dimarts, 12 de gener de 2016

Gracies president Mas....

                                                                       


                     El diumenge 10 de gener es va celebrar el debat d'investidura del 130º president de la Generalitat de Catalunya. Aquest debat però es celebrava tres mesos llargs desprès de les eleccions del 27 S perquè l'aritmètica d'escons que va sortir de les urnes feia que JxSÍ que va guanyar àmpliament les eleccions amb 68 escons, necessites el suport d'un altre força política per poder investir un president que en principi havia de ser Artur Mas. Tenint amb compte el caràcter plebiscitari que se li va voler donar a aquestes eleccions, la única força que podia donar-li suport era la CUP ja que era la única que es va presentar amb el punt independentista al seu programa. C's-Psc i PP en aquest ordre seguien amb el seu discurs de sempre de mantenir la unitat d' Espanya. "Catalunya si que es pot" nadava en aigua de ningú i apostaven per fer un referèndum acordat amb l'estat que es la tesis que defensa Podemos.

                      La CUP va dir la mateixa nit electoral que amb els resultats obtinguts i amb un 48% de vot independentista no es podia fer una DUI. ( Declaració Unilateral d' Independència). També van dir que no investirien Artur Mas perquè simbolitzava la corrupció i les retallades. Malgrat això ben aviat van començar les negociacions entre JxSÍ i la CUP per tal de fer possible la formació d'un govern encapçalat per Mas, ja que recordem que el triomf de JxSÍ el 27 S va ser molt clar. La segona força que va ser C's va obtenir 25 escons, menys de la meitat que JxSÍ que en va treure 62. La CUP amb 10 feia que el tandem independentista JxSÍ-CUP sumessin 72 escons, però el temps ha demostrat que sumar els 72 no ha estat fàcil.

                      Durant tota la negociació la CUP insistia en que no investirien Mas sota cap concepte i en les dues primeres sessions d'investidura van votar en contra cosa que va fer que les relacions entre totes dues formacions es tornès tensa. Molts pensàvem que desprès d'aprovar la declaració de desconnexió el 9 N, la CUP facilitaria la investidura de la segona sessió perquè només calien dos vots positius i vuit abstencions però el vot na ser negatiu, això si, amb un NO tranquil.

                      Després van arribar les dues assemblees de la CUP del 27 D i el 3 de gener on les bases de cupaires no van fer altre cosa que ratificar el NO a Mas ja que si a la celebrada a Sabadell el 27 D es va produir un " empat tècnic" que va resultar polèmic per les sospites de "Tupinada" en el recompte de vots, a la del 3 de gener va guanyar la de no investir Mas. Aquest NO a Mas era la decisió definitiva de la CUP i donat que JxSÍ descartava fer cap nova proposta que incloguis  un canvi de candidat tot semblava indicar que es convocarien noves eleccions.

                       Des de ERC però no volien llençar la tovallola i Junqueras i Tardà entre altres deixaven entreveure que potser era el moment que algú prengués alguna decisió pel be del país en referència clara sense anomenar-lo directament a Mas. A la petició s'hi afegiria Súmate i l'ANC que demanaven a uns i altres l'acord.
Mas es mantenia ferm de no cedir i tal com ha reconegut després ja ho tenia tot preparat per signar la convocatòria d'eleccions per al març. Però vet aqui que entre la nit de divendres i el matí de dissabte es va anar tancant l'acord entre JxSÍ i la CUP. Artur Mas finalment s'ho havia repensat i es va decidir a fer un pas al costat per no fer nosa. Això desencallava la situació i deixava via lliure per arribar a l'acord per investir un president abans que acabes el termini legal per fer-ho.

                       Artur Mas va explicar en roda de premsa que la decisió havia estat personal després de sospesar que era millor aprofitar la majoria sobiranista que hi ha ara al parlament que anar a unes eleccions incertes al març. També va explicar que tot i que se li havien ofert diversos càrrecs fins i tot al nou govern, ell no n'acceptaria cap encara que estava disposat a ajudar al procés en tot allò que fes falta. També va dir que això no era una retirada de la política i que el fet de no ser investit l'alliberava del compromís de retirar-se de la política en 18 mesos. Per tant no es un adeu si no un fins després.

                       Es retiri o no i malgrat no l'hagi votat mai no puc menys que agrair-li que ens hagi portat fins aqui perquè si bé es cert que el procés no es Mas, una bona part si li devem a ell. Es cert que tant ell com CDC van fer el gir independentista empesos per la força de la gent, no es menys cert que molts polítics no fan cas d'aquesta força. Hem de reconèixer que aquest gir li ha costat un bon grapat de vots, la ruptura de la coalició amb CIU, la persecució de l'estat que fins i tot l'ha imputat per posar les urnes el 9 N. Respecto la seva decisió malgrat que segueixo pensant que era qui millor ens podia portar a la independència, però ahir es ahir i ara hem de mirar al futur. Després de veure i sentir al que sera el 130º president, Carles Puigdemont penso que també sabrà portar el vaixell a bon port.Per tot això i per tot el que a ben segur seguirà fent Artur Mas pel país..... Gracies President. 


                                                                                                  Ànec  Lluc