El Comitè Confederal del Psoe ninguneja als independentistes : Prenem nota.....

                                                                       

                                                           


                Aquest dissabte 30 de gener s'ha celebrat el Comitè Confederal del Psoe on Pedro Sànchez ha presentat la seva proposta de govern, si finalment el rei Felip VI li proposa que intenti formar govern. Aquesta proposta es basa en la idea de que el PP ha de passar a l'oposició i el Psoe fer un govern progressista i reformista amb C's i l'abstenció de Podemos. Es a dir que, tot i que no ho ha dit, rebutja l'oferta que li va fer Pablo Iglesias de fer un govern d'esquerres que molts al Psoe han qualificat d'arrogant. Aquest govern ha dit que defensarà la unitat d' Espanya i aconseguirà una Espanya diversa i unida. Pel que fa a la qüestió catalana ha dit que vol fer un acord de regeneració democràtica per reformar la constitució aquesta mateixa legislatura.

               Sobre aquesta qüestió Iceta ha deixat clar en acabar el Comitè ha deixat clar que qui pretengui negociar la independència o un referèndum d'independència que s'ho tregui del cap perquè son coses innegociables. El president de l' Aragó Javier Lambàn ha dit que el Psoe no te cap intenció de mantenir cap tipus de contacte amb els partits independentistes catalans ni per aconseguir-ne l' abstenció. Ha declarat que si el Psoe aconsegueix l'acord a quatre amb C's, Podemos i IU, la posició que adoptin els diputats catalans d' ERC-DL seria irrellevant.
Aquí li he de donar la raó però de la mateixa manera, espero i desitjo que si no aconsegueix fer aquesta aliança a quatre, perquè algú es despengi i fruit d'una altre combinació de forces sigui necessària com a minim l'abstenció d' ERC-DL, aquests tinguin la dignitat d'engegar-los a "pastar-fang"i els responguin amb un NO amb majúscules. Perquè no se quina cara se li quedarà al Pablo Iglesias quan després de rebutjar la seva oferta el Psoe li demani l'abstenció per fer govern amb C's tenint amb compte que C's ha dit que amb Podemos no van enlloc.

               Clar que si li falla aquesta proposta a quatre i no vol saber res dels independentistes catalans sempre li quedarà la opció de fer govern amb C's i l'abstenció del PP, que potser es el que volen fer en realitat al Psoe, però primer han d' esgotar altres possibilitats de cara a la galeria. Recordem que els "barons" prefereixen fins i tot una "Gran coalició" amb el PP que un govern amb Podemos. Tot i que amb C's i l'abstenció del PP també en tindria prou, caldrà veure com respon el PP a una proposta que ells han presentat al in-reves - es a dir govern del PP amb C's i abstenció del Psoe- i que els socialistes han rebutjat.

              De tota manera i a proposta del propi Sànchez ( al mes pur estil cupaire ), qualsevol acord que es prengui haurà de ser referendat pels militants del partit. També s' ha decidit que les primàries a secretari general seran el 8 de maig on Sànchez sembla que es presentaria a la reelecció avançant al 22 de maig el Congrés que s'havia de fer al juny.
                                                                             

                                                                                                      Ànec  Lluc

El "Referèndum" de mai acabar .......

                                                                               

FER-LO  SERÀ  MES  DIFÍCIL  QUE  TROBAR-LO

             Ja fa anys que se'n parla del famós referèndum perquè Catalunya pugui decidir si vol ser un país independent o vol seguir dintre d' Espanya. Ha estat els darrers anys quan el desig  de fer aquest referèndum ha cobrat més força però cada cop que s'ha demanat l'autorització per celebrar-lo al Congrés espanyol, la resposta ha estat sempre que NO. Malgrat aquestes negatives el parlament català va acordar el desembre de 2013 fer un referèndum amb una pregunta "inclusiva" (per acontentar als partits que defensaven el dret a decidir, però no tant la independència.) que se celebraria el 9 de Novembre de 2014 i que en un principi havia de ser d'acord amb el govern espanyol. El Parlament de Catalunya va aprovar el 16 de gener una resolució per anar a demanar l'autorització per fer-lo al congrés de diputats de Madrid, amb 87 vots a favor i 43 en contra, cosa que es va fer el 8 d' Abril de 2014 i la proposta es va rebutjar amb 299 vots en contra i 47 a favor. ( Val a dir que la Constitució del 1978 atorga al congrés de diputats de Madrid la facultat de cedir les competències a les CCAA per celebrar referèndums. La raó de la negativa a cedir aquestes competències es que un referèndum per la independència afectaria la sobirania nacional i això s'ha de decidir entre tots els espanyols.).

               Arran d'aquesta negativa de cedir les competències a la generalitat per celebrar referèndums, CDC-ERC van tirar endavant una nova " Llei de consultes", on es pogués emparar la "consulta-referèndum" prevista pel 9 de 2014. Aquesta "Llei de consultes" va ser avalada pel Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya", i el 19 de setembre de 2014 va ser aprovada per 106 vots de 135 al parlament de Catalunya, es a dir amb una amplia majoria. El 27 de setembre Artur Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta per al 9 de Novembre. El govern espanyol, en aquest cas del PP, va portar aquesta convocatòria al "Consell d'estat" que va reunir-se de forma extraordinària en diumenge i va aconsellar presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, que ràpidament va deixar en suspens la "Llei de consultes", cosa que deixava en suspens automàticament la consulta del 9N. Finalment Artur Mas va trobar " in extremis" la manera de "posar les urnes" el 9N sense desobeir al TC. Va ser una consulta en forma de " procés participatiu", que van guanyar per golejada els partidaris de la independència. Aquest "procés participatiu" es va fer amb la col·laboració extraordinària de voluntaris i sense cens i les urnes van ser ubicades als centres escolars. Malgrat això Artur Mas. Irene Rigau i Joana Ortega estan imputades per desobediència.

              Després de la celebració d'aquesta consulta que ningú va reconèixer com legal i molt menys democràtica i fins i tot la van arribar a qualifica de "costellada" o "butifarrendum" moltes veus van començar a demanar a Artur Mas que avances les eleccions autonòmiques però que aquesta vegada tindrien un caràcter plebiscitari on els partits portessin al seu programa la opció de la independència. Aquestes eleccions haurien de ser el substitutiu del referèndum tantes vegades demanat com rebutjat. Del govern espanyol van seguir arribant amenaces de suspensió si es tenia la mes mínima sospita de que aquestes eleccions avançades no respectaven la llei i la constitució. Després de moltes discussions sobre les llistes úniques o no, candidatures sense polítics etc. finalment el 27 de setembre es van celebrar les eleccions on van guanyar les dues candidatures independentistes amb el 48% dels vots i 72 escons. Els contraris a la independència van aconseguir el 39% mentre que CSQP defensava el dret a decidir i el referèndum acordat, per tant ni SI ni NO, com ells mateixos deixa clar. ( Després s'han comptat els seus vots com del SI per uns i del NO per altres.). Sigui com sigui comptant escons va quedar un parlament clarament sobiranista amb 72 escons vs 63. La formació d'un govern a partir d' aquí ja es un altre historia.

              Pel 20 de desembre estaven convocades les eleccions generals al congrés dels diputats i a Catalunya es va generar el debat de si els catalans haviem d'anar a votar o no. La Cup va decidir no presentar-se. CDC i ERC ho van fer per separat al contrari que el 27 S que ho van fer plegats sota les sigles de "Junts Pel SI" amb membres de la societat i entitats civils. Per la seva banda la confluència d'esquerres "Catalunya si que es pot"- Icv,Euia,Equo i Podem- va decidir presentar-se amb "BcnEnComú" d' Ada Colau, sota el nom d'EnComú-Podem. Va ser precisament EnComú-Podem qui va defensar aferrissadament com una línia vermella la celebració del referèndum acordat amb Espanya per desencallar la situació de Catalunya. Van dir en campanya que malgrat si tenien els vots suficients tindrien grup propi al congrés comptarien amb la resta de vots de Podemos i la Marea Gallega i Compromís a València per fer possible aquest referèndum. No se sap si va ser per aquestes promeses o per la participació d' Ada Colau en campanya però el fet es que van aconseguir 12 escons, per 9 d' ERC i 8 de DL (CDC).

                Molt aviat però es va veure l'engany d' EnComú-Podem. De grup propi res de res perquè el reglament del congrés es força clar i no atorga diferents grups a una formació que s'ha presentat conjuntament en alguns dels territoris de l'estat. Per tant EnComú, Marea i Compromís s'havien d'integrar dins el grup de Podemos o anar al grup mixt. Compromís ha decidit anar al mixt mentre que Marea i EnComú s'han quedat amb l' Iglesias. Malgrat aquest primer reves Domènech, el cap de llista d' EnComú segueix insistint que el referèndum es possible perquè compta amb el suport de Podemos i espera aconseguir el del Psoe de Sànchez tot i que aquest hagi dit que la unitat d' espanya no es negociable.

                Poc després arribava la proposta de Pablo Iglesias on oferia un govern de coalició on demanava la vicepresidència per a ell i alguns ministeris per Podemos i per IU. A canvi, i a preguntes dels periodistes va dir que el referèndum a Catalunya no era una línia vermella i es podia parlar de tot. Va anunciar la creació del "Ministeri de plurinacionalitat"que previsible-ment recauria en algú d' EnComú-Podem (potser per compensar que no es farà el referèndum). Val la pena recordar que la constitució espanyola no permet fer referèndums que tinguin a veure amb la sobirania nacional i que per canviar-la fan falta 2/3 del congrés.

               Després de tot això surt Errejon i diu que creuen que el referèndum es la única via possible per desencallar la situació catalana i que malgrat Podemos farà tot el possible perquè no vulguem marxar també farà tot el possible perquè puguem votar. Clar que això ho diu quan parla per Catalunya perquè quan parla per la resta d' espanya o per al Psoe diu que estan disposats a escoltar qualsevol altre via que li proposin. (Si en proposen alguna ja no seria la 3ª perquè aquesta fa temps que esta morta.).

                 S'han quedat fora de la Mesa del senat, els han assegut al galliner, però segueixen insistint que el referèndum es farà. Ara ja l'han rebaixat una mica i han dit que es podria fer d'acord amb l'estat mitjançant l'article 92 de la constitució que permet fer referèndums consultius i per tant NO vinculants però que de totes maneres vulneraria els articles que "blinden" la sobirania espanyola. També s'ha arribat a proposar un referèndum per veure si s'ha de reformar la constitució per permetre fer després el referèndum català etc.etc.....i anar donant voltes a la pilota.


                                                                                                             Ànec  Lluc

Podemos o la cançó de l' enfadós ......

              A podemos li ha durat poc l'alegria pel " Ordago a la Mayor" que llençava al Psoe mitjançant una roda de premsa divendres passat a la sortida de la reunió amb el rei. Primer va haver d'aguantar que Pedro Sànchez no entomes be la seva proposta que alguns dirigents del Psoe van qualificar de xantatge al exigir la vicepresidència pel propi Iglesias i alguns ministeris mes per la formació. Resulta que quan esperava la trucada de Pedro Sànchez, aquest va fer saber que dissabte havia estat parlant amb Albert Rivera tot i que no va transcendir de que van parlar. Finalment va ser diumenge quan va ser el propi Pablo Iglesias qui va haver de trucar Sànchez desprès que aquest hagués fet un tuit dient que no l'hi havia agafat el telèfon. Van parlar 20 minuts però no van dir de que va anar la conversa. Pablo Iglesias va fer un tuit on deia que " informaria en breve".

               Dilluns al mati Pablo Iglesias i Iñigo Errejon deixaven veure el seu enuig perquè els socialistes no donaven el vist i plau a la seva proposta. Argumentaven que Espanya no es podia permetre mes aquesta situació de bloqueig davant l'emergència social que travessa el país. Cal recordar però que els de podemos ja venien enfadats pels pactes a la Mesa de congrés on acusen al Psoe d'aconseguir la presidència per Patxi López a canvi de cedir la majoria d'aquesta mesa a PP i C's. Al Senat la cosa es mes greu ja que podemos s'ha quedat sense representació a la mesa en detriment del PNB. Això venia a afegir-se a la polèmica que s'havia suscitat pels quatre grups parlamentaris que demanava Podemos per poder complir la promesa feta per les confluències a Catalunya, Galícia i València. Finalment i segons el reglament del congrés Podemos tindrà un sol grup, cosa que ha fet que la confluència valenciana s'hagi trencat i els quatre diputats de Compromís hagin acabat al grup mixt.
Qui si ha aconseguit grup propi després de alguns entrebancs i deliberacions han estat ERC i DL, la qual cosa ha encès encarà mes els ànims de la formació " morada" que ja comença a estar negra.

                 Per acabar-ho d'arrodonir avui s'ha fet la configuració del nou parlament i s'han repartit els escons on seuran els diputats si s'acaba investint un president i no es convoquen noves eleccions. En aquesta distribució a Podemos li ha tocat anar al "galliner" segons paraules del propi Iglesias. Efectivament han anat a parar a les ultimes files just darrera dels socialistes, C's, DL i PNB. Això no ha agradat gens a la gent de Podemos que ha qualificat el fet com el fruit del pacte PP-Psoe-C's a la composició de la Mesa del congrés.

                                                                       

                 Aquesta mala maror no es precisament l'ambient mes adequat perquè acabi quallant el pacte d'esquerres entre Psoe i Podem, però amb política mai es pot dir "blat fins que es al sac i ben lligat" i a Catalunya ho sabem per experiència propia i de no fa gaires dies. Ara comença una nova ronda de compareixences amb el rei i la setmana que ve veurem si algú es veu amb cor de fer govern, cosa que sembla que sera força difícil.

     
                                                                                                      Ànec  Lluc

                                                                 

               

L' oferta "enverinada" de Podemos......

                                                                       

                 Durant tota la setmana passada, el rei Felip VI va rebre als representants del partits amb representació parlamentaria al congrés per tal de proposar un candidat a la presidència del govern espanyol. Arran  dels resultats del 20D cap partit te assegurada la investidura ja que el parlament ha quedat molt repartit i fins i tot les aliances entre partits no son gens fàcils. Malgrat aquestes dificultats tot feia preveure que seria el partit popular de Rajoy qui intentaria la primera sessió d'investidura encara que no comptes amb els suports suficients per tirar-la endavant. Cal recordar que el PP necessita l'abstenció de Psoe i C's perquè Rajoy sigui escollit president.

                  De sobta, el divendres al migdia i mentre Pedro Sànchez era rebut pel Rei, Pablo Iglesias donava una roda de premsa per informar que en la seva compareixença amb el rei li havia comunicat la proposta de fer un govern d'esquerres amb el Psoe. Curiosament el Psoe es va assabentar d'aquesta proposta per boca del rei perquè la formació de Pablo Iglesias encara no ho havia parlat amb els socialistes. Pablo Iglesias va donar tota mena de detalls de la proposta en aquesta roda de premsa. Seria un govern d'esquerres progressista entre Psoe i Podemos i malgrat que va justificar-lo per l'emergència social i no per les cadires, no va trigar gaire a demanar una vicepresidència per ell mateix i quatre ministeris mes per Podemos i algun per "Izquierda Unida"que també formaria part d'aquest govern. Preguntat pel tema del referèndum a Catalunya, Iglesias va dir que no es una línia vermella i si el Psoe te una oferta millor estan disposats a escoltar-la. Per acontentar als d' En-comú-Podem va explicar  que es crearia el ministeri de plurinacionalitat per tal de defensar la diversitat nacional d' Espanya i el dret a decidir, ( o una cosa semblant ).
                 
                 La mateixa tarda de divendres i un cop acabades totes les compareixences Felip VI va anunciar la proposta de que fos Rajoy qui intentes formar govern en la sessió d'investidura. Rajoy va agrair l'oferiment però no l'acceptava perquè com va dir ell mateix encara no te els suports necessaris per ser escollit i donat que hi ha un altre formació que potser si els te, en clara al·lusió a la proposta de Podemos,  li cedeix la oportunitat tot i que no renuncia a presentar-se mes endavant si el Psoe no ho aconsegueix. Aquest anunci va deixar encara més descol·locat a un Psoe que encara no havia assimilat la proposta de Podemos.

                 Durant tot el cap de setmana s'ha especulat amb les possibilitats reals que te la proposta de Podemos. Cal recordar que a part de l'acord entre Psoe-Podemos-IU, necessitaria els vots favorables del PNB i almenys l'abstenció d' ERC i DL. A això s'ha d'afegir la poca disposició dels "barons" del Psoe a qualsevol pacte amb Podemos. Pedro Sànchez i l'executiva del Psoe no s'han volgut mullar i han dit que la obligació de Rajoy es provar ell primer la sessió d'investidura i que renunciar a fer-la ha estat un acte de covardia. El dissabte sembla ser que Sànchez va trucar a Albert Rivera, mentre que era Pablo Iglesias qui esperava que el truquessin. Sembla que al final, el diumenge a la tarda Pedro Sànchez i Pablo Iglesias van poder parlar però sense concretar en res.

                  Així doncs i donat que no hi ha cap formació en disposició de fer govern, el rei començarà aquesta setmana un altre ronda de converses per proposar un altre candidat. La proposta de Podemos, que alguns dirigents del Psoe han qualificat de xantatge, es una bona jugada per Pablo Iglesias ja que si el Psoe l'accepta, aconseguirà ser vicepresident i alguns ministeris, i si no accepta el Psoe quedaria com el dolent que no ha volgut fer fora Rajoy. Per la seva banda, Rajoy que no ha renunciat a intentar fer govern mes endavant esperarà que Sànchez fracassi per fer-ho.

                  ERC i DL per la seva banda haurien d'aprofitar l' oportunitat que tenen per posar tots els pals a la roda per la formació de qualsevol govern a Madrid. Son decisius en la proposta de Podemos perquè sense la seva abstenció els números no surten. I un govern de "gran coalició" PP-Psoe-C's seria un govern feble i amb moltes dificultats per governar. Els catalans hem de fer d'una vegada per totes allò que ens vagi be a nosaltres sense mirar si es "políticament" correcta ni fer cas a la crida de responsabilitat o respecta a la democràcia. Ens han menyspreat  moltes vegades i ara es l'hora de fer el nostre camí.......


                                                                                                Ànec  Lluc

                 

300 anys del decret de Nova Planta........... però de bon rotllo..

                                                                               

               Avui 16 de gener es compleixen 300 anys des de que Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta de Catalunya que seria l'expressió de l'absolutisme que encarnava el nou model d'estat borbònic. Aquest decret va ser promulgat a resultes de la desfeta militar i política de 1714 i va suposar una gran repressió contra Catalunya amb el desballestament de tota l'estructura institucional anterior. Va significar també l'annexió i assimilació al regne de Castella. ( Això desmuntaria la suposada convivència pacifica i en pau des de fa molts segles entre Espanya i Catalunya.).

               De fet abans que el de Catalunya, Felip V havia signat decrets molt semblants als diversos regnes peninsulars per tal de canviar la "supremacia de la llei" per la "voluntat reial". Per Catalunya va suposar la imposició de l'absolutisme reial per davant de les institucions constitucionals catalanes. Val a dir que va ser una imposició solida desprès de l'experiència dels regnes de València i Aragó. Aquests decrets tenien amb compte sobretot la voluntat del monarca i tenia els seus eixos principals en els nivells polític, fiscal i territorial. A nivell polític el poder era una jerarquia que anava des de el capità general als batlles i regidors. Fiscalment es va introduir l'impost del cadastre del rei, el cadastre personal i el ganancial. Territorialment s'introduïa la figura dels corregiments sota el comandament dels corregidors.

                A grans trets arran del Decret de Nova Planta de 1716 :

                * S' abolien las Corts i el Consell de Cent.
                * Es substituïa al Virrei per un capità general com ja va succeir a la Corona d' Aragó i es va dividir Catalunya en dotze corregiduries en substitució  de les vegueries.
                * Es prohibeixen els somatens.
                * S'estableix el cadastre que grava les propietats urbanes i rurals i els beneficis del treball, el comerç i la industria.
                * L'idioma de l' Audiència deixa de ser el llatí i passa a ser el castella.
                * El català deixa de ser llengua oficial i tots els documents han de ser redactats en castella i malgrat que el català es va seguir utilitzant en documentació i literatura no oficial, la majoria d'autors catalans de l' època van escriure la seva obra en castella.

                  Per tant l' aplicació dels Decrets de Nova Planta van significar la pèrdua de les institucions dels antics regnes de la corona d' Aragó i va transformar les corts castellanes en les corts espanyoles comuns per tot Espanya excepte Navarra que va mantenir les seves fins 1841. Per tant i com diuen alguns dels "prohoms" del PP, espanyols i catalans portem molts segles de convivència i benavinguts es dedueix que aquests Decrets els va signar Felip V de "bon rotllo" com a mostra d' afecte per lo molt que ens estimen.


                                                                                                   Ànec  Lluc