Pel bon cami.....per gunayar el 27 S

                  Llegint el titol, pot semblar que aquest és un article sobre el PP. Doncs no. És sobre el proces, que ens ha de portar a votar el dia 27 S, i que sembla que per fí, agafa embrensida, per aconseguir la llibertat i esdevenir un país independent. Després que el president Mas, llences la seva proposta a les entitats civils, com són l'Anc, Omnium, i l'Ami, de presentar una llista amb gent de la societat civil, on no necesariament hi hauria de ser-hi ell, aquestes entitats, després de consultar als seus afiliats, i amb l'aprovaciò majoritaria d'aquets, han decidit recolçar la proposta.

                    Per altre banda, després que Junqueras fes la proposta d'una Aliança d'esquerres per la República Catalana, sense gaire exit, tot sigui dit, ha fet una nova proposta d'una llista civil, sense politics, que en un principi, sembla de l'agrat de tothom. CDC ja ha manifestat que encara que no hi hagin politics de CDC, aquesta es la seva llista; Erc també ha dit que la recolçaran totalment, i les Cup també sembla que hi estan d'acord, tot i que diuen que potser és una mica precipitat, per la  manca de temps. No cal dir, que les entitats civils hi estan d'acord, perque aixi s'aconsegueix la unitat tan desitjada.

Aquesta unitat, fa por als unionistes, que la veuen com un perill real, i comencen a veure que el 27S va de debò. Tant es aixi, que Ramon Espadaler, ha fet unes declaracions, en les que diu que esta preocupat per un possible "tripartit", entre CDC-ERC-CUP, per després del 27 S. Això és perque saben que si anem units, això no hi ha qui ho pari, per molt que avui Mariano Rajoy, hagi dit que mai aconseguirem separar espanya ni acabar amb la solidaritat que ens uneix amb els espanyols. Val a dir que ha fet aquestes declaracions a la fundaciò Faes, al costat del Ansar, que molt probablement, també li ha preparat el discurs. Iceta per la seva banda, ha començat un acostament a C's, i de Podemos/Icv, crec que ja esta tot dit.

                   Precisament, fa uns dies el diari Ara, publicava una enquesta, encarregada per Omnium, amb tres escenaris de llistes possibles. Una primera, amb llistes separades, un altre amb una llista conjunta CDC-ERC sense les CUP, i una tercera de societat civil, recolçada per CDC-ERC-CUP. La opciò que resulta més favorable, seria la de la llista civil, amb recolçament de tots tres partits sobiranistes, amb 75 escons, i un 49% de vot. La opciò més desfavorable, seria la de llistes separades. Una vegada més, sempre segons aquesta enquesta, és demostra que la Uniò fa la força. 

                                                                                  

                      Per tant, aviam si ens deixem de "collonades" i anem d'una vegada per feina, perque el 27 S el tenim a sobre, i encara queda molta feina per fer. Tant els partits com les entitats s'hauran de posar d'acord, en la manera de confeccionar la llista, sense politics, tot i que jo penso que Mas, Junqueras i Fernandez, haurien de ser-hi, encara que l'encapçales algú de la societat civil, però crec que els tres donarien un valor afegit a la llista. Sigui com sigui, ha de ser aviat, perque sen's acaba el temps. El 27S és a la cantonada, i s'ha de mirar d'explicar, sobretot a la gent gran, que viu enganyada amb el discurs de la por, els aventatges de la independèndcia, que hi son. Només aixi, ho podrem aconseguir, perque si no les consequencies poden ser desastroses.

                                                                                                   

                   

                                                             

" Si se puede "......depèn de qui ho demana...

            

                                                                            

                                               

              "Si se puede", és el lema de Podemos, que vol significar, que el canvi és posible, però de moment, esta demostrant que es pot fer, allò que decideix Pablo Iglesias, perque no ens enganyem, Podemos es Pablo, o Pablo es podemos. Ara acaban de fer public el sistema de primaries que faran servir de cara a les eleccions generals, i han decidit fer una circunscripciò única per tot espanya, amb una sola llista encapçalada per Pablo Iglesias, i on la resta de candidats, segons el lloc en que quedin a la llista, podrà escollir per quina provincia és presenta, o sigui que el candidat de Barcelona, depenen el lloc on quedi, pot decidir ser el candidat per Sevilla. Estrany, de collons. A la pràctica, vol dir que Pablo Iglesias, i Iñigo Errejon, que és l'ideoleg o inventor d'aquest sistema, controlen la unica llista que hi haura, i per tant controlen a tots els candidats. Gaire assambleari, no ho sembla oi ? .

               L'ombra de tupinada de la direcciò ja planeja sobre Podemos, i aixi ho han manifestat alguns cels caps regionals/provincials, com Teresa Rodriguez d'Andalusia, o Pablo Echenique de l'Aragò. Ambdos, han manifestat que no els sembla un bon sistema de primaries.

               Pel que fa al proces català, tot i dir que creu que els catalans tenim dret a decidir el nostre futur, afegeix a continuaciò que, ara per ara, la cosntituciò no ho permet. ( De que em sona això ?.). També afegeix que Catalunya no te competencies per fer una Declaraciò Unilateral d'Independeència. Resumin, que pels catalans, aconseguir la llibertat "no se puede".

               Som molts, els que pensem, que podemos, ha estat concebut per fer veure que les coses cambien, però en el fons no cambia res. Si mirem el mapa politic que ha quedat després de les eleccions del 24 M, veurem que, les dues forces que havien d'acabar amb el bipartidisme, podemos i C's, son les que han afavorit que segueixin governant els mateixos que tan criticaven, i aqui acusaven de ser "casta". És veu, que només son casta, sempre i quan no pactis amb ells. Ara comencem a entendre, que les TV, els fecin les campanyes de promociò que han tingut tot aquest temps. Com s'acostuma a dir, el temps posa a cadascu al seu lloc, i a podemos, tot i que alguns ja ho veniem avisan, se li veu el "llautò".

               No m'ha agradat gents, la manera com ha tractat a Izquierda Unida, i al seu lider A. Garzon, menysprean qualsevol tipus de negociaciò. El taranna prepotent i a vegades xulesc de Pablo Iglesias, no semblen els més correctes ni adients, per un politic que diu estar proper al poble. Tampòc és pot menystenir a David Fernandez, per abraçar-se a Artur Mas, en el contexte que es va produir l'abraçada, dient que ell mai s'abraçaria a un personatge com Mas, però li fa regalets al rei Felip VI. Aprofita els mitjans de TV, per, al mes pur estil PP, acusa Mas de tenir comptes a suissa, quan qui va tenir de fer una complementaria i fins i tot va acabar plegant del partit, va ser el seu nº 3, Monedero, que tenia 425.000 €, sense declarar. Clar que ells és defensen, dient que tot es una campanya de desprestigi, perque ens fan por.Estan convençuts, d'arrasar a les urnes, però de moment, els reusltats obtinguts, només els han permés donar suport al Psoe, que tan havien criticat.

               Per tant, i si la cosa no cambia, això del " si se puede" no es res més que fum, perque res ha cambiat. Com va dir el propi Monedero, quan va marxar de Podemos, han perdut, l'esperit del 15 M, i han de mirar de recuperar-lo, per tornar a apropar-se a la gent.

Per cert, Pablo Iglesias, que és eurodiputat, sembla ser que va poc per Brusseles. Bé anar-hi hi va, però no és queda; només signa el registre perque li paguin la dieta que tenen asignada ses senyories, i torna cap a Madrid. Sense anar més lluny, mentre al europarlament és votava sobre el TTIP, -un dels cavalls de batalla de podemos i del seu lider catala Dante Fachin-, ell estava sent entrevistat a la cadena Ser.

               Fa pocs dies, els matins de TV3, entrevistaba Iñigo Errejon, -malgrat que alguns segueixen dient que TV3 no és plural-, i va deixar anar algunes perles :

       -  Que Catalunya faci una DUI ? "No se puede".

       -  Que Catalunya faci un referèndum ? "No se puede".

       -  Fer un proces constituent al marge d'espanya ? "No se puede".

                Doncs per sort, aquets són els del " si se puede", encara que algú ens hauria d'explicar que es el que si podem els catalans.

                                                                                                Ànec  Lluc

                                                                             

No Fos Cas Que ....( sobre el proces)

                  Acaba de sortir una nova enquesta del Ceo, i els contraris a la independencia, s'han afanyat a donar-li tota la credibilitat del mon, i part de l'estranger. L'independentisme esta baixant. Fa un grapat de mesos que els unionistes van cantant la mateixa cançò. Ja sembla la cançò de l'enfadòs :

     _ A la via catalana, només hi havia quatre gats, però direm que feien servir ninots de cartrò per semblar més nombrosos .....No fos cas que ....  

     _ El procès no porta enllòc, però per si de cas no deixarem fer un referèndum .....No fos cas que....      

     _ La consulta no és pot fer perque és inconstitucional però la portem al TC .....No fos cas que .... 

     _ El 9N es una votaciò de costellada, però també la portem al TC .....No fos cas que....

     _ 2'3 milions de persones a les urnes, és un fracàs però imputarem Mas, Ortega i Rigau .....No fos cas que ....            

     _ L'independentisme perd força, però portem el consell asesor per la transiciò nacional al TC  

     _ El 27 S són eleccions autonómiques normals i no plebiscitaries, però portem al TC les estructures d'estat .....No fos cas que ....  

    

     _ Els espanyolistes diuen que les enquestes els donen la raò de que el "NO" guanyaria però seguim sense deixar-los votar, .....No fos cas que ....   

     _ Pensen que abans és trencarà catalunya que espanya, però els partidaris del "NO", fan pinya tots plegats .....No fos cas que ....   

      _ Diuen que Mas esta sol i no se'n sortirà, i porta a Catalunya a un carrerò sense sortida i però no paran d'atacar-lo .....No fos cas que ....  

                   Quan tenen tants ....."No fos cas que "...., es perque s'han adonat que la cosa va en serio, i el 27 S poden tenir una sorpresa, al veure que marxem de debò i sense mirar enrera. Però no em de badar, i encara tenim molta feina a fer. Tant se val, si amb una, dues, tres llistes, o una sense politics, el que hem d'aconseguir es el més gran nombre de vots, per arribar al gran objectiu de la independencia i la llibertat.

                                                                                                       Ànec  Lluc

                         

  

ICV.....el preu d'una cadira.....

                                                                               

                Iniciativa per Catalunya Verds, és un partit, o millor dit era un partit, que podriem considerar com hereu del partit comunista, o per ser més exactes del Psuc. En els ultims anys, però, ha iniciat una deriva, que si no hi posen remei, i no veig que els seus dirigents hi posin gaires ganes, acabaràn desapareixen del panòrama politic. De fet, en les darreres eleccions municipals, a la ciutat de Barcelona, ni tan sols s'han presentat amb les seves sigles, i han anat de "comparsa ", a una nova formaciò, liderada per Ada Colau, que ha aprofitat la seva popularitat com a ex-presidenta de la PAH, per fer el salt a la politica. A l'ajuntament de Barcelona, ICV, sempre ha tingut un paper rellevant, tant en el govern, amb els alcaldes del Psc, com a la oposiciò, a la era Trias. En aquesta ocasiò, s'ha limitat a cedir a BCN en comù, els espais que li pertocaven com partit amb representaciò al consistori, aixi com el finançament de la campanya, graciès a uns credits amb "La Caixa". A canvi, ICV, ha pogut sentar a les cadires de l'ajuntament, a algun dels seus "correligionaris", provinents del observatori DESC, que sembla ser està sota la orbita d' ICV. No obstant, abans de que BCN en comú, acceptes la incorporaciò d'ICV, aquets va haver de renunciar a que Gomà, formés part de la llista. Tot te un preu.

                Pel que fa a la independencia, ICV, i els seu lider, Joan Herrera, s'ha mogut sempre en un SI però NO. Van estar a favor del dret a decidir des d'el primer moment, però darrerament s'han afegit al dret a decidir però per decidir-ho tot, que és la mateixa cantarella que fan servir els de Podemos, BCN en comú, o el Proces Constituent de la Forcades. Aquest és un argument trampa, perque sense independència no és pot decidir res. ( Junqueras ens ho ha recordat aquesta setmana.).

                De cara al 27 S, esta a punt de tancar un acord amb Pablo Iglesias, de Podemos, per anar junts a les urnes, la qual cosa implica deixar les sigles amagades un altre vegada, ja que una condiciò que ha posat Pablo Iglesias per poder anar plegats, és que la marca " podemos" no renuncia al seu nom ni va acompanyat d'altres sigles. També ha demanat, que  ni Herrera, ni Camats ni Nuet, poden tenir un paper rellevant dins la coaliciò, perque els considera de la "vella politica". Herrera i Camats ja s'han apartat del mig i han proposat a Coscubiela ( que esta visquen de lo públic des de 1984). De tota manera en una entrevista, Pablo Iglesias, va deixar clar que tot i que ho decidiran  més endavant, el que li agrada per liderar la coaliciò es Dante Fachin, es a dir, el seu. Per tant, ICV, torna a renunciar a les sigles, i accepta o acceptarà les condicions de Podemos, per tal que els deixin anar plegats. Després l' Herrera ens ho vol vendre com un exit de ICV. Bé, són maneras de veure les coses, i qui no és consola és perque no vol.

              De tota manera, ha sortit un grup independentista,- o almenys això diuen-, que és mostra critic amb la direcciò, i aposta per la independència, encara que continuen supeditandola a un canvi de govern a Espanya. Aquest grup, tot i que no coincideix amb la direcciò d'ICV, ja que aquesta prioritza l'eix sòcial a l'eix nacional, no és plantejan abandonar la formaciò i crear-ne un altre clarament independentista. Diuen que volen aixoplugar als del SI-No, i als del SI-SI - depen, però no aclaren de que depen. Segueixen la linea ambigua de la propia direcciò.

              En fi, i això és una opiniò personal, penso que, ICV, ha entrat en un proces d'autodestrucciò, i li pot pasar el  mateix, que li ha passat al Psc, o més recentment a Uniò. L'ambiguitat o les ganes d'acontentar tothom, mai han donat bon resultat. De fet, les enquestes ja fa temps que pronostiquen una  perdua de vots, i per això busquen aliances per poder salvar els mobles, i aconseguir les "cadires" que puguin. A les darreres eleccions municipals, no s'ha pogut veure, si hi ha devallada o no, perque com he dit abans, no han donat la cara, i s'han amagat darrera l'Ada Colau i BCN en comú. Pel 27 S, vol tornar a amagar-se, aquest cop darrera Pablo Iglesias i Podemos, sota el paraigues de Catalunya en comú.

                                                                                                  Ànec  LLluc           

             

La UE....un gegant amb peus de fang...

       
                                                                               

                Des d'un primer moment, ens van "vendre la moto", de que és feia imprescindible l'entrada d'espanya a la Uniò Europea, que pretenia fer una Europa forta, per mirar de fer front i poder competir, sobretot amb els EEUU. El Psoe de Felipe Gonzalez primer, amb l'entrada a lo que era el Mercat Comú Europeu, Màastricht i tota la camama, i més tard el PP d'Aznar, ens van fer creure que amb l'entrada a la que es ara Uniò Europea, tots hi sortiem guanyant, perque en cas de que un país membre tinguès problemes, el gruix de la Uniò, acudiria al seu ajut, i això beneficiava tothom. El temps ha demostrat que això va ser una enredada de cal ample, i Grècia n'es un exemple.  

                  La UE, a través del Banc Central Europeu, va obrir l'aixeta, deixan diners als paisos dels sud d'Europa, entre els que és troben Espanya, Portugal, Italia i la  mateixa Grècia. Els diferents governs van actuar, com si aquets diners no s'aguessin de tornar mai, quan la realitat és que el Banc Europeu, no només els reclama, sino que cobra alts interessos. És dona l'agravant, que aquets prèstecs que feien alguns bancs centrals dediferents paisos, sobretot en el cas grec, servien per comprar serveis o productes del país del propi banc, lo que vol dir, que a mes de contraure un deute, feia que rutlles l'econòmia d'aquets paisos. Enredada doble. En el cas grèc, sembla ser que el govern falsificava els numeros, fins que ha estat inevitable el rescat financer. També deixa en evidència que els organismes de control de la troika, no han funcionat.

                   Aquest rescat financer, que a Espanya tambè hi es, per molt que Rajoy i companya diguin que no, no surt de franc, ni molt menys. Tant el Fons Monetari Internacional, com la propia UE, van imposar unes condicions molt dures a Grècia, que ha fet que la gent ho hagi passat molt malament. La UE, ha abocat molts milions d'euros, (una altre enredada, això de l'euro,), però paradoxàlment, aquets diners no han contribuit a millorar la vida dels grècs, ni tan sols ha estat per reactivar una econòmia tan malmesa com la grega, sino que el gruix s'ho han menjat els interesos del deute, que és ara més alt que abans del rescat. La situaciò ha arribat a un punt límit, i l'amenaçan amb fer-la fora de la UE, si no s'acceptan les noves mesures que ha proposat la UE al govern de Tsipras. Aquestes mesures, suposen més retallades i pujada d'impostos a un país que ja ha patit molt.

                    Aquesta amenaça d'expulsiò de la zona euro, no és del tot creible, ja que segons alguns econòmistes, la sortida sobtada de Grècia, faria trontollar l'estabilitat del Euro, i comportaria que els acreedors dels grecs deixesin de cobrar. També és temut pels liders europeus, que és pugui produir un efecte contagi, en alguns paisos. Per això, Junkers segueix oferint vies de dialeg i negociaciò amb el govern grèc, per tal d'evitar la sortida, o millor dit l'expulsiò de Grècia.

                     Per tant, i vist el que estem veient, ni la UE era el paradis que ens van vendre, ( per uns quants, potser si,), ni l'euro era tan fort com semblava, si és veritat que la fallida d'un pais com Grècia, que té un PIB molt minso dins la UE, pot fer trontollar tota la instituciò.

                      No és d'estranyar, que el Regne Unit, que ja no va voler entrar a la moneda unica del euro, és planteji fer un referèndum, per veure si surten o no de la UE.
Aquesta UE, i l'euro, va ser plantejada per Alemania, perpoder fer front alelevat cost de la seva reunificaciò, que vam pagar entre tots, i que sembla que ja s'ha oblidat. La implantaciò del euro, pel que fa a espanya, va ser un altre enredada, perque de cop i volta, tot allò que costava 100 pts., va pasar a costar 1 €, quan al canvi, eren 166 pts. Els sous en canvi, és van mantenir, i degut al rescat, de la banca que ZP posava a la Champions, els han rebaixat. PP i Psoe, van haver de modificar la Constituciò a demanda de la Merkel, que és qui talla el bacallà a la UE. El PP, va fer una reforma laboral i va aplicar unes retallades, per aconseguir que la " prima de risc" baixes. Ara estem en stand-by, perque s'acosten eleccions generals, però alguns diuen que el govern ja té preparades una serie de mesures exigides per "la troika" que aplicarà el PP si torna a guanyar les eleccions. ( Deu volgui que no.).

              Als catalans, ens han amenaçat moltes vegades, que en cas de assolir la independència, això comportaria l'expulsiò inmediata de la UE, i ens costaria molt tornar a entrar. Veient el que pasa, crec que no vull pertanya a una UE, que no mira per l'interès general i el benestar de la gent, sino que prioritza els números i s'estima més salva bancs que persones. El Parlament europeu, només serveix com a "cementiri d'elefants", perque els partits hi coloquin a aquells politics, que per la raò que sigui, ja no són utils al seu pais, o millor dit, ja no són utils "pel partit". Tret d'algunes excepcions, que sempre n'hi ha, tenen un bon sou, bones dietes, i poca feina. Això és la Uniò Europea.

                                                                           
                                                                                              Ànec  Lluc