dilluns, 29 de juny de 2015

" Nova politica"..v.s.." Vella politica" ...............res de nou.

               Nova politica, vella politica. Fa un temps que amb l'apariciò a la politica de formacions com Podemos, o més recentment, Barcelona en comù, Ahora Madrid o Guanyem Badalona en comù, s'ha començat a parlar d'una "Nova politica", que tenia que substituir a la "vella politica", que fa més de tres dècades que fan el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol. Ciutadans, el partit d'Albert Rivera, tot i que ja feia anys que és presentava - sense gaire èxit, tot sigui dit -, també sen's va presentar com de la "nova politica", al fer el salt a la politica a la resta de l'estat.

               Tret de Ciudadans que ja comptava amb estructures de partit, degut a la seva presència a Catalunya, les altre formacions és presentaven com a moviments assamblearis. Podemos des d'el primer moment, és va presentar com l'esperit del 15 M. Pablo Iglesias, va asumir de seguida el rol de lider, d'aquest moviment assambleari, càrrec que ja no ha deixat, i continua exercint, ara que Podemos ja s'ha constituit com un partit politic, a l'ùs. Al costat de Pablo Iglesias, podiem veure a Juan Carlos Monedero i Iñigo Errejon, nº 2 i 3 de la formaciò de Podemos. Tots tres, com la majoria de membre de la direcciò, que s'han anat incorporàn després, provenen del mon universitari. La raò de ser de Podemos, segons explicaven ells mateixos era acabar, amb la "vella politica", ja que ells portaven un altre manera de fer politica més participativa i propera a la gent. També volien acabar amb el bi-partidisme, que feia que des de 1982, PP i Psoe, és repartisin el pòder. És va posar de moda allò de "acabar amb la casta". Gràcies aquest discurs, i a les promeses que han anat varian, cada cop que s'acostaven unes eleccions.

               Tant Podemos, com Ciutadans, han aprofitat els microfons i la tv, que els han donat molta més presència que a qualsevol altre, i han sabut vendre la imatge de regeneraciò i lluita contra la corrupciò. Malauradament, tot ha quedat en paraules. Ni regeneraciò politica, ni lluita contra la corrupciò. Valgui com a mostra, el suport que han donat ambdues formacions, a politics que porten 30 anys al pòder, i alguns imputats per corrupciò, i aqui estan. El propi Monedero, va haver de fer una complementaria, per uns diners que habia cobrat, i no habia declarat. Almenys però, aquest ha plegat del partit.

               Ja a les primaries que va fer Podemos arreu de l'estat, hi va haver moltes irregularitats, i acusacions de "tupinada" a diverses federacions provincials o regionals. No és va poder demostrar res, però és curios que a tot arreu guanyes el candidat "oficial" que comptava amb el suport de la direcciò de Pablo Iglesias. Ho deixarem en curios. Després i malgrat les reiterades acusacions de casta, cap al PP-Psoe, s'ha reunit amb el Psoe, amb qui ha pactat, li ha fet regals al rei Felip VI, s'ha fet la foto amb l'eurogrup del PP, vaja, que esta fent el que tant criticava.

                Ciutadans, que també volia ser el regenerador de la politica, amb els mateixos arguments que Podemos, ser l'alternativa als partits que portaven governant molts anys. Estranya manera de fer-ho, és donar el suport necesari, perque a Andalusia i a Madrid, tornin a governar Psoe i PP, respectivament, i a més, tots dos emmerdats en els dos grans casos de corrupciò a la politica espanyola. Aixi doncs, de regeneraciò i lluita contra la corrupciò, res de res. Els vots que han aconseguit, han servit per facilitar que tornin a manar els mateixos.

               En l'ambit municipal, dues formacions han revolucionat el panorama politic. Al Ajuntament de Madrid, Manuela Carmena de Ahora Madrid, que sembla ser una formaciò vinculada d'alguna manera amb Podemos, tot i que Carmena ho nega, li ha pres l'alcaldia a Esperanza Aguirre, tot i que el PP va ser la força més votada. El Psoe de A. Miguel Carmona, va donar l'alcaldia a Carmena, tot confiant amb la "nova politica". Pocs dies després de agafar el timò de l'alacaldia, Carmena va fitxar a dit al marit de la seva neboda. Ja comencem. Més sagnant és però el cas de BCN on Ada Colau ha "endollat" al seu marit, el nº 2, Pisarello a la seva parella, i Janet Sanz, a la seva. No és il·legal, però és lleig, molt lleig.

               A més, sembla ser que en el cas d'Ada Colau, pren decisions sense consultar res amb la oposiciò. Cal recordara, que Ada Colau és alcaldessa, gràcies al suport de partits que, tot i quedar-se a la oposiciò, van votar favorablement la seva investidura. Precisament, Albert Bosch d'esquerra repúblicana, que va ser un dels que va votar favorablement, ha escrit una carta oberta a Ada Colau, a Vila web, on és queixa de la prepotencia amb que pren decisions, quan només, va treure 11 regidors, lluny dels 21 de la majoria absoluta.
                Aixi doncs, els màxims exponents de la que s'anomena "nova politica", només ho són de cara a la galeria. A l'hora de la veritat, el pòder és el pòder, i un cop s'agafa, s'entra en la mateixa dinàmica, que tenen els politics que tan has criticat abans d'arribar. Potser si, que entren amb bones intencions, i potser si volen lluitar contra un sistema, que cada dia queda més clar que no funciona. El problema ràdica, en que volen combatre el sistema des de dintre, i acaben "engollits" pel propi sistema.
                A Catalunya estem inmersos en un proces, que ens ha de servir per construir un nou pais, per evitar aquest tipus de coses. No sé si ens en sortirem, però per ganes que no quedi.....

                                                                                                   Ànec  Lluc