dissabte, 20 de juny de 2015

Convergencia es desfà d'Uniò......

               
                                                                                     
Res  és  per  sempre



                 Aquesta setmana hem viscut un fet molt important pel futur d'aquest pais que és Catalunya. Quan només falten tres mesos per les eleccions del dia 27 de setembre, s'ha produit la ruptura definitiva, ara si de debò, de la federaciò que formaven Convergencia democràtica i Uniò democràtica, des de fa trenta-set anys.
En aquets trenta-set anys, i sobre tot, després de la marxa de Jordi Pujol, i l'elecciò d'Artur Mas com a succesor de Pujol, les relacions han estat tenses, amb picabaralles i diversos punts de parer. Aquestes picabaralles, s'han fet més frecuents i amb més intensitat, des de que Convergència va fer el gir independentista, encapçalats per Mas, fart ja d'anar a pidular a Madrid, i responen al crit majoritari del poble de Catalunya, expresat en diverses manifestacions al carrer, l'onze de setembre.
Fins ara, Uniò, que sempre havia estat favorable a un dialeg amb l'estat, i fer una consulta legal i acordada, anava fent la viu-viu, al costat de Mas, però més aviat posant pals a les rodes del proces. En Duran, ha carregat sempre contra Erc, i mai li ha semblat bé, que el full de ruta de CDC sigui compartit per Erc. Per aclarir posicions de cara al 27S, la direcciò de Uniò, va decidir fer una consulta interna, per saber si els miltants fan costat al full de ruta de CDC-ERC, o junts amb CDC, preparen un full de ruta, per negociar amb l'estat. Enlloc d'una pregunta, van fer un "missal", on és feia dificil saber, que havies de votar. Sigui com sigui, va guanyar per molt poc, la opciò "oficialista" d'en Duran, i aixi li van fer saber al seu soci, convergencia. Artur Mas i CDC, implicats com el primer amb el proces independent, que ja no te marxa enrera van donar un ultimatum a Uniò, perque en un termini de tres dies, decidisin si volen/poden assumir el full de ruta signat amb Erc. Uniò, va reunir la direcciò, i van decidir que no podien assumir el full de ruta, i per tant, tot i que no donaven per trencada la federaciò, si posaven els seus càrrecs a disposiciò del president Mas. La resposta de CDC no és va fer esperar i va ser contundent. És trancava la federaciò, i Rull anunciava que el projecte CIU s'havia acabat. Els tres consellers d'Uniò al govern seran substituits, i és repartiran els càrrecs, com a dos partits, amb dos portaveus al congrès de Madrid, els propers dies o setmanes.

                La ruptura de CIU, enforteix al president Mas i a CDC, perque els deixa el cami lliure cap a la independencia. Ens els darrers dos anys, Uniò només ha estat un llast per Convergencia. La prova del que dic, és que gran part dels vots que ha anat perdent CIU, han anat a parar a Erc, que ha apostat clarament per la independencia, davant l'ambigüitat de CIU. És posible que una part d'aquets vots, els recuperi, ara que ha deixat anar a Duran, que era com el frè de ma. Val a dir també, que quasi bé la meitat dels miltants d'Uniò,és posible que acompanyin Mas, donat que a la consulta del 14 J, el resultat va ser del 53% al 46%, a favor de la tesis d'en Duran de seguir marejant la perdiu.

                 Hi ha qui no ho veu aixi, i la oposiciò ha carregat durament contra Mas, acusant-lo de trencar la federaciò, mogut per la seva dèria independentista. Iceta l'ha acusat fins i tot de ser el responsable de la devallada del Psc. L'Alicia li ha dit que el que tenia que fer era plegar i demana perdò als catalans. Ciutadans, també considera que sense Uniò, Mas s'ha quedat orfe, i hauria de presentar la dimisiò, degut a la ingovernabilitat de la generalitat, amb la sortida del govern de tres consellers. Res més lluny de tot això. El MHP Mas, te ara les mans lliures, per seguir lideran el proces, i encapçala una "llista del president", on anirian, a més d'homes de Cdc, els sobiranistes d' Uniò, membres de l'ANC,Omnium etc.

                No se com han fet els calculs, ni des de quina perspectiva ho veuen, però tots aquells que seguim/coneixem minimament la politica catalana, sabem que amb aquesta ruptura que s'hauria d'haver produit fa molt temps, s'enforteix el proces, i s'enforteix el lideratge de Mas. Ara cal esperar a veure la llista, que donarà a coneixer, o si  més no, ens donarà més informaciò de com sera. També haurem d'esperar a dilluns per saber qui ocupa el lloc dels consellers d'Uniò que abandonen el govern.

             Ciutadans s'ha afanyat a oferir als miltants d' Uniò, i fins i tot a la mateixa cúpula, incorporar-se al partit. El partit de Rivera, vol aconseguir d'aquesta manera, els diputats que no treu amb les urnes.

              Ahir Junqueras, va anunciar que Erc deixaria de banda les sigles per fer una llista d'esquerres, que és podria anomenar Aliança per la República Catalana, per mirar de sumar gent d'altres partits . Donat que podemos, per boca d'Albano Dante Fachin, que és el candidat escollit en primaries pel 27S, ha deixat molt clar que no volen la independencia, i que la Forcades ha dit el mateix, no se a qui és que vol sumar Junqueras.Després ha matissat, que si portarà les sigles, tot i que s'hi podra afegir gent de totes les sensibilitats de l'esquerra catalana.

              Per tant, ara sembla que hi haura tres llistes, una de "dretes", una de "esquerres", i la de les CUP, que han manifestat sempre que, tot i signar el mateix full de ruta que CIU-ERC, farà la seva propia llista. De tota manera, ja sigui amb  una, dues o tres llistes, el que cal, és aconseguir una majoria clara el 27 S, a favor de la independencia, per fer el proces constituent i un govern de concentraciò, per emprendre el cami que ens ha de portar a la llibertat.

                                                                                                       Ànec  Lluc