divendres, 10 de febrer del 2017
Consultes que "muten".....
Aquesta setmana estem assistint a un espectacle esperpèntic al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on s'està jutjant a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9N. El 9N de 2014 s'havia de celebrar un referèndum o "no vinculant", perquè el poble català decidís si volia ser un estat independent o no. El Tribunal Constitucional a instàncies del govern espanyol del Partit Popular va suspendre la celebració d'aquest referèndum. Tot seguit es va voler fer una consulta emparada en la llei de Consultes aprovada al parlament que també va ser recorreguda pel PP i suspesa pel Tribunal Constitucional. Artur Mas va trobar una formula per fer un "procés participatiu" en col·laboració amb entitats civils i voluntaris perquè els catalans poguessin votar. ICV es va desmarcar d'aquesta consulta i fins i tot Joan Herrera aleshores líder dels ecosocialistes va declarar que no aniria a votar. Finalment però i degut a les pressions de les bases, va rectificar i si va dir que hi aniria. ERC i CUP es van mostrar reticents de donar-hi suport, argumentant que aquesta mena de "participació ciutadana" per substituir la consulta suspesa pel TC no era el que s'havia acordat. El PSC va dir que aquesta ultima proposta en mans de "voluntaris" era un engany, sense cap garantia democràtica. El PP va declarar que el procés s'havia acabat. El menyspreu per aquest "procés participatiu" va arribar sobretot del PP i C's que van qualificar la consulta de "costellada", "butifarrendum", etc.; fins i tot el mateix Rajoy va declarar el dissabte 8 de novembre que el que es feia l'endemà a Catalunya no era ni una consulta ni un referèndums digues com es digues, i que no tindria cap importància ni conseqüència.
Malgrat això el mateix dissabte 8 de novembre Societat Civil Catalana, i la Fiscalia va demanar als mossos que fessin una llista dels col·legis públics que servirien per fer les votacions així com a l'empresa Unipost que aportés qualsevol contracte o encàrrec de la Generalitat de distribució de propaganda. La mateixa tarda del 9 van arribar als jutjats de guàrdia diverses denuncies de C's i UPiD perquè es procedís a retirar les urnes. Cap jutge les va considerar oportunes i es van arxivar.
El Procés participatiu va ser tot un èxit amb una participació final de 2.3 milions de persones que recordem van poder votar fins al 25 de novembre. Davant d'aquesta alta participació van "saltar" totes les alarmes als partits unionistes. L'endemà del 9N Alícia Sànchez Camacho, aleshores líder del PPC va dir que la querella contra el president Mas i altres consellers de la Generalitat estava pràcticament feta. Rajoy, malgrat el que havia dit el dia 8, va dir que la consulta havia estat un "simulacre electoral" de propaganda política però que ha incomplert la resolució del TC. Va seguir menyspreant la consulta dient que " en aquesta convocatòria o com vulguem dir-li només hi ha participat el 30%, lo que vol dir que la majoria de catalans no vol separar-se ". Malgrat aquestes declaracions, la Fiscalia va mostrar el seu malestar per les pressions que rebia des del govern de l'estat per actuar contra Artur Mas i alguns consellers, tal i com havia anunciat Sànchez Camacho. La Fiscalia General de l' Estat va decidir que fossin els fiscals del TSJC ( Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ), els que presentessin la querella, i els 9 fiscals van acabar decidint que no hi havien indicis de delicte en l'actuació d'Artur Mas i els seus consellers. El govern va seguir pressionant perquè es presentés la querella i el Fiscal General de l' Estat va donar l'odre al fiscal en cap de Catalunya perquè la querella per desobediència greu, usurpació de funcions, prevaricació i malbaratament de fons públics tires endavant. Setmanes després, el Fiscal General de l' Estat va presentar la seva dimissió per "motius personals" però era força evident la manca de sintonia amb el govern.
Finalment aquest dilluns ha començat el judici contra Mas, Ortega i Rigau. El govern espanyol ha negat les acusacions de que aquest es un judici polític, i es manté en la cantarella de que ningú es pot saltar la llei, i els càrrecs institucionals encara menys. Artur Mas en aquest inici de judici, s'ha assenyalat ell mateix com a únic responsable "polític" del 9N, just fins abans del dia 4 de novembre que va arribar la providència del TC, moment en el que el govern de la Generalitat es va "apartar" per deixar la consulta en mans dels milers de voluntaris apuntats al web "Participa 2014". Aquesta dualitat de Mas ha estat objecte de critica i befa al ple del parlament. La Cup ha fet critica dient que Artur Mas no ha assumit el fet de que el 9N es va desobeir. L'acusen de no ser valent i d'amagar-se darrera els voluntaris, oblidant que es exactament el que va passar. Vull recordar però als nois de la Cup que tant l'alcaldessa de Berga, com el regidor de Vic, van acabar declarant davant el jutge, intentant justificar les "seves desobediències".
C's i PP, van fer befa de la falta de coherència demostrada per Mas, i van acusar-lo de ser molt valent al parlament, però un covard davant el jutge. Potser desitjaven que els acusats acceptessin les acusacions de desobediència per no deixar a Espanya com un país on jutgen a un expresident per una "costellada" o "butifarrendum"....O es que potser ara, resultarà que el 9N va ser un referèndum ?. Perquè si va ser un referèndum els independentistes el vam guanyar "de carrer", i si no s'està jutjant una pallassada.
Per la seva banda, CSQP que s'apunta a un bombardeig per tal d'anar contra tot el que tingui a veure amb Kumbayensia i Artur Mas, també l'ha criticat per no assumir la desobediència, tal i com feien ells quan anaven a impedir desnonaments i s'emportaven alguna garrotada dels "amics"de CDC. L'Anna Gabriel li ha replicat que devien ser garrotades semblants a les que s'emportaven ells quan el Conseller d' Interior era Saura d' ICV.
Aquest divendres esta previst que el judici quedi vist per sentencia. Els principals testimonis de l'acusació han estat dos inspectors d'ensenyament i la única directora que es va negar a obrir el "seu" institut, i ha resultat que tots tres estan vinculats a entitats unionistes com SCC, C's o la Fundación Franco, on aquesta directora que formava part de les llistes de C's, farà la presentació del seu llibre "SOS secuestrados por el Nacionalismo".
Per saber la sentencia però haurem d'esperar uns dies mes, tot i que dimarts el diari La Razón ja avançava que serà condemnatòria per unanimitat.
Ànec Lluc
diumenge, 5 de febrer del 2017
Cas 3% : Toca remenar-lo .... que comença el judici del 9N...
Aquesta setmana, dijous mes concretament, ens varem llevar amb la noticia d'un nou escorcoll de la Guàrdia Civil contra el presumpte cobrament de comissions per part de Convergència conegut popularment com el cas "3%". Els mes matiners ho han pogut saber pels diaris que ho han publicat fins i tot abans que comences l'anomenada "Operació Pika". Aquest cop uns 200 agents de la Guàrdia Civil, per ordre de la fiscalia anticorrupció han escorcollat algunes empreses privades de Barcelona, Lleida i Girona, i tres de públiques, l'Autoritat Portuària de Barcelona, Infraestructures.cat i Barcelona d'infraestructures (BIMSA). Tot girava al voltant d'obres públiques que s'haurien concedit a canvi de pagar a CDC el 3% del seu cost.
Des de CDC s'han afanyat a dir que aquesta "Operació Pika" respon a la celebració el dia 6 de febrer del judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9 N. Els ministres de Justícia i Interior espanyols, Rafael Català i Juan Ignacio Zoido han desmentit qualsevol relació entre els dos esdeveniments, ja que l'ordre ha sortit del jutjat del Vendrell i de la fiscalia anticorrupció i que no tenen res a veure amb el govern. Atribueixen la proximitat de les dates a la "casualitat", una casualitat que es repeteix molt sovint.
Casualitat 1 - El cas del 3% el a posar sobre la taula, Pascual Maragall al parlament l'any 2005. Després d'acusar a CiU amb allò de "vostès tenen un problema que es diu 3%", però d'aquell tema no se'n va parlar mai mes fins que va ser arran d'una denuncia d'una regidora d'ERC que es va tornar a investigar a CiU i el seu 3%. A partir de llavors la Guàrdia Civil ha escorcollat en diverses ocasions les seus de CDC i empreses que hi podien estar relacionades. Curiosament els escorcolls sempre els fa la Guàrdia Civil quan a Catalunya, s'ha produït o s'ha de produir algun fet polític de rellevància, com campanyes electorals, inici de legislatura, aprovació d'algunes lleis, o ara el judici pel 9N, després d'un any i mig de que el cas estes "adormit " en un calaix.
Casualitat 2 - Des de que CDC va donar el gir independentista tots els imputats son o han estat persones amigues o dels cercles propers a Artur Mas. Curiosament però, després d'anys d'investigació l'únic dirigent de CDC que anirà a judici serà el propi Artur Mas i ho farà per posar les urnes.
Casualitat 3 - Tots els escorcolls els ha fet la Guàrdia Civil per ordre del jutge. En aquest últim cas, sembla que el jutge no va ordenar cap detenció i no ha quedat gaire clar si va ser la fiscalia les va ordenar o va ser la "benemèrita" qui les va fer de "motu propi". Res a dir a que el jutge envií a la Guàrdia Civil. però vull recordar que per la detenció dels càrrecs electes de la Cup per haver-se negat a anar als jutjats a declarar, el jutge va envia sempre als mossos amb el pretext de que tenen la competència de "policia judicial". Curiosament en tots aquests escorcolls es a la Guàrdia Civil a qui demana el jutge que faci la "feina".
No cal dir que tota la premsa espanyola i les TV i Radio s'han fet ressò d'aquesta operació. Alguns mitjans s'han avançat a la mateixa Guàrdia Civil i han publicat a primera hora que es farien els escorcolls i fins i tot que es produirien una seguit de detencions. Sixte Cambre, president de l'Autoritat Portuària de BCN, segons ha dit ell mateix, va llegir a la premsa que havia estat detingut, quan els agents ni tan sols havien arribat al port. La resta de detinguts han manifestat que els agents els van comunicar que l'ordre de detenció havia estat dictada per fiscalia, quan només un jutge pot donar aquesta ordre i que en cap moment se'ls va comunicar de que els acusaven. Al llarg del dia es va detenir a 18 persones, tot i que a la tarda-vespre van quedar reduïdes a 8. La Guàrdia Civil va traslladar als 8 detinguts a la comandància d' El Vendrell, que han hagut de passar la nit, queden en llibertat sense càrrecs l'endemà, sense ni tan sols haver declarat davant el jutge. El fiscal ha acabat dient que seguirà amb la investigació i que s'acabarà acusant als imputats almenys d'un dels delictes dels que son sospitosos.
Si després de tantes irregularitats, detencions que la Guàrdia Civil ha qualificat de "tècniques", ( quan ni tan sols existeixen ), traslladar 8 detinguts a "El Vendrell" per dormir als calabossos i quedar en llibertat sense càrrecs a l'endemà i tot el desplegament mediàtic que ha envoltat aquesta operació, qui no hi vegi intencionalitat política, es perquè no li vol veure. Aquesta ha sigut la quarta ronda d'escorcolls però que ningú tingui cap dubte que n'hi haurà mes. El cas "3%" es un "recurs" que te el govern espanyol, que de tant en tant i sempre que ho creu oportú, deixa sortir una mica de "merda" barrejant veritats amb mentides, per empastifar-ho tot, però no massa.
Ànec Lluc
Des de CDC s'han afanyat a dir que aquesta "Operació Pika" respon a la celebració el dia 6 de febrer del judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9 N. Els ministres de Justícia i Interior espanyols, Rafael Català i Juan Ignacio Zoido han desmentit qualsevol relació entre els dos esdeveniments, ja que l'ordre ha sortit del jutjat del Vendrell i de la fiscalia anticorrupció i que no tenen res a veure amb el govern. Atribueixen la proximitat de les dates a la "casualitat", una casualitat que es repeteix molt sovint.
Casualitat 1 - El cas del 3% el a posar sobre la taula, Pascual Maragall al parlament l'any 2005. Després d'acusar a CiU amb allò de "vostès tenen un problema que es diu 3%", però d'aquell tema no se'n va parlar mai mes fins que va ser arran d'una denuncia d'una regidora d'ERC que es va tornar a investigar a CiU i el seu 3%. A partir de llavors la Guàrdia Civil ha escorcollat en diverses ocasions les seus de CDC i empreses que hi podien estar relacionades. Curiosament els escorcolls sempre els fa la Guàrdia Civil quan a Catalunya, s'ha produït o s'ha de produir algun fet polític de rellevància, com campanyes electorals, inici de legislatura, aprovació d'algunes lleis, o ara el judici pel 9N, després d'un any i mig de que el cas estes "adormit " en un calaix.
Casualitat 2 - Des de que CDC va donar el gir independentista tots els imputats son o han estat persones amigues o dels cercles propers a Artur Mas. Curiosament però, després d'anys d'investigació l'únic dirigent de CDC que anirà a judici serà el propi Artur Mas i ho farà per posar les urnes.
Casualitat 3 - Tots els escorcolls els ha fet la Guàrdia Civil per ordre del jutge. En aquest últim cas, sembla que el jutge no va ordenar cap detenció i no ha quedat gaire clar si va ser la fiscalia les va ordenar o va ser la "benemèrita" qui les va fer de "motu propi". Res a dir a que el jutge envií a la Guàrdia Civil. però vull recordar que per la detenció dels càrrecs electes de la Cup per haver-se negat a anar als jutjats a declarar, el jutge va envia sempre als mossos amb el pretext de que tenen la competència de "policia judicial". Curiosament en tots aquests escorcolls es a la Guàrdia Civil a qui demana el jutge que faci la "feina".
No cal dir que tota la premsa espanyola i les TV i Radio s'han fet ressò d'aquesta operació. Alguns mitjans s'han avançat a la mateixa Guàrdia Civil i han publicat a primera hora que es farien els escorcolls i fins i tot que es produirien una seguit de detencions. Sixte Cambre, president de l'Autoritat Portuària de BCN, segons ha dit ell mateix, va llegir a la premsa que havia estat detingut, quan els agents ni tan sols havien arribat al port. La resta de detinguts han manifestat que els agents els van comunicar que l'ordre de detenció havia estat dictada per fiscalia, quan només un jutge pot donar aquesta ordre i que en cap moment se'ls va comunicar de que els acusaven. Al llarg del dia es va detenir a 18 persones, tot i que a la tarda-vespre van quedar reduïdes a 8. La Guàrdia Civil va traslladar als 8 detinguts a la comandància d' El Vendrell, que han hagut de passar la nit, queden en llibertat sense càrrecs l'endemà, sense ni tan sols haver declarat davant el jutge. El fiscal ha acabat dient que seguirà amb la investigació i que s'acabarà acusant als imputats almenys d'un dels delictes dels que son sospitosos.
Si després de tantes irregularitats, detencions que la Guàrdia Civil ha qualificat de "tècniques", ( quan ni tan sols existeixen ), traslladar 8 detinguts a "El Vendrell" per dormir als calabossos i quedar en llibertat sense càrrecs a l'endemà i tot el desplegament mediàtic que ha envoltat aquesta operació, qui no hi vegi intencionalitat política, es perquè no li vol veure. Aquesta ha sigut la quarta ronda d'escorcolls però que ningú tingui cap dubte que n'hi haurà mes. El cas "3%" es un "recurs" que te el govern espanyol, que de tant en tant i sempre que ho creu oportú, deixa sortir una mica de "merda" barrejant veritats amb mentides, per empastifar-ho tot, però no massa.
Ànec Lluc
divendres, 3 de febrer del 2017
Podemos.....i el rosari de l' Aurora....
Podemos es una formació política que va néixer al gener de 2014 com una nova formació d'esquerres allunyat de la vella política, i que volia ser la representació del que es va denominar l'esperit del 15 M. El seu origen es troba en el manifest "Moure fitxa: convertir la indignació en un canvi polític". El primer líder de la formació va ser Pablo Iglesias, que a hores d'ara encara ho es. Professor de ciències polítiques de la Complutense de Madrid, estava acompanyat de Juan Carlos Monedero, també professor, Teresa Rodriguez sindicalista de USTEA i activista de la Marea Verde, Iñigo Errejón analista i investigador i Miguel Urbán, activista social. Van participar a les eleccions europees de maig de 2014 amb la marca de "Nova Política" i gallardejaven de no formar part de la "casta" política que governava Espanya des de la mort de Franco. En aquestes eleccions europees va ser la quarta formació en nombre de vots i va obtenir cinc escons de 54. Tothom ho va qualificar d'èxit. Les enquestes del juliol de 2014 feien pujar a Podemos a la segona posició per davant del Psoe i a només 0.9 punts del PP. L'aparició molt recurrent de Pablo Iglesias als mitjans de TV i Ràdio, va fer que arribés a ser primera força en intenció de vot en algunes enquestes al 2014. Al novembre de 2014 Podemos va presentar el programa econòmic de la formació i al gener de 2015 va convocar una manifestació a Madrid que va resultar multitudinària. En l'assemblea ciutadana de l'octubre Iglesias, Monedero, Errejón, Bescansa, Echenique i Teresa Rodriguez van ser els escollits per dirigir la formació.
A les eleccions municipals de 2015, Podemos va decidir participar-hi, no com a formació pròpia si no mitjançant els seus cercles locals que s'incloïen en plataformes o agrupacions d'electors. Els candidats s'escollien en assemblees ciutadanes, mentre que els homes i dones forts del partit, escollits en l'assemblea ciutadana de l'octubre es dedicaven a preparar les eleccions generals de desembre.
A l'abril Monedero va haver de plegar perquè va haver de presentar una declaració complementaria poc abans de que Hisenda el denuncies per frau fiscal, per no haver declarat 425.000 euros i haver creat una empresa fictícia al 2013. Errejón també es va veure involucrat en un assumpte no gaire net al posar al descobert que rebia una beca de 1800 euros/mes per un treball de recerca a la Universitat de Màlaga.
Al llarg de 2015 es van celebrar eleccions autonomiques a diferents C.C.A.A. A Andalusia va obtenir 15 escons, que si be no es un mal resultat tenint amb comte que es tractava d'una formació nova, si va quedar una mica per sota de les expectatives. A les eleccions catalanes del 27 S, Podem va formar part de la coalició "Catalunya Si que es pot", amb ICV, EUiA i EQUO. Van obtenir 11 escons que van qualificar de mal resultat. A la resta de comunitats va ser la 3ª i 4ª força mes votada.
Per les eleccions generals de desembre de 2015 Podemos va anar amb tres forces polítiques de tres C.C.A.A.: "EnComúPodem" a Catalunya; Compromís a València i En Marea a Galícia. Va quedar com a tercera força per darrera de PP i molt a prop del Psoe. Davant la impossibilitat del PP de fer govern, Iglesias es va oferir al Psoe per fer un govern d'esquerres, però Pedro Sànchez que ja havia signat un acord amb C's el va rebutjar. Després del fracàs de la investidura de Sànchez van seguir les negociacions Podemos-Psoe però no es va arribar a cap acord. Això va portar a unes noves eleccions al juny de 2016. De cara a aquestes eleccions Podemos va arribar a un acord amb Alberto Garzón de Izquierda Unida per anar plegats sota el nom de Unidos Podemos. Durant la campanya les enquestes pronosticaven el "sorpasso" al Psoe i col·locaven Unidos Podemos com a segona força per davant dels socialistes. El "sorpasso" no es va produir i Unidos Podemos va repetir resultats i va perdre un milió de vots. A partir d'aquí van començar les discrepàncies internes dintre de la formació. De cara a les eleccions gallegues En Marea i Podemos van estar a punt de "partir peres"fins que en l'últim moment en que va intervenir el mateix Iglesias dient que acceptava la formula que tries En Marea per fer la candidatura. Tant a les eleccions gallegues com a les basques Podemos va entrar als respectius parlaments però amb menys vots que a les generals del juny. A aquestes alçades l'enfrontament entre Iglesias i Errejón pel poder es ja evident i ambdós es fan retrets a les xarxes socials. Al desembre el Consell Ciutadà de Madrid va destituir a José Miguel López, proper a Errejón, com portaveu a l'assemblea de Madrid. Errejón va manifestar que aquest no era el camí per integrar les dues corrents de Podemos, Pablistes i Errejonistes. Es va discutir fins i tot la manera de quines serien les regles per fer l'assemblea ciutadana de Vistalegre II, que finalment ha guanyat Iglesias per un petit marge. A finals de desembre Iglesias i Errejón deien que evitarien que l'enfrontament es fes en públic, al mateix temps que manifestaven que era bo que dins el partit hi hagi discrepàncies però que els debats s'havien de fer "portes endins". La reacció de les bases recriminant-los aquest foc creuat semblava que posava una mica de pau entre els dos líders.
El 14 de gener Iglesias i Errejón van fer públiques les seves ponències polítiques que deixava clar el divorci entre els números 1 i 2 del partit. Aquestes ponències marquen l'inici de la batalla pel poder del partit. Iglesias vol seguir en la línia de l'activisme per no convertir-se en polítics, mentre que Errejón considera que Podemos ha de canviar el rumb dels últims mesos. La possibilitat d'anar plegats a l'assemblea de Vistalegre II semblava impossible. Fa una setmana Pablo Iglesias però va fer un últim intent per fer-ho i va convocar una reunió amb Errejón i el líder dels anticapitalistes Miguel Urbán. La reunió va acabar sense cap acord de cara a l'assemblea i per tant cada grup defensarà la seva ponència a Vistalegre. Carolina Bescansa i Nacho Àlvarez han decidit presentar la dimissió perquè no es volen veure involucrats en la "guerra personal" entre Iglesias i Errejón. El motiu es que creuen que Podemos arriba a Vistalegre II atrapat en un eix de confrontació entre els dos. Al començament de la "lluita" Bescansa es va decantar cap a Iglesias però que no li han agradat els atacs dels Pablistes contra Errejón per Nadal. Segons ha explicat Bescansa, ella i Àlvarez van voler ser el nexe d'unió, però al final les diferències han augmentat i per això han decidit plegar. La discussió que van tenir al Congrés Iglesias i Errejón fa sospitar que les relacions entre tots dos son irreconciliables. Sigui com sigui i guanyi qui guanyi a Vistalegre II Podemos sortirà molt tocat, i el que quedarà clar es que es un partit polític com tots els altres, amb els mateixos defectes i virtuts. La Nova Política acaba sent igual que la Vella.
Ànec Lluc
A les eleccions municipals de 2015, Podemos va decidir participar-hi, no com a formació pròpia si no mitjançant els seus cercles locals que s'incloïen en plataformes o agrupacions d'electors. Els candidats s'escollien en assemblees ciutadanes, mentre que els homes i dones forts del partit, escollits en l'assemblea ciutadana de l'octubre es dedicaven a preparar les eleccions generals de desembre.
A l'abril Monedero va haver de plegar perquè va haver de presentar una declaració complementaria poc abans de que Hisenda el denuncies per frau fiscal, per no haver declarat 425.000 euros i haver creat una empresa fictícia al 2013. Errejón també es va veure involucrat en un assumpte no gaire net al posar al descobert que rebia una beca de 1800 euros/mes per un treball de recerca a la Universitat de Màlaga.
Al llarg de 2015 es van celebrar eleccions autonomiques a diferents C.C.A.A. A Andalusia va obtenir 15 escons, que si be no es un mal resultat tenint amb comte que es tractava d'una formació nova, si va quedar una mica per sota de les expectatives. A les eleccions catalanes del 27 S, Podem va formar part de la coalició "Catalunya Si que es pot", amb ICV, EUiA i EQUO. Van obtenir 11 escons que van qualificar de mal resultat. A la resta de comunitats va ser la 3ª i 4ª força mes votada.
Per les eleccions generals de desembre de 2015 Podemos va anar amb tres forces polítiques de tres C.C.A.A.: "EnComúPodem" a Catalunya; Compromís a València i En Marea a Galícia. Va quedar com a tercera força per darrera de PP i molt a prop del Psoe. Davant la impossibilitat del PP de fer govern, Iglesias es va oferir al Psoe per fer un govern d'esquerres, però Pedro Sànchez que ja havia signat un acord amb C's el va rebutjar. Després del fracàs de la investidura de Sànchez van seguir les negociacions Podemos-Psoe però no es va arribar a cap acord. Això va portar a unes noves eleccions al juny de 2016. De cara a aquestes eleccions Podemos va arribar a un acord amb Alberto Garzón de Izquierda Unida per anar plegats sota el nom de Unidos Podemos. Durant la campanya les enquestes pronosticaven el "sorpasso" al Psoe i col·locaven Unidos Podemos com a segona força per davant dels socialistes. El "sorpasso" no es va produir i Unidos Podemos va repetir resultats i va perdre un milió de vots. A partir d'aquí van començar les discrepàncies internes dintre de la formació. De cara a les eleccions gallegues En Marea i Podemos van estar a punt de "partir peres"fins que en l'últim moment en que va intervenir el mateix Iglesias dient que acceptava la formula que tries En Marea per fer la candidatura. Tant a les eleccions gallegues com a les basques Podemos va entrar als respectius parlaments però amb menys vots que a les generals del juny. A aquestes alçades l'enfrontament entre Iglesias i Errejón pel poder es ja evident i ambdós es fan retrets a les xarxes socials. Al desembre el Consell Ciutadà de Madrid va destituir a José Miguel López, proper a Errejón, com portaveu a l'assemblea de Madrid. Errejón va manifestar que aquest no era el camí per integrar les dues corrents de Podemos, Pablistes i Errejonistes. Es va discutir fins i tot la manera de quines serien les regles per fer l'assemblea ciutadana de Vistalegre II, que finalment ha guanyat Iglesias per un petit marge. A finals de desembre Iglesias i Errejón deien que evitarien que l'enfrontament es fes en públic, al mateix temps que manifestaven que era bo que dins el partit hi hagi discrepàncies però que els debats s'havien de fer "portes endins". La reacció de les bases recriminant-los aquest foc creuat semblava que posava una mica de pau entre els dos líders.
El 14 de gener Iglesias i Errejón van fer públiques les seves ponències polítiques que deixava clar el divorci entre els números 1 i 2 del partit. Aquestes ponències marquen l'inici de la batalla pel poder del partit. Iglesias vol seguir en la línia de l'activisme per no convertir-se en polítics, mentre que Errejón considera que Podemos ha de canviar el rumb dels últims mesos. La possibilitat d'anar plegats a l'assemblea de Vistalegre II semblava impossible. Fa una setmana Pablo Iglesias però va fer un últim intent per fer-ho i va convocar una reunió amb Errejón i el líder dels anticapitalistes Miguel Urbán. La reunió va acabar sense cap acord de cara a l'assemblea i per tant cada grup defensarà la seva ponència a Vistalegre. Carolina Bescansa i Nacho Àlvarez han decidit presentar la dimissió perquè no es volen veure involucrats en la "guerra personal" entre Iglesias i Errejón. El motiu es que creuen que Podemos arriba a Vistalegre II atrapat en un eix de confrontació entre els dos. Al començament de la "lluita" Bescansa es va decantar cap a Iglesias però que no li han agradat els atacs dels Pablistes contra Errejón per Nadal. Segons ha explicat Bescansa, ella i Àlvarez van voler ser el nexe d'unió, però al final les diferències han augmentat i per això han decidit plegar. La discussió que van tenir al Congrés Iglesias i Errejón fa sospitar que les relacions entre tots dos son irreconciliables. Sigui com sigui i guanyi qui guanyi a Vistalegre II Podemos sortirà molt tocat, i el que quedarà clar es que es un partit polític com tots els altres, amb els mateixos defectes i virtuts. La Nova Política acaba sent igual que la Vella.
Ànec Lluc
dijous, 2 de febrer del 2017
La CUP aprovarà els pressupostos però....
La Cup va decidir a l'assemblea que va tenir lloc el dissabte 28 de gener donar suport als pressupostos de JxSí del 2017. Gairebé un 70% del membres de la formació cupaire recolza aquesta decisió. Tant Eulàlia Reguant com Quim Arrufat van explicar en roda de premsa que era un SI "condicional". Aquest "condicional" es la celebració del referèndum al setembre. No estan gens d'acord amb els contingut dels comptes que no consideren que s'ajustin a les necessitats del país. L'única finalitat d'aprovar aquests pressupostos es la de forçar a JxSí a convocar el referèndum i que no se'ls pugui acusar de posar pals a les rodes del Procés. Per això el seu suport als pressupostos es traduirà en dos vots a favor i vuit abstencions, que es el mínim necessari per tirar-los endavant. Volen deixar ben clar que sacrificaran les seves idees pel be del país.
Dos dies després, Quim Arrufat, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP en una entrevista a Catalunya-Radio va carregar contra el conseller d'interior Jordi Jané acusant-lo de no haver fet els canvis pertinents perquè el departament estes totalment compromès amb el procés. Va avisar que el Govern ja sap que te un problema amb aquest conseller. Cal recordar que la CUP ja va demanar la seva dimissió/destitució fa uns mesos arran de la detenció per part dels mossos de càrrecs electes que van desobeir les ordres del jutge d'anar a declarar. També va qualificar els pressupostos de "molt poc d'ERC" i va retreure als republicans no haver lluitat mes per fer les reformes fiscals. Va advertir que un cop aprovats els pressupostos, i amb la llei de transitorietat gairebé enllestida ( 95% ), el referèndum es podria avançar a l'abril o maig, si la pressió judicial va en augment inhabilitant a Mas, Ortega i Rigau, o a la presidenta del parlament Carme Forcadell.
Ahir una de les corrents internes de la Cup-Crida Constituent "Endavant Osan" va fer públics uns cartells fent referència a la manifestació que es farà a Sabadell denunciant la situació de col·lapse de l'hospital Parc Taulí de Sabadell i de les retallades que pateix la sanitat. En el cartell es llegeix el titol "Prou humiliacions a la sanitat pública: plantem-los cara i es veu la imatge d'una infermera clavant bufetades al conseller de salut Toni Comin. Les reaccions no s'han fet esperar i el govern mitjançant Neus Munté o el mateix Carles Puigdemont han expressat el seu suport a Comin i que amb cartells com aquests sentien vergonya i indignació. El Col·legi d' Infermeres i Infermers de Barcelona han lamentat que en la imatge s'identifiqui a la dona que pega al conseller com a una infermera i que rebutgen qualsevol tipus de violència, i ha assegurat que treballen amb el departament de salut amb una actitud dialogant i positiva. Membres d' Endavant Osan com Isabel Vallet han defensat la imatge dient que està en clau de còmic i es una metàfora, i que la veritable violència es la que pateixen els pacients de la sanitat catalana. Anna Gabriel ha fet RT com a mostra de suport a la convocatòria. Tot al contrari, la diputada de la Cup Mireia Boya, que no es membre d' Endavant Osan s'ha desmarcat del cartell, manifestant estar en contra de tota mena de violència. Molts altres militants/simpatitzants cupaires han mostrat el seu desacord amb aquests cartells. Alguns han deixat clar que aquests cartells no son de la Cup si no que son d'una de les vuit formacions que formen la Crida Constituent.
Endavant Osan es contraria a donar suport als pressupostos que ha qualificat de antisocials, liberals i continuistes, i ha acusat a JxSí de fer servir el referèndum com a xantatge per mantenir els privilegis i prebendes de l'autonomisme.
Aquestes reaccions dels cupaires es poden entendre com una justificació davant un sector dels seus votants que no estan d'acord amb l'aprovació dels pressupostos. No acaben d'entendre que d'aquesta manera impedeixen que alguns sectors mes conservadors del PDEcat estiguin controlats i no tinguin cap excusa per allargar encara mes un procés que si no em falla la memòria ja hauria d'haver acabat. El president Puigdemont ja ha ratificat que amb els pressupostos aprovats el referèndum tira endavant i Junqueras ha dit que fins i tot es podria avançar tal i com demanava Quim Arrufat.
Ànec Lluc
Dos dies després, Quim Arrufat, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP en una entrevista a Catalunya-Radio va carregar contra el conseller d'interior Jordi Jané acusant-lo de no haver fet els canvis pertinents perquè el departament estes totalment compromès amb el procés. Va avisar que el Govern ja sap que te un problema amb aquest conseller. Cal recordar que la CUP ja va demanar la seva dimissió/destitució fa uns mesos arran de la detenció per part dels mossos de càrrecs electes que van desobeir les ordres del jutge d'anar a declarar. També va qualificar els pressupostos de "molt poc d'ERC" i va retreure als republicans no haver lluitat mes per fer les reformes fiscals. Va advertir que un cop aprovats els pressupostos, i amb la llei de transitorietat gairebé enllestida ( 95% ), el referèndum es podria avançar a l'abril o maig, si la pressió judicial va en augment inhabilitant a Mas, Ortega i Rigau, o a la presidenta del parlament Carme Forcadell.
Ahir una de les corrents internes de la Cup-Crida Constituent "Endavant Osan" va fer públics uns cartells fent referència a la manifestació que es farà a Sabadell denunciant la situació de col·lapse de l'hospital Parc Taulí de Sabadell i de les retallades que pateix la sanitat. En el cartell es llegeix el titol "Prou humiliacions a la sanitat pública: plantem-los cara i es veu la imatge d'una infermera clavant bufetades al conseller de salut Toni Comin. Les reaccions no s'han fet esperar i el govern mitjançant Neus Munté o el mateix Carles Puigdemont han expressat el seu suport a Comin i que amb cartells com aquests sentien vergonya i indignació. El Col·legi d' Infermeres i Infermers de Barcelona han lamentat que en la imatge s'identifiqui a la dona que pega al conseller com a una infermera i que rebutgen qualsevol tipus de violència, i ha assegurat que treballen amb el departament de salut amb una actitud dialogant i positiva. Membres d' Endavant Osan com Isabel Vallet han defensat la imatge dient que està en clau de còmic i es una metàfora, i que la veritable violència es la que pateixen els pacients de la sanitat catalana. Anna Gabriel ha fet RT com a mostra de suport a la convocatòria. Tot al contrari, la diputada de la Cup Mireia Boya, que no es membre d' Endavant Osan s'ha desmarcat del cartell, manifestant estar en contra de tota mena de violència. Molts altres militants/simpatitzants cupaires han mostrat el seu desacord amb aquests cartells. Alguns han deixat clar que aquests cartells no son de la Cup si no que son d'una de les vuit formacions que formen la Crida Constituent.
Endavant Osan es contraria a donar suport als pressupostos que ha qualificat de antisocials, liberals i continuistes, i ha acusat a JxSí de fer servir el referèndum com a xantatge per mantenir els privilegis i prebendes de l'autonomisme.
Aquestes reaccions dels cupaires es poden entendre com una justificació davant un sector dels seus votants que no estan d'acord amb l'aprovació dels pressupostos. No acaben d'entendre que d'aquesta manera impedeixen que alguns sectors mes conservadors del PDEcat estiguin controlats i no tinguin cap excusa per allargar encara mes un procés que si no em falla la memòria ja hauria d'haver acabat. El president Puigdemont ja ha ratificat que amb els pressupostos aprovats el referèndum tira endavant i Junqueras ha dit que fins i tot es podria avançar tal i com demanava Quim Arrufat.
Ànec Lluc
dimecres, 1 de febrer del 2017
Carta oberta a qui no recull la m..... de gos.
Aquesta carta oberta, va dirigida a tots aquells que tenen un gos o gossa, i que quan els treuen a passejar o a fer les necessitats, els importa una "merda" (amb perdó) deixar la "ídem" al mig del carrer, sense recollir-la.
Tenir un gos o gossa pot arribar a ser molt maco, com qualsevol altre mascota, però aqui em centraré amb els goss@s donat que són els que traiem a passejar, tot i que hi ha vegades que sembla que siguin ells qui ens treuen a nosaltres.
Fa un any i mig més o menys que la "phoebe" una gossa de raça beagle, va arribar a casa nostra. Dic va arribar perquè de fet va venir des de Cadis que es d'on la varem comprar. (Aleshores desconeixíem el tema de les protectores i les adopcions). Doncs bé, des de que va arribar li varem agafar afecte i ja ha arribat a ser un més de la família......Però bé anem per feina.
Des d' el primer dia li varem comprar el plat de menjar, l'abeurador, el pinso, el collar, la corretja, alguna pilota i.......unes bosses de plàstic semblants a les de les escombraries però petites que serveixen per ficar les"cacones" del teu gos i llençar-les a la paperera. N'hi ha de tots els colors amb dibuixets, perfumades, etc. per tots els gustos. Quatre rotllos de 20 bosses cada rotllo valen 1,5 €. Per tant una ruïna tampoc és.
El "mecanisme"de les bosses no és gens complicat. S'agafa una bossa i s'obre : fiques la mà a dins com si fos un guant, és recull "l'objecte " en qüestió i tot seguit li dones la volta com a un mitjó i patapam ja la tens al fons de la bossa ; hi fas un nus i la llences a una paperera o contenidor. És senzill, fàcil, net i respectuós amb la resta de ciutadans,que no tenen perquè anar esquivant ni molt menys trepitjant res.Aquest petit gest, ajudaria a mantenir les ciutats més netes, respectaríem a la resta de ciutadans i als que tenim gos no ens titllarien de porcs, perquè no hem d'oblidar mai que el "marrà"no és el gos si no l'amo.
El desitjable seria que hi haguessin llocs destinats als gossos a cada barri i no em refereixo als pipi-can que a vegades es difícil que l'aconsegueixi fer servir l'animal degut al disseny que tenen, si no a espais grans tancats on es pugui deslligar els gossos i allà saltin corrin i facin el que han de fer sense molestar a ningú però fins que això passi procurem ser més nets que tampoc costa tant.
.jpg)
Diuen que el gos és el millor amic de l'home i potser és veritat,però el que és segur és que hi ha molts homes que no són el millor amic per al seu gos.
Ànec Lluc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)