, potser es que la gent amb sous mileuristes, no es que no estigui disposat a pagar-los, si no que no pot.
El seu company de programa a TVE, Pepe Rodriguez, no esta d'acord amb que es necessari tenir becaris sense sou per fer rendible un restaurant Michelin, però avisa que sense els "stagiers" molts ho passarien malament. En el seu restaurant "El Bohío" amb una estrella, te 8 cuiners contractats i 8 "stagiers". Diu que li agradaria poder oferir un contracte a tots, però no es possible. També diu, al igual que els seus "companys" amb estrelles Michelin, que davant l'allau de desenes de joves que volen formar-se a la seva cuina no poden pas dir que no. El Celler de Can Roca rep 600 sol·licituds anuals.

          Els sindicats però veuen en aquestes pràctiques, que tot i ser legals, una forma d'explotació laboral. Ficar a una cuina a un jove 15 o 16 hores, amb la mateixa pressió i exigència que a la resta de l'equip es un abús, sigui un restaurant amb estrelles Michelin, o la "Fonda Casa Pepe". A mes pot generar frustració si no son els mateixos Chefs els que imparteixen la formació que se suposa han anat a rebre. A mes es molt habitual, com han confessat alguns "stagiers" sovint han de fer feines com rentaplats, escombrar i fregar, que si be es cert son "feines de cuina" no sembla que s'hagin d'aprendre gaire i menys en un restaurant d'elit.

           I es que, si be es cert que tenen raó els Chefs, quan diuen que la formació en un restaurant Michelin te un valor afegit, i mes si el Chef d'aquests restaurant es mediàtic, no deixa de ser cert, que aquesta raó es perd, quan els "stagiers"no estan donats d'alta a la S.S., tenen jornades laborals de com a màxim 8 hores i estan vinculats a convenis amb escoles o acadèmies de cuina. No es pot oblidar que al cap i a la fi, hi van per aprendre, no per treballar. Aquí es on alguns s'aprofiten el buit legal i utilitzen als "stagiers" per fer feines que hauria de fer un treballador contractat, amb la única finalitat d'abaratir costos. Només cal veure el concurs "Master-Chef" de TVE, on, almenys les poques vegades que l'he vist, m'ha semblat que el jurat format per Jordi Cruz, Pepe Rodriguez i Samanta Vallejo-Nagera, es mostra amb els concursants amb prepotència i gairebé arriben a fer-ne escarni. Recordo les paraules de Karlos Arguiñano quan li van preguntar perquè va rebutjar participar al programa, i va dir que per a ell, la cuina havia de ser divertida, i la gent s'ho havia de passar be a la cuina, i a MasterChef, sembla que hi van a patir.


                                                                                                                 Ànec  Lluc