El "Referèndum" de mai acabar .......

                                                                               

FER-LO  SERÀ  MES  DIFÍCIL  QUE  TROBAR-LO

             Ja fa anys que se'n parla del famós referèndum perquè Catalunya pugui decidir si vol ser un país independent o vol seguir dintre d' Espanya. Ha estat els darrers anys quan el desig  de fer aquest referèndum ha cobrat més força però cada cop que s'ha demanat l'autorització per celebrar-lo al Congrés espanyol, la resposta ha estat sempre que NO. Malgrat aquestes negatives el parlament català va acordar el desembre de 2013 fer un referèndum amb una pregunta "inclusiva" (per acontentar als partits que defensaven el dret a decidir, però no tant la independència.) que se celebraria el 9 de Novembre de 2014 i que en un principi havia de ser d'acord amb el govern espanyol. El Parlament de Catalunya va aprovar el 16 de gener una resolució per anar a demanar l'autorització per fer-lo al congrés de diputats de Madrid, amb 87 vots a favor i 43 en contra, cosa que es va fer el 8 d' Abril de 2014 i la proposta es va rebutjar amb 299 vots en contra i 47 a favor. ( Val a dir que la Constitució del 1978 atorga al congrés de diputats de Madrid la facultat de cedir les competències a les CCAA per celebrar referèndums. La raó de la negativa a cedir aquestes competències es que un referèndum per la independència afectaria la sobirania nacional i això s'ha de decidir entre tots els espanyols.).

               Arran d'aquesta negativa de cedir les competències a la generalitat per celebrar referèndums, CDC-ERC van tirar endavant una nova " Llei de consultes", on es pogués emparar la "consulta-referèndum" prevista pel 9 de 2014. Aquesta "Llei de consultes" va ser avalada pel Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya", i el 19 de setembre de 2014 va ser aprovada per 106 vots de 135 al parlament de Catalunya, es a dir amb una amplia majoria. El 27 de setembre Artur Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta per al 9 de Novembre. El govern espanyol, en aquest cas del PP, va portar aquesta convocatòria al "Consell d'estat" que va reunir-se de forma extraordinària en diumenge i va aconsellar presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, que ràpidament va deixar en suspens la "Llei de consultes", cosa que deixava en suspens automàticament la consulta del 9N. Finalment Artur Mas va trobar " in extremis" la manera de "posar les urnes" el 9N sense desobeir al TC. Va ser una consulta en forma de " procés participatiu", que van guanyar per golejada els partidaris de la independència. Aquest "procés participatiu" es va fer amb la col·laboració extraordinària de voluntaris i sense cens i les urnes van ser ubicades als centres escolars. Malgrat això Artur Mas. Irene Rigau i Joana Ortega estan imputades per desobediència.

              Després de la celebració d'aquesta consulta que ningú va reconèixer com legal i molt menys democràtica i fins i tot la van arribar a qualifica de "costellada" o "butifarrendum" moltes veus van començar a demanar a Artur Mas que avances les eleccions autonòmiques però que aquesta vegada tindrien un caràcter plebiscitari on els partits portessin al seu programa la opció de la independència. Aquestes eleccions haurien de ser el substitutiu del referèndum tantes vegades demanat com rebutjat. Del govern espanyol van seguir arribant amenaces de suspensió si es tenia la mes mínima sospita de que aquestes eleccions avançades no respectaven la llei i la constitució. Després de moltes discussions sobre les llistes úniques o no, candidatures sense polítics etc. finalment el 27 de setembre es van celebrar les eleccions on van guanyar les dues candidatures independentistes amb el 48% dels vots i 72 escons. Els contraris a la independència van aconseguir el 39% mentre que CSQP defensava el dret a decidir i el referèndum acordat, per tant ni SI ni NO, com ells mateixos deixa clar. ( Després s'han comptat els seus vots com del SI per uns i del NO per altres.). Sigui com sigui comptant escons va quedar un parlament clarament sobiranista amb 72 escons vs 63. La formació d'un govern a partir d' aquí ja es un altre historia.

              Pel 20 de desembre estaven convocades les eleccions generals al congrés dels diputats i a Catalunya es va generar el debat de si els catalans haviem d'anar a votar o no. La Cup va decidir no presentar-se. CDC i ERC ho van fer per separat al contrari que el 27 S que ho van fer plegats sota les sigles de "Junts Pel SI" amb membres de la societat i entitats civils. Per la seva banda la confluència d'esquerres "Catalunya si que es pot"- Icv,Euia,Equo i Podem- va decidir presentar-se amb "BcnEnComú" d' Ada Colau, sota el nom d'EnComú-Podem. Va ser precisament EnComú-Podem qui va defensar aferrissadament com una línia vermella la celebració del referèndum acordat amb Espanya per desencallar la situació de Catalunya. Van dir en campanya que malgrat si tenien els vots suficients tindrien grup propi al congrés comptarien amb la resta de vots de Podemos i la Marea Gallega i Compromís a València per fer possible aquest referèndum. No se sap si va ser per aquestes promeses o per la participació d' Ada Colau en campanya però el fet es que van aconseguir 12 escons, per 9 d' ERC i 8 de DL (CDC).

                Molt aviat però es va veure l'engany d' EnComú-Podem. De grup propi res de res perquè el reglament del congrés es força clar i no atorga diferents grups a una formació que s'ha presentat conjuntament en alguns dels territoris de l'estat. Per tant EnComú, Marea i Compromís s'havien d'integrar dins el grup de Podemos o anar al grup mixt. Compromís ha decidit anar al mixt mentre que Marea i EnComú s'han quedat amb l' Iglesias. Malgrat aquest primer reves Domènech, el cap de llista d' EnComú segueix insistint que el referèndum es possible perquè compta amb el suport de Podemos i espera aconseguir el del Psoe de Sànchez tot i que aquest hagi dit que la unitat d' espanya no es negociable.

                Poc després arribava la proposta de Pablo Iglesias on oferia un govern de coalició on demanava la vicepresidència per a ell i alguns ministeris per Podemos i per IU. A canvi, i a preguntes dels periodistes va dir que el referèndum a Catalunya no era una línia vermella i es podia parlar de tot. Va anunciar la creació del "Ministeri de plurinacionalitat"que previsible-ment recauria en algú d' EnComú-Podem (potser per compensar que no es farà el referèndum). Val la pena recordar que la constitució espanyola no permet fer referèndums que tinguin a veure amb la sobirania nacional i que per canviar-la fan falta 2/3 del congrés.

               Després de tot això surt Errejon i diu que creuen que el referèndum es la única via possible per desencallar la situació catalana i que malgrat Podemos farà tot el possible perquè no vulguem marxar també farà tot el possible perquè puguem votar. Clar que això ho diu quan parla per Catalunya perquè quan parla per la resta d' espanya o per al Psoe diu que estan disposats a escoltar qualsevol altre via que li proposin. (Si en proposen alguna ja no seria la 3ª perquè aquesta fa temps que esta morta.).

                 S'han quedat fora de la Mesa del senat, els han assegut al galliner, però segueixen insistint que el referèndum es farà. Ara ja l'han rebaixat una mica i han dit que es podria fer d'acord amb l'estat mitjançant l'article 92 de la constitució que permet fer referèndums consultius i per tant NO vinculants però que de totes maneres vulneraria els articles que "blinden" la sobirania espanyola. També s'ha arribat a proposar un referèndum per veure si s'ha de reformar la constitució per permetre fer després el referèndum català etc.etc.....i anar donant voltes a la pilota.


                                                                                                             Ànec  Lluc