" Nova politica"..v.s.." Vella politica" ...............res de nou.

               Nova politica, vella politica. Fa un temps que amb l'apariciò a la politica de formacions com Podemos, o més recentment, Barcelona en comù, Ahora Madrid o Guanyem Badalona en comù, s'ha començat a parlar d'una "Nova politica", que tenia que substituir a la "vella politica", que fa més de tres dècades que fan el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol. Ciutadans, el partit d'Albert Rivera, tot i que ja feia anys que és presentava - sense gaire èxit, tot sigui dit -, també sen's va presentar com de la "nova politica", al fer el salt a la politica a la resta de l'estat.

               Tret de Ciudadans que ja comptava amb estructures de partit, degut a la seva presència a Catalunya, les altre formacions és presentaven com a moviments assamblearis. Podemos des d'el primer moment, és va presentar com l'esperit del 15 M. Pablo Iglesias, va asumir de seguida el rol de lider, d'aquest moviment assambleari, càrrec que ja no ha deixat, i continua exercint, ara que Podemos ja s'ha constituit com un partit politic, a l'ùs. Al costat de Pablo Iglesias, podiem veure a Juan Carlos Monedero i Iñigo Errejon, nº 2 i 3 de la formaciò de Podemos. Tots tres, com la majoria de membre de la direcciò, que s'han anat incorporàn després, provenen del mon universitari. La raò de ser de Podemos, segons explicaven ells mateixos era acabar, amb la "vella politica", ja que ells portaven un altre manera de fer politica més participativa i propera a la gent. També volien acabar amb el bi-partidisme, que feia que des de 1982, PP i Psoe, és repartisin el pòder. És va posar de moda allò de "acabar amb la casta". Gràcies aquest discurs, i a les promeses que han anat varian, cada cop que s'acostaven unes eleccions.

               Tant Podemos, com Ciutadans, han aprofitat els microfons i la tv, que els han donat molta més presència que a qualsevol altre, i han sabut vendre la imatge de regeneraciò i lluita contra la corrupciò. Malauradament, tot ha quedat en paraules. Ni regeneraciò politica, ni lluita contra la corrupciò. Valgui com a mostra, el suport que han donat ambdues formacions, a politics que porten 30 anys al pòder, i alguns imputats per corrupciò, i aqui estan. El propi Monedero, va haver de fer una complementaria, per uns diners que habia cobrat, i no habia declarat. Almenys però, aquest ha plegat del partit.

               Ja a les primaries que va fer Podemos arreu de l'estat, hi va haver moltes irregularitats, i acusacions de "tupinada" a diverses federacions provincials o regionals. No és va poder demostrar res, però és curios que a tot arreu guanyes el candidat "oficial" que comptava amb el suport de la direcciò de Pablo Iglesias. Ho deixarem en curios. Després i malgrat les reiterades acusacions de casta, cap al PP-Psoe, s'ha reunit amb el Psoe, amb qui ha pactat, li ha fet regals al rei Felip VI, s'ha fet la foto amb l'eurogrup del PP, vaja, que esta fent el que tant criticava.

                Ciutadans, que també volia ser el regenerador de la politica, amb els mateixos arguments que Podemos, ser l'alternativa als partits que portaven governant molts anys. Estranya manera de fer-ho, és donar el suport necesari, perque a Andalusia i a Madrid, tornin a governar Psoe i PP, respectivament, i a més, tots dos emmerdats en els dos grans casos de corrupciò a la politica espanyola. Aixi doncs, de regeneraciò i lluita contra la corrupciò, res de res. Els vots que han aconseguit, han servit per facilitar que tornin a manar els mateixos.

               En l'ambit municipal, dues formacions han revolucionat el panorama politic. Al Ajuntament de Madrid, Manuela Carmena de Ahora Madrid, que sembla ser una formaciò vinculada d'alguna manera amb Podemos, tot i que Carmena ho nega, li ha pres l'alcaldia a Esperanza Aguirre, tot i que el PP va ser la força més votada. El Psoe de A. Miguel Carmona, va donar l'alcaldia a Carmena, tot confiant amb la "nova politica". Pocs dies després de agafar el timò de l'alacaldia, Carmena va fitxar a dit al marit de la seva neboda. Ja comencem. Més sagnant és però el cas de BCN on Ada Colau ha "endollat" al seu marit, el nº 2, Pisarello a la seva parella, i Janet Sanz, a la seva. No és il·legal, però és lleig, molt lleig.

               A més, sembla ser que en el cas d'Ada Colau, pren decisions sense consultar res amb la oposiciò. Cal recordara, que Ada Colau és alcaldessa, gràcies al suport de partits que, tot i quedar-se a la oposiciò, van votar favorablement la seva investidura. Precisament, Albert Bosch d'esquerra repúblicana, que va ser un dels que va votar favorablement, ha escrit una carta oberta a Ada Colau, a Vila web, on és queixa de la prepotencia amb que pren decisions, quan només, va treure 11 regidors, lluny dels 21 de la majoria absoluta.

                Aixi doncs, els màxims exponents de la que s'anomena "nova politica", només ho són de cara a la galeria. A l'hora de la veritat, el pòder és el pòder, i un cop s'agafa, s'entra en la mateixa dinàmica, que tenen els politics que tan has criticat abans d'arribar. Potser si, que entren amb bones intencions, i potser si volen lluitar contra un sistema, que cada dia queda més clar que no funciona. El problema ràdica, en que volen combatre el sistema des de dintre, i acaben "engollits" pel propi sistema.

                A Catalunya estem inmersos en un proces, que ens ha de servir per construir un nou pais, per evitar aquest tipus de coses. No sé si ens en sortirem, però per ganes que no quedi.....

                                                                                                   Ànec  Lluc

                                                                                 

1, 2, 3,.....Les llistes bessones.......

                  Aquesta setmana, s'ha produit un fet, que si bé pot considerar-se com excepcional, també podem dir que no ha sorprès a ningú, o a gairebé ningú. Em refereixo, esta clar, a la trencadissa de la federaciò de Convergencia i Uniò. Era una ruptura anunciada, i potser si que per a alguns ha estat una sorpresa, no tan el fet de trencar-se, perque les desavinences entre convergents i unionistes ve de lluny, sino el fet en sí matèix, i que convergència donès el pas de trencar. Però com que aixo, ja ho he explicat en l'anterior article del bloc, pasem ara a veure que és el que pot pasar d'ara en endavant.

                  Molts pensen, de fet, diuen més que pensen, que Mas s'ha quedat sol, ara que ha partit peres amb Uniò. Clar que això ho diuen, curiosament, els contraris al proces, que fins fa poc, feien servir les desavenences entre Mas i Duran, per la batalla politico-dialèctica que tenia lloc al parlament o als pasadissos. Doncs, jo crec que és tot al contrari, i convergència i Mas al capdavant, podràn assumir plenament el compromis amb el full de ruta que es va signar al gener amb esquerra repúblicana de catalunya.

                  1 ) Com ha dit avui el president Mas, en un acte de convergència a Molins de rei, ha arribat l'hora de posar el turbo, i enfilar la recta final cap a les plebiscitaries del 27S. Per fer-ho, ha demanat a convergència fer un pas enrera, per poder fer una llista electoral, que si fins avui, haviem anomenat, "llista del president",i avui Mas, en un gest que l'honora, tot i que alguns hi veuran coses estranyes i mutius ocults, ha dit que enlloc de "llista DEL president", l'anomenem com "llista AMB el president".És un matis petit i potser insignificant, però és un gest, i en politica, els gestos són importants. Aquesta llista estarà formada per politics de convergència, llogicament, i altres persones de diferents ambits socials i politics de Catalunya. En un altre gest, ha manifestat que si la societat civil, dona un pas endavant, ell s'apartarà i no encapçalarà la llista, tot i que penso que és el millor lider que el proces pot tenir.......Ja tenim la primera.

                  2) La CUP, ja va manifestar des d'un primer moment,que ells farien la propia llista. Ja ho van deixar molt clar, quan fa uns mesos, i després de l'exit del "Butifarrèndum" del 9N, pel qual Mas, Ortega i Rigau estan imputats, es va intentar fer una "llista única de país", encapçalada o no pel president Mas, i amb la participaciò de l'Anc, Omnium, i altres entitats socials i que no va haver-hi acord, per dur-la a terme. Doncs bé, com deia, la Cup va dir que faria la seva propia llista, amb el punt programàtic de la independència, com a base. Després s'ha sumat i compromés amb el full de ruta, signat entre Cdc i Erc, al gener, encara que amb matissos. Fidel als seus princípis, no ha volgut saber res, d'altres formacions d'esquerres que se li han apropat, si no tenen la independència com a prioritària i irrenunciable.......Ja tenim la segona.

                  3 ) He deixat la llista de esquerra repúblicana de Catalunya la tercera, perque si bé en un principi, semblava que Erc, presentaria una llista de partit, al igual que la Cup, perque, com la Cup, va rebutjar la "llista única de país", que va proposar Mas, en el seu moment. Dic semblava, perque, en un article al diari "ara", Junqueras explicava la intenciò d' Erc, de presentar pel 27 S, una llista sense sigles, que agrupés les forces independentistes d'esquerres, que es podia anomenar "Aliança per la República". Hores més tard, el mateix Junqueras, desmentia que renunciesin a les sigles, però sí que volien agrupar a tota l'esquerra que aposta per la independència.( Ara matèix, no se qui pot ser aquesta esquerra, perque podemos, icv, psc, i proces constituent, han deixat clar que la independència, no és la seva prioritat, mutiu pel cual, la Cup no en va voler saber res. Arrufat va declarar que hi ha partits que fan campanya amb l'odi a Mas, i en fer-lo fora. ). Per acabar d'embolicar la troca, en unes declaracions a Singular Digital, Junqueras ha dit que el que pretenen amb la seva llista,"Aliança per la República Catalana", es implicar forces no-independentistes en el proces constituent, l'endemà del 27 S. Això, per més voltes que hi dono, no ho acabo d'entendre, però si ha de sumar, benvinguts síguin. També ha dit, que ha estat escollit per encapçalar aquesta llista d'esquerres.......Ja tenim la tèrcera.

                  1, 2, 3. Ja tenim les tres llistes. Però no són bessones, pensareu. Doncs no, no són bessones, i per una banda, és bo, perque són tres llistes que volen aconseguir el major nombre de vots per l'independentisme. Perque si és cert, que una és representativa de l'esquerra més ràdical, l'altre pot representar a l'esquerra més moderada, i l'altre pot fer-ho del centre-dreta, però totes tres representen als catalans que volem la independència, per dignitat, per historia, i per fer un pais nou, perque no ens puguin dir, que ni tan sols ho vam intentar. A mi personalment, em feia més pachoca una "llista unitaria", però un cop descartada aquesta opciò, tant se val que n'hi hagi dues, tres o quatre, el que és necesari es que el 27 S, la suma de totes elles siguin suficients, per poder iniciar el proces cap a la independència. A partir d'ara, les tres llistes també haurien de ser "bessones" a l'hora de fer campanya per convencer indecissos, i/o simpatitzants d'altres formacions, perque esta clar, que els necesitem a tots.

                                                                                                   Ànec  Lluc

                    

                                                  

Convergencia es desfà d'Uniò......

               

                                                                                     

Res  és  per  sempre

                 Aquesta setmana hem viscut un fet molt important pel futur d'aquest pais que és Catalunya. Quan només falten tres mesos per les eleccions del dia 27 de setembre, s'ha produit la ruptura definitiva, ara si de debò, de la federaciò que formaven Convergencia democràtica i Uniò democràtica, des de fa trenta-set anys.

En aquets trenta-set anys, i sobre tot, després de la marxa de Jordi Pujol, i l'elecciò d'Artur Mas com a succesor de Pujol, les relacions han estat tenses, amb picabaralles i diversos punts de parer. Aquestes picabaralles, s'han fet més frecuents i amb més intensitat, des de que Convergència va fer el gir independentista, encapçalats per Mas, fart ja d'anar a pidular a Madrid, i responen al crit majoritari del poble de Catalunya, expresat en diverses manifestacions al carrer, l'onze de setembre.

Fins ara, Uniò, que sempre havia estat favorable a un dialeg amb l'estat, i fer una consulta legal i acordada, anava fent la viu-viu, al costat de Mas, però més aviat posant pals a les rodes del proces. En Duran, ha carregat sempre contra Erc, i mai li ha semblat bé, que el full de ruta de CDC sigui compartit per Erc. Per aclarir posicions de cara al 27S, la direcciò de Uniò, va decidir fer una consulta interna, per saber si els miltants fan costat al full de ruta de CDC-ERC, o junts amb CDC, preparen un full de ruta, per negociar amb l'estat. Enlloc d'una pregunta, van fer un "missal", on és feia dificil saber, que havies de votar. Sigui com sigui, va guanyar per molt poc, la opciò "oficialista" d'en Duran, i aixi li van fer saber al seu soci, convergencia. Artur Mas i CDC, implicats com el primer amb el proces independent, que ja no te marxa enrera van donar un ultimatum a Uniò, perque en un termini de tres dies, decidisin si volen/poden assumir el full de ruta signat amb Erc. Uniò, va reunir la direcciò, i van decidir que no podien assumir el full de ruta, i per tant, tot i que no donaven per trencada la federaciò, si posaven els seus càrrecs a disposiciò del president Mas. La resposta de CDC no és va fer esperar i va ser contundent. És trancava la federaciò, i Rull anunciava que el projecte CIU s'havia acabat. Els tres consellers d'Uniò al govern seran substituits, i és repartiran els càrrecs, com a dos partits, amb dos portaveus al congrès de Madrid, els propers dies o setmanes.

                La ruptura de CIU, enforteix al president Mas i a CDC, perque els deixa el cami lliure cap a la independencia. Ens els darrers dos anys, Uniò només ha estat un llast per Convergencia. La prova del que dic, és que gran part dels vots que ha anat perdent CIU, han anat a parar a Erc, que ha apostat clarament per la independencia, davant l'ambigüitat de CIU. És posible que una part d'aquets vots, els recuperi, ara que ha deixat anar a Duran, que era com el frè de ma. Val a dir també, que quasi bé la meitat dels miltants d'Uniò,és posible que acompanyin Mas, donat que a la consulta del 14 J, el resultat va ser del 53% al 46%, a favor de la tesis d'en Duran de seguir marejant la perdiu.

                 Hi ha qui no ho veu aixi, i la oposiciò ha carregat durament contra Mas, acusant-lo de trencar la federaciò, mogut per la seva dèria independentista. Iceta l'ha acusat fins i tot de ser el responsable de la devallada del Psc. L'Alicia li ha dit que el que tenia que fer era plegar i demana perdò als catalans. Ciutadans, també considera que sense Uniò, Mas s'ha quedat orfe, i hauria de presentar la dimisiò, degut a la ingovernabilitat de la generalitat, amb la sortida del govern de tres consellers. Res més lluny de tot això. El MHP Mas, te ara les mans lliures, per seguir lideran el proces, i encapçala una "llista del president", on anirian, a més d'homes de Cdc, els sobiranistes d' Uniò, membres de l'ANC,Omnium etc.

                No se com han fet els calculs, ni des de quina perspectiva ho veuen, però tots aquells que seguim/coneixem minimament la politica catalana, sabem que amb aquesta ruptura que s'hauria d'haver produit fa molt temps, s'enforteix el proces, i s'enforteix el lideratge de Mas. Ara cal esperar a veure la llista, que donarà a coneixer, o si  més no, ens donarà més informaciò de com sera. També haurem d'esperar a dilluns per saber qui ocupa el lloc dels consellers d'Uniò que abandonen el govern.

             Ciutadans s'ha afanyat a oferir als miltants d' Uniò, i fins i tot a la mateixa cúpula, incorporar-se al partit. El partit de Rivera, vol aconseguir d'aquesta manera, els diputats que no treu amb les urnes.

              Ahir Junqueras, va anunciar que Erc deixaria de banda les sigles per fer una llista d'esquerres, que és podria anomenar Aliança per la República Catalana, per mirar de sumar gent d'altres partits . Donat que podemos, per boca d'Albano Dante Fachin, que és el candidat escollit en primaries pel 27S, ha deixat molt clar que no volen la independencia, i que la Forcades ha dit el mateix, no se a qui és que vol sumar Junqueras.Després ha matissat, que si portarà les sigles, tot i que s'hi podra afegir gent de totes les sensibilitats de l'esquerra catalana.

              Per tant, ara sembla que hi haura tres llistes, una de "dretes", una de "esquerres", i la de les CUP, que han manifestat sempre que, tot i signar el mateix full de ruta que CIU-ERC, farà la seva propia llista. De tota manera, ja sigui amb  una, dues o tres llistes, el que cal, és aconseguir una majoria clara el 27 S, a favor de la independencia, per fer el proces constituent i un govern de concentraciò, per emprendre el cami que ens ha de portar a la llibertat.

                                                                                                       Ànec  Lluc

                                                      

Tots contra Mas........o quasi tots...

       

                                                                   

         

               Mai hauria pensat que algun dia escriuria això. Mai he sigut convergent, ni tan sols li he donat el meu vot, tret de les autonòmiques de 2012. Confeso que el meu vot era per Erc. Ara però he de reconeixer que m'agrada molt la feina que esta fent Artur Mas i Cdc al capdavant del proces. Des de Madrid, des de Catalunya, i moltes vegades des de dins de casa, ha estat atacat, insultat, denúnciat i ara fins i tot, pot acabar inhabilitat.

               Hem arribat molt lluny, en el cami de la independencia. i si fa uns quants anys, algú haguès dit que seria Ciu, qui lideres un proces cap a la independencia, l'haurien tancat per boig. Molts fan campanya, dient que Mas i Ciu no són de fiar, però curiosament, l'unic que no ha variat el discurs, es ell, mentres que n'hi ha altres que només miren pels interesos de partit. De fet, i per ser justos, he de dir que la Cup, també és mostra fidel als seus principis, i tot i que no coincideixen en la forma, estan d'acord en el fons, i són conscients que no tindrem la independencia, si no anem tots junts. Són molt significatives, les abraçades entre Artur Mas i David Fernandez, tot i els escarafalls que han fet alguns partits " d'esquerres".

                 És va acostant el 27 S, i arriba l'hora de la veritat. Ara tothom és treu la careta, i alguna penja " l'habit "i surt del convent per llençar-se a l'arena politica. Podemos i Proces Constituent, han deixat clara la seva postura. Per ells la prioritat no és la independencia, sino fer fora a Mas.

                  El "flamant"escollit candidat al 27S, l'editor de la revista "cafe amb llet", Albano Dante Fachin, ha manifestat clarament, que no vol la independencia. Bé, al menys ho diu clar. Per ells, la prioritat són evitar les retallades i l' eix social. El que no diu, no sap o no vol saber, és que sense eix nacional, no hi ha eix social. No siu, no sap o no vol saber, que les retallades venen imposades des de Madrid. que a més d'ofegar-nos econòmicament, ens ve al rescat, i ens deixa els nostres diners, amb interessos. ( Puta i pagant el llit.). Tampòc és cap sorpresa, perque la Gemma Ubasart ja va dir que farien una campanya basada en l'odi a Mas. El xicot de "cafe amb llet" també és un lluitador anti-Mas. Si algu ha llegit la revista, veura que és un monogràfic antu Ciu-Mas. Això és Podemos a Catalunya. Cada dia estic més convençut, que els ha creat l'estat per aturar el proces sobiranista, que ells no han pogut.

                     Els de Proces Constituent, és a dir l'ex-monja Forcades i Arcadi Oliveres, que en un principi semblaven voler la independencia, tot i que mentre feiem la V, ells encerclaven "La Caixa", ara la Forcades, un cop abandonat el convent, diu que vol la independencia però sense Mas, que ve a ser el mateix que demanar la lluna. L'Arcadi, deixa anar que assolir la independencia és secundaria, i que cal prioritzar laa justicia social. Curiosament, és el mateix discurs que te Icv, que no són ni carn ni peix, i han d'anar a remolc d'altres formacions per no perdre la cadira.

                      Ara, els Podemos-Proces Constituent-Icv, volen impulsar, un gran bloc d'esquerres de cara al 27S, per lluitar contra Mas i fer-lo fora de la generalitat, tot i que Podemos ja ha dit que no ho veu factible. Han intentat acostar-se a la Cup, però els "cupaires" ja han deixat clar que per ells la independencia és de màxima prioritat i Quim Arrufat, ha dit que hi ha partits que viuen de " matar a Mas", en clara referencia a Podemos,Proces Constituent i Icv.

                      Pel que fa a Ciu, també ha arribat l'hora de clarificar posicions i deixar-se d'ambiguitats. Ha donat un ultimatum a la direcciò d' Uniò, perque deideixi si s' uneix al full de ruta signat per Cdc i Erc, on també hi han les Cup, amb matissos. Ara mateix, Uniò esta analitzant l' ultimatum per prendre una decisiò. En la consulta interna que va fer Uniò el 14 de juny, va quedar palesa la divisiò que hi ha al si del partit. Els favorables a la independencia s'han reunit aquest matí amb L'Anc i Omnium, i el president Mas ja ha dit que compte amb ells.

                       D' esquerra republicana, ja hauriem d'estar acostumats a que en faci una de calenta i una de freda. Tot i que sempre ha manifestat el seu suport a Mas, i manifesta voler la independencia de totes, totes, els darrers pactes que ha fet amb la colau a BCN, o amb Podemos al poble de Junqueras, que no ha volgut prometre el càrrec amb la formula de l'Ami, ens fan dubtar....En fi, Erc sempre sera Erc.

                       De tota manera, segueixo pensant, que una llista unica de pais, quan tocava, ens haguès estalviat tot això. perque les eleccions s´haurien fet abans de les municipals, i amb els resultats de les plebiscitaries a les mans, els tacticismes i partidismes, haurien anat d' un altre manera. Però com que això ja ha passat, i no podem tornar enrera, el que tinc clar és que el 27S, votarè la llista de pais, que sembla que farà Mas perque el que hem de tenir molt clar, és que primer toca Independencia i després dretes o esquerres. En aquest cas, l' ordre dels factors si altera el producte.


                                                                                                Ànec  Lluc

ERC-CIU ....Un altre de freda.....

              Va costar molt arribar a consensuar un full de ruta que signessin els dos partits majoritaris que, a priori, aposten per la independencia. Personalment, crec que la millor opciò era la llista unica i amb eleccions plebiscitaries, o com les volguem anomenar, a celebrar abans de les municipals. No va poder ser, perque no hi va haver forma de que és posesin d'acord.
Va arribar a un punt, on tot se'n podia anar a fer punyetes, i a ultima hora, i després de la intervenciò de l'ANC, Omnium i l'AMI, Mas i Junqueras, Erc i Ciu, van presentar conjuntament el full de ruta a seguir des d'aleshores i ,en cas de guanyar-les les forces sobiranistes, despres de les eleccions plebiscitaries, que el president Mas, va fixar pel 27 de Setembre. Molt llarg ens ho "fiaven". La Cup va dir que si afegia, amb algunes esmenes. Icv, Psc, C's i el PP, no només no s'hi afegien, sino que el consideraven una bogeria, a part d'il·legal.

              El proces rebia aixi una nova empenta, quan tothom és pensava que el "souffle" s'estava desinflant. Davant la inminent convocatoria d'eleccions municipals, Ciu i Erc, coincidien en qualificar aquestes eleccions com una primera volta de les autonòmiques del 27S. Els  independentistes, estavem convençuts, que s'havia de votar en clau sobiranista, perque la independencia i la creaciò d'un nou pais, ha de començar als ajuntaments. Jo també ho crec.
Amb més raò encara, quan dies abans de les eleccions, i a requeriment de Societat Civil Catalana, la Junta Electoral va fer despenjar les estelades dels llocs públics, per considerarlos símbols antidemocràtics. En alguns ajuntaments, van haver de ser els mossos, els que les despengesin. La Junta Electoral, però, no va seguir elmateix criteri amb els simbols franquistes que encara hi ha als nostres carrers.

              Un cop passades les eleccions, i fruit dels resultats, pocs eren els llocs on algun partit tenia majoria suficient per governar. S'havia de pactar. Durant la campanya, Erc i Ciu, van dir que és donarien suport, allà on fos possible, per tal d'aconseguir ajuntaments favorables al proces, i a la independencia de Catalunya. Doncs bé, res de res. A l'hora de la veritat, han prioritzat els interessos de partit, que els del país. Dos dels casos més clars, s'han donat a Barcelona i a Sant Vicenç dels Horts.

              A Barcelona, tot i que en un principi, Bosch va anunciar que una condiciò indispensable per donar suport a Ada Colau, que va ser la llista més votada, era que signés el compromis de sumar-se al full de ruta, i a l'entrada de BCN a l'AMI. De moment no ha fet ni una cosa nil'altre, i els socis de l'Ada a BCN en comú, que són Icv i Podemos, s'han declarat contraris a la independencia, i només estan a favor del dret a decidir, però per decidir-ho tot, diuen. Malgrat això, Erc votarà favorablement a la investidura de Colau, sense cap contrapartida i no descarten entrar al govern de la ciutat més endavant. Bosch ha dit que ho fan per responsabilitat, i que tenen el compromis, no escrit de que farà un full de ruta barceloní, i és sumarà al'AMI.

                A Sant Vicenç dels Horts, poble d'on sera alcalde Junqueras, Erc ha triat pactar amb Podemos, enlloc de fer-ho amb Ciu. Fins ara, Junqueras era alcalde amb Ciu i Icv. Podia haver seguit amb la mateixa coaliciò, perque Ciu te un regidor, igual que Icv, mentre que Podemos en te dos. Junqueras ha escollit Podemos, que no és independentista tal i com han afirmat diverses vegades els seus liders. Sense anar més lluny, el flamant escollit candidat de Podemos pel 27S, Albano Dante Fachin ha declarat, que és favorable al dret a decidir, pactat amb espanya i contrari a la independncia.

                A altres llocs, sembla que Ciu també ha decidit pactar amb el Psc, i fer la "sociovergencia", sense anar més lluny, a Blanes per exemple, i la veritat és que no acabo d'entendre res.
De debò no s'adonen Ciu-Erc que aquestes coses, només fan que donar municiò a aquells que disparen contra el proces ? . Si és una estrategia, per intentar sumar més, a vegades, aquestes estrategies acostumen a tenir l'efecte contrari, i sovint, aquell que intenta agradar tothom, acaba sense agradar ningú. I el proces ja te prou enemics, com per disparar-nos trets al peu. Clar, que per disparar-nos trets al peu, els catalans som uns cracks.

                 Hem d'entendre, que si no anem tots plegats, esquerres i dretes, de d'alt o d'abaix, no arribarem a " Itaca". I si no arribem a Itaca, ni més justicia social, ni beques ni drets ni res de res, perque mentre depenguem de Madrid només tindrem engrunes. I només podrem decidir amb que ens gastem aquestes engrunes. Ens haurem de governar en base a prioritats.

                 Estem a meitat de juny, mig juliol i mig agost, quasi be tothom esta de vacances, i el 27S, que sembla tant lluny, és a tocar. No veig cap campanya per explicar als indecisos les bondats de la independencia, que és el que necesitem per guanyar. O ens hi posem d'una vegada o ja podem plegar. Perque si el 27 S, no aconseguim una majoria sobiranista clara, haurem "begut oli".
De moment, però, veig als partits més preocupats per resultats personals o de partit, que pel país, i aixi no anem bé.


                                                                                                    Ànec  Lluc