dimarts, 29 de març del 2016

" Franco es mort"....tot i que a vegades no ho sembla..

                                                                               


              El 20 de novembre de 2015 va fer quaranta anys des de que Arias Navarro amb cara de solemnitat va pronunciar la coneguda frase " Franco ha muerto". Malgrat que hagin passat quaranta anys el seu esperit segueix "viu" en una Espanya que no ha estat capaç de pasar pagina a una época fosca de la seva historia. Després de la seva mort es va iniciar un procés anomenat "transició" que es el que hauria d' haver servit per transformar la dictadura franquista en una democràcia moderna. Aquest procés però va transcorre sota la por d' una nova guerra civil i contràriament al que van fer a Portugal o Grècia - que van tornar a la democràcia interna casi simultàniament que Espanya -, aquí no es va fer cap "purga"i molts càrrecs del règim franquista van continuar ocupant responsabilitats en els partits polítics, la premsa i el món financer. Espanya - tal com va deixar escrit Franco - passava a ser una "monarquia constitucional" on el cap de l' estat sería el fins aleshores príncep Joan Carles de Borbó - que havia estat al seu costat des de 1969 fins a la seva mort -i aquest sería un càrrec hereditari. Per altre banda el president del govern sería escollit democràticament un cop legalitzats els partits polítics. La necessitat de crear un marc polític democràtic va culminar amb la redacció de la Constitució del 78 vigent avui encara i que molts es neguen a actualitzar. Aquesta Constitució va ser possible després d' un procés de negociacions amb les "families franquistes".

              Tot això de la " transició" hauria d' haver significat una mena de "desfranquització" de l' estat espanyol però res mes lluny de la realitat. La força de les "families franquistes" i el "soroll de sabres" a l'exercit era suficient com perquè aquesta "desfranquització" resultés del tot impossible. De fet la primera iniciativa legislativa es va fer al 2007 amb la "Llei de Memòria Històrica". Aquesta llei declara il·legítim el règim franquista i estableix mesures per tal de retirar monuments i símbols franquistes dels llocs públics, obertura d' arxius oficials, i l' exhumació de les restes de desapareguts i executats tot i que no facilita el camí per a l' anulació dels judicis ni la persecució penal dels responsables d'algun fet punible.

              Amb tot i malgrat aquesta "Llei de Memòria Històrica"no s' ha fet gaire per donar compliment a aquestes mesures. El govern espanyol ha desobeït fins i tot una ordre d'extradició d' Interpol cursada per una jutgessa argentina de 19 ex-ministres franquistes entre els que destaquen Martin Villa, o Utrera Molina, sogre de Ruiz Gallardón.

              Al 2013 la delegada del govern a Catalunya del Partit Popular va participar en un homenatge on es va entregar un diploma a la "Hermandad de Combatientes de la División Azul" que no només era una unitat franquista si no que va lluitar al costat dels alemanys de Hitler a la segona guerra mundial.
Tortosa
De la mateixa manera encara hi ha per tota la geografia espanyola molt símbols, escuts, monuments i carrers que fan al·lusió a Franco. Sense anar mes lluny a Tortosa hi ha encara el monument mes gran que es va fer a tot Catalunya en memòria dels "caiguts del bando franquista" a la batalla de l' Ebre. El monument es troba al mig del riu Ebre al seu pas per la ciutat. Altres pobles on hi ha símbols significatius del franquisme son Gandesa, Lleida, Banyoles i Figueres. Segons un cens fet pel departament d' interior de la Generalitat a Catalunya encara hi ha prop de 7700 símbols franquistes. La majoria son plaques d' habitatge però encara hi han 41 rètols de carrers i places, 38 monuments, 26 creus i 20 gravats o relleus directament vinculats al franquisme.

                                                                           
             Tant el Partit Popular com C's - malgrat que els de Rivera diguin que condemnen el franquisme, tot i que fugen del parlament a l'hora de votar-ho - s'han negat reiteradament a la retirada d' aquests símbols per no reobrir "velles ferides". De la mateixa manera es força habitual a la celebració del 12 d' Octubre que alguns manifestants portin la bandera espanyola de l' ocellot" tot i que es inconstitucional. Aquest fervor franquista s'ha vist augmentat els darrers anys per fer front al procés independentista iniciat a Catalunya. L' últim episodi l'hem pogut veure aquesta setmana santa quan el ple dels ajuntaments de Palafolls i l' Hospitalet en no permetre la desfilada a la "Hermandad de Antiguos Legionarios" a les processons. Manos Limpias s'ha afanyat a posar la querella als dos alcaldes. Finalment han desfilat aprofitant un buit legal que els ha permès organitzar una manifestació per la llibertat religiosa. Durant la desfilada s'han sentit crits  de "Viva Franco" i "Viva la Legión". També han cantat "El novio de la Muerte" que es l' himne de la legió. Al capdavant dels ex-legionaris de Palafolls hi anava Oscar Berman, regidor del PP.

              Els darrers quatre anys de govern de majoria absoluta del Partit Popular han estat en molts aspectes un retorn al passat i han convertit el seu mandat en una "dictocràcia" aprovant lleis per "decret".( La llei mordassa n' es un exemple.). Per tant l'esperit franquista segueix viu quaranta anys després de la seva mort. Afortunadament cada cop son menys numerosos sobretot a Catalunya on només el Partit Popular i C's es reparteixen els seguidors de la dreta catalana.


                                                                                                        Ànec  Lluc