dimecres, 16 de març de 2016

A Espanya no hi ha presos polítics però.......

                                                                               
                     


               Fa uns dies va sortir de preso Arnaldo Otegui després d'estar tancat sis anys arran d'una condemna pel anomenat "cas Bateragune". El 13 d' octubre de 2009 van ser detinguts alguns membres de l'esquerra abertzale sota l'acusació de voler reconstruir la "Mesa Nacional de Batasuna". Juntament amb Otegui van ser detinguts alguns membres del sindicat LAB, d' Aralar i de Haika. Segons Baltasar Garzón, Batasuna portava temps intentan que ETA declares una treva amb l' objectiu d' arribar a acords amb Eusko Alkartasuna, Aralar i els sindicat ELA per concorre junts a les eleccions municipals i forals de 2011. En un principi Otegui i Díaz Usabiaga un altre dels detinguts van ser condemnats a 10 anys per pertinença a banda armada i a 8 anys als altres acusats . El tribunal Suprem va rebutjar els recursos de la defensa però va rebaixar les penes a sis anys en considerar que no existien arguments sòlids per considerar-los dirigents d'ETA. Cal remarcar que dos dels cinc magistrats van emetre sengles vots particulars, un demanant l'absolució i l' altre l'anulació del judici.

              La Coalició Bildu que integra Sortu, Eusko Alkartasuna i Aralar  ja li han demanat que sigui el seu candidat a lehendakari a les properes eleccions basques malgrat que sobre ell encara recau la inhabilitació per ocupar cap càrrec públic fins el 2021. Sortu es el partit que d'alguna manera ocupa el lloc deixat per Batasuna desprès de la desaparició d'aquesta fruit de la il·legalització que va patir al 2003 al considerar el govern espanyol que Batasuna era el "braç polític" d'Eta, (Al Regne Unit mai se li va pasar pel cap il·legalitzar al Sinn-Féin quan aquest era el braç polític de l' IRA en el conflicte d' Irlanda del Nord. Però ja sabem que els anglesos entenen la democràcia diferent de com alguns la veuen per aquí.). Des de el PP no es van fer esperar les reaccions contraries arriban a dir que si be Otegui ja ha complert amb la justicia, no ho ha fet així amb la societat i per tant el segueixen considerant un terrorista. En el mateix sentit s'ha pronunciat Albert Rivera de C's. Curiosament ni PP ni C's han condemnat el franquisme - malgrat que Girauta digues que si -.

               A Catalunya ara mateix tenim al expresident de la Generalitat Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau estan imputats per haver posat les urnes el 9 de Novembre per celebrar una consulta sobre la independència quan en qualsevol democràcia escoltar la veu del poble hauria de ser el mes normal del mon i a mes d'una forma habitual. Aquesta imputació va propiciar una baralla entre fiscalies, ja que mentre la catalana no trovaba motius per tirar-la endavant, la fiscalia general de l'estat insistia a fer-ho. Argumentava que s'havia vulnerat la llei, i per tant eren culpables d' un delicte de desobediència. El Tribunal Constitucional s'ha convertit en un tribunal polític que actua sota les ordres del govern de l' estat i tot i que es cert que actua d'acord amb les lleis, aquestes no deixen de ser "lleis polítiques" i per tant la seva vulneració es política, ergo el delicte també es polític. També es veu el caràcter polític en la doble vara de medir. L'estat espanyol ha arribat a fer cas omís de la petició d'extradició d'alguns ex-ministres de Franco reclamats per Interpol a requeriment d'un jutjat a l' Argentina. ( Que ja te nassos que la investigació del franquisme l' hagi de fer un jutjat argentí.).

              L' alcaldessa de Berga ha estat imputada fa uns dies per no haver despenjat l' estelada que hi havia al balcó de l' ajuntament, i alguns pobles son també investigats per l' Audiència Nacional per haver donat suport a la declaració de desconnexió que es va signar al parlament català el 9 N de 2015. Per un altre banda Joan Coma de Capgirem Vic per incitar a la sedició arran d' unes declaracions que va fer en ple municipal on suposadament va demanar actes de desobediència

             Moltes d'aquestes vulneracions de llei, per no dir totes son de caire polític i poden comportar penes que van des de la inhabilitació per ocupar càrrecs públics a condemnes de preso com la que acaba de patir Arnaldo Otegui, de qui no s' ha pogut demostrar mai la seva participació directa en cap acte de terrorisme.

              Amb la " Llei Mordassa" - recentment aprovada pel PP i que el Psoe sembla que no derogarà si aconsegueix fer govern - es cataloga com molt greu tota manifestació que no hagi estat autoritzada i on la policia podrà identificar i fer un llistat amb els "dissidents" mes actius per tal de tenir-los controlats; penalitza les concentracions davant el congrés o el senat així com manifestacions per evitar resolucions administratives o jurídiques com per exemple els desnonaments.

              La ONU va advertir a Espanya - advertiment que el govern s'ha passat per l' entrecuix - de que algunes d' aquestes lleis son molt ambiguas i imprecises sobretot en els ambits d'incitació, justificació o enaltiment del terrorisme i podrien esdevenir en restriccions desproporcionades a la llibertat d' expressió. També propiciaria abusos en el control i prohibició de "material" disponible a internet.

               El Tribunal Europeu de Drets Humans ha sancionat en diverses ocasions al govern espanyol per vulneració del Conveni Europeu de drets Humans signat el 2004.


                                                                                                              Ànec  Lluc