Catalunya Si Que Es Pot..!Però no es vol! ...

                                                                                   

              Catalunya Si Que Es Pot es una coalició formada per ICV, EUiA, Podemos i Equo. Es va formalitzar el juliol de 2015 per concorre a les eleccions del 27 S al parlament de Catalunya. Aquesta coalició es defineix d'esquerres progresista. El seu líder es Lluís Rabell, i el seu portaveu al parlament Joan Coscubiela. A les eleccions plebiscitàries del 27 S van obtenir 11 diputats al parlament, que des d' un primer moment van deixar clar que no es podien comptar ni amb els del SI, ni amb els del NO, ja que malgrat CQSP es defineix com "No Independentista" i defensen el "dret a decidir", com també fan els Comuns d' Ada Colau , a les seves files s' hi poden trobar votants independentistes, o almenys que diuen ser-ho.

              En la pràctica però l' únic que ha resultat evident es que l'odi malaltís cap a CDC, tot i que els convergents fan govern amb ERC mitjançant la coalició Junts Pel Si, ha marcat la política de CSQP. Només cal veure algunes votacions al parlament al costat de C's, PP o Psc, en contra de Catalunya. La mes sonada però va ser rebutjar els pressupostos del 2016, que augmentaven la despesa social i haurien permès endegar el pla de xoc contra l' emergència social pactat entre JxSI i la CUP. Val a dir que malgrat ser uns pressupostos dels més socials, si no el que mes, de la historia de la Generalitat, la CUP també els va esmenar a la totalitat, cosa que va provocar que Carles Puigdemont es sotmeti a una moció de confiança al setembre per comprovar si compta amb el suport necessari al parlament per tirar endavant el full de ruta.

              Aquesta setmana JxSI i la CUP han portat al ple el debat i votació de les conclusions de la comissió del Procés Constituent. Per poder fer aquest debat i la posterior votació, era necessari alterar l' ordre del dia del ple, cosa que també s'havia d'aprovar pels diputats, després que la Mesa del parlament i la seva presidenta, Carme Forcadell ho autoritzes. El TC ja havia avisat a la Mesa que en cas de permetre qualsevol fet contrari a la constitució seria perseguit per la llei, i s'haurien d'assumir responsabilitats. El Procés Constituent ha estat catalogat com la primera llei de desconnexió cap a l' estat espanyol, i els de sempre, es a dir C's i PP, l' han qualificat de "cop d' estat". Albiol va arribar a amenaçar a Puigdemont i Junqueras de que un fet així no sortiria "de gratis". De moment però sembla que l' advocacia de l'estat estudia la imputació de Carme Forcadell per autoritzar les votacions d' aquesta resolució.

             Malgrat haver estat un dels impulsors d'aquesta comissió i haver defensat la unilateralitat com única via per desencallar l' atzucac en que es troba la relació Catalunya-Espanya, CSQP va votar en contra en les dues votacions. La primera al costat de PP-C's per evitar el debat i la votació i la segona en solitari - PP i C's van abandonar l' hemicicle - , en contra de les conclusions. Per justificar-ho han declarat que ha estat una comissió inútil que ja tenia configurades les conclusions amb l' únic objectiu de declarar la independència de Catalunya. Coscubiela ha qualificat aquesta comissió de teatre entre JxSI i la CUP, per demostrar que la resolució del 9 N encara es viva i que es refan ponts de cara a la moció de confiança. Per tant, i malgrat al nom de "Catalunya Si Que Es Pot", li falta afegir "No es vol". Fins i tot la CUP que durant uns mesos havia intentat un acostament si mes no amb els independentistes de CSQP per eixamplar les bases de l' independentisme ha manifestat que no entén aquesta postura dels QWERTY.


                                                                                                           Ànec  Lluc

Comença la Desconnexió i la Desobediència.......

                                                                         

   

            Ja ha començat la Desconnexió amb Espanya i de Desobediència al Tribunal Constitucional. El ple del parlament del 27/07/2016 va votar les conclusions de la Comissió d' estudi del Procés Constituent. El Procés Constituent es la única manera de fer la desconnexió amb Espanya un cop esgotades totes les opcions de reconeixement del dret a decidir. Aquest Procés ha de ser propi, democràtic i vinculant. Constarà de tres fases : procés participatiu, eleccions constituents i ratificació mitjançant un referèndum. La desconnexió es faria gràcies a l' aprovació de les "lleis de desconnexió" que no tindrien el control, la suspensió o impugnació de cap altre poder, jutjat o tribunal. En la última fase i un cop aprovat el projecte de constitució es celebraria un referèndum constitucional per tal que el poble català rebutgi o ratifiqui el text constitucional.

               Aquestes conclusions que finalment s' han aprovat amb els vots favorables de Junts Pel SI i la CUP. Malgrat haver participat al debat i ser-ne un dels impulsors, finalment CSQP hi ha votat en contra. El PSC no ha participat a la votació i PP i  C's fins i tot han abandonat l' hemicicle per considerar que aquesta votació es il·legal. El Tribunal Constitucional ha considerat que si es portava a efecte aquesta votació seria un acte de desobediència al TC que ja va anular la declaració rupturista del 9 N. Per poder fer aquesta votació JxSi i la CUP van demanar a Carme Forcadell alterar l' ordre del dia. Això ha provocat les queixes dels grups unionistes del parlament cap a la Mesa per impedir cap alteració de l' ordre del dia. Després d'una picabaralla on ha participat la propia Forcadell, el ple ha aprovat tirar endavant la votació per 72 vots a favor i 52 en contra.

             Ines Arrimadas ha qualificat l' acte d' avui com un atac a la democràcia perquè aquest procés vulnera la llei Constitucional i desobeeix al TC que l'ha prohibit explícitament i ha arribat a qualificar el fet de "cop d' estat". En la mateixa línia s'ha mostrat el PSC i ha afegit que aquest procés es un error mes greu que la declaració del 9 N. Ha deixat clar que ningú te el dret de deixar a les institucions fora de la llei. Albiol per a seva banda ha fins i tot amenaçat Puigdemont i Junqueras de que això no sortirà gratis. Coscubiela ha justificat el vot en contra tot i ser un dels impulsors de la comissió dient que es una comissió inútil. Ha dit que aquesta comissió ja va néixer al servei de l' únic objectiu de declarar la independència de Catalunya però de fet només serveix perquè JxSi i la CUP rellancin el seu full de ruta i Puigdemont aconsegueixi aprovar la moció de confiança.

             Rajoy ja ha donat instruccions a l' advocacia de l'estat perquè actuï davant el que consideren una desobediència al TC. Segons el govern en funcions la resolució aprovada al parlament vulnera una sentencia del TC que anul·lava el procés de desconnexió i per tant es un "incidente de ejecución". Rajoy ha parlat amb els líders de Psoe-C's-Podemos per informar-los dels fets i els passos a seguir.
Pedro Sànchez ha qualificat el fet de "abierto desafio" contra la legalitat i viola la Constitució i l' Estatut. Ha parlat per telèfon amb Rajoy a qui li ha donat tot el suport.
Ciutadans ha expressat la confiança de que la justicia actuï contra Carme Forcadell per haver acceptat sotmetre a votació el debat de desconnexió que segons ells es clarament il·legal.



                                                                                                               Ànec  Lluc

Audiències reials......

                                                                           

              Ja hi tornem a ser. Aquest dimarts el rei Felip VI començarà les audiències amb els representants dels diferents partits polítics presents al Congrés dels diputats. L' ordre de les consultes es invers al resultat obtingut a les eleccions i així el primer en acudir a la cita amb el rei es qui menys escons va aconseguir i el guanyador de les eleccions es l' últim. Tal com va succeir les dues vegades anteriors fa poc mes de tres mesos, ERC i Bildu tampoc acudiran a la Zarzuela. En aquestes audiències el rei esbrina si hi ha alguna força política que compti amb els suports suficients per superar una sessió de investidura per anomenar, que es el pas previ a la formació del proper govern. Generalment acostuma a ser el lider del partit que ha guanyat les eleccions, que en cas de no tenir majoria absoluta, busca aliances amb altres partits per ser investit en segona tanda on només necessita mes "SI" que "NO".

              Després de les eleccions del 20 D, Rajoy va declinar la possibilitat de fer govern perquè va comunicar a Felip VI que malgrat haver guanyat les eleccions no havia aconseguit els suports suficients per intentar amb èxit la investidura. Felip va convocar als partits a una segona ronda de consultes on finalment va proposar a Pedro Sànchez del Psoe que intentés fer govern. Després de setmanes de negociacions el Psoe només va aconseguir el suport de C's i es va presentar a la sessió de investidura amb només 131 escons i per tant no va poder tirar endavant la investidura. Això va provocar que es convoquesin unes noves eleccions per al 26 J.

               Les eleccions del 26 J les ha  guanyat altre vegada el PP, i aquest cop amb mes marge sobre el segon perquè ha obtingut 14 escons mes que al desembre, mentre que el Psoe que ha quedat segon n' ha perdut 5. Rajoy no ho tindrá fàcil perfer govern però almenys aquesta vegada sembla que si acceptarà provar la investidura. De moment només C's ha manifestat que estan disposats a abstenir-se ensegona volta per facilitar la investidura de Rajoy per evitar unes terceres eleccions, però els populars necessite també l'abstenció del Psoe, i els socialistes ja han dit que el seu vot sera un NO en les dues rondes. La intenció del PP es convencer a C's perquè enlloc d' abstenció votin SI i així arribarien als 169 escons, cosa que faria que només amb unes quantes abstencions, fins i tot de les files del Psoe, s'evites anar a unes terceres eleccions. Cas que el PP no aconseguis els suports necessaris, sempre quedaria la opció de que ho tornes a intentar el Psoe amb el suport de Podemos i els nacionalistes, però es una opció molt improbable donat que no es gaire fàcil que Psoe i Podemos arribin a cap acord, i molt menys que el Psoe accepti el suport dels independentistes. Clar que en política ja se sap que el que avui es negre demà pot ser blanc. Seguirem fil parranda aquest serial que pot acabar com el rosari de l' aurora en unes terceres eleccions a la tardor.


                                                                                                                Ànec  Lluc

Quico Homs.....posa " cara de poker"....

                                                                             

              Posar cara de poker : mantenir una expresió neutra davant una situació                         perquè ningú pugui endevinar les cartes o la jugada que es pretén fer.



             Aquesta setmana s'ha constituït al Congrés dels diputats el nou parlament amb la presa de possessió dels escons per part dels diputats escollits a les eleccions del 26 J. També s'ha escollit la composició de la Mesa, on ha sortit escollida en segona volta la candidata del PP, Ana Pastor amb els vots de PP i C's. L' abstenció dels partits nacionalistes, ( ERC, CDC, PNB, CC i Bildu ), que va força criticada per Psoe i Podemos per no haver donat suport al candidat socialista Patxi López.

              El veritable enrenou va venir però en la votació secreta del les diferents vicepresidències de la Mesa on sorprenentment els candidats de PP i C's van obtenir 10 vots mes que Ana Pastor en la votació per la presidència, lo que vol dir que 10 diputats dels que s' havien abstingut en aquella votació havien votat ara als candidats de PP i C's. Totes les sospites van recaure en els partits nacionalistes, i mes concretament en CDC. L' interés de CDC per obtenir grup propi al Congrés, al que segons el reglament de la cambra no hi tindria dret per no acomplir amb tots els requisits, van crear tota mena d' especulacions entorn a un possible pacte amb el PP, per donar les vicepresidències a PP-C's a canvi d'aquest grup propi. Francesc Homs, preguntat al respecte va mantenir en tot moment posant " cara de poker ", que ells s'havien abstingut i que no hi havia cap mena de pacte amb el PP. Davant la insistencia dels periodistes , Homs va arribar a dir que el vot era secret i que "havien votat de tot", això si sense perdre la "cara de poker".

              Tot i que ni el partit ni Homs ho han confirmat tothom dona per fet que els ex-convergents van cedir vots al PP per obtenir grup propi. Aquest fet ha estat molt criticat per tots els partits. Psoe i Podemos van qualificar d'inadmissible el fet de donar suport al PP i després defensar el discurs de voler trencar Espanya pel maltractament que pateix Catalunya. Xavier Domènech va dir que CDC tornava al peix al cova. Alguns van començar a especular amb la possibilitat que aquest acord fos un primer pas perquè CDC doni suport a la investidura de Rajoy, cosa que Homs ha descartat rotundament, dient que el vot de CDC serà un NO sense cap dubte.
Davant d' aquesta hipòtesi, C's ha avisat al PP que si intueixen cap mena de pacte o fins i tot qualsevol apropament amb partits que volen trencar Espanya faria replantejar la seva abstenció per pasar a votar NO. Des d' el PP han desmentit ràpidament qualsevol mena de pacte en aquest sentit i han afirmat que Rajoy només negociarà amb els partits anomenats " constitucionalistes". Fonts del PP si van reconèixer però l' acord amb nacionalistes per la formació de la Mesa, però que en cap cas anaven mes enllà.
Fins i tot des de la nova convergència, ( PDC ), han criticat la manera d' actuar de Francesc Homs, no tant pel fet d' haver signat l' acord per tenir grup propi, si no per la forma en que s'ha fet, amb secretisme, misteri i falta de transparència a l'hora de donar explicacions.

               Sigui com sigui i critiques a part, Francesc Homs segueix els pasos per obtenir el grup propi al Congrés i ja ha presentat formalment la sol·licitud per tenir-lo. La propera setmana la Mesa decidirà si se li dona o no, però tot apunta a que si l' aconseguirà perquè la petició te el suport de PP, Psoe i Podemos. Malgrat això i mentre Homs mantingui aquesta "cara de poker" seguirem sense saber del cert el que ja es " vox populi ".


                                                                                                   Ànec  Lluc

Els 10 vots fantasmes........

                                                                             

             Després de l'enrenou per l' elecció d' Ana Pastor com a presidenta del Congrés en segona volta per davant de Patxi López, de la que tota l'oposició ha fet responsable als partits nacionalistes de fer-la possible amb la seva abstenció, ha aparegut un altre polèmica en l' elecció de la resta de components de la Mesa quan els candidats de PP i C's han rebut 179 vots per a dues de les vicepresidències. PP i C's sumen 169 vots, que son els que havia obtingut Ana Pastor per la presidència. Això vol dir que 10 vots que s' havien abstingut a la votació de la presidència, han votat ara a candidats de PP i C's. Tenint amb compte que la votació va ser secreta, no sabem i potser mai sabrem a quin partit pertanyen aquests 10 vots. Tant punt conèixer els resultats de la votació van començar tota mena d' especulacions per esbrinar de qui eren els vots "fantasmes". Des d' un primer moment les sospites van recaure en els partits nacionalistes, ERC, CDC, PNB, Bildu i C. Canaria. Concretament, les mirades es posaven en CDC que a canvi d' obtenir el grup propi al Congrés i el PNB de ser a la Mesa del Senat.
ERC va estar contundent a l'hora de negar que algun dels vots fos seu. Joan Tardà, tant explícit com sempre, va dir que si algú pensava que ERC havia votat al PP, o es "tonto" o no s' assabenta de res. El portaveu del PNB Aitor Esteban no ha volgut fer declaracions però des d'el partit han assegurat que ells no han votat al PP.

            Qui s' ha endut totes les "garrotades" ha estat Francesc Homs, degut a la seva ambigüitat a l'hora de contestar. primer va dir que no, després va dir que els seus diputats havien "votat de tot", ( ves a saber que vol dir " de tot" ), per acabar dient que el vot es secret. Miriam Nogueras des de Twitter deia que no eren de CDC.

             Si analitzem qui surt beneficiat amb un possible pacte amb el PP ens trobem a CDC que pot aconseguir grup propi al Congrés i tot el que això suposa i que, segons el reglament del Congrés no li pertocaria. Alguns han volgut veure en aquest pacte, un acord que vagi mes enllà de la composició de la Mesa i serveixi d' alguna manera per la investidura de Rajoy. Aquesta possibilitat ha fet saltar les alarmes a C's que ha manifestat que si hagués la mes mínima sospita de pacte del PP amb els nacionalistes, ells canviarien l'abstenció per un NO.

              Veient aquesta reacció de C's tampoc semblaria molt inversemblant que alguns diputats del Psoe o Podemos haguessin donat aquests vots als populars, per tot seguit sembrar el dubte d' un acord entre PP i els nacionalistes i trencar així el que tenen amb C's i tenir ells una nova oportunitat de fer un govern d'esquerres tot i que les postures de Psoe i Podemos semblen irreconciliables.
Tractant-se de política i d' Espanya, res no seria estrany. De tota manera i malgrat que Francesc Homs ho segueix negant, a ningú se li escapa que CDC te molts números per ser "l' amo" si no de tots, de quatre o cinc dels 10 vots fantasmes. Algunes veus del nou Partit Demòcrata Català, que substitueix la vella CDC, han criticat l' ambigüitat d' Homs. Si s' ha arribat a un pacte amb el PP per tenir grup propi, tampoc es tan greu, però que s' expliqui. Tardà  no ha volgut opinar de si "tot s'hi val" per aconseguir el grup propi, però ha afegit que tots els partits es "busquen la vida com  poden". Personalment cerc que si només ha estat per obtenir el grup propi al Congrés, no es gens greu. Tenir grup propi significa tenir veu al Congrés i uns 3 milions d' euros l'any. Altre cosa seria que aquest pacte tingués alguna mena de repercussió favorable a la investidura de Rajoy. Això seria imperdonable però em costa pensar que a CDC siguin tan tontos de fer-se l' harakiri en plena refundació posant en perill també la presidència de la Generalitat de Puigdemont.

               No se si al final sabrem o no de qui eren aquests vots però haurem d'estar atents a les sessions d' investidura per veure "QUI" vota "QUE". El rei Felip VI començarà la ronda de consultes amb els partits i previsiblement li demanarà a Rajoy que formi govern. En les sessions d' investidura i en funció del que vagi passant ens podem fotre un fart de riure.... o alguns hauran/ haurem de menjar-nos algunes de les coses que anem dient.......( Jo per si de cas, ja tinc les patates a punt. ).


                                                                                                              Ànec  Lluc