Ara que arriba Setmana Santa és el moment de parlar de les caramelles. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, que és canten per Pasqua, per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà.
No s'han trobat documents que acreditin com i on va comença aquest costum, però se sap que al segle XVI ja se celebraven al món rural i les caramelles més antigues són les de caràcter religiós dedicades a la mare de Déu del Roser.
La paraula caramella prové del llatí vulgar "calamella"que és el diminutiu de canya. Així doncs podem dir, que musicalment parlant, caramella és un instrument de vent, fet de canya, d'os o de fusta com la gralla. Per tant podem deduir que el so festiu d'aquesta mena de flabiol ha donat nom al cant de les caramelles. D' aquí ve que les cançons tradicionals i populars s'anomenin "caramella".
Unes de les caramelles més importants d'arreu de Catalunya, sino la més important, són les que és celebren, el dissabte i diumenge de Pasqua a Súria.
Súria és un poble petit de la comarca del Bages, a uns 15 km.de Manresa que és la capital de la comarca i l'anomenen "el cor de Catalunya". És el poble on vaig néixer i on vaig viure fins que als 18 anys vaig marxar per motius de feina, però sempre que he pogut, per pasqua torno a Súria a veure les caramelles.
El document més antic de les caramelles de Súria daten de finals del segle XVI. En alguns papers del Papa, es parla de la existència a Súria de la Confraria del Roser la qual cosa voldria dir que les caramelles de Súria serien també de les més antigues de Catalunya. D' aquesta època és també un document que parla del "ball de cascavells" que gracies al grup de trabucaires "Tro-Gros"s'ha convertit en un dels trets distintius de les caramelles surienques.
A més de les cançons religioses, amb el pas del temps també és van incorporar cançons amb caràcter festiu per celebrar l'arribada de la primavera. També és van introduir cançons satíriques o humorístiques, sobre temes locals o nacionals.
Durant la dècada dels cinquanta,van entrar a formar part de les colles, les primeres dones, ja que fins aleshores només estaven formades per homes.
Entre els anys seixanta i setanta les caramelles de Súria experiment un gran creixement i als vuitanta ja són una festa reconeguda a tot Catalunya. Avui totes les colles són mixtes i han esdevingut una vía molt important per a la integració de persones procedents d'altres cultures, en les tradicions de casa nostra.
Com ja he dit abans les caramelles de Súria es celebren el dissabte i diumenge de Pasqua i reuneixen més de 500 caramellaires de diferents pobles d'arreu de Catalunya. Dissabte a la tarda visiten les cases de pagès, on abans eren obsequiats amb menjar i begudes. Els encarregats de recollir aquests obsequis eren els anomenats "lloques", que anaven provistos d'unes cistelles engalanades amb cintes de colors. Actualment aquestes "lloques" amb les seves cistelles son els encarregats de recollir els donatius de la gent, mentre la colla balla o canta. Aquests donatius ajuden a pagar els gastos de cada colla.
El dissabte a la nit, al pavelló d'esports es celebra la trobada de caramellaires on les colles ofereixen les seves actuacions. Darrerament s'hi ha afegit la colla castellera de Súria "els Salats"que aixequen pilars.Tots junts interpreten " El Cant del Poble".
Diumenge al matí, la colla trabucaire del "Tro-Gros"toca diana per començar la festa. A les 9.00 es fa un esmorzar de germanor de Pasqua a la plaça Major del poble vell, on tothom hi esta convidat.
Tot seguit, comencen les actuacions de les diferents colles pels carrers i places del poble. Entre les 9.00 i les 11.00 es fan pels carrers del Poble Vell, i a partir de les 11.00 les actuacions és traslladen als carrers del centre de la vila. A les 12.00 a l' església parroquial s'oficia la missa de Pasqua.
A les 21.00 té lloc el sopar de caramelles que posa el punt i final a la festa
Un dels trets característics de les caramelles de Súria, es la colla trabucaire "Tro-Gros", que a més de disparar els trabucs, incorporen "el ball de cascavells" que es un dels balls tradicionals més antics de Catalunya,juntament amb el "ball de bastons" present també a Súria.
Un altre dels trets més característic i potser el més espectacular es "el ballester". El "ballester" porta un estri de fusta, la ballesta,que una vegada desplegada, pot arribar a una alçada considerable, de fins a un primer o segon pis i és utilitzada per oferir flors a les dones/noies que miren les actuacions des d' el balco o la finestra.
No s'han trobat documents que acreditin com i on va comença aquest costum, però se sap que al segle XVI ja se celebraven al món rural i les caramelles més antigues són les de caràcter religiós dedicades a la mare de Déu del Roser.
La paraula caramella prové del llatí vulgar "calamella"que és el diminutiu de canya. Així doncs podem dir, que musicalment parlant, caramella és un instrument de vent, fet de canya, d'os o de fusta com la gralla. Per tant podem deduir que el so festiu d'aquesta mena de flabiol ha donat nom al cant de les caramelles. D' aquí ve que les cançons tradicionals i populars s'anomenin "caramella".
Unes de les caramelles més importants d'arreu de Catalunya, sino la més important, són les que és celebren, el dissabte i diumenge de Pasqua a Súria.
Súria és un poble petit de la comarca del Bages, a uns 15 km.de Manresa que és la capital de la comarca i l'anomenen "el cor de Catalunya". És el poble on vaig néixer i on vaig viure fins que als 18 anys vaig marxar per motius de feina, però sempre que he pogut, per pasqua torno a Súria a veure les caramelles.
El document més antic de les caramelles de Súria daten de finals del segle XVI. En alguns papers del Papa, es parla de la existència a Súria de la Confraria del Roser la qual cosa voldria dir que les caramelles de Súria serien també de les més antigues de Catalunya. D' aquesta època és també un document que parla del "ball de cascavells" que gracies al grup de trabucaires "Tro-Gros"s'ha convertit en un dels trets distintius de les caramelles surienques.
A més de les cançons religioses, amb el pas del temps també és van incorporar cançons amb caràcter festiu per celebrar l'arribada de la primavera. També és van introduir cançons satíriques o humorístiques, sobre temes locals o nacionals.
Durant la dècada dels cinquanta,van entrar a formar part de les colles, les primeres dones, ja que fins aleshores només estaven formades per homes.
Entre els anys seixanta i setanta les caramelles de Súria experiment un gran creixement i als vuitanta ja són una festa reconeguda a tot Catalunya. Avui totes les colles són mixtes i han esdevingut una vía molt important per a la integració de persones procedents d'altres cultures, en les tradicions de casa nostra.
Com ja he dit abans les caramelles de Súria es celebren el dissabte i diumenge de Pasqua i reuneixen més de 500 caramellaires de diferents pobles d'arreu de Catalunya. Dissabte a la tarda visiten les cases de pagès, on abans eren obsequiats amb menjar i begudes. Els encarregats de recollir aquests obsequis eren els anomenats "lloques", que anaven provistos d'unes cistelles engalanades amb cintes de colors. Actualment aquestes "lloques" amb les seves cistelles son els encarregats de recollir els donatius de la gent, mentre la colla balla o canta. Aquests donatius ajuden a pagar els gastos de cada colla.El dissabte a la nit, al pavelló d'esports es celebra la trobada de caramellaires on les colles ofereixen les seves actuacions. Darrerament s'hi ha afegit la colla castellera de Súria "els Salats"que aixequen pilars.Tots junts interpreten " El Cant del Poble".
Diumenge al matí, la colla trabucaire del "Tro-Gros"toca diana per començar la festa. A les 9.00 es fa un esmorzar de germanor de Pasqua a la plaça Major del poble vell, on tothom hi esta convidat.
Tot seguit, comencen les actuacions de les diferents colles pels carrers i places del poble. Entre les 9.00 i les 11.00 es fan pels carrers del Poble Vell, i a partir de les 11.00 les actuacions és traslladen als carrers del centre de la vila. A les 12.00 a l' església parroquial s'oficia la missa de Pasqua.
A les 21.00 té lloc el sopar de caramelles que posa el punt i final a la festa
Un dels trets característics de les caramelles de Súria, es la colla trabucaire "Tro-Gros", que a més de disparar els trabucs, incorporen "el ball de cascavells" que es un dels balls tradicionals més antics de Catalunya,juntament amb el "ball de bastons" present també a Súria. |
| Ballester |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada