Des d'un primer moment, ens van "vendre la moto", de que és feia imprescindible l'entrada d'espanya a la Uniò Europea, que pretenia fer una Europa forta, per mirar de fer front i poder competir, sobretot amb els EEUU. El Psoe de Felipe Gonzalez primer, amb l'entrada a lo que era el Mercat Comú Europeu, Màastricht i tota la camama, i més tard el PP d'Aznar, ens van fer creure que amb l'entrada a la que es ara Uniò Europea, tots hi sortiem guanyant, perque en cas de que un país membre tinguès problemes, el gruix de la Uniò, acudiria al seu ajut, i això beneficiava tothom. El temps ha demostrat que això va ser una enredada de cal ample, i Grècia n'es un exemple.
La UE, a través del Banc Central Europeu, va obrir l'aixeta, deixan diners als paisos dels sud d'Europa, entre els que és troben Espanya, Portugal, Italia i la mateixa Grècia. Els diferents governs van actuar, com si aquets diners no s'aguessin de tornar mai, quan la realitat és que el Banc Europeu, no només els reclama, sino que cobra alts interessos. És dona l'agravant, que aquets prèstecs que feien alguns bancs centrals dediferents paisos, sobretot en el cas grec, servien per comprar serveis o productes del país del propi banc, lo que vol dir, que a mes de contraure un deute, feia que rutlles l'econòmia d'aquets paisos. Enredada doble. En el cas grèc, sembla ser que el govern falsificava els numeros, fins que ha estat inevitable el rescat financer. També deixa en evidència que els organismes de control de la troika, no han funcionat.
Aquest rescat financer, que a Espanya tambè hi es, per molt que Rajoy i companya diguin que no, no surt de franc, ni molt menys. Tant el Fons Monetari Internacional, com la propia UE, van imposar unes condicions molt dures a Grècia, que ha fet que la gent ho hagi passat molt malament. La UE, ha abocat molts milions d'euros, (una altre enredada, això de l'euro,), però paradoxàlment, aquets diners no han contribuit a millorar la vida dels grècs, ni tan sols ha estat per reactivar una econòmia tan malmesa com la grega, sino que el gruix s'ho han menjat els interesos del deute, que és ara més alt que abans del rescat. La situaciò ha arribat a un punt límit, i l'amenaçan amb fer-la fora de la UE, si no s'acceptan les noves mesures que ha proposat la UE al govern de Tsipras. Aquestes mesures, suposen més retallades i pujada d'impostos a un país que ja ha patit molt.
Aquesta amenaça d'expulsiò de la zona euro, no és del tot creible, ja que segons alguns econòmistes, la sortida sobtada de Grècia, faria trontollar l'estabilitat del Euro, i comportaria que els acreedors dels grecs deixesin de cobrar. També és temut pels liders europeus, que és pugui produir un efecte contagi, en alguns paisos. Per això, Junkers segueix oferint vies de dialeg i negociaciò amb el govern grèc, per tal d'evitar la sortida, o millor dit l'expulsiò de Grècia.
Per tant, i vist el que estem veient, ni la UE era el paradis que ens van vendre, ( per uns quants, potser si,), ni l'euro era tan fort com semblava, si és veritat que la fallida d'un pais com Grècia, que té un PIB molt minso dins la UE, pot fer trontollar tota la instituciò.
No és d'estranyar, que el Regne Unit, que ja no va voler entrar a la moneda unica del euro, és planteji fer un referèndum, per veure si surten o no de la UE.
Aquesta UE, i l'euro, va ser plantejada per Alemania, perpoder fer front alelevat cost de la seva reunificaciò, que vam pagar entre tots, i que sembla que ja s'ha oblidat. La implantaciò del euro, pel que fa a espanya, va ser un altre enredada, perque de cop i volta, tot allò que costava 100 pts., va pasar a costar 1 €, quan al canvi, eren 166 pts. Els sous en canvi, és van mantenir, i degut al rescat, de la banca que ZP posava a la Champions, els han rebaixat. PP i Psoe, van haver de modificar la Constituciò a demanda de la Merkel, que és qui talla el bacallà a la UE. El PP, va fer una reforma laboral i va aplicar unes retallades, per aconseguir que la " prima de risc" baixes. Ara estem en stand-by, perque s'acosten eleccions generals, però alguns diuen que el govern ja té preparades una serie de mesures exigides per "la troika" que aplicarà el PP si torna a guanyar les eleccions. ( Deu volgui que no.).
Als catalans, ens han amenaçat moltes vegades, que en cas de assolir la independència, això comportaria l'expulsiò inmediata de la UE, i ens costaria molt tornar a entrar. Veient el que pasa, crec que no vull pertanya a una UE, que no mira per l'interès general i el benestar de la gent, sino que prioritza els números i s'estima més salva bancs que persones. El Parlament europeu, només serveix com a "cementiri d'elefants", perque els partits hi coloquin a aquells politics, que per la raò que sigui, ja no són utils al seu pais, o millor dit, ja no són utils "pel partit". Tret d'algunes excepcions, que sempre n'hi ha, tenen un bon sou, bones dietes, i poca feina. Això és la Uniò Europea.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada