dissabte, 4 de març de 2017

Si ho fa Catalunya es "pecat".....

            Dilluns passat el grup parlamentari de Junts Pel Si va enregistrar a la Mesa del Parlament una proposta de reforma del reglament que possibilitaria una tramitació exprés de la desconnexió. Aquesta es una opció que hi ha sobre la taula davant una mes que probable actuació del TC contra la llei de transitorietat jurídica que tindria com a objectiu establir una nova legalitat catalana. El reglament actual del Parlament permet que una llei presentada pel govern es pugui tramitar per "lectura única" però no ho permet en cas de que la registrin els grups parlamentaris.
Els grups de l'oposició han posat el crit al cel, criticant durament aquesta proposta. Inés Arrimadas de C's, l'ha qualificat de vulneració del reglament, mentre que Ferran Pedret del PSC ha dit que no es poden fer servir aquestes "dreceres democràtiques" per burlar la llei. Alejandro Fernàndez del PP, ha titllat la iniciativa de "joc de trilers" per saltar-se la legalitat. Qui ha carregat mes fort davant aquesta reforma del reglament ha estat Joan Coscubiela de CSQP, que ho ha titllat de "nyap", de "degradació del parlament" i de "proposta descerebrada". Tots ells han oblidat, ( o no ), que el Congrés dels diputats a Madrid, i 10 parlaments autonòmics ja permeten l'aprovació de "lleis per lectura única". De fet la reforma del art. 135 de la "Sagrada Constitució" es va aprovar per "lectura única" arran d'una proposta conjunta dels grups del Psoe i PP. El fet que la iniciativa fos dels grups enlloc del govern va accelerar el tràmit i va evitar que el Consell d' Estat hagués de valorar la reforma. Ningú fins ara, havia mostrar cap queixa per fer servir aquest recurs a les diferents cambres, i per tant es fàcil deduir que el que no ha agradat, no es la modificació en sí del reglament, si no que aquesta reforma serveixi per aprovar i tramitar en una sola jornada la llei de transitorietat jurídica que evitaria que el TC o el govern espanyol poguessin torpedinar-la.

           Un altre proposta que va ser permesa fins que la ver fer el govern català va ser l'impost sobre els dipòsits bancaris. El TC va anular la llei catalana que regulava l'impost sobre els dipòsits bancaris al considerar que era un impost idèntic al que ja tenia l'estat i per tant es "inconstitucional". Es dona la circumstancia que l'impost de l'estat tenia un tipus impositiu del 0%, i per tant no tenia cap objectiu recaptatori, si no, com van manifestar des de Hisenda, l'objectiu era evitar que l'impost català trenques la unitat de mercat. El fet de que Andalusia, Extremadura i les Canàries ja l'estesin cobrant es veu que no trencava aquesta unitat de mercat, però que ho fes Catalunya si.

           Ja a l'estatut que el "demòcrata" Alfonso Guerra va "raspallar" al Congrés, malgrat la promesa de Zapatero de respectar-lo amb la famosa frase "Apoyaré el estatuto que salga del parlament", - durant el govern de Montilla -, ja hi havia articles "calcats" a altres estatuts d'altres comunitats autònomes que al de Catalunya no van passar la "retallada" del Constitucional.


                                                                                                                         Ànec  Lluc