Els Colauers arranquen motors a les cotxeres de Sants....

                                                                         

          Aquest diumenge ha arrancat a les cotxeres de Sants, el nou "espai polític", - així es com es defineixen ells mateixos -, que capitanejats per Ada Colau, aplegarà en una coalició als Comuns, Podem, ICV, EUiA, i altres formacions que ara formen "Catalunya si que es pot". Per aquesta arrancada de motors han triat les "cotxeres de Sants", potser per allò del símil automobilístic. També podien haver aprofitat la "Superilla" de Poble Nou, que fins ara no se li ha trobat cap finalitat i esta sempre buida. Segons els organitzadors unes 2000 persones han assistit a la festa inaugural que ha comptat amb música, esmorzar i activitats lúdiques per a grans i petits. ( Els Comuns no han aclarit però, si tot això ho ha pagat La Caixa o faran un verkami.).

          Aquest nou espai que de forma provisional es dirà "Un País en Comú" aspira a convertir-se en majoria per construir un país nou que representi al poble en tota la seva diversitat. Segons ha dit Xavier Domènech, per acabar amb la pobresa energètica, per acabar amb l'atur i la precarietat dels treballadors, perquè la sanitat i l'educació no siguin un privilegi per uns quants i per tenir justícia de gènere, no podem esperar per fer un nou país. Després ha afegit però que l'objectiu per aconseguir tot això es acabar amb l'hegemonia convergent que fa massa temps que dura, deixant clar que segueixen tenint una obsessió malaltissa amb Convergència. Algú els hauria de dir que l'hegemonia convergent fa anys que s'ha acabat i ara el PDEcat, - la nova convergència -, esta per aconseguir la plena sobirania i la independència de Catalunya, que es la manera mes efectiva de poder fer realitat totes les demandes socials que els catalans necessitem. Els Comuns però, fa molt de temps que ja s'han manifestat que no son independentistes i malgrat que sempre han defensat un referèndum, també han exigit sempre que aquest ha de ser acordat amb l'estat, tot i que PP i Psoe han avisat per activa i per passiva que no es podrà acordar mai.

         Ada Colau ha reclamat que s'han de creure en els objectius per sobre de les sigles, i que han de ser una formació on prevalgui la política que volen construir per sobre de solament guanyar eleccions. Ha de ser un espai polític mes feminista, d'esquerres, semblant al que s'està fent als municipis per, pas a pas construir entre tots el nou país. Ha demanat que aquest espai no es miri el melic com fan els partits tradicionals i sigui el mes obert i internacionalista del mon i que sumi moltes identitats. Ha defensat el referèndum però s'ha desmarcat del full de ruta del govern. Al igual que Xavier Domènech ha dit que hi ha demandes socials que no poden esperar, com revertir les retallades i fer una fiscalitat mes justa on pagui mes qui mes te. Aquesta es una critica no explicita a l'aprovació dels pressupostos per part de la CUP, i ha afegit que aconseguir això es qüestió de "voluntat política". Abans de que arribes a l'ajuntament també deia que governar era qüestió de voluntat política. Com alcaldessa no se si hi ha posat molta voluntat, però no ha acabat amb els desnonaments, no ha tancat el CIE, no ha impedit la presencia de l'exercit a la Fira i ha necessitat aprovar els pressupostos per "decret" per falta d'acord.

       També s'ha anunciat la posada en marxa del procés participatiu per confeccionar l'ideari d'aquest nou espai polític. Aquest procés es farà online a través de la web "Un País en Comú", 66 trobades territorials i 5 de sectorials. L'assemblea fundacional tindrà lloc a principis d'abril.

       Des d'un principi, amb aquest nou espai polític, els Comuns buscaven la complicitat d'ERC, ja que confiaven en el fracàs del procés i per tant la convocatòria de noves eleccions. Mitjançant CSQP han estat pressionant a la CUP perquè no donessin suport als pressupostos de JxSí. La decisió cupaire de donar un "suport crític" als pressupostos ha trencat el seu plantejament de fer, perquè no, un tercer tripartit per seguir com una autonomia, això si, d'esquerres. La nova formació, perdó....espai polític, s'haurà de retratar quan es convoqui el referèndum unilateral, - perquè acordat serà impossible -, però vinculant i decidir si hi donen suport o no independentment de que sigui pel "SI" o pel "NO".


                                                                                                                    Ànec  Lluc

Santi Vidal es passa de frenada"......

            Aquesta setmana el fins ara senador per ERC i ex-jutge Santi Vidal va patir una relliscada mentre explicava en el transcurs d'una xerrada detalls del procés. Aquestes xerrades es venen produint per tot el territori i estan organitzades per ERC. Aquesta vegada però, el diari El País, s'ha fet ressò d'algunes de les coses que va dir Santi Vidal. Entre altres, va dir que la Generalitat havia aconseguit les dades fiscals dels catalans de manera il·lícita, perquè Espanya no ens les hauria donat mai. També afirmava que en els pressupostos s'havien camuflat 400 milions d'euros per poder fer les estructures d'estat. Des del govern no s'ha trigat gens a desmentir aquestes afirmacions i tant Neus Munté com el mateix president Puigdemont han afirmat que els únics "que poden explicar el que fa el govern son els seus membres". Des del departament de vicepresidència, Economia i Hisenda s'ha explicat que es fals que es tinguin les dades dels contribuents assegurant que només es disposa de les dades dels impostos que es gestionen i que totes s'han obtingut de forma legal. També s'ha posat a disposició de l' Agència Catalana de protecció de dades per sotmetres a una auditoria de la gestió i us de dades.
L' ex-jutge Santi Vidal ha presentat la seva dimissió per no perjudicar el procés. Ha manifestat que aquestes declaracions les ha anat fen en un context d'unes xarrades organitzades per ERC i per un públic majoritàriament  independentista i les justifica perquè s'ha de generar il·lusió i donar a entendre que s'estan fent coses. En actes com aquests ja sabem que el convidat mes popular i mes aplaudit es aquell que l'ha diu mes grossa sembla que al Santi Vidal se li escalfa la boca, potser víctima d'un cert afany de protagonisme. Hem de recordar que durant la seva etapa de jutge va fer públic que preparava una mena de "Constitució Catalana" i que malgrat fer-ho a titol particular i en el seu temps lliure, li va costar la inhabilitació  com a jutge.

           Sense deixar de reconèixer que Santi Vidal s'ha passat de frenada i aquestes dades concretes se les podia haver estalviat, sobretot si son falses, també ens haurien d'explicar com es que ningú li ha dit res abans, si es que se sabia que deia aquestes astracanades. Son unes declaracions que fan molt mal a un procés i a un govern amb el que ningú dubte que Vidal hi estigui compromès.
Els unionistes han aprofitat aquestes declaracions per carregar un cop mes contra el procés independentista. Tota l'oposició en bloc ha qualificat de molt greus aquestes declaracions i tots els grups ja han demanat explicacions a Puigdemont i Junqueras. El PP ha avisat que portarà el cas al fiscal perquè s'obri una investigació. Sense voler treure gravetat als fets, cal recordar que després de fer-se públiques les converses entre Fdez.Díaz i el director de l'oficina anti-frau de Catalunya on explicaven la conspiració contra polítics catalans que s'havia fet des del ministeri del'interior no es va investigar, i Fdez. Díaz no va donar cap explicació. En aquell cas la fiscalia va arxivar el cas, malgrat que presumien, fent referència a Catalunya, de "les hemos destrozado la sanidad", d'haver presentat informes falsos de comptes inexistents a Suisa d'Artur Mas o Xavier Trias, i haver intentat influir en els resultats d'unes eleccions amb esborranys fantasmes etc.. Clar que hem de tenir amb compte que aquesta era la mateixa fiscalia que els afinava les denúncies. Per altre banda no es precisament el govern del PP qui pot parlar d'il·legalitats i opacitats, perquè n'ha fet servir de tota mena contra el procés.

             Mes enllà d' això tampoc n' hauriem de fer un gra massa; aquestes declaracions han estat fetes amb caracter personal, en una xerrada amb públic independentista que mes aplaudeix a qui la diu mes grossa, cosa que fa que a vegades l'orador es passi de frenada i acabi xerrant mes del que ho hauria de fer. Si això es demostra que es fals com assegura el govern català, amb la seva dimissió com a senador n'hi hauria d'haver prou. Perquè si el que ha dit Santi Vidal fos veritat, el ministeri d' Hisenda tindria un problema gran per la filtració de dades i potser Montoro es el que hauria de plegar.....però això ja son figues d'una altre paner.



                                                                                                        Ànec  Lluc 

La pilota a la taulada de la CUP......

            Ja hi tornem a ser. Una vegada mes, i ja en van tres, el futur del procés, referèndum inclòs, esta en mans de la CUP que ha de decidir en el seu Consell polític que tindrà lloc el 28 de gener si aprova els pressupostos que permetin tirar endavant la legislatura per tal d'acabar el procés. Ara fa un any que ja es va viure una situació semblant, amb el " No tranquil " a la investidura del president Mas. No va ser fins el últim moment, amb el famós "pas al costat" de Mas, que es van poder evitar noves eleccions i engegar la legislatura. La CUP va pronunciar aleshores, les desafortunades declaracions, - al meu parer -, on deien que havien enviat a Mas a la "paperera de la història". Tothom, menys els cupaires pensàvem que el "sacrifici" d' Artur Mas, garantia la governabilitat i per tant l'aprovació dels pressupostos. Al juny arribava el segon gerro d'aigua freda, quan la CUP tomba els pressupostos de Junts Pel Sí que ni tan sols son admesos a tràmit per debatre'ls  al parlament. En aquella ocasió els cupaires van voler justificar la seva decisió dient que els pacte havia "mutat". La reacció del president del govern va ser la convocatòria d'una qüestió de confiança pel setembre que en cas de no ser superada significaria la celebració de noves eleccions, davant la manca de suports del govern. En aquesta qüestió de confiança, el president Puigdemont va introduir en el full de ruta la celebració d'un "referèndum o referèndum", acordat amb l'estat si es possible o unilateral. Tothom va entendre aquesta modificació del full de ruta, com una cessió cap als cupaires que insistien en la demanda del referèndum. També va vincular aquesta qüestió de confiança a l'aprovació dels pressupostos de 2017, avisant que aquells que no estiguessin disposats a aprovar-los, tampoc votessin a favor de la confiança. La CUP va fer confiança a Puigdemont, però dies després avisava que aquest fet no pressuposava l'aprovació dels pressupostos.

            I amb això estem. Al desembre, Junqueras va aconseguir a "empentes i rodolons" que la CUP votés a favor de que els pressupostos de 2017 fossin admesos a tràmit i no esmenats en la seva totalitat com al juny. Van avisar però que s'haurien de negociar partida per partida. Eulàlia Reguant va presentar les exigències de la CUP per aquests pressupostos que es poden resumir en tres eixos: augment de despesa en educació, la renda garantida i augment d'impostes. Durant tot el mes de gener s'ha estat negociant i el govern acaba de fer una proposta, que sembla pot ser la definitiva que els cupaires hauran de presentar a l'assemblea del Consell polític, per decidir si s'aproven o no. Aquesta nova proposta recull algunes de les demandes de la CUP, però no totes. Pel que fa a educació, s'augmenta la despesa en 140 M.d'euros i 3500 nous mestres, amb el compromís de continuar en la mateixa línia el 2018 i reduir 1 hora lectiva a la setmana. Tot i que es una mica menys de les demandes cupaires, tot dependrà de la reunió del govern amb els sindicats, que tenen convocada una vaga a ensenyament al febrer. De que hi hagi un acord amb els sindicats o no, decantarà la balança cap a una banda u altre. La renda mínima augmenta en 35 M. d'euros i es crea algun impost medi-ambiental que aportaria uns 77 M d'euros. Des del govern han deixat clar que es tot el que es pot oferir. Segons Pere Aragonès els trams d'IRPF que demanava apujar la CUP, no aportaria cap euro fins al 2019, i l'impost de successions fins al 2018. Per tant, la pilota torna a estar a la taulada de la CUP.

             Des del govern ja han avisat que si no hi han pressupostos, s'acaba la legislatura, el procés i tampoc hi haurà referèndum. La CUP insisteix que això no ha de ser així necessàriament, i que el procés pot continuar sense pressupostos i acusen a Junts Pel Sí de utilitzar el "referèndum" com a xantatge per aprovar els pressupostos. Els cupaires no son conscients de que l'estabilitat d'un govern es mesura en la capacitat que te el govern per aprovar els "seus"pressupostos que es la llei mes important de tota legislatura. Si un govern no es capaç de tirar endavant els pressupostos, no te credibilitat per tirar endavant un procés tan difícil i complicat com es el de independència. Fins i tot Lluís Llach, que suposo no es sospitós de ser burges o convergent, ha anunciat que en cas de no aprovar-se ell plega i se'n va a casa. Esperarem a veure quina es la decisió dels cupaires el dissabte 28 de gener, que es quan es produirà la votació, tot desitjant que no acabi en empat.



                                                                                                                     Ànec  Lluc

Jo pregunto........

          Amb el títol de " Jo pregunto ", TV3 va programar diumenge a la nit un acte des del remodelat teatre Conservatori de Manresa, on dotze ciutadans havien de preguntar tot allò que volguessin al president de la Generalitat Carles Puigdemont. Aquests dotze ciutadans sortirien d'una tria feta pels responsables del programa entre tots aquells que prèviament s'hagin apuntat a la web que TV3 habilitarà a tal efecte. Aquests "castings", en forma de debats, van tenir lloc a una sala de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona els dies 10 i 11 de gener.

          A les 22.00 hores va començar el programa amb les presentacions de rigor a càrrec d'una Lídia Heredia que després de fetes les presentacions pertinents ha hagut de demanar "anar per feina" per agilitzar el programa. Es va començar a parlar de precarietat laboral, els joves que marxen fora, els problemes d'habitatge, la pobresa energètica i la manca d'inversió en educació o sanitat. El president anava contestant força be punt per punt, dient que s'estan fent coses però el principal problema es la manca de finançament. Si be la cosa va comença amablement, ben aviat el programa es va convertir en un dur interrogatori fins al punt de que semblava mes una sessió de control al govern de les que es fan al parlament per part de l'oposició que no un programa on el president contesta als ciutadans. Alguns moments donava la sensació de que Catalunya era un caos total i s'acusava al president de no fer res per arreglar-ho. Dos dels entrevistadors mes punyents i que mes van replicar al president van ser precisament dos manresans, el politòleg Joan Gíl i Lluís Cano, director d'una escola manresana. Força polèmica va despertar també María del Carmen Penacho, que havia estat bibliotecària a l'institut Lluís de Peguera de Manresa.

           Un cop acabat el programa molts ens vam assabentar que els 12 ciutadans "de carrer" que havien estat triats per fer les preguntes no eren ben be "de carrer". Va començar a circular per les xarxes una llista amb la identitat i afiliació d'aquestes dotze persones: una interventora de C's, el cap de llista d'ICV a Manresa, la portaveu de la PAH a la Sagrera, la delegada sindical de Metges per Catalunya, l'adjunt del Comuns a Reus, el delegat d'Unió de pagesos a les Garrigues, el vicesecretari de la Cup a Manresa, la portaveu d'una ass. de veïns i la responsable de gent gran de Societat Civil Catalana. Tots van estar presentats com ciutadans sense fer esment als seus càrrecs. Aquest fet es el que ha despertat les critiques a les xarxes per considerar que els presentadors ho haurien d'haver explicat, encara que parlessin a nivell individual.
Segons s'ha conegut després els participants al "casting" escollien a sis entrevistadors, i els altres tres s'escollien segons els criteris de TV3. També s'assegura que en cap moment es va demanar l'afiliació als participants, però no deixa de ser curiós que la majoria d'escollits tinguin una afiliació o afinitat política "contraria " al president.

           El PDEcat ja ha mostrat la seva queixa perquè el país no estava representat en tota la seva diversitat, que es el que anunciava el programa. Els preguntadors no preguntaven si no que afirmaven i evidentment no tenien la frescor i espontaneïtat de la "gent de carrer" com ens volien fer creure els presentadors. Eren delegats i representants de partits, sindicats i associacions que defensaven les seves postures, per suposat legitimes, però no era el que s'havia anunciat. Malgrat l'ensarronada, el president se'n va sortir força be, responen tot allò que se li va preguntar. Va aguantar estoicament tres hores d'interrogatori amb preguntes incomodes,exabruptes i alguna sortida de to.


                                                                                                              Ànec  Lluc

El "Valle de los caídos" ja no es franquista.😎

                                                     

         El "Valle de los caídos" es un conjunt monumental que es va construir entre 1940 i 1958 a la vall de Cuelgamuros a San Lorenzo de El Escorial". El dictador i generalíssim Francisco Franco en va ordenar la seva construcció amb la finalitat que li servis de tomba. De fet esta enterrat allà amb el fundador de Falange Espanyola, José Antonio Primo de Rivera i amb 33.872 combatents a la guerra civil de les dues bandes. Va ser un conjunt monumental aixecat per perpetuar en el temps, segons el decret fundacional del 1 d'abril de 1940, la dimensió de la creuada i els heroics sacrificis que s'havien hagut de fer per la victòria i la transcendència que ha tingut pel futur d' Espanya. Mes endavant se li va voler donar una visió mes reconciliadora donant mes importància al pla religiós i espiritual que fou corroborada pel papa Joan XXIII al 1960.

 Segons algunes fonts, en la seva construcció es va fer servir com a ma d'obra a presoners de guerra republicans, que rebaixaven la condemna a canvi de treball. Haurien treballat en aquesta obra uns 20.000 presoners de guerra. Altres fonts i historiadors desmenteixen aquestes xifres i tot i reconèixer que alguns presos si hi van treballar, aquests no excedien de la cinquantena. 

A l'abadia hi un arxiu on es troben les fitxes amb les dades de gairebé la meitat dels cossos que hi han enterrats, mentre que de l'altre meitat es desconeix la seva identitat, però a ben segur van ser traslladats des de foses comuns de Tarragona, Badajoz, Teruel, Brunete etc. un cop acabada la guerra. El 20 de novembre de cada any, el recinte es punt de reunió obligat per les formacions d'ultradreta espanyola per commemorar la data de la mort de Franco i de Primo de Rivera. Es dona la circumstancia que sempre hi ha flors fresques a la tomba de Franco posades per persones que pensen que el regim franquista es va caracteritzar per la defensa de la llibertat. Son persones que integren la Fundació Francisco Franco i que 40 anys després segueixen posant flors com a mostra que no l'han oblidat. A les misses que s'hi celebren els assistents resen per la unitat d' Espanya. Jorge Fdez. Díaz hi ha assistit en diverses ocasions i fins i tot ha manifestat que hi va temporades per "meditar".

        Un cop acabada la dictadura amb la mort de Franco, ( fet del que ja fa 40 anys encara que sigui difícil de creure ), Adolfo Suárez i Felipe González van voler crear una comissió per veure que es fa amb el monument però no se'n van sortir. Zapatero va convocar un comitè d'experts, que van comprovar que la titularitat del Valle de los Caídos pertany a la Fundació de la Santa Creu en virtut d'un decret de 1957 i que te la finalitat de pregar a Deu, pels morts de la Creuada Nacional. Es va arribar a la conclusió que s'havia de fer una nova llei perquè el monument sigui regulat per Patrimoni Nacional. L'informe però va arribar al 2011, quan el PP ja ocupava el govern i la proposta de treure a Franco i fer un museu a la memòria històrica va acabar a un calaix. 40 anys després de la seva mort el Valle de los Caídos segueix tal i com Franco ho va deixar "atado y bien atado". Tots els intents de treure de la basílica la tomba de Franco, que al cap i a la fi no va "caure"durant la guerra civil, van fracassar. També han estat infructuosos els intents l'exhumació d'aquelles víctimes republicanes enterrades allà sense consentiment familiar. Tampoc s'ha aconseguit enterrar al mateix lloc del conjunt monumental a totes les víctimes i per tant es manté viva la "jerarquia franquista", i la existència de cadàvers de primera i segona.

         La llei de memòria històrica estableix que el Valle de los Caídos es regirà estrictament per les normes aplicables a llocs religiosos i cementiris públics, i prohibeix els actes polítics que facin referència a la guerra civil o al franquisme. També obre la possibilitat de que sigui un lloc de reconciliació i reparació de la memòria democràtica. Malgrat que aquesta llei ho prohibeix, any darrera any es fan per part de la Falange i la Fundació Francisco Franco celebren homenatges per commemorar la data de la mort de Franco i Primo de Rivera.

          Aquesta setmana el senador Carles Mulet de Compromís, ha fet dues preguntes al govern sobre que es pot fer per "desfranquitzar el Valle de los caidos", i "deixar anar llast amb el seu passat ideològic". El govern ha contestat que amb la llei de memòria històrica de 2007 ja queda clar que ara mateix el monument ja no te significat franquista. Segons aquesta llei la fundació que gestiona el monument ha d'honrar i rehabilitar la memòria de "totes" les persones mortes a la Guerra Civil. Mulet creu que això no s'està complint i només cal veure que mentre les tombes de Franco i Primo de Rivera presideixen el temple en un lloc privilegiat de la basílica, milers de cossos republicans estan amuntegats sense cap ressenya ni menció. El govern fonamenta la impossibilitat de canviar de lloc els cossos de Franco i Primo de Rivera per la gran dificultat de fer-ho i al·ludeix a l'informe fet per la comissió d'experts al 2011. Certament l'informe indica la gran complexitat de traslladar les restes, però així i tot recomanava que es portés a terme. Mulet conclou que l'executiu del PP es troba còmode amb el manteniment d'aquest monument d'exaltació franquista i critica que no es compleixi la llei de Memòria Històrica. Es una vergonya que es mantingui un conjunt monumental en honor d'un dictardor com Franco i un dirigent feixista com Primo de Rivera i que les seves restes ocupin un lloc preferent al mausoleu, mentre milers de víctimes estan enterrats i oblidats a les seves parets.

            S'han de tenir "quadrats" i molta barra per dir que aquest conjunt monumental ja no es un símbol franquista. Només cal veure les formacions i associacions que acudeixen puntualment cada cop que hi ha una data significativa amb el franquisme per retre homenatges a Franco i Rivera. El Partit Popular ien alguna ocasió s'han negat a condemnar els crims del franquisme. El govern del PP ha desobeït reiteradament una ordre de la Interpol d'extradició de 19 ex alts càrrecs de Franco sol·licitada per una jutgessa argentina que esta investigant alguns crims del franquisme. Ha de ser precisament la justícia d'un altre país la que investigui el franquisme, perquè a Espanya, Baltasar Garzón ho va intentar i va acabar apartat de l'Audiència Nacional. Ara es despenja negant el caracter franquista del "Valle de los Caídos". Riure per no plorar......



                                                                                                              Ànec  Lluc