Granada : Una ciutat per visitar.......

                                                                       

        Acabo de tornar d'un viatge d'una setmana a la ciutat de Granada i he de dir que es una ciutat que val la pena visitar. Arribar-hi des de Barcelona es fa una mica feixuc perquè l'estació de Renfe de Granada esta inutilitzada per reformes, però de moment les obres fa prop d'un any i mig que estan aturades i l' AVE et deixa a l'estació d' Antequera-Sta.Anna a la província de Màlaga, a 17 Km. d'Antequera al bell mig del "no res", i per tant has de fer un recorregut amb autobús que en el cas de Granada triga 1.30 hores i per tant el viatge fins a Granada dura 7.30 hores i per tant acabes una mica fart. ( Per cert, que quan compres el bitllet de l'Ave, almenys per internet, també et venen el bitllet Antequera-Granada, però per un tren de "mitja distancia", amb reserva de vagó i seient. Quan baixes de l'ave et trobes amb la sorpresa de que acabes fent el trajecte amb autobús. Segons expliquen alguns companys de viatge, fa mes d'un any que no hi ha trens però segueixen venent bitllets.RENFE es així.).

       A Granada hi ha molts allotjaments hotelers de tota mena i de tots preus, però a l'hora de triar un allotjament el mes important es el lloc on es troba situat l'establiment perquè ens puguem desplaçar per tota la ciutat, que tot i que no es excessivament gran, si la vols conèixer a peu, tens garantides unes bones caminades. Això si, agafarem el règim d'allotjament i esmorzar, perquè llocs per menjar i "tapear", Granada n'està farcit.

      No descobreixo res si dic que la visita a l' Alhambra es obligada. L' Alhambra, com em va dir "un granaino" es una de les meravelles d'aquest mon. He de dir que té tota la raó. Situada a d'alt d'un turó, amb Sierra Nevada al fons, la fortalesa ofereix unes excel·lents vistes de la ciutat. Per dins es encara mes impressionant, amb grans salons de marbre i unes decoracions a parets i sostres dignes d'admirar. El "patio de los leones", "la porta de justícia", "el patio de los arrayanes", el "Generalife" i els "Palacios Nazaries", que eren la residència dels Sultans de "Reino de Granada". La combinació de llum i aigua, dona a aquestes estancies una bellesa extraordinària. Val a dir que la visita per l'interior de l' Alhambra dura unes tres hores i mitja. Una cosa que recomano es fer la visita amb un guia que ens va explicant el que veiem, perquè si no a ben segur que ens perdem un grapat de detalls. També es recomanable comprar les entrades de la visita a l' Alhambra amb força antelació perquè es probable que a les guixetes no se'n trobin, donat l'allau de visitants  i que el nombre de visites diàries està restringida.
Per conèixer la ciutat de Granada es recomanable el "tren turístic" que fa un recorregut per tota la ciutat. Per 8 euros pots pujar i baixar del tren totes les vegades que vulguis a qualsevol de les parades que hi han al llarg del recorregut. Així pots veure el barri de l'Albaicin que es la part vella de la ciutat, al costat del riu, la zona universitària mes moderna o el barri del Sacromonte on son famoses les coves-vivenda on encara avui dia hi viuen families gitanes. També arriba fins a l'Alhambra on et deixa a peu de porta per visitar-la.

Huevos rotos

      Després d'haver vist la part monumental i històrica de la ciutat, toca recuperar forces, i a Granada hi ha infinitat de bars on amb una canya o refresc, t'ofereixen la "tapa" corresponent. Croquetes de bacallà, pernil o pollastre, calamarcets fregits, albergínies arrebossades, aletes de pollastre, patates braves, "huevos rotos", xoriço, pernil etc..A mitja tarda es visita obligada les terrasses a prendre una tassa de "xocolata amb xurros", que n'hi ha per llepar-se els dits. A la nit, podem anar a un restaurant on trobarem una assortida carta i a mes en molts llocs ens ofereixen un combinat de sis o set "plats per compartir" de la cuina típica granadina. Per tot això Granada es una ciutat molt recomanable de visitar, això si, tornareu amb uns "quilos de mes" i uns "bitllets de menys", però que coi, la vida son quatre dies i dos ja han passat.


                                                                                                                      Ànec  Lluc

Doble moral de la justícia espanyola.....

                                                                       

A espanya a la justícia l'hi han tret la bena dels ulls

          Ara que tot just ha arrancat el judici del cas Palau s'ha tornat a posar de manifest la doble moral de la justícia espanyola. Aquest cas havia de jutjar l'espoli del Palau de la Música comés pel president de la Fundació de l' Orfeó Català, Fèlix Millet, el seu director general Jordi Montull, i la filla d'aquest últim, Gemma Montull directora financera. ( En aquest cas no cal dir "presumptament"perquè tant Millet com Montull van reconèixer mesos després haver desviat diners del Palau en benefici propi.). Han passat 8 anys des de que els mossos van escorcollar el Palau de la Música i va començar la investigació. La instrucció del cas ha estat força complexa, amb canvi de jutge inclòs, perquè des de ben aviat es va destapar la implicació en el cas de Convergència Democràtica de Catalunya que "presumptament" rebia donacions d'empreses a qui la Generalitat hauria atorgat obra pública. Aquestes donacions les rebia mitjançant les fundacions vinculades a CDC, com son "Cat Dem" i la "Trias Fargas". L'únic dirigent de CDC imputat en el cas es el que aleshores era el seu tresorer, Daniel Osacar. Aquests presumptes cobraments de comissions s'haurien produït al 2001-2002 quant encara era president Jordi Pujol, perquè al 2003 el govern de la Generalitat va passar a mans del Tripartit, ( PSC, ERC, ICV), i va ser-hi fins al 2010. Millet va ser detingut al 2009, i per tant CDC no podia adjudicar obra pública me enllà del 2002. Artur Mas ja era aleshores un dels màxims responsables de CDC i tot i que ell assegura que no va tenir coneixement del presumpte finançament irregular del partit, ningú s'ho creu. La fiscalia, els partits de l'oposició i la premsa estan convençuts que Artur Mas ho sabia tot, i que el cas Palau forma part de l'entramat fet des de CDC per finançar el partit, del que també formarien part els casos del " 3%". Ningú ha fet esment però que Fèlix Millet va ser l'home fort a Catalunya de la fundació FAES vinculada al PP i que presideix José Maria Aznar. Sobre aquesta circumstancia s´hi passa de "puntetes" per no fer gaire enrenou tot i que el mateix any que Fèlix Millet es va incorporar a FAES la fundació del Palau va rebre un increment de 3 milions d'euros del ministeri de cultura del govern espanyol que aleshores presidia el mateix Aznar.

           No deixa de ser curiós, per no dir un altre cosa que mentre a Catalunya Artur Mas havia de saber TOT el que passava a dins i a fora del partit, ( cas Pujol, cas Palau, el 3%, cas ITV, etc.), a la seu del PP, el seu tresorer Barcenas s'ho manegava tot sol, i va ser capaç d'acumular una petita fortuna d'uns 40 milions d'euros sense que al carrer Genova s'assabentessin de res. Es dona la circumstancia de que TOTS els tresorers del PP nacional estan imputats per financiació irregular del PP. Casos com els de la Gürtel, Púnica, ( que ha acabat amb qui fos nº 2 d'Esperanza Aguirre, Paco Granados a la garjola ), el repartiment de sobresous a alts càrrecs del partit, la destrucció dels discs durs dels ordinadors de Barcenas on es probable que hi hagués proves de la caixa "B" del PP, etc....Doncs be cap alt dirigent del PP ha estat imputat de res argumentant que TOT això son casos puntuals perpetrats a titol personal per gent que ja no pertany al partit. A CDC en canvi, es una conxorxa organitzada per Artur Mas i els seus col·laboradors per aconseguir un mètode sistemàtic de finançar el partit.
El mateix succeeix a València d'on han hagut de fer fora a tots els regidors de la capital i on estan imputats per corrupció l'expresident Camps i alguns dels seus exconsellers. Malgrat que els imputats al PP segueixen mantenint que son casos aïllats que no tenen res a veure amb el partit, que ha tingut la "barra" de declarar-se víctima dels seus propis corruptes.
Un cas semblant afecta al Psoe a Andalusia on han desaparegut prop de 3000 milions d'euros destinats a la formació de treballadors que estan a l'atur, i a pagar ERES que s'ha demostrat eren falsos. En un primer moment la jutgessa del cas va imputar dos expresidents, Chaves i Griñàn, que van argumentar un total desconeixement del assumpte.Per aquest cas han estat imputats mes d'un centenar d'alts càrrecs de la Junta de Andalusia, entre ells diversos consellers de l'època de Chaves i Griñàn.

           Això vol dir que o be Artur Mas es molt llest i no se n'hi escapaba ni una i els altres eren molt "burrus" que tothom omplia les butxaques sense que se'n donessin comte, o ens prenen a nosaltres per imbècils i es pensen que ens ho empassarem de bon grat. Fa unes setmanes que s'ha jutjat a Artur Mas, Ortega, Rigau i Francesc Homs per haver fet possible que el 9N el poble català pogués exercir un dels drets fonamentals de qualsevol democràcia com es VOTAR. Per contra la fiscalia no veu ni tan sols indicis de delicte que el ministre de l'interior utilitzi el seu despatx per conspirar contra càrrecs polítics de ideologia contraria. Tampoc troba indicis de delicte en que la presidenta del PPC, Alícia Sànchez Camacho hagi comés "fals testimoni" en una comissió parlamentaria i davant d'un jutge. Per tot això es fàcil deduir que la justícia espanyola te una "doble moral" o millor dit actua al servei de determinats partits polítics, segons la ocasió, lo que demostra que a espanya la separació de poders brilla per la seva absència.



                                                                                                                     Ànec Lluc

Si ho fa Catalunya es "pecat".....

            Dilluns passat el grup parlamentari de Junts Pel Si va enregistrar a la Mesa del Parlament una proposta de reforma del reglament que possibilitaria una tramitació exprés de la desconnexió. Aquesta es una opció que hi ha sobre la taula davant una mes que probable actuació del TC contra la llei de transitorietat jurídica que tindria com a objectiu establir una nova legalitat catalana. El reglament actual del Parlament permet que una llei presentada pel govern es pugui tramitar per "lectura única" però no ho permet en cas de que la registrin els grups parlamentaris.
Els grups de l'oposició han posat el crit al cel, criticant durament aquesta proposta. Inés Arrimadas de C's, l'ha qualificat de vulneració del reglament, mentre que Ferran Pedret del PSC ha dit que no es poden fer servir aquestes "dreceres democràtiques" per burlar la llei. Alejandro Fernàndez del PP, ha titllat la iniciativa de "joc de trilers" per saltar-se la legalitat. Qui ha carregat mes fort davant aquesta reforma del reglament ha estat Joan Coscubiela de CSQP, que ho ha titllat de "nyap", de "degradació del parlament" i de "proposta descerebrada". Tots ells han oblidat, ( o no ), que el Congrés dels diputats a Madrid, i 10 parlaments autonòmics ja permeten l'aprovació de "lleis per lectura única". De fet la reforma del art. 135 de la "Sagrada Constitució" es va aprovar per "lectura única" arran d'una proposta conjunta dels grups del Psoe i PP. El fet que la iniciativa fos dels grups enlloc del govern va accelerar el tràmit i va evitar que el Consell d' Estat hagués de valorar la reforma. Ningú fins ara, havia mostrar cap queixa per fer servir aquest recurs a les diferents cambres, i per tant es fàcil deduir que el que no ha agradat, no es la modificació en sí del reglament, si no que aquesta reforma serveixi per aprovar i tramitar en una sola jornada la llei de transitorietat jurídica que evitaria que el TC o el govern espanyol poguessin torpedinar-la.

           Un altre proposta que va ser permesa fins que la ver fer el govern català va ser l'impost sobre els dipòsits bancaris. El TC va anular la llei catalana que regulava l'impost sobre els dipòsits bancaris al considerar que era un impost idèntic al que ja tenia l'estat i per tant es "inconstitucional". Es dona la circumstancia que l'impost de l'estat tenia un tipus impositiu del 0%, i per tant no tenia cap objectiu recaptatori, si no, com van manifestar des de Hisenda, l'objectiu era evitar que l'impost català trenques la unitat de mercat. El fet de que Andalusia, Extremadura i les Canàries ja l'estesin cobrant es veu que no trencava aquesta unitat de mercat, però que ho fes Catalunya si.

           Ja a l'estatut que el "demòcrata" Alfonso Guerra va "raspallar" al Congrés, malgrat la promesa de Zapatero de respectar-lo amb la famosa frase "Apoyaré el estatuto que salga del parlament", - durant el govern de Montilla -, ja hi havia articles "calcats" a altres estatuts d'altres comunitats autònomes que al de Catalunya no van passar la "retallada" del Constitucional.


                                                                                                                         Ànec  Lluc

Luís Enrique plega.......

          Dimecres dia 1 de març el Barça guanyava el seu partit de lliga al Camp Nou amb un contundent 6-1 davant el Sporting de Gijón. Aquesta victòria va col·locar com a líder al equip català a l'espera del resultat del partit que el Real Madrid havia de jugar al Bernabéu davant la Unión deportiva Las Palmas que finalment va acabar en empat, cosa que manté al Barça de líder almenys fins la jornada d'aquest cap de setmana. La noticia però va saltar a la roda de premsa de Luís Enrique quan va anunciar que no seria l'entrenador del Barça la propera temporada, perquè no renovarà el seu contracte que acaba el 30 de juny. Volia acabar així amb les especulacions de si continuaria l'any que ve o no a la banqueta blaugrana. Va declarar que les ultimes setmanes s'havia sentit molt pressionat davant les critiques rebudes pel mal joc de l'equip, sobretot després de la desfeta davant el Paris Saint Germain per 4-0 que pràcticament deixa a l'equip blaugrana fora de la Champions, que només una remuntada èpica al partit de tornada al Camp Nou donaria el passi a quarts de final, i tot i que l'equip blaugrana n'ha viscut unes quantes, aquest cop no sembla gaire probable. Luís Enrique va voler deixar clar que la decisió de marxar no te res a veure amb aquesta mes que probable eliminació de la Champions, si no amb la seva manera de "viure" el futbol que fa que hi dediqui moltes hores al dia sacrificant les hores de descans i desconnexió del club. El palmarès de Luís Enrique malgrat no superar el de Guardiola, no ha estat gens malament i en els tres anys que ha estat al club ha guanyat 8 dels 10 titols que ha disputat, ha aconseguit un triplet i aquest any jugarà la final de la copa del rei i lluitarà fins al final per la lliga, ( el Real Madrid tampoc esta gaire fi els últims partits ), si be es cert que a la Champions ho te una mica magre. Al igual que li va passar al seu antecessor i amic, Pep Guardiola, que també va anunciar a l'abril de 2012 que no continuaria l'any següent, la banqueta blaugrana l'ha desgastat i buidat, i necessita "carregar piles".
A diferència de Guardiola, i això pot haver estat un agreujant, Luís Enrique ha hagut de esta sempre darrera l'ombra que va deixar en Pep, i no ha pogut evitar mai la comparació del joc entre tots dos tècnics. Molts aficionats culés, sobretot aquest últim any, l'ha culpabilitzat de les derrotes mentre que les victòries les atribuïen al trident atacant Messi, Suàrez i Neymar mes conegut per MSN. La marxa de Xavi i la baixa forma física de Iniesta, degut a les lesions, ha fet perdre el control del mig del camp i el joc ara es basa en passes llargs i mes verticals. Quan el triplet no esta fi, i un inexistent mig del camp al Barça se li fa molt difícil guanyar. Tot això  sumat a les freqüents i greus errades en defensa que aquesta temporada s'han produït força sovint, han dirigit la mirada de l'aficionat cap el cos tècnic que tot sigui dit s'ha demostrat incapaç de buscar solucions. Els fitxatges d' Andrés Gomes o Paco Alcacer tampoc sembla que hagin estat encertats.

         Luís Enrique ha decidit fer pública ara aquesta decisió, tot i que des de fa molts mesos la premsa ja venia especulant que no seguiria la propera temporada. Algunes fonts asseguren que Robert Fernàndez, director esportiu del Barça, ja hauria tantejat algunes opcions per  si finalment Luís Enrique es decidia per deixar la banqueta. Va dir que ho deia ara per treure pressió als seus jugadors a qui ja els ho havia comunicat abans de parlar amb la premsa. No ha volgut esperar ni a veure que passa amb la Champions, la copa i la lliga, i tres mesos abans d'acabar la temporada ha dit que "plega". Per una banda es un gest que l'honora perquè permetrà buscar el recanvi adient i començar a preparar la temporada, però per un altre haurem de veure el rendiment que donen els jugadors, saben que l'any que ve hi haurà nou entrenador. Cal recordar que tot i que les relacions al vestidor son bones, alguns jugadors com Piqué o Busquets han criticat en alguna ocasió les decisions del tècnic.


                                                                                                                    Ànec  Lluc

Cas Palau : un cas com un cabàs.....

          Aquesta setmana ha començat el judici del "cas Palau". Vuit anys després de que es va saber que Fèlix Millet, aleshores president del "patronat de l' Orfeó Català-Palau de la Música" que es una fundació que va fer ell mateix l'any 1990, va apropiar-se d'uns trenta-cinc milions d'euros provinents de les donacions d'empreses catalanes que "presumptament" aconseguien adjudicacions d'obra pública de la Generalitat a canvi d'aquestes donacions. Amb Fèlix Millet, també estan acusats Jordi Montull que era el director administratiu del patronat i la filla d'aquest, Gemma Montull que era la directora financera del Palau per que el fiscal demana penes de mes de 25 anys de presó. A tots tres se'ls acusa d'haver creat un entramat de comptes bancaris per desviar fons de la fundació en benefici propi, arribant a pagar reformes als domicilis particulars amb diners del Palau. Segons la investigació una part d'aquests fons haurien anat al finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya, pel qual esta imputat el que aleshores era el tresorer del partit Daniel Osacar i CDC te 15 seus embargades per fer front a una possible responsabilitat civil dels 6.6 milions d'euros que va rebre el partit. Amb Osacar seuen a la banqueta dos dels màxims dirigents de Ferrovial, que seria una de les empreses "beneficiades" amb l'adjudicació d'obra pública.

         Una peça separada del cas Palau i que també tenia com a principals acusats a Millet i Montull va ser l'anomenat "Hotel del Palau", que investigava la recalificació urbanística de les finques per construir un hotel al costat del Palau de la Música aprofitant els seus contactes a la Generalitat i l'ajuntament de BCN. Segons l'acusació, Millet i Montull s'haurien repartit 900.000 euros de comissió per aquesta recalificació. També van ser acusats l'arquitecte de l'ajuntament i el regidor d'urbanisme de l'ajuntament de Jordi Hereu. L' Audiència de BCN va condemnar a un any de presó a Millet i Montull i va absoldre a la cupula d'urbanisme de l'ajuntament. La fiscalia va recorre la sentència i va demanar 10 anys de presó però.....PAM; El tribunal no només no fa cas del recurs de la fiscalia si no que revoca la condemna i dicta l'absolució de Millet i Montull.
   
         El cas de l'espoli del Palau va provocar una forta consternació a la societat civil catalana per la importància simbòlica tant de la institució com del propi Fèlix Millet.
Fèlix Millet es el besnét del "mestre Millet", músic fundador de l' Orfeó Català i fill d'un empresari i mecenes cultural que va crear la fundació Orfeó Català l'any 1990 per oferir beques i renovar l'edifici del Palau que ha estat declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Al 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi, va ser president de Bankpyme i Agrupació Mútua, i va ser vicepresident del F.C.Barcelona. L'any 2003 Millet es va incorporar al patronat de l' "Institut Catalunya Futur", secció regional de la FAES ( Fundación para el analisis y los estudios sociales ), que presideix José Maria Aznar. Aquell mateix any, la fundació Orfeó Català va rebre 3 milions d'euros mes del Ministeri de Cultura del govern espanyol, que aleshores presidia Aznar. Curiosament durant el període que va de 2003 a 2009, va ser quan la secció catalana de FAES va rebre mes donacions.

          El cas Palau es va destapar quan Hisenda va començar a investigar el moviment dels bitllets de 500 euros, i es va descobrir que al Palau n'hi havien a "feixos". Un cop alertada la fiscalia anticorrupció els mossos van enregistrar durant nou hores les oficines del Palau i després de diverses indagacions, el propi Millet va reconèixer que s'havia apropiat de 1.6 milions d'euros. Els investigadors apugen aquesta xifra fins el 30/35 milions d'euros. La investigació ha posat al descobert amb que gastava l' expresident els diners apropiats; des de la reparació d'endolls o una cafetera de casa seva, a diversos viatges sense escatimar despeses, pagar les obres de reforma de casa seva, reparar els videoporters del seu domicili etc. . També va pagar els 81.156 del casament del seu fill, tot i que li va fer pagar al seu consogre els 40.000 que li pertocaven a ell.
Montull també va aprofitar l'ocasió per carregar el subministrament i instal·lació d'una rentadora Zanussi, i va arreglar la caldera i l'ascensor de casa seva. La seva filla Gemma va comprar mobles d'Ikea, dues dutxes termostàtiques i va reparar la barbacoa de casa.
Pel que fa a Convergència, segons la instrucció del cas, Ferrovial va abonar al partit, mes de cinc milions d'euros per la construcció d'un tram de la L9 de metro, i un nou pavelló a Sant Cugat del Vallès. Segons sembla la comissió que seria del 4%, es repartiria en un 2.5% per CDC, i un 1.5 per Millet i Montull.

           Fèlix Millet ha acudit a la ciutat de la justícia en cadira de rodes argumentant el seu deteriorament físic, advertint que te la columna destrossada i gairebé no pot caminar. Per tal motiu ha demanat al tribunal de la sala no haver d'assistir a totes les sessions que es preveu que es poden allargar fins al juny, per la complexitat del cas. Circulen per la xarxa algunes fotografies que han publicat alguns diaris digitals on es pot veure a Millet, a peu dret fumant a la porta d'un restaurant. Per tant sembla que l'espectacle o la comèdia ha començat.
També acabem de saber vuit anys després de l'inici de la causa que Montull esta disposat a parlar de tot el que sap en referència al finançament de CDC, a canvi d'una rebaixa en la petició de condemna de la seva filla Gemma, per qui el fiscal demana 26 anys de presó. Tot i que encara no hi ha cap "pacte" tancat, Montull hauria demanat una condemna de dos anys per la seva filla i un any substituït per una multa cosa que significaria que no entraria a presó. El Palau de la Música que exerceix d'acusació particular s'oposa a cap mena de pacte amb cap dels acusats. Tampoc es pot saber perquè no ha estat mes explícit si pot aportar proves del que pugui explicar, ja que de no aportar-les el seu testimoni seria mes que dubtós.
De tota manera ahir en acabar la primera sessió del judici, Jordi Montull va expressar davant els periodistes que, << Això d' avui ha estat molt avorrit. La setmana que ve, serà mes divertit. >>. 
Montull declararà dimecres que ve, i llavors podrem comprovar si estira del fil i explica i demostra el finançament irregular de CDC, fet que haurà de corroborà la seva filla Gemma, o només es un intent desesperat de salvar-la d'entrar a la garjola. Tant Fèlix Millet com Jordi Montull tenen ja una edat avançada, cosa que fa difícil que acabin entrant a presó o si ho fan no serà per molt de temps.


                                                                                                               Ànec  Lluc