Espanya "no ens roba"...."Ens pren per imbècils"...

                                                                               

                                             

              Fa uns dies que la premsa de la "caverna espanyola" - o sigui de Madrid -, es va fer ressò de la petició de la Generalitat al ministre Montoro d' uns diners "extra"per fer front al pagament de la paga de juny dels funcionaris. Els titulars com sempre eren que un cop mes els que volem marxar d' Espanya hem de demanar ajuda perquè ens treguin les castanyes del foc. Això fa augmentar la falsa creença de que la resta d' Espanyols ens paga els deutes. També deixava clara la negativa del ministre d' hisenda a "avançar" els diners. La realitat però es que els 1400 milions d' euros - que es la quantitat de la que parlem - pertanyen a la devolució de 2014 de lo que ja varem pagar els catalans. Segons reconeix el propi ministeri aquesta quantitat que la Generalitat hauria de cobrar al 2014, es pagaría al cap de dos anys. Doncs be estem a març de 2016 i el "Reino de España" no ha pagat. Per tant no estaríem parlant en cap cas d' avançar uns diners si no de pagar un deute que l' estat te amb Catalunya. Dit això es evident la manca de finançament de la Generalitat.

               Per altre banda Oriol Junqueras, vicepresident econòmic de la Generalitat de Catalunya aquest matí en una entrevista al programa de Jordi Baste RAC 1, ha donat unes dades esferidores i preocupants. Mentre el Banc Central Europeu presta diners a un 0.05%, el govern espanyol els presta a les C.C.A.A.- amb el famós FLA que sembla que regali els diners - al 0.834%. Es a dir que el govern espanyol "fa negoci " com si es tractes d'una entitat privada. Per Catalunya concretament aquest increment d' interessos arriba a la xifra de 380 milions d' euros, xifra que supera el cost del "pla de xoc d' emergència social".

                Cal recordar també que des de novembre de 2015 el govern espanyol va endurir les condicions imposades a la Generalitat per accedir al FLA lo que va suposar de fet, la intervenció de les finances catalanes. Aquestes condicions es mantenen fins que "desaparegui la situació de risc per l' interés general"- cosa que decidirà Montoro -. Aquestes mesures inclouen poder "vetar" qualsevol operació d' endeutament en els mercats, cosa que tampoc podría fer perquè actualment Catalunya només es pot financiar a traves del FLA. Resulta curios que s'hagin imposat aquestes mesures a Catalunya i no a la Comunitat Valenciana a qui Brussel·les ha imposat una multa de 19 milions d' euros per falsejar els comptes.

                 O sigui i per acabar com s' acostuma a dir "cornuts i paguem el beure". No només no ens retornen els diners que paguem, si no que no paguen ni tan sols allò que ens deuen d' acord amb la llei espanyola que tant diuen que s' ha de cumplir. Guanyen diners a traves del FLA perquè ens cobren 12 vegades mes que el Banc Central Europeu i a sobre hem d' aguantar que sort en tenim dels  espanyols que ens treuen les "castanyes del foc". Com diu la dita popular, els catalans que portem molts anys fent l' imbècil no hem de deixar de ser catalans si no de deixar de ser "imbècil".


                                                                                                   Ànec  Lluc

Psoe + C's fins que les urnes els separin ...... "Por el Cambio"

                                                                               

                     


              Després de les dues sessions fallides d' investidura del Psoe on només va comptar amb el suport de C's fruit de l' acord signat amb Rivera, totes les formacions van anunciar que a partir del dilluns 7 de març començava un altre període de negociacions per fer govern i evitar les eleccions electorals, que almenys de portes enfora ningú vol.
Malgrat aquesta predisposició a negociar entre tots, menys amb els independentistes catalans a qui ningú ha trucat de moment, el Psoe va voler deixar clar que el seu pacte amb C's seguia vigent i per tant a qualsevol taula de negociació hi aniria de acompanyat de C's. Es a dir que Psoe i C's negociarían junts amb aquelles formacions que vulguin fer possible un govern i sempre tenint com a punt de sortida de la negociació el document de l'acord Psoe-C's.
A mes han començat a sortir de d' el Psoe veus no oficials que deixen caure que en cas de que Podemos no s'avingui a un acord ja sigui votant en contra o amb una abstenció, els socialistes es poden replantejar el suport que donen als ajuntaments del canvi en diverses ciutats espanyoles. Fonts de Podemos veuen en això una amenaça i ja han manifestat que aquest no es el millor camí per començar a parlar. Pedro Sànchez ho ha desmentit però.......

              El PP per boca de Mariano Rajoy ha dit que te previst trucar a Pedro Sànchez per intentar obtenir el seu suport, ara que ell ha fracassat en el seu intent de formar govern. També ha dit que si Sànchez va a la reunió amb el que ara es el seu soci - en referència a Rivera - els rebrà igualment perquè ell no te cap problema amb C's. Dit això ha retret que la formació taronja faci costat al Psoe a l' hora de carregar-se la "bona feina" feta pel PP aquests darrers quatre anys i que considera que el fet que Psoe i C's vagin junts a negociar es un frau electoral perquè no es van presentar junts a les eleccions.

               Izquierda Unida han estat els primers en dir que en cap cas donaran suport i ni tan sols seuran a la mateixa taula on hi sigui C's. No entenen perquè el Psoe ha d'anar de la ma de C's i partint de l'acord que tenen entre ells. Consideren que es posar condicions a una negociació que hauria de començar de zero.

               Rivera ha explicat que el partit ha ratificat aquesta negociació conjunta amb el Psoe però ha deixat clar que aquesta negociació ha de partir de la base del document que ja existeix. Estan oberts a millorar-lo, afegir-hi el que calgui o variar-ne alguns termes.

               El Psoe insisteix una i altre vegada que ells - quan diuen ells, ara ja parlen per Psoe/C's - son el govern del canvi i acusen a Podemos de trair als seus votants que volen precisament aquest canvi. També responsabilitzen a Podemos del fet que Rajoy segueixi sent president - en funcions - del govern.

                Avui Patxi López es es reuneix amb el rei per comunicar-li que Sànchez no ha estat capaç de formar un govern i per tant li toca moure fitxa per veure si encarrega fer govern a un altre candidat o esperar a veure si algú reuneix els suports necessaris per fer una investidura possible.


                                                                                                        Ànec  Lluc

             

     

Crónica d' una Investidura fallida....

                                                                               

              No hi ha hagut sorpreses. La segona sessió d' investidura protagonitzada per Pedro Sànchez ha acabat en un altre "NO" rotund al parlament. Només ha sumat un vot mes als 130 que va aconseguir en la primera ronda. Coalició Canaria que dimecres es va abstenir va votar afirmativament. Els 131 vots afirmatius quedaven molt lluny dels 219 en contra ja que el Psoe no va ser capaç d' aconseguir ni tan sols l'abstenció de cap altre grup parlamentari.

                La sessió va ser curta però intensa. Sànchez va seguir apelan al govern del "canvi" en un darrer esforç per aconseguir algun suport mes encara que mitjançant l' abstenció. També va avisar als parlamentaris que tenien a les seves fer fora Rajoy. Va deixar clar que no esperava res dels partits que volen trencar Espanya fen referència que el que calia per Catalunya era posar fi als problemes de convivencia que hi ha per culpa dels separatistes, i que això s' havia de fer dintre de la llei i del marc de la constitució.
Rajoy va fer servir el mateix to irònic i una mica xulesc que ja va mostrar en la primera sessió. Només pujar al faristol va dir que votaria NO a una investidura que va insistir una vegada mes era una farsa i que Sànchez havia fet servir per la seva supervivencia personal.
Pablo Iglesias va voler treure ferro a la picabaralla amb el Psoe dels darrers dies fent menció a l' inici del discurs del seu petó amb Xavier Domènech, imatge que ha donat la volta al mon. Ja seriosament va dir que votarien NO però de la mateixa manera deixava la ma estesa i convidava al Psoe a començar a negociar un acord per fer un govern d' esquerres.
Rivera va centrar el seu discurs carregant contra el PP i Rajoy. Al líder de C's se'l veia força enfadat perquè Rajoy no ha contestat les cartes i trucades que li ha fet. Rivera segueix defensant que de les mesures que contempla l'acord amb el Psoe, el PP en podría asumir el 90%. ( Curiosament el Psoe diu que de les 200 mesures de l'acord, 140 0 150 son assumibles per les esquerres.). A les formacions d'esquerres els va dir que ja que no votarien "SI" que almenys s' abstinguessin per tal que Espanya pugui funcionar.
Per Esquerra Republicana va parlar aquesta vegada Gabriel Rufiàn que amb el seu to tranquil i pausat va demanar a Sànchez que tingues mes amb compte el parer dels catalans expressat a les urnes el 27 S. També va advertir al Psoe que ni el PP ni C's son bons socis de govern si realment volen fer un govern de progrés i canvi. En excedir-se del temps estipulat per a cada grup, Patxi Lòpez va advertir-lo dues vegades i al final li va "tancar" el micro. Val a dir que Sànchez i Rajoy també es van excedir en el seu torn i en Patxi no els hi va dir res. ( No vull deixar passar l'oportunitat de destacar el fet que La SextaTV que va retransmetre el debat en directe, va tallar per anar a publicitat just quan començava el torn de paraula de Rufiàn. Després la que manipula es TV3 oi Evole & cia.) El debat va continuar amb la intervenció de la resta de grups on un a un anaven explicant a Sànchez els seu vot negatiu amb l'excepció abans esmentada de Coalició Canaria.

               La sessió va transcorre en un clima mes distès que la de dimecres passat fins que un cop acabats els parlaments dels diferents grups, Girauta de C's va demanar la paraula al president de la Congrés perquè s' havien sentit ofesos quan Rufiàn els ha catalogat com un partit que no condemna el franquisme. Va començar aleshores una discussió envers si el reglament del parlament permetia aquest torn de rèplica o no entre Girauta i Lòpez. Al final Girauta va poder dir que la afirmació de Rufiàn era mentida dient que si han condemnat el franquisme. A Catalunya ja estem acostumats a aquests numerets de C's i a les seves mentides però a Madrid encara no. (Ja els coneixeran ). Rafael Alonso del PP va entrar en la discussió posant amb dubte que aquesta intervenció s' ajustes al reglament. Van ser uns minuts de retrets i discussions impropia d' uns parlamentaris que se suposa han de governar un país, i mes en ocasions com aquesta en que alguns ho hauran de fer plegats. Tardà també va voler ficar cullerada i a tothom li va quedar la sensació que la cosa se li escapava de les mans al president del Congrés que finalment va aconseguir posar pau. Va haver de cridar a l' ordre a Joan Tardà que amb els companys d' ERC van fer un conat d' abandonar l' hemicicle.

                 Un cop restablerta la pau es va procedir a la votació que va donar el resultat esperat de 131 vots afirmatius i 219 vots negatius. Havia fracassat doncs l' intent de Sànchez de fer govern. Ara caldrà veure com segueixen les negociacions i entre quines formacions per evitar les noves eleccions que tothom diu que rebutja. Veurem si el Psoe trenca l' acord amb C's, que com ja es preveia no ha servit de res, i s' acosta a les formacions d'esquerres tal i com li demanaven Podemos, IU, i Compromís amb la premisa de que necesiten comptar si mes no amb l' abstenció dels partits catalans.

                 En política res no es impossible i sovint les coses no son com semblen, però aquesta setmana s' han ensorrat molts ponts i les formacions hauran de treballar de valent per refer-los. Veurem si algú es capaç d' aconseguir els suports necessaris perquè el rei el proposi per fer govern. Rajoy no ha llençat la tovallola i Sànchez malgrat el fracàs en el seu intent tampoc sembla disposat a renunciar a res, especialment ara que sembla que s' ha guanyat la confiança dins el seu partit. A partir d' ara comencen dos mesos fins el 2 de maig, data en que es convocarien noves eleccions.


                                                                                                    Ànec  Lluc

                 

Investidura Sànchez : Round 1 : "NO"...

                                                                               

               Ahir dimecres 2 de març va tenir lloc al Congrés dels Diputats de Madrid la primera votació d' investidura de Pedro Sànchez. No ho va haver sorpreses i com era d'esperar i el Psoe de Sànchez només va aconseguir el vot favorable dels 40 diputats de C's fruit de l' acord a que van arribar les dues formacions la setmana pasada. Així doncs el resultat va ser 130 "SI" v.s. 224 "NO" i una abstenció. Malgrat que el resultat no va ser cap sorpresa, si ho va ser però el caire una mica "Barroer" que va tenir el debat previ a la votació.

               El primer en prendre la paraula va ser Mariano Rajoy, en resposta al discurs que el candidat Pedro Sànchez havia fet dimarts a la tarda.
Rajoy va començar el seu discurs amb actitud chulesca, irónica i prepotent cualifican aquesta investidura de farsa i a Sànchez d' haver enganyat al rei en acceptar l' encàrrec de formar govern saben que no tindria els suports necessaris. Rajoy va fer servir algunes expressions que ratllaven l' insult, cosa que va fer enfadar a la "bancada" socialista i al propi Sànchez que si be va començar amb to conciliador, al final tant Rajoy com Sànchez van entrar en desqualificacions i retrets personals.

                Amb l' ambient ja caldejat entre PP i Psoe va arribar el torn de Pablo Iglesias que en la seva primera intervenció feia mes l'efecte que estava fent un discurs de "campanya electoral". Va ser molt crític amb el pacte Psoe-C's i va acusar al Psoe d'haver-se entregat en mans d' un Rivera que al mateix temps esta demanant al PP que s' afegeixi al pacte. A la réplica Sànchez va convidar Iglesias que Podemos presenti propostes que no estiguin al pacte amb C's per incorporar-les, cosa que Iglesias va rebutjar, i va ser a partir d' aquí va ser quan es va iniciar una picabaralla entre Iglesias i els socialistes que el van esbroncar quan aquest va demanar Sànchez que no fes cas a Barons del seu partit com Felipe Gonzàlez, que per cert tenia les mans tacades de "Cal Viva", fent referència a l' època dels Gal. L' esbroncada des de la bancada del Psoe va ser general i Patxi López va haver de posar calma i cridar a l' ordre a socialistes i al propi Iglesias. Aquesta picabaralla fa molt difícil un futur pacte entre Psoe i Podemos tot i que tots dos han acabat dient que deixen la "ma estesa" a possibles acords.

                El tercer a parlar va ser Albert Rivera. Després d' un inici força "agre" i "dur", Rivera va voler posar una mica de pau fent un discurs pausat i tranquil recomanant a Psoe i PP que el que cal ara es posar-se a treballar per "salvar" Espanya, i això ho va fer extensiu a la resta de forces de la cámara. Si va demanar però a Rajoy que potser hauria de fer un pas al costat perquè no creu que sigui ell qui pugui liderar el nou projecte juntament amb C's i Psoe, fent al·lusió concreta a la Gran coalició que sembla que es el que realment interesa al partit de Rivera. Va fer una crida a la unitat d' espanya i per acabar va demanar a totes les formacions que si no es volen sumar al pacte almenys que no posessin pals a les rodes perquè espanya s'ha de posar a funcionar. Sànchez en el torn de replica li va agrair el suport i el va "ensabonar", justificant l'acord de govern "por el bien de España y los españoles".

                 Pel que fa als partits catalans, ERC i DL li van retreure que de d' un primer moment Sànchez hagués manifestat que amb els "separatistes"que volen trencar Espanya no tenia ni tan sols res a negociar. Pedro Sànchez esta tancat en banda i s' atrinxera darrera la llei i la constitució per impedir qualsevol possibilitat de referèndum a Catalunya. L' acord amb C's encara fa mes difícil ni tan sols el diàleg. Cal destacar que Tardà va estar immens quan per acabar els seu discurs va dir a Sànchez que si ell havia de ser el proper president español, li sabia greu pels que es queden a Espanya perquè nosaltres marxem". Va ser sens dubte una de les frases del dia. De igual manera, una de les imatges del dia va ser el "petó a la boca"que es van fer Pablo Iglesias i Xavier Domènech quan aquest baixava del faristol en acabar el seu discurs.

                 La resta de formacions, van manifestar que també votarien NO, perquè el Psoe havia triat pactar amb la dreta enlloc de fer-ho amb l' esquerra. Sànchez repetia una i altre vegada que una alternativa d'esquerres no sumava prou, perquè en tot cas calia l' abstenció de DL i ERC i mai deixaria que el govern d' espanya depengui de partits que volen trencar la unitat d' espanya. Per aquesta raó demanava a les forces d'esquerres posibilitar un govern del "Canvi" que es el que la gent havia demanat a les eleccions del 20 D.

                 Així les coses no sembla que a la segona votació del dia 4 hi hagi algun canvi que faci  variar el resultat. Tal com esta la cosa i després de lo que s'han dit avui al congrés, no sembla gaire possible que Podemos faciliti a Sànchez ser president. Al PP tampoc el veig molt predisposat a donar-li suport. Per tant l' escenari que sembla tenir mes possibilitats son unes noves eleccions malgrat que ningú les vol. ( O això diuen tots.).
Un altre escenari possible podria ser que al final es fes la Gran Coalició PP-Psoe-C's amb una abstenció de PP o Psoe, cosa que decidirien les enquestes, tot i que sembla prou difícil que un dels dos grans faci el "sacrifici". Veurem que pasa a partir del 7 de març quan tot torni a començar....O no.


                                                                                                         Ànec  Lluc

Fer fora Rajoy no es suficient.....

                                                                               

                Avui Pedro Sànchez farà el discurs d' investidura per veure si aconsegueix els suports necessaris que a hores d' ara encara no te. Per fer-ho imagino que seguirà apelan a un govern del canvi. El Psoe ha volgut vendre des d'el mateix moment que el rei Felip VI li va encarregar fer govern que ells farien el govern del canvi per poder fer fora Rajoy. Ja en campanya un dels eslògans dels socialistes era aquest, " Fer fora Rajoy". Es cert que un primer pas pel canvi es fer fora Rajoy però malauradament Sànchez s`ha equivocat al triar al "soci" per fer-ho possible. En el seu afany d' arribar a la presidència va menysprea i deixar de banda les formacions independentistes catalanes rebutjant fins i tot la seva abstenció, malgrat que la seva intenció era formar un govern d'esquerres i l'abstenció de DL-ERC era del tot necesaria per aquest govern d'esquerres.

               Per acabar-ho d' arrodonir Sànchez va tenir molta pressa a signar un acord de govern amb C's que segons el mateix Sànchez va mes enllà de l' investidura fins i tot si aquesta no acaba de tirar endavant, perquè només amb C's només sumen 130 escons, molt lluny de la majoria fins i tot de la majoria simple. Totes les altres formacions al Congrés des de Podemos al PP ja han dit que votaran NO a Sànchez i per tant l' investidura sembla poc probable si no impossible.

                El Psoe ha buscat el suport d' altres formacions al seu acord amb C's presentant-lo com una proposta de govern reformista i de progrés. Ahir dilluns, 24 hores abans del debat d' avui i després de que l' acord amb C's hagi estat ratificat per la militancia i pel Comité executiu del Psoe, Sànchez va oferir una última oferta "personalitzada" a cada una de les formacions que volen un "canvi"al govern. IU, Compromís i les diferents confluències territorials han rebutjat aquesta oferta i Podemos l' ha titllat de pressa de pel i poc seriosa. El Psoe per la seva banda segueix defensant que els que volen el canvi han de triar entre fer president a Sànchez o permetre que ho segueixi essent Rajoy. Oscar López, portaveu del Psoe al senat va dir que qui de veritat vulgui el canvi ha de votar Sànchez i un cop sigui president ja es podrà negociar el que calgui. Dona a entendre que pel Psoe el canvi es només fer "fora Rajoy" i no es això. El canvi real ha de ser aquell que desfaci tot allò que ha dut a terme el PP aprofitant els 4 anys de majoria absoluta. El canvi real ha de ser aquell que escolti les demandes de la gent. El canvi real ha de ser aquell que retorni tots els drets que s' han perdut en els darrers anys.

               Si no hi ha sorpreses d' última hora Sànchez no aconseguirà ser investit president ni en primera ni en segona votació i per tant a partit del dia 6 de març haurà de començar un altre tanda de negociacions. Alguns pensen que el Psoe tornarà a seure amb Podemos i les forces d' esquerres però jo soc dels que pensen que el que arribarà sera la gran coalició PP-Psoe amb C's de "lligam". També es probable que s' hagi d' anar a noves eleccions.

   
                                                                                               Ànec  Lluc