La Mona de Pasqua

                                                              

               La mona de pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa i simbolitza que les abstinències de la Quaresma s’ han acabat.Bé, això era, en un principi, la mona de pasqua, que com veurem ha evolucionat al llarg dels anys, fins arribar al punt, on hi ha mones que son verdaderes obres d’ art.

               És tracta d’una tradició que s’ estén per tot Catalunya, el país Valencià, Murcia i a la franja de ponent a l’ Aragó. No se sap ben bé de quan data aquesta tradició, però al “Costumari Català” de Joan Amades, la mona ja és citada amb aquest nom al segle XV.

Al principat de Catalunya i gairebé tot el país Valencià, la tradició era que el padrí,o l’ avi, regalessin la mona al seu Fillol i/o nets, el Diumenge de Pasqua, després de sortir de missa. El dilluns de Pasqua,les families és reunien i anaven a menjar-se la mona plegats.

Al segle XVIII, la mona ja era l’ obsequi  clàssic del padrí als seus fillols i el nombre d’ ous que tenia la mona, corresponia a l’ edat del nen fins que arribava a dotze. El pastís que l’ acompanyava era una confecció sencilla de rebosteria ,coneguda com a “coca de Pasqua”.

Aquestes “coques de Pasqua”, eren rodones i elaborades amb sucre i altres llaminadures i amb ous durs a sobre. Amb el temps, a Catalunya, aquestes “coques” van evolucionar cap a un pastís rodó i els ous és feien de xocolata. Al país Valencià i Murcia, encara manté la forma d’ un briox, amb l’ ou dur a sobre.

                   La tradició de la mona de Pasqua,va molt lligada als flequers i pastissers i des de mitjans del segle XIX, les mones perden la seva senzillesa i algunes esdevenen, filigranes arquitectòniques de xocolata. La base de la mona, s’ enriqueix amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles torrades, anissos i fins i tot es pinten els ous. A vegades s’ hi posaven ninots o figures, primer de cartró i després de plàstic.

A Barcelona, van destacar en la confecció de mones, els pastissers , Massana que feia mones rematades amb figures caricaturesques sovint inspirades en algún polític de l’ època, i Palet per elaborar mones amb una fórmula secreta de la casa,que hi donava un sabor especial.

                    D’ uns anys cap aquí, les mones han evolucionat de manera, que la base de la mona ha perdut relevancia o fins i tot ha desaparegut, i la mona ha passat a ser la figura de xocolata, que acostuma a ser algún personatge d’algún conte, o serie de televisió per infants. També acostumen a ser recurrents els personatges de les películes de Disney. Els ous de xocolata han passat a ser un complement més de decoració i no en totes les mones.

                     Si bé es cert que continua la tradició de que és el padrí el que regala la mona al seu Fillol ara s’ acostuma a fer el dilluns de Pasqua i no precisament al sortir de missa tal i com és feia abans el diumenge de Pasqua.

                      Per acabar només afegir que hi ha pastissers que dediquen moltes hores a fer una mona de xocolata que és una verdadera escultura a vegades a mida real d’ un personatge famós o fins i tot se’ n’ ha fet alguna de l’ estadi del Nou Camp amb tota mena de detalls,que fa que siguin autentiques obres d’ art.

                                                               

                                                                                    Ànec  Lluc