El "Dragón Khan" independentista.......

                                                                       

             El 27 de setembre de 2012 el Parlament català va aprovar una resolució per celebrar el referèndum d' autodeterminació de Catalunya i va ser aprovada per 84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions. El 12 de desembre de 2013 després de varies setmanes de negociació entre els partits catalans, el president de la Generalitat anunciava que el referèndum es faria el 9 de novembre de 2014. Aquest referèndum incloïa una doble pregunta :

               La reacció del govern espanyol va ser immediata i va declarar que la consulta no es faria perquè va en contra de la Constitució Espanyola. Al gener de 2014 el Parlament català aprova una resolució per demanar al Congrés dels diputats la cessió de la competència per fer referèndums,que el congrés va rebutjar amb 299 vots en contra. Espanya tancava la porta  a celebrar cap referèndum d' autodeterminació a Catalunya. A partir d' aquí el parlament català va començar a enllestir la "llei de consultes" per poder amparar la consulta del 9 N. Aquesta llei de consultes es va aprovar el 19 de setembre amb 106 vots a favor i 28 en contra. El 27 de setembre el president Mas va signar la convocatoria de la consulta del 9 N. El Dragón Khan puja.
El govern espanyol del PP va presentar dos recursos d' inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional que va suspendre cautelarment, tant la consulta del 9 N com la "llei de consultes" que l' amparaba. A partir d' aquí van començar els problemes.

             Artur Mas va dir que davant la suspensió del TC, el 9 N ja no es podia fer com estava previst. Com alternativa i per evitar represàlies del govern espanyol cap els funcionaris que facilitessin la consulta Mas va proposar fer una consulta amb voluntaris i associacions civils. ERC va demanar eleccions anticipades i en cas que s' assolis majoria al parlament, declarar la independència. ICV va dir que no donava suport a aquesta consulta i el PSC la va qualificar d' engany sense cap garantia democràtica. A CiU també van començar les discrepàncies i Convergència defensava una cosa i Unió un altre. El 2 de novembre el govern del PP impugnava també aquesta consulta i el TC la suspenia dos dies després. A una setmana vista ningú tenia clar si la consulta es faria. El Dragón Khan baixa.
Malgrat tot això la consulta es va fer i va ser tot un èxit. Els resultats van ser aclaparadors: un 90% deia SI a que Catalunya ha de ser un estat, i d'aquests un 80% deia que aquest estat havia de ser independent. A partir d' aquí tothom va interpretar les dades a la seva manera. Els partidaris del NO van qualificar la consulta de costellada perquè no respectava la llei, no oferia cap garantia democràtica i els contraris a la independència no hi havien participat. Malgrat ser una "costellada" la fiscalia general de l'estat va engegar una querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau per desobediència i prevaricació. Milers de persones es van "auto-imputar" davant els jutjats de tot Catalunya. El Dragón Khan puja.  

              Va començar llavors una picabaralla entre CiU, ERC i CUP per la convocatòria d'eleccions anticipades al 2015. Mas i CiU volien fer una "Llista de país" on anirien tots els independentistes per deixar clar el caràcter plebiscitari de les eleccions. Llista única amb polítics, llista única sense polítics i només amb gent de la societat civil, amb polítics i amb gent de la societat civil, etc. No hi havia manera d' arribar a un acord. Mas i Junqueras feien rodes de premsa per separat que quan acabaven donava la sensació de que parlaven de reunions diferents, la CUP acusant de xantatge a Mas, i Carme Forcadell, presidenta de l' ANC demanant a Mas que "poses les urnes". Tot plegat un bo enrenou. El Dragón Khan baixa.

             Finalment es va arribar a l' acord entre CDC i ERC per anar junts a les eleccions amb caràcter plebiscitari que tindrien lloc el 27 S i portar a terme el full de ruta que hauria de portar Catalunya a la independència. Van crear Junts Pel SI, amb polítics de CDC, d' ERC, membres de l' ANC, d' Òmnium, de Súmate i alguns independents. La CUP faria la seva pròpia llista però de la mateixa manera que Junts Pel SI, el punt clau del seu programa era aconseguir la independència. A les eleccions del 27 S les forces que apostaven per la independència van guanyar amb escreix. Junts Pel Si obtenia 62 escons, per 25 de C's que va ser segona força. Amb els 10 escons de la CUP i els 62 de Junts Pel Si, les forces sobiranistes sobrepassaven la majoria absoluta de 68. En Percentatge de vots, els partidaris del SI van assolir el 48%, els del NO el 39%, mentre que un 11% no es volia posicionar. El Dragón Khan puja.

              El 9 de novembre el parlament aprova la resolució de desconnexió amb l'estat espanyol i de desobediència a  les sentencies del tribunal constitucional fruit de la negociació entre JxSi i la CUP. Malgrat això, la CUP va mantenir la paraula/promesa de no investir Artur Mas com a president de la Generalitat encara que això comportés aturar el procés independentista. Per dues vegades van votar NO a la seva investidura deixant el govern català en funcions, però lligat de mans i peus per poder fer res. Les negociacions van continuar entre JxSi i la CUP per tirar endavant el govern i el procés, però després de dues assemblees, els cupaires es mantenien ferms en el "NO a Mas".El temps legal per formar govern s' esgotava i tothom veia unes noves eleccions al març com inevitables, amb l' inconvenient de que probablement no es repetiria Junts Pel Si. El Dragón Khan baixa.

              En l' últim moment però i quan alguns ja preparaven la campanya per unes noves eleccions al març, Artur Mas va decidir fer el "pas al costat" que demanava la CUP. L' últim dia hàbil per fer-ho es va investir com a president de la Generalitat a Carles Puigdemont, després que Artur Mas s' apartés com demanava la Cup, i els cupaires acceptaven donar al govern de JxSi l'estabilitat necesaria per tirar endavant el full de ruta i el pla de xoc d' emergència social. Dos diputats de la CUP es reunirien sovint amb Junts pel Si i participarien de les reunions del grup parlamentari així com es comprometien a no votar mai en el mateix sentit que altres forces al parlament si això posava en perill l'estabilitat del govern. Començava a rutllar la que havia de ser la darrera legislatura autonómica abans de la creació i ratificació d' una Constitució i República Catalanes. El Dragòn Khan puja. 

               Quan tot semblava que rutllava prou be, la CUP, - si altre vegada la cup - advertía que no aprovaria els pressupostos de 2016, que estava fent Junqueras i el seu equip econòmic. El dia de la presentació dels pressupostos per part d' Oriol Junqueras al parlament la CUP no hi va ser present en protesta del desallotjament del "Banc expropiat" de Gràcia. Dies després anunciaven una esmena a la totalitat, la qual cosa significa que ni tan sols els volen discutir. De res van servir els arguments d' Oriol Junqueras, explicant que eren els pressupostos mes socials de la historia i que aportaven 1100 milions d' euros extra que ara sel' s quedarà Montoro. A l' hora de votar aquests pressupostos la CUP va votar juntament amb PP-C'S-PSC i CSQP, trencant així el pacte que havien signat de no fer-ho. Després van dir que no havien trencat el pacte, si no que aquest havia "mutat". Els pressupostos van quedar rebutjats per primer cop a la historia i tot seguit davant l' aparença de feblesa del govern, el president anunciava que es sotmetria a una qüestió de confiança al mes de setembre.El Dragón Khan baixa.

             I així estem. Fa uns dies, no se sap ben be d' on ni qui l' ha portat ha aparegut la figura del RUI, ( referèndum unilateral de independència,), una cosa que ningú sap ben be quin recorregut pot tenir, ni quin recolzament, ni quin reconeixement internacional. L' ANC ha dit que preguntarà als afiliats per aquesta opció. La CUP se l' ha fet seu i convida a totes les forces catalanes a participar-hi. ICV ja ha dit que no el compra perquè mai l' han comprat. Els Comuns i Podem, tot i la davallada de vots del 26 J segueixen apostant pel "seu"referèndum acordat. ERC si es mostra disposat a fer-lo, i CDC s'ho esta pensant. El PSC esta a les ordres del que mani el PSOE i de PP i C's ni en parlem. Ningú ha explicat però com serà o hauria de ser aquest RUI, si seria vinculant o no, i mitjançant quina llei, perquè el que es segur que el govern espanyol l'impugnarà i el TC el suspendrà. Serà un "9N -2" que a efectes pràctics crec que només alentirà el procés que ja fa tard.


                                                                                                   Ànec  Lluc

               

Un café amb llet "si us plau"....Háblame en cristiano.

                                                                             

              Aquests dies les xarxes socials s'han fet ressò d'un fet que pot semblar un fet anecdòtic però te mes rellevància del que pot semblar en un principi. Tot va començar quan el music Quimi Portet va piular que un cambrer d'un vaixell de Balearia en el trajecte Eivissa-Formentera, no l'entenia quan demanava un "café amb llet". Tot seguit va fer una segona piulada amb la resposta del cambrer : "Te entiendo en gallego, español, francés, inglés y hasta en italiano te entiendo, en catalán o mallorquín, ya no".
           
              Gallec : Café con Leite.
              Español : Café con leche.
              Francès : Café au Lait.
              Angles : Coffe Milk.
              Italià : Caffe Latte.
              Català : Café amb Llet.

Dubto molt que hi hagi algú que a mes treballi de cambrer i no entengui com es diu "Café amb llet" en català". Potser en un poble perdut a l' alta muntanya o a un racó de l' Espanya profunda en trobaríem algun, però si no ho entén en català dubto que ho entengués en els altres idiomes.
Balearia en un primer moment va demanar disculpes a Quimi Portet i va anunciar que prendria les mesures adients perquè aquests fets no tornin a passar. Poc desprès i davant la reacció de les xarxes socials i de la caverna mediàtica la companyia rectificava i no sancionarà al cambrer, que ha justificat que el soroll del vaixell li va impedir entendre el que li demanava Portet.
No vull dubtar de la paraula del cambrer, però això vol dir que Portet s'hauria "inventat" la segona piulada on deia que el cambrer li hauria dit entendre-ho en cinc llengües excepte en català o mallorquí.

             No seria la primera vegada que en un establiment públic quan parles en català, - i ara parlo per experiència pròpia -, ens han dit la típica frase " A mi me hablas en cristiano". Mes enllà de que tot i reconeixent el dret que pot tenir el cambrer a atendre en castellà, també existeix el dret del client a ser ates en català, perquè vull recordar que la Constitució otorga al català la categoria de llengua oficial a Catalunya i Balears juntament amb el castellà. Però tot i així, la majoria de catalans canviem  al castellà quan l' interlocutor ho demana amb educació. Quan ho fa amb menyspreu i xuleria, com es el cas, si es cert que el cambrer li va deixar anar que ho entén en força idiomes però en català no. Aquesta resposta, ve a ser l' equivalent a "Háblame en cristiano" que molts hem patit en nombroses ocasions.

              El cambrer en qüestió potser es una d' aquestes persones que ho fa habitualment i que aquesta vegada ha tingut la "mala sort" de fer-ho a un personatge mediàtic i el fet ha tingut molt mes ressò que quan ho patim la gent del carrer. El mateix cambrer ha reconegut en una entrevista a "el Mundo" que potser no hauria d' haver contestat al cantant tal com ho va fer, i li demana disculpes si el va ofendre. Amb aquestes declaracions han quedat "retratats" tots aquells que han titllat de Xenofòbia l' actitud de Portet i han denunciat que penges una foto del cambrer al seu Twitter. Entre aquests "retratats" cal destacar alguns afins a EnComú-Podemos que com fan sempre aprofiten qualsevol fet per deixar anar la seva catalanofòbia.


                                                                                               Ànec Lluc

CDC: Refundació o marxa enrera .......

                                                                             

                                                           


             Convergència Democràtica de Catalunya mes coneguda com CDC va ser creada el 1974 al voltant de la figura de Jordi Pujol. Als anys 80 i un cop recuperada la democràcia a Espanya, Convergència va formar amb Unió Democràtica de Catalunya la federació de Convergència i Unió, sota les sigles de CiU. Aquesta federació ha governat la Generalitat de Catalunya durant mes de vint anys i ha donat suport als governs espanyols a Madrid de Psoe i PP al congrés dels diputats, (a canvi del ja conegut peix al cove ). Després de dos períodes on la Generalitat va estar governada per l'esquerra en la època dels tripartits, PSC-ERC-ICV, (entre 2003 i 2010), CiU va tornar a guanyar les eleccions catalanes del 2010 i Artur Mas, delfí de Jordi Pujol va ocupar la presidència de la Generalitat.

             La manifestació del 11 de setembre de 2012 que va ser de les mes multitudinàries que mai s' havien fet, va ser un punt d' inflexió entre les relacions entre Catalunya i Espanya i també pel futur de CiU. Poc desprès d' aquesta diada Rajoy va mantenir una reunió amb Artur Mas on va reiterar la negativa d' un Pacte Fiscal semblant al del País Basc per Catalunya. Aquesta desavinença va suposar el trencament del suport parlamentari que el PP de Catalunya donava al govern de CiU que va quedar e minoria. Artur Mas va avançar les eleccions que es van celebrar el 25 de novembre. Aquestes eleccions les va guanyar un altre vegada CiU però aquest cop sense majoria i Artur Mas va ser investit gràcies a un pacte amb ERC. Aquest pacte portava el compromís de fer una consulta sobiranista al 2014. Aquesta consulta es va fer finalment el 9 de novembre en forma de procés participatiu per poder salvar tots els entrebancs que hi va posar el govern del PP i el seu braç jurídic que es el TC. Els contraris a la independència van qualificar de "costellada" la consulta però malgrat no tenir rellevancia, Mas, Ortega i Rigau estan imputats per desobediència i prevaricació per haver-ne facilitat la celebració. El 25 de novembre de 2014 Artur Mas va presentar el seu pla per aconseguir la independència de Catalunya en 18 mesos.

              El 14 de gener de 2015 Artur Mas anunciava en roda de premsa l' avançament de les eleccions catalanes pel 27 de setembre i que aquestes tindrien caràcter plebiscitari sobre la independència de Catalunya. Al març CDC, ERC, L' ANC i Òmnium pactaven un full de ruta que hauria de portar Catalunya a la independència si els partits sobiranistes guanyaven el 27S.

               Aquest gir independentista de CDC, que no podem obviar que perdia vots a cada convocatoria electoral, va crear un clima de mala maror a la federació per les diferents postures entre CDC i Unió, cosa que va fer que CDC donés un ultimátum a Unió perquè decidís si estava d'acord amb el full de ruta signat amb ERC o no. Això va provocar la ruptura de la federació després d' anar 35 anys junts a les eleccions. En les eleccions del 27 S de 2015, CDC va formar part de Junts Pel Si amb ERC i membres de l' ANC, Òmnium i alguns independents de la societat civil. Unió va anar per separat i no va aconseguir cap escó.

                Deixant a banda la ruptura amb Unió, Convergència feia temps que venia arrossegant casos de corrupció. Als casos Adigsa, Palau, ITV, Innova etc. s' hi van afegir  les sorprenents declaracions que va fer Jordi Pujol al juliol de 2014, quan va declarar que ell i els seus fills tenien comptes a l' estranger. Llavors va tornar a apareixer l'ombra del 3% de comissió que suposadament hauria cobrat CiU per l' adjudicació d'obra pública quan Pujol n' era el president. Per tal de deixar tot això enrera i passar pagina, CDC va decidir que es feia necesaria una refundació del partit. Ja a les eleccions generals espanyoles del 20 de desembre Convergència es va presentar sota el nom de Democràcia i Llibertat. La patacada electoral va ser destacable i va passar de 16 diputats a Madrid a 8. Després d' aquesta baixada de vots i del pas al costat que va haver de fer a exigències de La CUP que no va voler donar suport a la seva investidura de cap manera, Artur Mas va abandonar el seu escó per agafar personalment les regnes de la refundació del partit. Segons  va informar el propi Artur Mas aquesta refundació volia anar mes enllà de cambiar l'estructura orgànica del partit, i també s' havia d'estudiar el valor de la marca Convergència. Es tractaria doncs d' una renovació profunda per replantejar el paper polític que ha de representar Convergència en la futura República Catalana. Mas va anunciar que en aquest procés no es descartava haver de fer sacrificis personals.

              Davant d' aquesta conjuntura, Convergència va celebrar el 21 de maig una consulta entre els seus militants, una consulta que es va anomenar "Superdissabte" on s' havia de triar entre una renovació profunda de l' actual Convergència o be impulsar la creació d'una nova formació política. Un 67% de la militancia va decidir la segona opció. Això suposa la progressiva dissolució de l' actual estructura mentre, en paral·lel es crea el nou partit. Preguntat Artur mas sobre si ell liderarà aquesta fase de creació del nou partit no ha volgut aclarir res i ha dit que la decisió es prendrà al congrés que es farà al Juliol.

               Convergència ha començat aquesta setmana la tramesa dels documents de les bases fundacionals com a punt de partida del nou partit. En aquests documents es defineix la nova formació com " un partit polític demòcrata, catalanista, sobiranista, europeista i humanista que reivindica el progrés de Catalunya. Resulta curiós que entre tots els adjectius que es fan servir, no aparegui la paraula "independentista", cosa que ens fa recordar l' època en que tant li costava a Artur Mas pronunciar-la. Si a això hi afegim que Germà Gordó que lidera la plataforma Nova Convergència ha fet públic el seu propi document que estableix que el nou partit ha de ser " de centre i sobiranista on hi tinguin cabuda també, els NO independentistes". Si a mes, tenim amb compte que Gordó apareixia a les converses entre Fdez. Díaz i De Alfonso per substituir a Artur Mas al capdavant de CiU per tal de frenar el procés independentista, la "mosca" ja ens comença a pujar al nas. Vol dir això que la nova Convergència abandonarà l'aposta del independentisme ?. Tornaran els vells temps de " la puta i la ramoneta" ?. De ser així no seria una refundació si no una marxa enrera amb un lleuger " rentat de cara". Qualificar el partit de sobiranista no independentista i marcar-se l' objectiu d' aconseguir que Catalunya sigui un nou estat de la UE diu moltes coses sense dir res. Aquesta ambigüitat ha estat una de les característiques de la vella Convergència abans que fes el gir independentista. Esperem que la Nova convergència no desfaci aquest gir, per tornar a ser autonomista.


                                                                                                     Ànec  Lluc

26 J : Fracàs de les esquerres .........

                                                                             

             Es miri com es miri les eleccions del 26 J han estat un fracàs per les esquerres. El tancredisme de Rajoy, els últims casos de corrupció i l'escàndol de la filtració de la conspiració contra els partits independentistes que va protagonitzar el ministre de l' interior Jorge Fernàndez Díaz, no només no han castigat al Partit Popular, si  no que ha tornat a guanyar les eleccions i ha augmentat la avantatge sobre el segon. Es cert però, que 8 dels 14 escons que han guanyat els populars els ha perdut Ciutadans d' Albert Rivera, a qui de ben segur, una part dels seus votants no li han perdonat el pacte de govern signat amb el Psoe.

              Per la banda de l'esquerra, el Psoe tot i que ha perdut 5 escons, a ultima hora ha pogut salvar una mica els mobles. Tothom preveia una gran bofetada o almenys això es el que deien les enquestes. Els de Pedro Sànchez van fonamentar la seva campanya en fer fora Rajoy, i en poder fer un govern del canvi, però en campanya no ha deixat d' atacar a Podemos i Pablo Iglesias. Finalment i contra tot pronòstic, ha mantingut el segon lloc tot i que amb 5 escons menys que el 20 D.

               Unidos-Podemos han estat sens cap mena de dubte els grans perdedors d'aquestes eleccions. IU i Podemos havien decidit anar junts en aquestes eleccions del 26 J per tractar de donar el "Sorpasso" al Psoe i quedar com segona força o fins i tot perquè no, avançar també al PP i guanyar les eleccions. Totes les enquestes apuntaven en aquesta direcció i fins i tot el sondeig a peu d' urna que es va conèixer tan punt van tancar els col·legis electorals donaven a Podemos com a segona força amb 90 escons, 20 per sobre del Psoe. A mesura que es van anar saben els resultats, la decepció a la formació " Lila" va ser molt gran. No només no es confirmava el "Sorpasso" si no que l' aliança Unidos-Podemos va repetir els mateixos resultats que havien tret els dos per separat el 20 D. Com va reconèixer desprès Errejón, a vegades dos mes dos no son quatre.

               A Catalunya no hi va haver quasi cap variació, però fins i tot aquí l' únic canvi es va produir cap a la dreta perquè el PSC va perdre un diputat a Lleida que va passar a mans del PPC. Els Comuns van fracasar en el seu intent d' ampliar la majoria obtinguda el 20 D, i només van poder repetir els resultats tot i la forta implicació d' Ada Colau en la campanya. Això sumat al fracàs a nivell de l'estat va fer que la victoria a Catalunya quedes una mica aigüalida.

                Per tant no es cap frivolitat dir que les esquerres han perdut aquestes eleccions. La seva gran aposta de fer fora Rajoy no solament ha fracassat si no que el PP ha sortit reforçat. El mapa d' espanya ha quedat pintat de color blau amb l'excepció de Catalunya i el País Basc. La societat espanyola ha deixat clar una vegada mes que, o no vol cambiar o l' asusta el canvi i fan bona la dita " Val mes boig conegut, que savi per conèixer ".


                                                                                                     Ànec  Lluc

Espanyistan..." Pandereta State "

                                                                             

                                                         


              Ni en una película dels Monty-Python podrien haver imaginat un guió tant esbojarrat com els fets que han sacsejat la política espanyola aquests últims dies. La gravetat d'aquests fets hauria de fer que ens els prenguem mes seriosament, però tractant-se d' Espanya, ens ho hem d'aprendre amb humor.

              A mitjans del mes de maig es va fer públic que el ministeri d'exteriors espanyol de José Manuel García Margallo, disposa d'un d'un departament secret per lluitar contra la internalització del procés independentista català. L'objectiu d'aquest departament seria elaborar informes en contra dels punts de vista que difon la Generalitat sobre la independència. Aquest organisme esta finançat amb diner públic i estaría format per un equip d'experts i assessors del ministeri, i encara que sembli una broma rep el nom de " La Barretina".

              Poc després el diari Público va difondre unes gravacions fetes al ministeri de Fdez. Díaz, ministre de l'interior en funcions del PP, on quedava al descobert la conspiració que van tramar el ministre i el director de l' Oficina Anti-frau de Catalunya Daniel De Alfonso l'any 2014, i que tenia com a objectiu carregar contra CDC  i ERC i alguns dels seus polítics mes rellevants per tal de combatre el procés independentista. Entre les moltes perles que tothom ha pogut escoltar trobem  l'oferiment que fa De Alfonso al ministre de: documents sobre suposats comptes a Suíssa i Andorra de Xavier Trias i Artur Mas; la possibilitat de que el Grup Planeta faci les investigacions per no cremar a la UDEF de la policía; substituir Artur Mas al capdavant de CIU i posar-hi a Germà Gordó per frenar la deriva independentista de CDC; també es vanta davant del ministre d' haver-se carregat el sistema sanitari català o el centre de telecomunicacions de la Generalitat. Però si aquests fets no fossin suficients per forçar la dimissió de Fdez. Díaz, aquest va tenir la "poca-vergonya" de sortir en roda de premsa per declarar que se sentía ofès per la filtració d' unes converses privades que vulneraven la seva intimitat. Enlloc de presentar la dimissió es mostrava com a victima d' una conxorxa contra ell i el PP a pocs dies de les eleccions del 26 J. Va anunciar també que s' obriria una investigació interna per esbrinar l' autor de l gravació i filtració de la conversa perquè es un fet que no es pot tolerar. Conspirar contra els adversaris polítics, es veu que si.
El seu interlocutor De Alfonso es va mostrar igual de dolgut per haver estat objecte de la gravació/filtració. A la comissió del parlament va mostrar una actitud xulesca i fins i tot va renyar als diputats que li demanaven explicacions. Es va mostrar en tot moment com a victima, seguint el mateix discurs que el ministre. Va rebutjar presentar la seva dimissió que li va ser demanada per tots els grups excepte el PP, i finalment aquest dimecres el ple del parlament català l'ha destituït del seu càrrec amb els únics vots en contra del PP. Preguntat per aquest assumpte, Rajoy ha dit que se' n va assabentar el mateix dia que es va fer públic i que ell no en sabia res, tot i que en un "tall"de la conversa Fdez Díaz diu que esta al corrent. Per acabar de posar un toc mes surrealista encara, membres de la policia judicial es van personar a la redacció de Público per recollir les gravacions, però donat que no duien cap ordre van haver de marxar amb les mans buides.

              Es força rellevant que quan es van conèixer els fets, tant Psoe com C's i Unidos-Podemos van demanar la dimissió del ministre i van qualificar el fet de conspirar contra adversaris polítics com a molt greu i un atac a la democràcia. Es curios però que passades les eleccions PP-Psoe-C's votessin en contra de que Fdez. Díaz comparegués al congrés a donar explicacions.

              A qualsevol país democràtic aquest fet a mes de comportar  la dimissió dels dos principals protagonistes hauria castigat al partit. A Espanyistan no només no l'ha perjudicat si no que l' ha beneficiat. Ha aconseguit 14 escons mes que el 20 D, i excepte a Catalunya i el País Basc, el Partit popular ha guanyat a la resta de C.C.A.A. deixant el mapa tenyit de blau.

              Just dos dies després de les eleccions el jutge del cas del 9 N anunciava que una vegada acabada la investigació judicial l' acusació contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i probablement la de Quico Homs per desobediència i prevaricació administrativa tira endavant i per tant fa molt probable que tots quatre acabin a la banqueta dels acusats. El jutge ha desestimat la petició de sobreseïment que ha fet la defensa.

               Per tant d' aquí deduïm que per la justicia espanyola es mes greu que es posin urnes perquè el poble pugui exercir el màxim dret democràtic com es votar, que fer servir les institucions de l'estat per conspirar contra partits legals per motius estrictament polítics. Per la justicia i una part de la societat espanyola també perquè ja se sap que contra Catalunya tot s'hi val.

                 Ja per acabar, no vull deixar de mencionar l' expulsió que va rebre per part dels arbitres l'entrenador de tenis de taula per animar als seus jugadors en català en un torneig que es disputava a Blanes, Girona. No l' hi van trencar la cara com l' hi passa al Rivera per parlar castellà, però si va ser expulsat per parlar català amb els seus jugadors. Altres entrenadors parlen xinés, rus o anglès i no passa res, però noi, quan es tracta del català, surt l' esperit mes "cañí" d' Espanyistan.


                                                                                                     Ànec  Lluc