dimarts, 9 de maig del 2017

Els Pujol son uns lladres......Catalunya "NO"....

          Nou capitol al culebrot de "La família Pujol". Com altres vegades, aquest nou capitol, ha coincidit en el temps amb un nou atac judicial al procés català, en aquest cop la declaració davant el TSJC de Carme Forcadell i altres membres de la Mesa del Parlament. Aquesta vegada ha estat un informe de la UDEF el que ha deixat al descobert que els Pujol s'haurien enriquit en uns 69 MEUR, en els anys 90's. Entre la documentació incautada i presentada per la policia, hi ha una nota manuscrita i "presumptament" signada per Marta Ferrusola, on ella mateixa es declara com la "mare superiora de la congregació" i ordenava al "mossèn" a traspassar dos missals de la seva biblioteca a la del capellà. Sembla que això era un ordre destinada a moure diners d'un comte a un altre. Un cop mes, s'aprofita aquest fet per atacar a l'independentisme i al'hora Catalunya. Cal recordar però, que els Pujol, començant per l'expresident, no es van tornar independentistes, o si mes no, van començar a mostrar simpatia cap l'independentisme fins al 2012, i molt possiblement empesos per la força de la gent.
Per tant vincular "La Família Pujol" amb l'independentisme o el procés i dir que han fet servir l'estelada per tapar les vergonyes es una fal·làcia. Precisament la nota manuscrita a la que he fet referència esta datada al 1995, quan Jordi Pujol i CiU, era qui donava suport als governs d' Espanya, primer amb Felipe Gonzàlez i després amb José Maria Aznar. També seria bo recordar que després del franquisme, Pujol es va "conformar" per Catalunya amb el famós "café para todos". Durant els vint anys llargs del seu mandat, Pujol va oferir el suport al govern de l'estat a canvi de l'anomenat "peix al cove". Ara sabem, que potser hi havia mes d'un cove. Tampoc podem oblidar que els Pujol van cometre tots aquests "robatoris", ( no pagar a hisenda, també es una manera de robar,), durant l'època autonomista i sota el paraigües o si mes no el "mirar hacia otro lado" de l'estat espanyol.
Curiosament, el portaveu del PP ha parlat de la família Pujol, comparant-la amb la família Corleone. Dic curiosament, perquè es el PP qui te a tots els seus tresorers imputats i algun ha estat a presó, (Barcenas), te a dos expresidents de CCAA com son Matas o Ignacio Gonzàlez també a presó, l'ex-numero 2 del PP de Madrid també es a presó, i te mes de 800 imputats a les seves files. Curiosament també, ningú mai ha acusat a cap d'aquests polítics de fer servir l'estanquera, (nom com es coneix la bandera espanyola per alguns independentistes,), per tapar les seves vergonyes.

           Que res del que he dit fins ara, s'interpreti però com cap mena de justificació o disculpa cap a la família Pujol. Si els fets dels que se'ls acusa, son suficientment provats, com correspon en un país democràtic, que ho paguin i que "estirin de la manta "d'una vegada, per fer caure totes les "fruites podrides". Clar que no es pot descartar que al govern de l'estat, l'interessa mes tenir-los així a l'abast, però sense acabar de "rematar" la feina, mentre considerin que els son mes útils així. Només d'aquesta manera s'entén que després d'anys d'investigació no s'hagi pogut esbrinar tota la veritat, i vagin apareixen noves proves i noves dades, coincidint la major part de les ocasions amb activitats judicials que tenen a veure amb el procés independentista.
Una prova d'això es que l'endemà de la compareixença de la presidenta del Parlament Carme Forcadell imputada, com la resta de membres de la Mesa, per haver permès un debat en seu parlamentaria, les portades dels diaris s'omplen amb el cas Pujol. El que es un nou cas de judicialització de la política ha passat quasi desapercebut per aquest nou capitol de la saga Pujol.
Qui no vulgui veure que el Pujolisme reflexa l'espanya sorgida al 78, es perquè no ho vol veure. I si l'estelada s'ha fet servir per alguna cosa, ha estat per intentar tapar que al costat de Pujol, son culpables PP-Psoe, per ser còmplices del saqueig que es va produir, i per cert no només a Catalunya. Andalusia, València, Madrid, les Balears, Múrcia o Extremadura, també tenen la seva part. Sembla que en el "café para todos", alguns es quedaven el "sucre".


                                                                                                              Ànec  Lluc