divendres, 15 de gener de 2016

Espanya s'emprenya... perquè veu que marxem.

                                                                       
                                                                       
" CAGONTÓ "


              Catalunya ja te govern sobiranista i una majoria estable al parlament per tirar el procés endavant i complir així el mandat democràtic del 27 S . Això ha estat possible gracies a l'acord a que han arribat finalment "Junts Pel Sí" i "la CUP". A Espanya, i quan dic Espanya em refereixo al govern espanyol, i a tots aquells que defensen la unitat i sobirania espanyola, això els va caure com una "patada" a l'estomac. El Partit Popular de la ma de Xavier Albiol va intentar fins i tot impedir que s'arribes a celebrar el debat d'investidura per evitar la formació de govern ja que el diumenge 10 de gener era el darrer dia per escollir president abans de la convocatòria automàtica d'eleccions.

              El mateix diumenge a la tarda fins i tot abans de les votacions Rajoy va fer una compareixença des de la Moncloa per anunciar que el govern espanyol te totes les eines i les farà servir per combatre qualsevol intent de saltar-se la llei i la constitució espanyoles. Res de nou, vaja. Tant bon punt Carles Puigdemont va ser escollit nou president de la Generalitat van començar els atacs contra la seva persona. De fet els atacs van començar abans i ja en el mateix debat d'investidura va rebre els atacs de l' Arrimadas per part de C's treien de context frases o paràgrafs que havia dit Puigdemont en algun moment. Rabell va titllar de "somiatruites" als que defensen el camí a la independència i l' Iceta el convidava a tornar a la via del federalisme. De l' Albiol millor no en parlo perquè va estar en la línia "xulesca" desafiant i amenaçant de sempre. Vull destacar que malgrat que el castella es perseguit a Catalunya, tant l' Albiol com l' Arrimadas van alternar el seu discurs en català i castella.

              Després  de la proclamació de Carles Puigdemont com a 130º president de la Generalitat, la presidenta del parlament Carme Forcadell va demanar audiència a la Casa Reial per tal de comunicar el nomenament com es protocol·lari. Malgrat no tenir cap altre acte a l'agenda del dia, el rei Felip VI va denegar rebre Forcadell i va demanar-li que fes el comunicat per escrit. Tot i que personalment per mi el rei se'n pot anar a pastar-fang, no deixa de ser un menyspreu cap a la institució catalana. Després s'estranyen quan ve a Catalunya i el xiulem. De igual manera es habitual que la Casa Reial faci un comunicat d'agraïment pels "serveis prestats" al president que ho deixa, en aquest cas Artur Mas. Aquesta vegada tampoc l'ha fet. Moncloa per la part que li toca tampoc ho ha fet. L' emprenyada  doncs, es més que evident.

             A la pressa de possessió del nou president van assistir com a representants del govern espanyol el ministre de l'interior Fernàndez Díaz ( no sabem si acompanyat d' en Marcelo ), i Llanos de Luna, la delegada del govern que no es van aixecar de la cadira en cap moment ni van aplaudir el nomenament. Qui no va estar present a l'acte va ser Inès Arrimadas que com a cap de l'oposició hi hauria d'haver anat. L' Albiol tampoc hi va anar però es menys rellevant.

             La caverna mediàtica no ha tardat tampoc a buscar tota mena de coses, declaracions i fins i tot alguns insults per desprestigiar la figura de Puigdemont. Alguns han gosat fer servir comentaris xenòfobs donat que la dona del president i ara "primera dama" de Catalunya es romanesa.

             Però be tot això no ens ha de fer por i nosaltres hem de seguir la nostra tasca i la nostra feina. Si s'emprenyen que si posin fulles. Això no ha fet res més que començar i els atacs ens vindran per totes bandes i de tots colors. A més si s'emprenyen vol dir que estem fent la feina ben feta i comencen a tenir clar que això ja no hi ha qui ho aturi.


                                                                                                     Ànec  Lluc