El "Valle de los caídos" es un conjunt monumental que es va construir entre 1940 i 1958 a la vall de Cuelgamuros a San Lorenzo de El Escorial". El dictador i generalíssim Francisco Franco en va ordenar la seva construcció amb la finalitat que li servis de tomba. De fet esta enterrat allà amb el fundador de Falange Espanyola, José Antonio Primo de Rivera i amb 33.872 combatents a la guerra civil de les dues bandes. Va ser un conjunt monumental aixecat per perpetuar en el temps, segons el decret fundacional del 1 d'abril de 1940, la dimensió de la creuada i els heroics sacrificis que s'havien hagut de fer per la victòria i la transcendència que ha tingut pel futur d' Espanya. Mes endavant se li va voler donar una visió mes reconciliadora donant mes importància al pla religiós i espiritual que fou corroborada pel papa Joan XXIII al 1960.
Segons algunes fonts, en la seva construcció es va fer servir com a ma d'obra a presoners de guerra republicans, que rebaixaven la condemna a canvi de treball. Haurien treballat en aquesta obra uns 20.000 presoners de guerra. Altres fonts i historiadors desmenteixen aquestes xifres i tot i reconèixer que alguns presos si hi van treballar, aquests no excedien de la cinquantena.
A l'abadia hi un arxiu on es troben les fitxes amb les dades de gairebé la meitat dels cossos que hi han enterrats, mentre que de l'altre meitat es desconeix la seva identitat, però a ben segur van ser traslladats des de foses comuns de Tarragona, Badajoz, Teruel, Brunete etc. un cop acabada la guerra. El 20 de novembre de cada any, el recinte es punt de reunió obligat per les formacions d'ultradreta espanyola per commemorar la data de la mort de Franco i de Primo de Rivera. Es dona la circumstancia que sempre hi ha flors fresques a la tomba de Franco posades per persones que pensen que el regim franquista es va caracteritzar per la defensa de la llibertat. Son persones que integren la Fundació Francisco Franco i que 40 anys després segueixen posant flors com a mostra que no l'han oblidat. A les misses que s'hi celebren els assistents resen per la unitat d' Espanya. Jorge Fdez. Díaz hi ha assistit en diverses ocasions i fins i tot ha manifestat que hi va temporades per "meditar".
Un cop acabada la dictadura amb la mort de Franco, ( fet del que ja fa 40 anys encara que sigui difícil de creure ), Adolfo Suárez i Felipe González van voler crear una comissió per veure que es fa amb el monument però no se'n van sortir. Zapatero va convocar un comitè d'experts, que van comprovar que la titularitat del Valle de los Caídos pertany a la Fundació de la Santa Creu en virtut d'un decret de 1957 i que te la finalitat de pregar a Deu, pels morts de la Creuada Nacional. Es va arribar a la conclusió que s'havia de fer una nova llei perquè el monument sigui regulat per Patrimoni Nacional. L'informe però va arribar al 2011, quan el PP ja ocupava el govern i la proposta de treure a Franco i fer un museu a la memòria històrica va acabar a un calaix. 40 anys després de la seva mort el Valle de los Caídos segueix tal i com Franco ho va deixar "atado y bien atado". Tots els intents de treure de la basílica la tomba de Franco, que al cap i a la fi no va "caure"durant la guerra civil, van fracassar. També han estat infructuosos els intents l'exhumació d'aquelles víctimes republicanes enterrades allà sense consentiment familiar. Tampoc s'ha aconseguit enterrar al mateix lloc del conjunt monumental a totes les víctimes i per tant es manté viva la "jerarquia franquista", i la existència de cadàvers de primera i segona.
La llei de memòria històrica estableix que el Valle de los Caídos es regirà estrictament per les normes aplicables a llocs religiosos i cementiris públics, i prohibeix els actes polítics que facin referència a la guerra civil o al franquisme. També obre la possibilitat de que sigui un lloc de reconciliació i reparació de la memòria democràtica. Malgrat que aquesta llei ho prohibeix, any darrera any es fan per part de la Falange i la Fundació Francisco Franco celebren homenatges per commemorar la data de la mort de Franco i Primo de Rivera.
Aquesta setmana el senador Carles Mulet de Compromís, ha fet dues preguntes al govern sobre que es pot fer per "desfranquitzar el Valle de los caidos", i "deixar anar llast amb el seu passat ideològic". El govern ha contestat que amb la llei de memòria històrica de 2007 ja queda clar que ara mateix el monument ja no te significat franquista. Segons aquesta llei la fundació que gestiona el monument ha d'honrar i rehabilitar la memòria de "totes" les persones mortes a la Guerra Civil. Mulet creu que això no s'està complint i només cal veure que mentre les tombes de Franco i Primo de Rivera presideixen el temple en un lloc privilegiat de la basílica, milers de cossos republicans estan amuntegats sense cap ressenya ni menció. El govern fonamenta la impossibilitat de canviar de lloc els cossos de Franco i Primo de Rivera per la gran dificultat de fer-ho i al·ludeix a l'informe fet per la comissió d'experts al 2011. Certament l'informe indica la gran complexitat de traslladar les restes, però així i tot recomanava que es portés a terme. Mulet conclou que l'executiu del PP es troba còmode amb el manteniment d'aquest monument d'exaltació franquista i critica que no es compleixi la llei de Memòria Històrica. Es una vergonya que es mantingui un conjunt monumental en honor d'un dictardor com Franco i un dirigent feixista com Primo de Rivera i que les seves restes ocupin un lloc preferent al mausoleu, mentre milers de víctimes estan enterrats i oblidats a les seves parets.
La llei de memòria històrica estableix que el Valle de los Caídos es regirà estrictament per les normes aplicables a llocs religiosos i cementiris públics, i prohibeix els actes polítics que facin referència a la guerra civil o al franquisme. També obre la possibilitat de que sigui un lloc de reconciliació i reparació de la memòria democràtica. Malgrat que aquesta llei ho prohibeix, any darrera any es fan per part de la Falange i la Fundació Francisco Franco celebren homenatges per commemorar la data de la mort de Franco i Primo de Rivera.
Aquesta setmana el senador Carles Mulet de Compromís, ha fet dues preguntes al govern sobre que es pot fer per "desfranquitzar el Valle de los caidos", i "deixar anar llast amb el seu passat ideològic". El govern ha contestat que amb la llei de memòria històrica de 2007 ja queda clar que ara mateix el monument ja no te significat franquista. Segons aquesta llei la fundació que gestiona el monument ha d'honrar i rehabilitar la memòria de "totes" les persones mortes a la Guerra Civil. Mulet creu que això no s'està complint i només cal veure que mentre les tombes de Franco i Primo de Rivera presideixen el temple en un lloc privilegiat de la basílica, milers de cossos republicans estan amuntegats sense cap ressenya ni menció. El govern fonamenta la impossibilitat de canviar de lloc els cossos de Franco i Primo de Rivera per la gran dificultat de fer-ho i al·ludeix a l'informe fet per la comissió d'experts al 2011. Certament l'informe indica la gran complexitat de traslladar les restes, però així i tot recomanava que es portés a terme. Mulet conclou que l'executiu del PP es troba còmode amb el manteniment d'aquest monument d'exaltació franquista i critica que no es compleixi la llei de Memòria Històrica. Es una vergonya que es mantingui un conjunt monumental en honor d'un dictardor com Franco i un dirigent feixista com Primo de Rivera i que les seves restes ocupin un lloc preferent al mausoleu, mentre milers de víctimes estan enterrats i oblidats a les seves parets.
S'han de tenir "quadrats" i molta barra per dir que aquest conjunt monumental ja no es un símbol franquista. Només cal veure les formacions i associacions que acudeixen puntualment cada cop que hi ha una data significativa amb el franquisme per retre homenatges a Franco i Rivera. El Partit Popular ien alguna ocasió s'han negat a condemnar els crims del franquisme. El govern del PP ha desobeït reiteradament una ordre de la Interpol d'extradició de 19 ex alts càrrecs de Franco sol·licitada per una jutgessa argentina que esta investigant alguns crims del franquisme. Ha de ser precisament la justícia d'un altre país la que investigui el franquisme, perquè a Espanya, Baltasar Garzón ho va intentar i va acabar apartat de l'Audiència Nacional. Ara es despenja negant el caracter franquista del "Valle de los Caídos". Riure per no plorar......
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada