Seguim........ Cap a on ?

                                                                                 

                                                                   


             Seguim, ni un pas enrere, ara es l'hora, no tenim por ......son alguns de les frases que es van fer servir per "vendrens" que la República Catalana era possible. Des del 27S, alguns independentistes, jo en soc un, varem creure el que ens deien els polítics. El camí cap a la República Catalana era imparable i amb la victòria per majoria absoluta al Parlament ens hi portarien en 18 mesos. Molts pensarem que 18 mesos era poc temps per fer "un país nou", i encara mes quan en aquella ocasió va ser la CUP la que amb la negativa d'investir Artur Mas, va estar a punt d'engegar-ho tot a "norris" i forçar unes noves eleccions. Ja a la "prorroga", Artur Mas va donar un pas al costat i va proposar Carles Puigdemont per ser investit president. Arrancava a empentes i rodolons la legislatura que ens hauria de portar la independència. A l'estiu però, la CUP no va donar suport als pressupostos de JxSí i això va fer trontollar de nou la legislatura. Puigdemont es va sotmetre aleshores a una qüestió de confiança, que de no haver superat, hauria provocat la convocació immediata d'eleccions. LA CUP va tornar a fer confiança en el president amb la condició que es faria un referèndum en el termini d'un any. Molts varem avisar que un nou referèndum unilateral, ( per que el govern espanyol no s'avindria a fer-lo, ), seria un nou 9N, però des del govern de JxSí se'ns va dir que aquest referèndum, acordat o no, seria vinculant i se'n aplicaria el resultat. Ens van dir que s'intentaria dialogar amb tothom per que el referèndum fos acordat amb el major nombre de formacions polítiques del parlament i amb el vist i plau de l'estat. La resposta del govern de Rajoy va se un NO rotund. Davant aquestes negatives, el govern de JxSí va decidir seguir endavant i va triar l' 1 d' Octubre per celebrar el referèndum. Com no podia ser d'un altre manera el govern de l'estat va recorre al Tribunal Constitucional, ( que es el braç judicial del govern, ), que va declarar el referèndum il·legal. Malgrat que cap partit amb representació al parlament li donava suport tret de la CUP, JxSí tenia la ferma decisió de seguir endavant, peti qui peti. ( Després hem sabut que no era ben be així. ). Per fer l' 1-O efectiu i poder-ne aplicar el resultat, es van aprovar al Parlament, amb molt d'enrenou, les lleis de transitorietat, que sobre el paper haurien de permetre la transició de l'estat autonòmic a la República Catalana. El dia 1-O es va celebrar la votació de mes de dos milions de catalans, que des de primera hora de la matinada varem anar als col·legis electorals per defensar les urnes de les forces repressores, ( P.N. i G.C. ), que van "carregar" i atonyinar nens, avis, i a tothom que es posava pel mig que únicament volia votar pacíficament. Fa unes setmanes hem sabut mitjançant la declaració de Marta Rovira que ella va voler aturar el "referèndum" al migdia, però Puigdemont no va voler, argumentant que potser seria pitjor. Neus Munté va declarar davant el jutge que tothom sabia que l' 1-O no va ser un referèndum. Artur Mas va dir que tot el que es va fer, tothom sabia que no tenia mes recorregut i que era tot simbòlic.
Dos milions de catalans i catalanes vam anar a votar per la República, varem rebre cops, varem aturar el país i una vegada mes els polítics ens van fallar. Malgrat que el SI va guanyar el referèndum per mes d'un 90%; ( els unionistes no van reconèixer el referèndum i per tant no van recomanar no anar a votar, ); El govern de JxSí no va complir la promesa d'aplicar el resultat i Puigdemont, el dia 10-O va fer una declaració de la República Catalana, que només va durar 8 segons per que tot seguit el mateix president la va deixar en suspens. Fa uns dies ha reconegut que aquella suspensió va ser un error. La decepció d'una gran part de l'independentisme va ser gran, però varem fer confiança amb Puigdemont i les seves "jugades mestres".

              Davant d'aquest desafiament a l'estat, Rajoy va demanar a Puigdemont que li ratifiques per escrit si havia declarat la República o no, i va posar en marxa el mecanisme d'activació de l'article 155, que amenaçava d' aplicar si a Generalitat no contestava o la resposta era afirmativa. D'aquesta manera varem arribar al 26 i 27 d'octubre on van passar coses molt estranyes. Malauradament crec que mai sabrem la veritat de que coi va passar aquells dos dies, per que els "actors" principals, ens han donat versions diferents i mutants del que va passar. El 26 ens van dir que Puigdemont estava decidit a convocar eleccions en un intent de frenar el 155. El 27 es va desdir, i va portar al Parlament la proposta de declaració de la República que es va aprovar la tarda del 27 per 70 vots a favor. Segons Puigdemont, el motiu d'aquest canvi radical de postura va ser que el govern espanyol no li va donar garanties de que la convocatòria d'eleccions aturaria el 155. Altres fonts asseguren que ERC va amenaçar de sortir del govern si es convocaven eleccions i que respectaven la decisió però no la compartien. Potser, i dic potser, per que això es una opinió meva, Puigdemont va tenir por de ser titllat de traïdor i es va fer enrere. Es un punt que no sabrem mai del cert, però no oblidem que Gabriel Rufiàn va fer un tuit on parlava de 155 monedes de plata. ( Rufiàn va dir després que en aquest tuit no es referia a Puigdemont. ). Alguns alcaldes del PDeCAT van dir que deixarien el partit i algun va presentar la dimissió.
Sigui com sigui, finalment la tarda del 27 el parlament aprovava la DUI, amb força enrenou per la desaprovació de C's-PP-PSC que van abandonar l'hemicicle. Però vet aqui que després de l'aprovació, tothom se'n va anar cap a casa. A la gent que hi havia concentrada a la plaça St. Jaume, per si s'havia de fer front a algun tipus de reacció de l' estat espanyol, se'ls va dir que tornessin cap a casa. Rajoy amb el suport del Psoe i C's, va aplicar  el 155, va dissoldre el parlament i va cessar a tot el govern, president inclòs. Els independentistes no enteníem res, i encara ara no ho entenem, i des del govern se'ns deia que dilluns el govern seguiria treballant per la República als seus despatxos. Dilluns, però, cap conseller va anar a "treballar" i varem saber que Puigdemont s'havia "exiliat" a Brussel·les. Pocs dies després, Junqueras, Forn, Rull, Turull, Romeva, Mundó, Bassa, Borràs entraven a la preso, on ja estaven tancats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, "els Jordis". A hores d'ara, Junqueras, Forn i els Jordis, encara estan tancats.Els altres han pogut sortir sota fiança. La raó de no defensar la República, ens han dit que va ser la probable repressió violenta de l'estat, fins i tot amb l'exercit. Aquesta no defensa de la República va ser un altre gerro d'aigua freda pels independentistes que esperarem quelcom mes dels nostres polítics. A partir d'aleshores tot ha anat pel pedregar. Tots els consellers empresonats i els membres de la Mesa, així com alguns investigats com Artur Mas, Marta Rovira o Neus Munté han renegat de la República, i de l' 1-O, acceptant la constitució i acatant el 155, que, com a estratègia de defensa pot ser acceptable i fins i tot aconsellable, però després de fer aquestes declaracions no es concebible que ells mateixos tornin a liderar el projecte de República. Després de les eleccions del 21D i malgrat que en campanya el principal objectiu era restituir al govern cessat per seguir cap a la República, hem pogut comprovar que el PDeCAT i sobretot ERC han decidit abandonar la via unilateral; amb l'excusa de recuperar les institucions i començar a governar volen tornar a l' autonomisme. Aquest "putairamonetisme" ha fet impossible la investidura de Puigdemont, que finalment ha donat un pas al costat i proposant Jordi Sànchez com candidat a la presidència. ERC va dir en un principi que Sànchez era el candidat de JxCAT i que no estava consensuat i que per "legitimitat" li tocava a Junqueras. Hores després el mateix Sabrià rectificava i anunciava que acceptaven a Jordi Sànchez. Diumenge però ERC la tornava a vessar, amb la publicació d'un article de Joan Tardà on demanava als independentistes mes alçada de mires per mirar d'eixamplar les bases amb els Comuns i el PSC. No cal dir que l'hi han "caigut" per totes bandes i de tots colors, però es que sembla que s'hagi oblidat que el PSC dona suport a l'aplicació del 155, mitjançant el qual tenim presos polítics, i que va votar en contra de l'acostament d'aquests presos a Catalunya.

                Roger Torrent després d'una nova ronda de contactes amb els partits del parlament, ha proposat el candidat Jordi Sànchez per la sessió d'investidura que tindrà lloc dilluns 12 de març a les 10 del matí. Aquesta investidura però tampoc te cap garantia que es pugui materialitzar, per que al marge  que l'acord entre ERC i JxCAT no esta tancat, la CUP ja ha manifestat que no li donarà suport si no hi ha un programa per desenvolupar la República, ja que el que li han presentat fins ara es clarament autonomista. A mes se li ha d'afegir que Jordi Sànchez es a la preso de Soto del Real i no esta gens clar que el jutge Llarena el deixi sortir per assistir al ple. No podem oblidar tampoc, que si finalment pot ser investit, haurà de tornar a preso amb la dificultat que això comporta. Un embolic de cal ample i que ningú sap com sortir-ne.



                                                                                                          Ànec  Lluc

Hem d'anar a noves eleccions......

              Hem d'anar a noves eleccions. Després de l'espectacle que ens estan oferint les dues forces independentistes majoritàries al parlament, (la CUP es la única que es manté coherent amb la campanya del 21D), toquen unes noves eleccions malgrat que a molts independentistes no ens agradi. Després de la proclamació de la República del 27-O, que ara ja tothom al PDeCAT i ERC han reconegut que va ser simbòlica, i després de la negativa d'ERC a fer una llista conjunta amb el PDeCAT per les eleccions del 21 de desembre, convocades per Rajoy mitjançant l'article 155 aplicat arran d'aquella declaració simbòlica del 27-O, Carles Puigdemont va encapçalar una iniciativa política anomenada Junts per Catalunya per tal de restituir el govern "legítim" de la Generalitat. Tot i que Puigdemont estava a Brussel·les, en una mena d'exili i Junqueras, Forn i els Jordis eren a preso, la campanya de Junts Per Catalunya es va basar en la restitució plena del govern que hi havia abans del 27-O i que Rajoy havia cessat immediatament després d'aprovar-se al parlament la DUI del 27-O. Les enquestes electorals, que fins aleshores donaven una victòria a ERC per sobre del PDeCAT, van començar a donar la volta, i davant l'evidència d'una possible victòria de Puigdemont, ERC també va dir que apostava per la restitució de l'anterior govern. Fins i tot la CUP s'avenia a aquesta idea per que donava legitimitat al 1-O i a la DUI del 27-O. Fins aqui tot anava be, i això va fer que en les eleccions del 21D, les tres forces independentistes tornessin a obtenir majoria absoluta al parlament amb 70 escons, per davant dels 57 del bloc unionista, i els 8 dels Comuns que, tal i com ells mateixos es defineixen, no son ni carn ni peix. A la Mesa del parlament també es va aconseguir majoria independentista amb la presidència de Roger Torrent d'ERC. (Cal recordar en aquest punt, que Roger Torrent va ser escollit president del parlament amb el compromís d'ERC d'investir Puigdemont).Tot feia pensar que la cosa rutllava. Des de Madrid però, el govern espanyol seguia amenaçant amb la impugnació d'una possible investidura de Puigdemont, per que no contemplaven de cap manera una investidura "telemàtica" des de Brussel·les, i argumentant que per ser president de la Generalitat, Puigdemont hauria de tornar a Catalunya i ser present al parlament el dia de la seva investidura. Roger Torrent va obrir aleshores la ronda de converses per tal de que els partits presentessin un candidat que comptes amb suficients suports per ser escollit. D'aquelles converses només va sortir un candidat: Carles Puigdemont que comptava amb el suport de JxCAT-ERC i la CUP. Malgrat les amenaces de l'estat espanyol de no permetre la investidura " a distancia" de Puigdemont Roger Torrent va fixar la data del 30 de gener pel ple de la seva investidura. Llavors va ser quan van començar els rumors de que el TC suspendria aquesta investidura si Puigdemont no es feia present. Puigdemont malgrat que en campanya va prometre que tornaria en cas de guanyar les eleccions, (promesa que no ha complert per l'ordre de detenció que hi ha contra ell i davant la possibilitat molt alta d'acabar a preso), va optar per no tornar i quedar-se a Brussel·les. El govern espanyol va muntar aleshores una operació sense precedents al voltant del Parlament i als passos fronterers per si de cas Puigdemont intentava entrar a Catalunya. Guàrdia civil i policia nacional escorcollaven els vehicles que passaven la frontera i controlaven trens, avions o vaixells. Fins i tot el dia del ple d'investidura van escorcollar el taxi que portava a Xavier Domènech al parlament.
El que semblava que havia de ser un nou desafiament al govern espanyol per part del bloc independentista va quedar però, en un no res. Sorprenent-ment, al matí del 30 de gener, hores abans de la celebració del ple d'investidura, Roger Torrent va decidir unilateralment i sense consensuar la mesura amb ningú, va decidir "ajornar" el ple fins a tenir plenes garanties del TC que es podia investir Puigdemont. Aquesta mesura va fer enfadar als dos altres grups sobiranistes, JxCAT i CUP que segons hem sabut després, havien segellat l'acord d'investidura la nit abans. A partir d'aquesta decisió que encara no sabem si va ser coneguda i compartida per ERC, o va ser iniciativa personal de Torrent, les coses no s'han pogut fer mes malament.

                ERC i JxCAT van començar les negociacions per veure com sortir de l'atzucac, mentre la CUP esperava com avançaven les negociacions. Van començar llavors algunes declaracions d'uns i altres que no feien pensar que tots anessin en la mateixa direcció. Des de JxCAT insistien que l' únic candidat era Puigdemont. ERC va començar la cantarella que el que es necessitava era un govern efectiu per començar a governar, aixecar el 155 i recuperar les institucions perdudes. Artur Mas en declaracions davant el jutge va dir que tothom sabia que la declaració del 27-O va ser simbòlica i que no tenia cap recorregut mes enllà. Preguntat mes tard sobre si es va enganyar als que si creiem que la República era possible, va dir que enganyar no, però que potser si es va exagerar una mica.
Marta Rovira d'ERC al marge de reconèixer també el simbolisme de la declaració del 27-O va arribar a dir que ella va voler que s'atures l' 1-O i Puigdemont no va voler. Neus Munté ha declarat que l'1-O no va ser un referèndum. Després va venir la filtració d'uns watsapps enviats per Puigdemont a Comin on deia que se sentia traït i cansat i que allò era la fi del procés. L'endemà de la filtració, Puigdemont es va excusar dient que ho havia escrit en un moment de "baixada" que tothom pot tenir, però que la seva idea era seguir lluitant per la República.
Aleshores es va començar a parlar de la formació de dos governs: un a Brussel·les presidit per Puigdemont i un altre a Catalunya que fos efectiu i pogués governar. En un principi la idea no agradava gaire a JxCAT per que no volien un paper tan simbòlic per Puigdemont i per tant seguien les negociacions.
Davant la insistent reclamació dels partits de l'oposició finalment es va convocar un ple pel 28 de febrer on s'havien de votar unes esmenes de la CUP, entre les que hi havia la ratificació de la declaració del 27-O que finalment però, no es va arribar a votar, sembla a ser per petició de JxCAT. Si es va votar però, la reafirmació de la legitimitat de Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat. Després de l'aprovació d'aquesta reafirmació, Puigdemont anunciava en roda de premsa que feia un pas al costat per desencallar la situació. Ell es quedaria a Brussel·les treballant per la República presidint un "Consell de la República" que seria qui internacionalitzaria el procés. Proposava alhora Jordi Sànchez, numero 2 de JxCAT i tancat a la preso de Soto del Real,  com a candidat a ser investit president de la Generalitat.
L'endemà d'aquest anunci de Puigdemont, Sergi Sabrià deia a Catalunya Radio que Sànchez era candidat de JxCAT però que no s'havia consensuat amb ERC, afegint a continuació que si Puigdemont no podia ser, legítimament li corresponia a Junqueras ocupar el lloc. Davant la reacció a les xarxes, va haver de matissar aquestes declaracions dient que el nom de Junqueras no estava sobre la taula i que acceptaven Sànchez com a candidat. Per acabar d'embolicar la troca, les bases de la CUP han rebutjat donar suport a la candidatura de Sànchez, no per la persona de Jordi Sànchez si no per que el programa ofert per JxCAT-ERC es totalment autonomista, i per tant no hi poden donar suport.
La cirereta del pastis l'ha posat Joan Tardà aquest diumenge en un article a "El Periódico" on diu que cal acostar-se als Comuns i al PSC per eixamplar les bases, per que no som prous. No se per que però ara em venent el cap les seves paraules de "si hem de sacrificar Puigdemont, l'haurem de sacrificar".
Com va dir Puigdemont en un d'aquells watsapps, no se si de "baixada" o no, mes val que totes aquestes "cagades" serveixin per que almenys els que estan a preso surtin, per que si no el ridícul serà històric. Per tant per evitar seguir fent el ridícul i donant carnassa als unionistes que suquen pa en aquestes picabaralles, es millor anar a eleccions i ara, un cop que sabem de quin peu calcen tots plegats que sigui el poble qui decideixi cap on s'ha d'anar. Per que fer aquestes declaracions un cop passades les eleccions es un "frau electoral".



                                                                                                           Ànec  Lluc

Felip VI: de "preparao" a "absolutista"..........

                                                                               

Felip VI, Generalíssim i cabdill espanyol 2.0 

             Felip VI fins ara s'havia mantingut una mica al marge de la situació política que s'està produint a Catalunya sobre tot les ultimes setmanes. Després de la forta repressió que va fer servir el govern del PP per aturar el referèndum de l' 1 d'octubre on la policia i la guàrdia civil va carregar contra gent pacifica que anava als col·legis a votar, i que va deixar el trist balanç de mes de 1000 persones ferides, la Casa Reial va anunciar que Felip VI  faria una declaració institucional la nit del dimarts 3 d'octubre. El discurs del rei va sorprendre a tothom, ja que lluny de mantenir-se "neutral" s'ha posat al costat de Rajoy i ha culpabilitzat als polítics catalans de la situació que s'està produint a Catalunya. Va acusar al president de la Generalitat d'haver-se saltat la Constitució sistemàticament mostrant així una deslleialtat cap als poders de l'estat. Va donar suport a les actuacions de Rajoy, que han assegurat la vigència de l'estat de dret i d'autogovern de Catalunya. Es va mostrar també totalment compromès amb la Constitució i la unitat d' Espanya. ( La unitat d' Espanya va ser el que li va demanar Franco al seu pare, abans de proclamar-lo rei d' Espanya.).
No va fer cap menció a les dures imatges de les carregues policials que van tenir lloc el diumenge 1 d'octubre, i que es van poder veure arreu del mon, tret d'algunes cadenes i mitjans espanyols que van treure importància als fets. Tampoc va fer esment dels centenars de ferits. L'únic que va dir als ciutadans catalans va ser que fa 39 anys que tenim un estat de dret i una constitució que garanteix la convivència entre tots els espanyols. Als espanyols els va voler transmetre un missatge de tranquil·litat i esperança, i va afegir que tot i que son moments molt difícils però que ens en sortirem perquè creiem en Espanya i ens sentim orgullosos de ser espanyols.

              La premsa estrangera va mostrar la seva sorpresa per l'actitud del monarca que enlloc de mediar per trobar una solució al conflicte va acabar atiant el foc. Liberation fins i tot va publicar un article amb la imatge del rei cap per avall, preguntant-se si s'havia arribat a un punt sense retorn. Le Monde titulava "Catalunya: Espanya a punt d'implosionar". The Financial Times ressalta l'atac encreuat entre el rei i Puigdemont. Fa uns dies en el transcurs de l'entrega a Oviedo dels premis "Príncep d' Astúries", Felip VI es reafirmava en el discurs que ja va fer el 3 d'octubre i encoratjava a Rajoy a aplicar el 155 tant aviat com fos possible per tal de que Catalunya torni a estar dintre la legalitat constitucional. Davant de autoritats espanyoles i europees ha afirmat que "Catalunya es i sempre serà una part essencial d' Espanya". Va dedicar un 25% del seu discurs a acusar als polítics catalans de fracturar i dividir la societat catalana, de dinamitar la unitat d' Espanya, i de fer trontollar la convivència democràtica que ens vam donar tots els espanyols l'any 78. Ambdues vegades aquest discurs es el  mateix que fa servir el PP per acabar amb els drets fonamentals de molts catalans.

                La Generalitat va qualificar aquestes declaracions d'irresponsables i va titllar al rei de portaveu del govern de Rajoy. El Lehendakari basc, Iñigo Urkullu va titllar les declaracions de decebedores i es va mostrar preocupat perquè no va sentir en el rei cap oferta de diàleg. En el mateix sentit es va manifestar Podemos que va afegir que Felip VI havia lligat el seu destí al PP. Alguns regidors i alcaldes del PSC també es van mostrar decebuts i preocupats pel to bel·ligerant del monarca. L'ajuntament de Girona ha vetat en actes municipals la presència del rei, de cap representant de l'estat espanyol o de les seves forces policials.
Es de suposar que si fins ara, les visites a Catalunya de Felip VI eren escasses, a partir d'ara seran minses.


                                                                                                                Ànec  Lluc

La lluita continua ......

            Ja torno a ser per aquí. Després d'un "temps de silenci" per motius professionals que m'han fet impossible escriure res per manca de temps, torno per descriure els esdeveniments que s'estan produint al nostre país i que des de l' 1 d'octubre s'han precipitat amb el pas de les hores. Malgrat haver estat molt enfeinat, he seguit fil parranda tot el que ha passat des de que el president Puigdemont i tot el seu govern signés la convocatòria del referèndum. Un referèndum que es va acabar celebrant el passat diumenge 1 d'octubre, malgrat tots els entrebancs que hi ha posat l'estat espanyol. 10.000 membres de les forces de seguretat de l'estat entre guàrdia civil i policia nacional, no van ser capaços d'evitar que mes de dos milions de persones anessin als col·legis a votar. En les setmanes previes al referèndum, la guàrdia civil va escorcollar impremtes i magatzems, en busca i captura de paperetes, urnes o sobres que pugessin estar destinats al referèndum i fins i tot van entrar a la redacció del diari local "El Vallenc". La guàrdia civil va entrar a enregistrar varies conselleries de la Generalitat. En el transcurs d'aquests escorcolls es va arribar a detenir a alts càrrecs de la conselleria d'economia, entre ells el nº 2 de Junqueras i el secretari d'estat de la hisenda catalana. La gent va sortir al carrer en resposta a la crida que van fer L' ANC i Òmnium. Per aquelles movilitzacions davant la conselleria d'economia, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart son ara a la presó de Soto del Real acusats de sedició.
El dia 1 d'octubre, les forces de repressió de l'estat, que per cert estan allotjats a tres vaixells al port de Barcelona van carregar contra la gent que pacíficament ocupava les escoles per assegurar que la gent podia exercir el seu dret a vot. Van començar a donar garrotades a tort i dret, sense tenir amb compte que hi havia nens i gent gran. Al final de la jornada el balanç de ferits era de mes de 1000 persones. El resultat del referèndum va ser una victòria aclaparadora del SI, amb un 90% dels vots. Ningú, tret dels independentistes, ni a la resta d' Espanya ni del mon va reconèixer els resultats, per la  manca de garanties democràtiques en que es va haver de realitzar el referèndum per les trampes i impediments de tota mena que va posar l'estat espanyol.
Malgrat el NO reconeixement internacional del resultat del referèndum, el president de la Generalitat els va fer públics i oficials al Parlament de Catalunya on va proclamar la República Catalana per tot seguit deixar-la en suspens durant unes setmanes, alhora que feia una crida al president Rajoy per seure plegats i negociar una sortida política. La reacció del govern Rajoy no es va fer esperar i va demanar formalment per escrit a Puigdemont, si en el ple del Parlament havia declarat la DUI o no, perquè no els hi havia quedat gaire clar. Donava un temps al president de la Generalitat, per respondre a la qüestió abans de tirar endavant l'article 155 de la Constitució que permet intervenir i fins i tot suspendre una autonomia.
         
               Puigdemont va respondre a aquest requeriment del govern de Rajoy amb una carta on exposava la oferta de diàleg i la suspensió de declaració d'independència per poder negociar. Pel govern espanyol, aquesta resposta no ha aclarit si efectivament hi va haver o no declaració de independència i per tant posava en marxa els mecanismes per activar l'article 155 de la constitució del 78. Dissabte passat, en un consell de ministres extraordinari, es van acordar una serie de mesures que aquesta setmana ha d'autoritzar el senat on cal recordar el PP te majoría absoluta tot i que el Psoe ja ha anunciat que dona el seu suport a Rajoy perquè apliqui el 155. C's mes enllà de donar també el seu suport a aquestes mesures, ha estat qui mes ha empès al PP a tirar endavant aquest 155.
El govern català davant aquesta reacció del govern espanyol ha decidit fer un ple al parlament aquest dijous, on es podria proclamar la República Catalana o convocar eleccions el mes aviat possible, per evitar que sigui l'estat espanyol, qui, un cop intervinguda la Generalitat les pugui convocar des de Madrid. Enmig de tot aquest enrenou Puigdemont ha decidit que dijous anirà al senat a donar i demanar explicacions. Tot apunta a un últim intent d'evitar l'aplicació del 155.
Membres del PP però, han dit avui  mateix que ara ja no n'hi ha prou amb que Puigdemont convoqui unes eleccions per aturar el 155, que es el que demanava el Psoe. Ara demanen al president català que manifesti públicament  que s'ha equivocat en tot aquest procés i que renuncia explícitament a cap mena de declaració d'independència. Volen que Catalunya es "rendeixi" davant de la força de l'estat i torni a la legalitat de la constitució. Si no ho fa per les bones, hauran de fer allò que no volen fer, (paraules de Rajoy), per tal de restablir l'ordre i la llei a Catalunya.
Rajoy però ha oblidat que aquest procés es un procés de la gent, i es la gent la que passarà per sobre del govern. Si pensen que amb l'aplicació del 155, els independentistes ens anirem cap a casa, i ens resignarem estan molt equivocats i poden trobar-se amb un conflicte que ningú sap com i quan pot acabar.



                                                                                                                    Ànec  Lluc

Els Pujol son uns lladres......Catalunya "NO"....

          Nou capitol al culebrot de "La família Pujol". Com altres vegades, aquest nou capitol, ha coincidit en el temps amb un nou atac judicial al procés català, en aquest cop la declaració davant el TSJC de Carme Forcadell i altres membres de la Mesa del Parlament. Aquesta vegada ha estat un informe de la UDEF el que ha deixat al descobert que els Pujol s'haurien enriquit en uns 69 MEUR, en els anys 90's. Entre la documentació incautada i presentada per la policia, hi ha una nota manuscrita i "presumptament" signada per Marta Ferrusola, on ella mateixa es declara com la "mare superiora de la congregació" i ordenava al "mossèn" a traspassar dos missals de la seva biblioteca a la del capellà. Sembla que això era un ordre destinada a moure diners d'un comte a un altre. Un cop mes, s'aprofita aquest fet per atacar a l'independentisme i al'hora Catalunya. Cal recordar però, que els Pujol, començant per l'expresident, no es van tornar independentistes, o si mes no, van començar a mostrar simpatia cap l'independentisme fins al 2012, i molt possiblement empesos per la força de la gent.
Per tant vincular "La Família Pujol" amb l'independentisme o el procés i dir que han fet servir l'estelada per tapar les vergonyes es una fal·làcia. Precisament la nota manuscrita a la que he fet referència esta datada al 1995, quan Jordi Pujol i CiU, era qui donava suport als governs d' Espanya, primer amb Felipe Gonzàlez i després amb José Maria Aznar. També seria bo recordar que després del franquisme, Pujol es va "conformar" per Catalunya amb el famós "café para todos". Durant els vint anys llargs del seu mandat, Pujol va oferir el suport al govern de l'estat a canvi de l'anomenat "peix al cove". Ara sabem, que potser hi havia mes d'un cove. Tampoc podem oblidar que els Pujol van cometre tots aquests "robatoris", ( no pagar a hisenda, també es una manera de robar,), durant l'època autonomista i sota el paraigües o si mes no el "mirar hacia otro lado" de l'estat espanyol.
Curiosament, el portaveu del PP ha parlat de la família Pujol, comparant-la amb la família Corleone. Dic curiosament, perquè es el PP qui te a tots els seus tresorers imputats i algun ha estat a presó, (Barcenas), te a dos expresidents de CCAA com son Matas o Ignacio Gonzàlez també a presó, l'ex-numero 2 del PP de Madrid també es a presó, i te mes de 800 imputats a les seves files. Curiosament també, ningú mai ha acusat a cap d'aquests polítics de fer servir l'estanquera, (nom com es coneix la bandera espanyola per alguns independentistes,), per tapar les seves vergonyes.

           Que res del que he dit fins ara, s'interpreti però com cap mena de justificació o disculpa cap a la família Pujol. Si els fets dels que se'ls acusa, son suficientment provats, com correspon en un país democràtic, que ho paguin i que "estirin de la manta "d'una vegada, per fer caure totes les "fruites podrides". Clar que no es pot descartar que al govern de l'estat, l'interessa mes tenir-los així a l'abast, però sense acabar de "rematar" la feina, mentre considerin que els son mes útils així. Només d'aquesta manera s'entén que després d'anys d'investigació no s'hagi pogut esbrinar tota la veritat, i vagin apareixen noves proves i noves dades, coincidint la major part de les ocasions amb activitats judicials que tenen a veure amb el procés independentista.
Una prova d'això es que l'endemà de la compareixença de la presidenta del Parlament Carme Forcadell imputada, com la resta de membres de la Mesa, per haver permès un debat en seu parlamentaria, les portades dels diaris s'omplen amb el cas Pujol. El que es un nou cas de judicialització de la política ha passat quasi desapercebut per aquest nou capitol de la saga Pujol.
Qui no vulgui veure que el Pujolisme reflexa l'espanya sorgida al 78, es perquè no ho vol veure. I si l'estelada s'ha fet servir per alguna cosa, ha estat per intentar tapar que al costat de Pujol, son culpables PP-Psoe, per ser còmplices del saqueig que es va produir, i per cert no només a Catalunya. Andalusia, València, Madrid, les Balears, Múrcia o Extremadura, també tenen la seva part. Sembla que en el "café para todos", alguns es quedaven el "sucre".


                                                                                                              Ànec  Lluc