Sacrificis politics.......

               Quan parlo de sacrificis politics,no em refereixo a "sacrificar politics"que no n'hem fet cap encara,tot i que alguns s'ho mereixen.Em refereixo al sacrifici que diuen que fan ells,al dedicar una part de la seva vida,alguns tota,al servei dels ciutadans.

Sovint sentim a molts politics que és lamenten,de que a l' empresa privada guanyarien més diners,i disposarien de més temps per estar amb la familia.Us aseguro que estic més que fart de sentir-ho.A espanya (i a Catalunya també,),els càrrecs politics,des d'el regidor del poble més petit,fins al president del govern  ,són càrrecs electes i s'hi presenta aquell que vol,o el designa el seu partit.Sempre és pot dimitir,o no acceptar,tot i que aqui sembla que això no saben que és perque ningú ho fa.No discuteixo que tots o gairebé tots,tenen estudis superiors,i acostumen a ser advocats,mestres,metges o arquitectes.El que si és segur és que si a les seves profesions son tan eficients com de politics,no duraven mitja tarda.

      

                Però ja esta bé,de que ens prenguin el pel,fent-se el paper de victimes,quan la veritat és que ningú els ha cridat i si estan aqui és perque volen.Com diu el refrany," si no vols pols,no vagis a l'era". Quan s'acosten eleccions,ja siguin generals,autonòmiques,municipals o de l'associaciò de veins,hi han autentiques bufetades per anar el més endavant possible a les llistes.Només hem de veure,la falera inauguracional,que tenen.Campanyes ,anuncis,xarles, mitins, és un no parar. I ens volen fer creure que fan això pel bé comú.Va home va.  

                N'hi ha que no ho fan per diners,perque tal com va dir Jordi Pujol al parlament,ell no va entrar en politica per fer diners,perque diners ja en tenia i molts.(Són els del seu entorn els que aprofiten per omplir el sarrò ).I té raó,perque els politics,almenys els primeres espases,acostumen a ser de "casa bona".( Els que no ho són quan entren,ho són quan surten.).Aquets acostumen a ficar-se en politica,per la posiciò social que això representa......Però de sacrifici res de res.

                Després tenim als que un cop a dins,no marxen ni amb aigua calenta.Fan de la politica la seva profesiò,i no només pasen d'un càrrec a un altre,sino que n'hi ha que és pasen a un altre partit, per tal de conservar una cadira.Si cal,fins i tot crean un partit nou i el lideran.Són els que podiem anomenar,"apoltronados" que de manera discreta i sense fer escarafalls,sempre són allà,i surten a tot arreu.Aquets tenen la politica com una feina. Després parlen de regeneraciò,i són els que la encapçalen.....Però de sacrifici res de res.

                 

                 Quan finalment abandonen la politica,van efectivament a la privada,però no per mèrits laborals sino per "enchufisme-amiguisme-pagament de favors ",les portes giratories ,vaja. Cobren sous astronòmics per no fotre brot,que sovint compatibilitzen amb la paga d'ex-funcionaris,i hem d'aguantar que algun tingui la barra de dir que " és tornaria a sacrificar si el pais el necesites ".Amb dos collons.( I no miro a ningú .).

                  Dinars,sopars,viatges,en primera clase que ells van a treballar,allotjament en hotels de luxe,cotxes oficials,xofer,etc.etc.......collons quan de sacrifici.Si serà sacrficada la vida del politic que han d'aprofitar els ratos "morts"que tenen el congrés,per jugar al "candy crush" o llegir el diari,perque la resta del dia estan molt enfeinats,solicionant-nos els problemes als ciutadans......Gracies per ser tan sacrificats.....

                  Per tant,i menys algunes excepcions que és podrien contar amb els dits de les mans,i ens sobrarien dits,qui més qui menys,esta a politica perque és un "modus-vivendi",com qualsevol altre,o millor,perque,si és ben cert que tenen " maldecaps ",també tenen molts privilegis.

                                                                                                Ànec  Lluc