Avui 16 de gener es compleixen 300 anys des de que Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta de Catalunya que seria l'expressió de l'absolutisme que encarnava el nou model d'estat borbònic. Aquest decret va ser promulgat a resultes de la desfeta militar i política de 1714 i va suposar una gran repressió contra Catalunya amb el desballestament de tota l'estructura institucional anterior. Va significar també l'annexió i assimilació al regne de Castella. ( Això desmuntaria la suposada convivència pacifica i en pau des de fa molts segles entre Espanya i Catalunya.).
De fet abans que el de Catalunya, Felip V havia signat decrets molt semblants als diversos regnes peninsulars per tal de canviar la "supremacia de la llei" per la "voluntat reial". Per Catalunya va suposar la imposició de l'absolutisme reial per davant de les institucions constitucionals catalanes. Val a dir que va ser una imposició solida desprès de l'experiència dels regnes de València i Aragó. Aquests decrets tenien amb compte sobretot la voluntat del monarca i tenia els seus eixos principals en els nivells polític, fiscal i territorial. A nivell polític el poder era una jerarquia que anava des de el capità general als batlles i regidors. Fiscalment es va introduir l'impost del cadastre del rei, el cadastre personal i el ganancial. Territorialment s'introduïa la figura dels corregiments sota el comandament dels corregidors.
A grans trets arran del Decret de Nova Planta de 1716 :
* S' abolien las Corts i el Consell de Cent.
* Es substituïa al Virrei per un capità general com ja va succeir a la Corona d' Aragó i es va dividir Catalunya en dotze corregiduries en substitució de les vegueries.
* Es prohibeixen els somatens.
* S'estableix el cadastre que grava les propietats urbanes i rurals i els beneficis del treball, el comerç i la industria.
* L'idioma de l' Audiència deixa de ser el llatí i passa a ser el castella.
* El català deixa de ser llengua oficial i tots els documents han de ser redactats en castella i malgrat que el català es va seguir utilitzant en documentació i literatura no oficial, la majoria d'autors catalans de l' època van escriure la seva obra en castella.
Per tant l' aplicació dels Decrets de Nova Planta van significar la pèrdua de les institucions dels antics regnes de la corona d' Aragó i va transformar les corts castellanes en les corts espanyoles comuns per tot Espanya excepte Navarra que va mantenir les seves fins 1841. Per tant i com diuen alguns dels "prohoms" del PP, espanyols i catalans portem molts segles de convivència i benavinguts es dedueix que aquests Decrets els va signar Felip V de "bon rotllo" com a mostra d' afecte per lo molt que ens estimen.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada