Guerra civil al Partit Popular.......

          Encara que des de la direcciò del partit popular,ho neguin,hi ha una guerra civil o una lluita crítica entre alguns dels barons del partit.La desfeta a les eleccions andaluses,va ser el detonant que va fer esclatar la mala maror que ja feia uns mesos que és respirava al carrer Gènova.

           Aquest cap de setmana,han trascendit les desavinences i picabaralles entre membres dels equips de Cospedal i Arenas,dos  dels pesos pesants del partit.S'han fet retrets mutuament,buscan responsabilitats per la davallada a Andalusia.

           Rajoy,tot i que va ser l'escollit pel propi Aznar,per ser el seu succesor,mai ha tingut la total confiança dels barons del partit,soretot en els darrers mesos,on fins i tot Aznar ha arribat a dir que potser és va equivocar al escollir-lo.

Les desavinences amb Esperanza Aguirre,de sempre han estat conegudes,i s'han accentúat quan la direcciò del partit va escollir aguirre com a candidata a l' alcaldia de Madrid.Rajoy i alguns dels seus fidels, van  voler "imposar"com a condiciò per presentar la seva candidatura,que deixés la presidència dels populars madrilenys,a la qual cosa no solament és va negar en rodò sino que va amenaçar amb diverses accions.Després d'uns "tires i arronses"va acceptar deixar la presidència nomès si surt escollida alcaldessa.

Durant la proclamaciò de candidat a les autonòmiques andaluses,ja hi va haver picabaralles a l'hora d'escollir candidat,ja que no tots coincidien amb qui era el millor .

Rajoy treu importancia a aquets incidents i nega que hi hagi cap crisi interna.Ara,han de centrar-se en aconseguir revifar el partit,tot i que ja ha avançat que no fara grans canvis.Com acostuma a fer davant els problemes,deixarà que pasi el temps,a veure si s'acaban de resoldre per si sols.

Ara però ho te cru,perque fins i tot al Pais Valencià,on el partit popular té majoria des de fa 20 anys,sembla ser,segons diuen les enquestes,que no revalidarà aquesta majoria i patiria una forta davallada.A molts pobles de Catalunya,el partit popular esta tenint dificultats per poder presentar llistes a les eleccions municipals.L'Alicia Sanchez Camacho,com no podia ser d'altra manera,ha culpat d'això a les "presions"que han rebut els posibles candidats per part dels independentistes.Com sempre,tot menys reconeixer els propis errors.Algun dia ens haura d'explicar quines son aquestes "presions" i qui les fa i com.

                 Tot i que des del partit popular és vol donar la impresiò que no hi ha cap crisi interna,Rajoy ha convocat a la Junta Directiva Nacional,que és el màxim organ del partit entre congresos.Els 600 càrrecs qu'en formen part,estan cridats aquesta setmana,per apaivagar les critiques internes,preparar estrategies futures i corregir errors.Falten poques setmanes per les eleccions municipals,i volen repetir tan com puguin els resultats de 2011,tot i que sera molt dificil.(3500 alcaldies i 11 autonomies).Volen mantenir el mapa,el màxim de "blau" possible de cara a les eleccions generals.

                 De tota manera per entendre el caràcter extraordinari i la importancia d' aquesta reuniò,nomès cal dir que aquest organ feia més de dos anys que no és reunia,concretament des de que va esclatar tot el cas "Barcenas".Estarem atents a la reuniò i veurem que en surt.                 

"Saloufest"....el turisme que volem ?....

             Un any més s’ha celebrat la “Saloufest”,i un any més ha quedat en evidència que aquest és un turisme de borratxera on l’alcohol,el sexe i les drogues predominen per sobre de l’ esport,que és o hauria de ser la finalitat d’ aquestes estades,o almenys aquesta va ser la intenció que la va crear.Un any més uns centenars de nois i noies venen a la Costa Daurada,concretament a Salou,a pasar una setmana d’esbarjo,a un preu molt asequible.

              Son cinc hotels del centre de Salou els que allotgen uns 5000 joves d'entre 18 i 25 anys i que paguen una mitjana de 330 €.Després de 24 hores de viatge en autobús comença la festa, i una vegada més,son molts els veins que és pregunten si “ aquest és el turisme que volen per Salou “ .Segur que la resposta és no, fins i  tot en els hotels on s'allotgen aquets nois i noies britànics,però també cal preguntar-se si hi ha alternativa a aquest tipus de turisme.A ningú se li escapa que tret de les festes de Setmana Santa la ocupació hotelera és minsa fins que no arriba maig o juny.Les temporades d'estiu cada vegada són més curtes,i cada vegada són més els hotels que pasada la Setmana Santa tornen a baixar la persiana fins a primers de maig.L'anomenada "Saloufest" permet a uns quants hotels obrir unes setmanes abans i és calcula que deixen uns 5 milions d'euros.

               Tot i que ja fa uns 15 anys que se celebren aquestes estades,és des de fa cinc o sis anys que la cosa s'ha escapat de les mans dels organitzadors.

El perfil dels que venen amb aquets "paquets" de vacances ens diu que és tracta de joves d'entre els 18 i els 25 anys i venen a buscar tot allò que no poden fer al seu país.Tots hem vist per televisiò l'espectacle que van organitzar al camp de futbol del Reus,on van montar un " botellon " a les 11 del mati,quan se suposa que eren unes jornades esportives.Alguns feien esport,però la majoria bebien i menjaven,deixan la gespa del camp plena de brutícia;altres prenien el sol i fins i tot un va estar corrent despullat  pel mig del camp.Segur que va fer-ho per cridar l'atenciò però segur també que l'alcohol hi va tenir molt a veure.L'alcalde de Reus ja ha manifestat que no tornarà a deixar el camp de futbol, ni altres instalacions municipals.

                 Els veins de Salou és queixen de crits i aldarulls als carrers,de que fan les seves necesitats al mig del carrer,amb les consequents  pudors que això origina,i de tota mena de vandalisme sobretot en mobiliari urbà.Aquesta setmana una noia 21 anys,ha resultat ferida greu al " caure " des d'el quart pis del seu hotel.És troba ingresada a un hospital de Barcelona i el seu estat és critic.Segons fonts de la investigaciò dels mossos,tot indica que la noia s'hauria intentat suicidar.

                  L'ajuntament de Salou ha demanat que no es faci servir el nom de "Saloufest" per no perjudicar la imatge de turisme familiar amb que esta catalogat Salou,pero quedar clar que tampoc esta disposat a renunciar als 5 milions d'euros que suposa aquest tipus de turisme per la ciutat.   

                                                                                                      

Ànec  Lluc                                     

La Mona de Pasqua

                                                              

               La mona de pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa i simbolitza que les abstinències de la Quaresma s’ han acabat.Bé, això era, en un principi, la mona de pasqua, que com veurem ha evolucionat al llarg dels anys, fins arribar al punt, on hi ha mones que son verdaderes obres d’ art.

               És tracta d’una tradició que s’ estén per tot Catalunya, el país Valencià, Murcia i a la franja de ponent a l’ Aragó. No se sap ben bé de quan data aquesta tradició, però al “Costumari Català” de Joan Amades, la mona ja és citada amb aquest nom al segle XV.

Al principat de Catalunya i gairebé tot el país Valencià, la tradició era que el padrí,o l’ avi, regalessin la mona al seu Fillol i/o nets, el Diumenge de Pasqua, després de sortir de missa. El dilluns de Pasqua,les families és reunien i anaven a menjar-se la mona plegats.

Al segle XVIII, la mona ja era l’ obsequi  clàssic del padrí als seus fillols i el nombre d’ ous que tenia la mona, corresponia a l’ edat del nen fins que arribava a dotze. El pastís que l’ acompanyava era una confecció sencilla de rebosteria ,coneguda com a “coca de Pasqua”.

Aquestes “coques de Pasqua”, eren rodones i elaborades amb sucre i altres llaminadures i amb ous durs a sobre. Amb el temps, a Catalunya, aquestes “coques” van evolucionar cap a un pastís rodó i els ous és feien de xocolata. Al país Valencià i Murcia, encara manté la forma d’ un briox, amb l’ ou dur a sobre.

                   La tradició de la mona de Pasqua,va molt lligada als flequers i pastissers i des de mitjans del segle XIX, les mones perden la seva senzillesa i algunes esdevenen, filigranes arquitectòniques de xocolata. La base de la mona, s’ enriqueix amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles torrades, anissos i fins i tot es pinten els ous. A vegades s’ hi posaven ninots o figures, primer de cartró i després de plàstic.

A Barcelona, van destacar en la confecció de mones, els pastissers , Massana que feia mones rematades amb figures caricaturesques sovint inspirades en algún polític de l’ època, i Palet per elaborar mones amb una fórmula secreta de la casa,que hi donava un sabor especial.

                    D’ uns anys cap aquí, les mones han evolucionat de manera, que la base de la mona ha perdut relevancia o fins i tot ha desaparegut, i la mona ha passat a ser la figura de xocolata, que acostuma a ser algún personatge d’algún conte, o serie de televisió per infants. També acostumen a ser recurrents els personatges de les películes de Disney. Els ous de xocolata han passat a ser un complement més de decoració i no en totes les mones.

                     Si bé es cert que continua la tradició de que és el padrí el que regala la mona al seu Fillol ara s’ acostuma a fer el dilluns de Pasqua i no precisament al sortir de missa tal i com és feia abans el diumenge de Pasqua.

                      Per acabar només afegir que hi ha pastissers que dediquen moltes hores a fer una mona de xocolata que és una verdadera escultura a vegades a mida real d’ un personatge famós o fins i tot se’ n’ ha fet alguna de l’ estadi del Nou Camp amb tota mena de detalls,que fa que siguin autentiques obres d’ art.

                                                               

                                                                                    Ànec  Lluc

La Roja....." Fin de ciclo ".....

               Des de que la selecciò espanyola " La Roja " va guanyar el mundial de Sudàfrica al 2010,moltes coses han canviat,menys el seleccionador esclar,que continua sent Vicente Del Bosque,o millor dit el Marquès Vicente Del Bosque,ja que en guanyar el mundial se li va otorgar el titol de marquès per "la gran dedicación al deporte y la contribución de don Vicente del Bosque González al fomento de los valores deportivos ".( Casi ná ).

                Des de que és va guanyar aquell mundial davant Holanda amb un gol d' Andrés Iniesta,la roja ha disputat set partits,amb un balanç de set derrotes i dues victories,i un total de 16 gols en contra i nomès 6 a favor.És a dir que ha encaixat gairebé el triple de gols.

                Això deixa clar,dues coses:una,que el paper del entrenador,seleccionador en aquest cas és secundari,i que qui fa a un equip campiò son els jugadors.
A ningú se li escapa que és troba a faltar a un Carles Puyol,un Xabi Alonso,un David Villa o un Xavi, etc....Casillas tampoc esta en el seu millor moment de forma,i el mateix podem dir d' uns quants jugadors clau d' aquella selecciò de 2010.

                 Cosa per altra banda que és pot considerar normal,ja que els anys pasen per a tothom,i el que cal ara és una renovaciò del equip,començant per l'entrenador.

                  De tota manera i com que confio en que molt aviat tindrem la "nostra " selecciò catalana de manera oficial,nomès puc dir.........Ja s'ho faran...

El Procés.....un " mort " que fa por.....

               Són moltes les veus que darrerament parlaven de la "mort" del procés sobiranista,i ens oferien enquestes on és deia que l' independentisme perdía pistonada.Molts auguraven una gran castanya de Mas a les eleccions del 27 S que dia si,i altre també els contraris al procés s'encarreguen de dir que de cap manera seran plebiscitàries,sino que seran eleccions autonòmiques i prou.El caràcter plebiscitàri no és quelcom que algú pugui otorgar o treure,sino que vindrà donat pels resultats de les mateixes eleccions.

               Malgrat la "mort" del procès i la inutilitat del mateix,a cada pas que és dona en direcciò al 27 S,als espanyolistes els hi entra el "canguelo".Potser és que enlloc de "mort " el procés és com un zombi que en el fons els fa molta por.
Nomès cal veure les portades dels diaris,i les opinions dels " voceros "oficials del " reino ".Tota aquesta "patulea " de gent,que quan siguem independents tindràn un problema seriòs perque no podràn escriure/parlar de res.

"El País" qualificaba el full de ruta signat per CDC i ERC,pitjor que un atemptat democràtic i com un deliri sense paliatius.Per estar "mort"sona com a molt perillòs.En el seu editorial arriba fins i tot a dir que "votar ",va en contra dels drets dels ciutadans.A una dictadura potser si,però en democràcia,és l' essencia.Això és podia esperar de La Razon o el ABC,però no d' El Pais,tot i que fa temps que aquest diari no és el que era.

"El Mundo",per la seva banda diu en un editorial que el full de ruta és una manifestaciò de deslleialtat i un plantejament que és un xantatge emocional,i acaba repetin que quedarem fora de la UE i aillats politica i econòmicament.

              Rajoy en la seva linia habitual,s'ha limitat a dir que és un document que va en contra dels drets dels catalans,i dels 500 anys de feliç convivència plegats.L'Alicia s'ha afanyat a dir que "namès" és paper mullat,perque esta fora de la llei i és inconstitúcional i bla,bla,bla...la mateixa cantarella de sempre,però tot i aixi s'han afanyat a portar-lo a l'advocacia de l' estat per si és pot portar als tribunals....Perque serà ? .
Miquel Iceta també hi ha ficat cullerada (per no dir la pota ) i ha dit a Catalunya radio que "els impulsors del full de ruta van camí del precipici,i no sè si de la preso".També ha deixat clar que no donarà suport a una frustraciò cantada.

               Sigui com sigui i malgrat que tots donin el procés com a mort i enterrat,veient les reaccions de politics i periodistes,jo més aviat diria que cada vegada li escau més el nom de la pelicula de Ted Kotcheff  "Este muerto esta muy vivo"..........

                                                                                                                Ànec  Lluc