Ciutadans s'ha hagut d'empassar un altre gripau de la "bassa" que te el govern del PP. Aquesta vegada ha estat pel "cupo basc", que la formació Taronja va voler fins i tot eliminar durant la campanya a les darreres eleccions. Doncs ara, i per fer possible l'aprovació dels pressupostos del govern de Rajoy, s'ha hagut d'empassar una millora important d'aquest "cupo". Amb la negativa del Psoe i de la resta de forces polítiques del congrés a donar suport als pressupostos del PP, Rajoy s'ha vist obligat a llençar-se als braços del PNB, que ha posat com a condició "sine qua non" la millora del "cupo basc". Segons va declarar Aitor Esteban l'acord per donar suport als pressupostos de Rajoy inclouen una rebaixa de 500 M€ en el "cupo" que el país basc paga a l'Estat pels serveis que rep i aquest retornarà a Euskadi 140 M€ com a compensació pel que se'ls ha cobrat "de mes" des de 2007. També s'ha aconseguit una inversió de 3800 M€ en la "Y" basca del tren d'alta velocitat. Aquest acord, al que han arribat Cristóbal Montoro i el conseller basc d'hisenda Pedro Azpiazu, tanca 10 anys d'incerteses financeres i assegura la pau fiscal entre els dos governs. Servirà també perquè els cinc diputats del PNB donin suport als pressupostos de l'Estat, assegurant així la legislatura.
En la votació de dijous, Ciutadans va voler "fugir d'estudi", deslligant el fet de donar suport als pressupostos a aquesta millora pels bascos, argumentant que no es votava el "cupo basc" i en la llei de pressupostos no figura enlloc que aquests estiguin supeditats a cap acord sobre el "cupo" al qual ells s'hi oposaran obertament. Girauta va puntualitzar que estudiaran la llei que posi "en paper" aquest acord amb el PNB, i si creuen que suposa privilegiar a un govern nacionalista i perjudicial per la resta d'espanyols, no li donaran suport. I aqui es on esta "la mare dels ous". Al no incloure la negociació del "cupo" dins del Pressupostos Generals de l'Estat, ha bordejat la línia vermella que hauria suposat pel partit de Rivera haver-lo inclòs. D'aquesta manera el PP s'ha assegurat els 175 vots necessaris perquè els PGE tirin endavant, mentre el "cupo" es negocia en paral·lel.
Malgrat tot, el partit de Rajoy, necessitarà un vot mes quan els PGE tornin al Congrés després de ser debatuts en comissió, i aprovats al Senat, on el PP te majoria. Els 175 vots han estat suficients per rebutjar les esmenes a la totalitat, però per la seva aprovació final, en calen 176. Aquest vot `podria venir de Nueva Canarias, que tot i que va ser un dels grups que va presentar una esmena a la totalitat, sembla el candidat mes adient. Pedro Quevedo ha defensat l'esmena pel maltractament financer que han rebut les Illes Canarias, que ha xifrat en 600 milions d'euros, però s'ha mostrat en disposició de negociar la concessió del seu vot. Montoro li ha estès la ma a aquesta negociació i ha reconegut que Canarias mereix un tracte diferent. Aquest tracte diferent, pot ser semblant al aconseguit pels bascos i el seu "cupo". Aitor Esteban del PNB, ja va explicar que rebutjar els pressupostos i forçar noves eleccions no es cap solució, perquè tot fa sospita que unes terceres eleccions donarien uns resultats semblants als que ja tenim ara. Aquest es un avis a Ciutadans, de que el millor que pot fer pel que fa al "cupo basc", es empassar-se el gripau i mirar cap un altre lloc. A mes, el gripau pot engreixar, si el tracte diferencial. s'amplia a les Illes Canarias. El PP esta atrapat, perquè a mes dels vots de C's, necessita "SI o SI" els de PNB, Coalició Canaria i Nueva Canarias. Si no, se'n va tot a norris.
Ànec Lluc
