300 anys del decret de Nova Planta........... però de bon rotllo..

                                                                               

               Avui 16 de gener es compleixen 300 anys des de que Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta de Catalunya que seria l'expressió de l'absolutisme que encarnava el nou model d'estat borbònic. Aquest decret va ser promulgat a resultes de la desfeta militar i política de 1714 i va suposar una gran repressió contra Catalunya amb el desballestament de tota l'estructura institucional anterior. Va significar també l'annexió i assimilació al regne de Castella. ( Això desmuntaria la suposada convivència pacifica i en pau des de fa molts segles entre Espanya i Catalunya.).

               De fet abans que el de Catalunya, Felip V havia signat decrets molt semblants als diversos regnes peninsulars per tal de canviar la "supremacia de la llei" per la "voluntat reial". Per Catalunya va suposar la imposició de l'absolutisme reial per davant de les institucions constitucionals catalanes. Val a dir que va ser una imposició solida desprès de l'experiència dels regnes de València i Aragó. Aquests decrets tenien amb compte sobretot la voluntat del monarca i tenia els seus eixos principals en els nivells polític, fiscal i territorial. A nivell polític el poder era una jerarquia que anava des de el capità general als batlles i regidors. Fiscalment es va introduir l'impost del cadastre del rei, el cadastre personal i el ganancial. Territorialment s'introduïa la figura dels corregiments sota el comandament dels corregidors.

                A grans trets arran del Decret de Nova Planta de 1716 :

                * S' abolien las Corts i el Consell de Cent.
                * Es substituïa al Virrei per un capità general com ja va succeir a la Corona d' Aragó i es va dividir Catalunya en dotze corregiduries en substitució  de les vegueries.
                * Es prohibeixen els somatens.
                * S'estableix el cadastre que grava les propietats urbanes i rurals i els beneficis del treball, el comerç i la industria.
                * L'idioma de l' Audiència deixa de ser el llatí i passa a ser el castella.
                * El català deixa de ser llengua oficial i tots els documents han de ser redactats en castella i malgrat que el català es va seguir utilitzant en documentació i literatura no oficial, la majoria d'autors catalans de l' època van escriure la seva obra en castella.

                  Per tant l' aplicació dels Decrets de Nova Planta van significar la pèrdua de les institucions dels antics regnes de la corona d' Aragó i va transformar les corts castellanes en les corts espanyoles comuns per tot Espanya excepte Navarra que va mantenir les seves fins 1841. Per tant i com diuen alguns dels "prohoms" del PP, espanyols i catalans portem molts segles de convivència i benavinguts es dedueix que aquests Decrets els va signar Felip V de "bon rotllo" com a mostra d' afecte per lo molt que ens estimen.


                                                                                                   Ànec  Lluc

                 

Espanya s'emprenya... perquè veu que marxem.

                                                                       

                                                                       

" CAGONTÓ "

              Catalunya ja te govern sobiranista i una majoria estable al parlament per tirar el procés endavant i complir així el mandat democràtic del 27 S . Això ha estat possible gracies a l'acord a que han arribat finalment "Junts Pel Sí" i "la CUP". A Espanya, i quan dic Espanya em refereixo al govern espanyol, i a tots aquells que defensen la unitat i sobirania espanyola, això els va caure com una "patada" a l'estomac. El Partit Popular de la ma de Xavier Albiol va intentar fins i tot impedir que s'arribes a celebrar el debat d'investidura per evitar la formació de govern ja que el diumenge 10 de gener era el darrer dia per escollir president abans de la convocatòria automàtica d'eleccions.

              El mateix diumenge a la tarda fins i tot abans de les votacions Rajoy va fer una compareixença des de la Moncloa per anunciar que el govern espanyol te totes les eines i les farà servir per combatre qualsevol intent de saltar-se la llei i la constitució espanyoles. Res de nou, vaja. Tant bon punt Carles Puigdemont va ser escollit nou president de la Generalitat van començar els atacs contra la seva persona. De fet els atacs van començar abans i ja en el mateix debat d'investidura va rebre els atacs de l' Arrimadas per part de C's treien de context frases o paràgrafs que havia dit Puigdemont en algun moment. Rabell va titllar de "somiatruites" als que defensen el camí a la independència i l' Iceta el convidava a tornar a la via del federalisme. De l' Albiol millor no en parlo perquè va estar en la línia "xulesca" desafiant i amenaçant de sempre. Vull destacar que malgrat que el castella es perseguit a Catalunya, tant l' Albiol com l' Arrimadas van alternar el seu discurs en català i castella.

              Després  de la proclamació de Carles Puigdemont com a 130º president de la Generalitat, la presidenta del parlament Carme Forcadell va demanar audiència a la Casa Reial per tal de comunicar el nomenament com es protocol·lari. Malgrat no tenir cap altre acte a l'agenda del dia, el rei Felip VI va denegar rebre Forcadell i va demanar-li que fes el comunicat per escrit. Tot i que personalment per mi el rei se'n pot anar a pastar-fang, no deixa de ser un menyspreu cap a la institució catalana. Després s'estranyen quan ve a Catalunya i el xiulem. De igual manera es habitual que la Casa Reial faci un comunicat d'agraïment pels "serveis prestats" al president que ho deixa, en aquest cas Artur Mas. Aquesta vegada tampoc l'ha fet. Moncloa per la part que li toca tampoc ho ha fet. L' emprenyada  doncs, es més que evident.

             A la pressa de possessió del nou president van assistir com a representants del govern espanyol el ministre de l'interior Fernàndez Díaz ( no sabem si acompanyat d' en Marcelo ), i Llanos de Luna, la delegada del govern que no es van aixecar de la cadira en cap moment ni van aplaudir el nomenament. Qui no va estar present a l'acte va ser Inès Arrimadas que com a cap de l'oposició hi hauria d'haver anat. L' Albiol tampoc hi va anar però es menys rellevant.

             La caverna mediàtica no ha tardat tampoc a buscar tota mena de coses, declaracions i fins i tot alguns insults per desprestigiar la figura de Puigdemont. Alguns han gosat fer servir comentaris xenòfobs donat que la dona del president i ara "primera dama" de Catalunya es romanesa.

             Però be tot això no ens ha de fer por i nosaltres hem de seguir la nostra tasca i la nostra feina. Si s'emprenyen que si posin fulles. Això no ha fet res més que començar i els atacs ens vindran per totes bandes i de tots colors. A més si s'emprenyen vol dir que estem fent la feina ben feta i comencen a tenir clar que això ja no hi ha qui ho aturi.


                                                                                                     Ànec  Lluc

             

             

Podemos.....en fora de joc.....

                                                                               

                Avui es constitueix el congrés dels diputats a Madrid i fruit de l'acord entre PP-Psoe-C's també s'ha repartit la composició de la Mesa. Aquesta Mesa estarà presidida pel socialista Patxi López, tres membres del PP, dos per ciutadans dos per Podemos i un altre pels socialistes. Així doncs s'ha formalitzat el primer gran pacte d'estat entre els "tres del Bunker" com ha qualificat Pablo Iglesias l'acord entre PP-Psoe i C's. D' aquesta manera no s'ha pogut portar a terme una majoria d'esquerres a la Mesa del congrés ja que aquesta majoria la tindrien almenys a priori el PP amb 3 llocs + 2 llocs per C's. Podemos no ha volgut participar a l'acord i per tant ha quedat en "fora de joc" i els dos llocs que ha aconseguit han estat atorgats pràcticament d'ofici. Falta veure si els acceptarà o hi renunciarà per fer palès el seu desacord. Pedro Sànchez va voler convèncer a Pablo Iglesias perquè se sumes a l' acord però l'exigència de Podemos de tenir quatre grups parlamentaris ho ha fet impossible.

                Pel que fa a la demanda de Podemos de tenir quatre grups parlamentaris sembla que també han quedat en "fora de joc" perquè el reglament del congrés no ho permet. En les eleccions generals del 20 D, la formació de Pablo Iglesias es va presentar a diversos llocs en coalició ( EnComú-Podem a Catalunya, Compromís-Podem a València i Marea a Galícia.), amb la promesa de que es constituirien en grups separats al congrés. Malgrat això a l'hora de presentar els resultats de Podemos el 20 D sempre ens han "venut" que la formació lila havia aconseguit 69 escons, que es la suma de les quatre. Aquesta podria ser la raó de que aplicant el reglament del congrés els 69 escons de Podemos estiguin en un sol grup.

                 Pel que fa al tema del referèndum per Catalunya que va ser una de les promeses estrella d'EnComú-Podem el 20 D, Xavier Domènech ha reconegut que el Psoe ja els ha fet arribar que l'oblidin si volen arribar a algun acord. També ha manifestat que aquest referèndum hauria de ser el punt més assumible però que tenen davant tres formacions que no l'accepten. Es a dir que tornen a quedar en fora de joc.

                  Pablo Iglesias aquest mati al Congrés ha deixat evident el seu enuig quan ha tingut dues enganxades amb Albert Rivera i Pedro Sànchez. Els hi ha retret que hagin pactat amb el PP la formació de la Mesa i que hagin impedit que tingues quatre grups propis. Així doncs i tal com estan les coses els de Podemos que estaven molt contents pel resultat del 20 D, de moment "no han pogut" i es queden en " fora de joc ". 


                                                                                                     Ànec  Lluc


             

             

Gracies president Mas....

                                                                       

                     El diumenge 10 de gener es va celebrar el debat d'investidura del 130º president de la Generalitat de Catalunya. Aquest debat però es celebrava tres mesos llargs desprès de les eleccions del 27 S perquè l'aritmètica d'escons que va sortir de les urnes feia que JxSÍ que va guanyar àmpliament les eleccions amb 68 escons, necessites el suport d'un altre força política per poder investir un president que en principi havia de ser Artur Mas. Tenint amb compte el caràcter plebiscitari que se li va voler donar a aquestes eleccions, la única força que podia donar-li suport era la CUP ja que era la única que es va presentar amb el punt independentista al seu programa. C's-Psc i PP en aquest ordre seguien amb el seu discurs de sempre de mantenir la unitat d' Espanya. "Catalunya si que es pot" nadava en aigua de ningú i apostaven per fer un referèndum acordat amb l'estat que es la tesis que defensa Podemos.

                      La CUP va dir la mateixa nit electoral que amb els resultats obtinguts i amb un 48% de vot independentista no es podia fer una DUI. ( Declaració Unilateral d' Independència). També van dir que no investirien Artur Mas perquè simbolitzava la corrupció i les retallades. Malgrat això ben aviat van començar les negociacions entre JxSÍ i la CUP per tal de fer possible la formació d'un govern encapçalat per Mas, ja que recordem que el triomf de JxSÍ el 27 S va ser molt clar. La segona força que va ser C's va obtenir 25 escons, menys de la meitat que JxSÍ que en va treure 62. La CUP amb 10 feia que el tandem independentista JxSÍ-CUP sumessin 72 escons, però el temps ha demostrat que sumar els 72 no ha estat fàcil.

                      Durant tota la negociació la CUP insistia en que no investirien Mas sota cap concepte i en les dues primeres sessions d'investidura van votar en contra cosa que va fer que les relacions entre totes dues formacions es tornès tensa. Molts pensàvem que desprès d'aprovar la declaració de desconnexió el 9 N, la CUP facilitaria la investidura de la segona sessió perquè només calien dos vots positius i vuit abstencions però el vot na ser negatiu, això si, amb un NO tranquil.

                      Després van arribar les dues assemblees de la CUP del 27 D i el 3 de gener on les bases de cupaires no van fer altre cosa que ratificar el NO a Mas ja que si a la celebrada a Sabadell el 27 D es va produir un " empat tècnic" que va resultar polèmic per les sospites de "Tupinada" en el recompte de vots, a la del 3 de gener va guanyar la de no investir Mas. Aquest NO a Mas era la decisió definitiva de la CUP i donat que JxSÍ descartava fer cap nova proposta que incloguis  un canvi de candidat tot semblava indicar que es convocarien noves eleccions.

                       Des de ERC però no volien llençar la tovallola i Junqueras i Tardà entre altres deixaven entreveure que potser era el moment que algú prengués alguna decisió pel be del país en referència clara sense anomenar-lo directament a Mas. A la petició s'hi afegiria Súmate i l'ANC que demanaven a uns i altres l'acord.
Mas es mantenia ferm de no cedir i tal com ha reconegut després ja ho tenia tot preparat per signar la convocatòria d'eleccions per al març. Però vet aqui que entre la nit de divendres i el matí de dissabte es va anar tancant l'acord entre JxSÍ i la CUP. Artur Mas finalment s'ho havia repensat i es va decidir a fer un pas al costat per no fer nosa. Això desencallava la situació i deixava via lliure per arribar a l'acord per investir un president abans que acabes el termini legal per fer-ho.

                       Artur Mas va explicar en roda de premsa que la decisió havia estat personal després de sospesar que era millor aprofitar la majoria sobiranista que hi ha ara al parlament que anar a unes eleccions incertes al març. També va explicar que tot i que se li havien ofert diversos càrrecs fins i tot al nou govern, ell no n'acceptaria cap encara que estava disposat a ajudar al procés en tot allò que fes falta. També va dir que això no era una retirada de la política i que el fet de no ser investit l'alliberava del compromís de retirar-se de la política en 18 mesos. Per tant no es un adeu si no un fins després.

                       Es retiri o no i malgrat no l'hagi votat mai no puc menys que agrair-li que ens hagi portat fins aqui perquè si bé es cert que el procés no es Mas, una bona part si li devem a ell. Es cert que tant ell com CDC van fer el gir independentista empesos per la força de la gent, no es menys cert que molts polítics no fan cas d'aquesta força. Hem de reconèixer que aquest gir li ha costat un bon grapat de vots, la ruptura de la coalició amb CIU, la persecució de l'estat que fins i tot l'ha imputat per posar les urnes el 9 N. Respecto la seva decisió malgrat que segueixo pensant que era qui millor ens podia portar a la independència, però ahir es ahir i ara hem de mirar al futur. Després de veure i sentir al que sera el 130º president, Carles Puigdemont penso que també sabrà portar el vaixell a bon port.Per tot això i per tot el que a ben segur seguirà fent Artur Mas pel país..... Gracies President. 


                                                                                                  Ànec  Lluc

Ja tenim acord....i president.....

                                                                               

 
               Doncs si. Aquest diumenge 10 de gener i contra tot pronòstic es va celebrar la sessió d'investidura del 130º president de la Generalitat de Catalunya. Carles Puigdemont va ser escollit amb els 62 vots favorables de "Junts Pel Si" i 8 vots de la CUP. 2 diputats de la CUP es van abstenir.

               El resultat d'aquesta votació va ser fruit de l'acord a que van arribar " in extremis" i per sorpresa de tothom, que ja teniem coll avall que hi haurien eleccions al març. La negociació entre JxSÍ i la CUP durant tres mesos no havien donat cap fruit perquè la CUP seguia demanant el cap d'Artur Mas i aquest no estava disposat a cedir. Malgrat la decisió de l'assemblea del 3 de gener de no investir Mas i l' enrocament de JxSÍ a no canviar el candidat, les dues formacions van seguir negociant tal i com va insistir Junqueras. El dia 5 de gener CDC donava per fet que no hi hauria acord i fins i tot el mateix Mas en una entrevista el dia 7 a TV3 reconeixia que l'acord era gairebé impossible. Les associacions civils van decidir mobilitzar-se demanant un acord. Tot i que se seguia negociant ningú confiava ja en l'acord.

                Però vet aquí que dissabte al migdia va saltar la sorpresa i ens anunciaven un imminent acord que possibilitaria fer el debat d'investidura el diumenge, sense Mas que al final havia decidit fer un pas al costat. Durant tota la tarda van anar sorgint rumors de que l'acord estava fet i no només per investir al president de la Generalitat si no per garantir la governabilitat del govern català en el camí cap a la independència. S'havia d'anar depressa perquè el temps per convocar el debat d'investidura era limitat. Finalment es va convocar pel diumenge 10 de gener a les cinc de la tarda.

                 Després el president Mas va donar els detalls de l'acord explicant que va ser ell qui va prendre la decisió de fer un pas al costat, desprès de sospesar que era millor aquesta opció que les eleccions de març, tant pel procés sobiranista com per posar en marxa el pla de xoc contra l'emergència social. Per la seva banda la CUP acceptava a Carles Puigdemont com a president de la Generalitat a qui donaria suport amb 8 vots positius i dues abstencions. Pel que fa a la governabilitat del nou govern es compromet a no votar en contra de cap proposta de JxSÍ que formi part del full de ruta cap a la República Catalana i fins i tot 2 dels seus diputats estaran i participaran en tot moment a les reunions de treball del grup parlamentari JxSÍ, lo que garanteix que el govern tindrà 64 vots davant els 63 de la oposició per tot allò que tingui a veure amb tirar endavant el procés sobiranista com el pla de xoc.

                   No cal dir que aquest acord va ser com "una puntada de peu al cul"dels unionistes que ja s'havien fet a la idea de que hi hauria eleccions al març, i tots pensaven en una derrota del independentisme. Els mes emprenyats eren els d' EnComú-Podem que ja es veien guanyadors tenint amb compte els resultats del 20 D.
A Madrid la reacció del PP no s'ha fet esperar i Rajoy va fer una compareixença a les 20.30 a TVE amb un to d'amenaça avisant que farà servir totes les eines que disposa l'estat per tallar d'arrel qualsevol intent de trencar la legalitat de la Constitució del 78. Ja ha parlat amb Pedro Sànchez, Albert Rivera i espera fer-ho també amb Pablo Iglesias per tant de fer un "Front Nacional" contra els catalans.
La caverna mediàtica que fins fa poc lloava la CUP per la seva coherència, ha tardat poc a tornar-los a qualificar de filo-etarres amics de Bildu tot i que els cupaires no han trencat la coherència perquè de fet no han investit a Artur Mas. Pablo Iglesias i Iñigo Errejon també han manifestat que rebutgen aquest acord perquè segons ells subordinen la CUP a la dreta catalana. La raó es que l'inici del procés a Catalunya pot precipitar un acord a Moncloa entre PP-Psoe-C's per salvaguardar la unitat d' espanya cosa que deixaria "fora de joc" a Podemos. A mes la no celebració d'eleccions al març deixa al descobert que la "pastanaga" de referèndum no s'aguanta per enlloc.

                 Malgrat que jo vaig dir fa dies que no era partidari d'un "mal acord" i vaig carregar contra la CUP per la seva postura inamovible de no investir Mas, no em dol reconeixer que aquest acord al que s'ha arribat finalment es possiblement millor que anar a eleccions si ambdues parts compleixen els seus compromisos. Per tant passem pagina d'aquests tres mesos i mirem al futur amb optimisme. Queda molta feina per davant i s'ha de fer bé.....!! Visca Catalunya Lliure !!

                                                                                                   Ànec  Lluc