divendres, 10 de febrer de 2017

Consultes que "muten".....

                                                                       

          Aquesta setmana estem assistint a un espectacle esperpèntic al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on s'està jutjant a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9N. El 9N de 2014 s'havia de celebrar un referèndum o "no vinculant", perquè el poble català decidís si volia ser un estat independent o no. El Tribunal Constitucional a instàncies del govern espanyol del Partit Popular va suspendre la celebració d'aquest referèndum. Tot seguit es va voler fer una consulta emparada en la llei de Consultes aprovada al parlament que també va ser recorreguda pel PP i suspesa pel Tribunal Constitucional. Artur Mas va trobar una formula per fer un "procés participatiu" en col·laboració amb entitats civils i voluntaris perquè els catalans poguessin votar. ICV es va desmarcar d'aquesta consulta i fins i tot Joan Herrera aleshores líder dels ecosocialistes va declarar que no aniria a votar. Finalment però i degut a les pressions de les bases, va rectificar i si va dir que hi aniria. ERC i CUP es van mostrar reticents de donar-hi suport, argumentant que aquesta mena de "participació ciutadana" per substituir la consulta suspesa pel TC no era el que s'havia acordat. El PSC va dir que aquesta ultima proposta en mans de "voluntaris" era un engany, sense cap garantia democràtica. El PP va declarar que el procés s'havia acabat. El menyspreu per aquest "procés participatiu" va arribar sobretot del PP i C's que van qualificar la consulta de "costellada", "butifarrendum", etc.; fins i tot el mateix Rajoy va declarar el dissabte 8 de novembre que el que es feia l'endemà a Catalunya no era ni una consulta ni un referèndums digues com es digues, i que no tindria cap importància ni  conseqüència.

         Malgrat això el mateix dissabte 8 de novembre Societat Civil Catalana, i la Fiscalia va demanar als mossos que fessin una llista dels col·legis públics que servirien per fer les votacions així com a l'empresa Unipost que aportés qualsevol contracte o encàrrec de la Generalitat de distribució de propaganda. La mateixa tarda del 9 van arribar als jutjats de guàrdia diverses denuncies de C's i UPiD perquè es procedís a retirar les urnes. Cap jutge les va considerar oportunes i es van arxivar.
El Procés participatiu va ser tot un èxit amb una participació final de 2.3 milions de persones que recordem van poder votar fins al 25 de novembre. Davant d'aquesta alta participació van "saltar" totes les alarmes als partits unionistes. L'endemà del 9N Alícia Sànchez Camacho, aleshores líder del PPC va dir que la querella contra el president Mas i altres consellers de la Generalitat estava pràcticament feta. Rajoy, malgrat el que havia dit el dia 8, va dir que la consulta havia estat un "simulacre electoral" de propaganda política però que ha incomplert la resolució del TC. Va seguir menyspreant la consulta dient que " en aquesta convocatòria o com vulguem dir-li només hi ha participat el 30%, lo que vol dir que la majoria de catalans no vol separar-se ". Malgrat aquestes declaracions, la Fiscalia va mostrar el seu malestar per les pressions que rebia des del govern de l'estat per actuar contra Artur Mas i alguns consellers, tal i com havia anunciat Sànchez Camacho. La Fiscalia General de l' Estat va decidir que fossin els fiscals del TSJC ( Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ), els que presentessin la querella, i els 9 fiscals van acabar decidint que no hi havien indicis de delicte en l'actuació d'Artur Mas i els seus consellers. El govern va seguir pressionant perquè es presentés la querella i el Fiscal General de l' Estat va donar l'odre al fiscal en cap de Catalunya perquè la querella per desobediència greu, usurpació de funcions, prevaricació i malbaratament de fons públics tires endavant. Setmanes després, el Fiscal General de l' Estat va presentar la seva dimissió per "motius personals" però era força evident la manca de sintonia amb el govern.

         Finalment aquest dilluns ha començat el judici contra Mas, Ortega i Rigau. El govern espanyol ha negat les acusacions de que aquest es un judici polític, i es manté en la cantarella de que ningú es pot saltar la llei, i els càrrecs institucionals encara menys. Artur Mas en aquest inici de judici, s'ha assenyalat ell mateix com a únic responsable "polític" del 9N, just fins abans del dia 4 de novembre que va arribar la providència del TC, moment en el que el govern de la Generalitat es va "apartar" per deixar la consulta en mans dels milers de voluntaris apuntats al web "Participa 2014". Aquesta dualitat de Mas ha estat objecte de critica i befa al ple del parlament. La Cup ha fet critica dient que Artur Mas no ha assumit el fet de que el 9N es va desobeir. L'acusen de no ser valent i d'amagar-se darrera els voluntaris, oblidant que es exactament el que va passar. Vull recordar però als nois de la Cup que tant l'alcaldessa de Berga, com el regidor de Vic, van acabar declarant davant el jutge, intentant justificar les "seves desobediències".
C's i PP, van fer befa de la falta de coherència demostrada per Mas, i van acusar-lo de ser molt valent al parlament, però un covard davant el jutge. Potser desitjaven que els acusats acceptessin les acusacions de desobediència per no deixar a Espanya com un país on jutgen a un expresident per una "costellada" o "butifarrendum"....O es que potser ara, resultarà que el 9N va ser un referèndum ?. Perquè si va ser un referèndum els independentistes el vam guanyar "de carrer", i si no s'està jutjant una pallassada.
Per la seva banda, CSQP que s'apunta a un bombardeig per tal d'anar contra tot el que tingui a veure amb Kumbayensia i Artur Mas, també l'ha criticat per no assumir la desobediència, tal i com feien ells quan anaven a impedir desnonaments i s'emportaven alguna garrotada dels "amics"de CDC. L'Anna Gabriel li ha replicat que devien ser garrotades semblants a les que s'emportaven ells quan el Conseller d' Interior era Saura d' ICV.

         Aquest divendres esta previst que el judici quedi vist per sentencia. Els principals testimonis de l'acusació han estat dos inspectors d'ensenyament i la única directora que es va negar a obrir el "seu" institut, i ha resultat que tots tres estan vinculats a entitats unionistes com SCC, C's o la Fundación Franco, on aquesta directora que formava part de les llistes de C's, farà la presentació del seu llibre "SOS secuestrados por el Nacionalismo".
Per saber la sentencia però haurem d'esperar uns dies mes, tot i que dimarts el diari La Razón ja avançava que serà condemnatòria per unanimitat.



                                                                                                                    Ànec  Lluc