dimarts, 5 de juliol de 2016

CDC: Refundació o marxa enrera .......

                                                                             
                                                           


             Convergència Democràtica de Catalunya mes coneguda com CDC va ser creada el 1974 al voltant de la figura de Jordi Pujol. Als anys 80 i un cop recuperada la democràcia a Espanya, Convergència va formar amb Unió Democràtica de Catalunya la federació de Convergència i Unió, sota les sigles de CiU. Aquesta federació ha governat la Generalitat de Catalunya durant mes de vint anys i ha donat suport als governs espanyols a Madrid de Psoe i PP al congrés dels diputats, (a canvi del ja conegut peix al cove ). Després de dos períodes on la Generalitat va estar governada per l'esquerra en la època dels tripartits, PSC-ERC-ICV, (entre 2003 i 2010), CiU va tornar a guanyar les eleccions catalanes del 2010 i Artur Mas, delfí de Jordi Pujol va ocupar la presidència de la Generalitat.

             La manifestació del 11 de setembre de 2012 que va ser de les mes multitudinàries que mai s' havien fet, va ser un punt d' inflexió entre les relacions entre Catalunya i Espanya i també pel futur de CiU. Poc desprès d' aquesta diada Rajoy va mantenir una reunió amb Artur Mas on va reiterar la negativa d' un Pacte Fiscal semblant al del País Basc per Catalunya. Aquesta desavinença va suposar el trencament del suport parlamentari que el PP de Catalunya donava al govern de CiU que va quedar e minoria. Artur Mas va avançar les eleccions que es van celebrar el 25 de novembre. Aquestes eleccions les va guanyar un altre vegada CiU però aquest cop sense majoria i Artur Mas va ser investit gràcies a un pacte amb ERC. Aquest pacte portava el compromís de fer una consulta sobiranista al 2014. Aquesta consulta es va fer finalment el 9 de novembre en forma de procés participatiu per poder salvar tots els entrebancs que hi va posar el govern del PP i el seu braç jurídic que es el TC. Els contraris a la independència van qualificar de "costellada" la consulta però malgrat no tenir rellevancia, Mas, Ortega i Rigau estan imputats per desobediència i prevaricació per haver-ne facilitat la celebració. El 25 de novembre de 2014 Artur Mas va presentar el seu pla per aconseguir la independència de Catalunya en 18 mesos.

              El 14 de gener de 2015 Artur Mas anunciava en roda de premsa l' avançament de les eleccions catalanes pel 27 de setembre i que aquestes tindrien caràcter plebiscitari sobre la independència de Catalunya. Al març CDC, ERC, L' ANC i Òmnium pactaven un full de ruta que hauria de portar Catalunya a la independència si els partits sobiranistes guanyaven el 27S.

               Aquest gir independentista de CDC, que no podem obviar que perdia vots a cada convocatoria electoral, va crear un clima de mala maror a la federació per les diferents postures entre CDC i Unió, cosa que va fer que CDC donés un ultimátum a Unió perquè decidís si estava d'acord amb el full de ruta signat amb ERC o no. Això va provocar la ruptura de la federació després d' anar 35 anys junts a les eleccions. En les eleccions del 27 S de 2015, CDC va formar part de Junts Pel Si amb ERC i membres de l' ANC, Òmnium i alguns independents de la societat civil. Unió va anar per separat i no va aconseguir cap escó.

                Deixant a banda la ruptura amb Unió, Convergència feia temps que venia arrossegant casos de corrupció. Als casos Adigsa, Palau, ITV, Innova etc. s' hi van afegir  les sorprenents declaracions que va fer Jordi Pujol al juliol de 2014, quan va declarar que ell i els seus fills tenien comptes a l' estranger. Llavors va tornar a apareixer l'ombra del 3% de comissió que suposadament hauria cobrat CiU per l' adjudicació d'obra pública quan Pujol n' era el president. Per tal de deixar tot això enrera i passar pagina, CDC va decidir que es feia necesaria una refundació del partit. Ja a les eleccions generals espanyoles del 20 de desembre Convergència es va presentar sota el nom de Democràcia i Llibertat. La patacada electoral va ser destacable i va passar de 16 diputats a Madrid a 8. Després d' aquesta baixada de vots i del pas al costat que va haver de fer a exigències de La CUP que no va voler donar suport a la seva investidura de cap manera, Artur Mas va abandonar el seu escó per agafar personalment les regnes de la refundació del partit. Segons  va informar el propi Artur Mas aquesta refundació volia anar mes enllà de cambiar l'estructura orgànica del partit, i també s' havia d'estudiar el valor de la marca Convergència. Es tractaria doncs d' una renovació profunda per replantejar el paper polític que ha de representar Convergència en la futura República Catalana. Mas va anunciar que en aquest procés no es descartava haver de fer sacrificis personals.

              Davant d' aquesta conjuntura, Convergència va celebrar el 21 de maig una consulta entre els seus militants, una consulta que es va anomenar "Superdissabte" on s' havia de triar entre una renovació profunda de l' actual Convergència o be impulsar la creació d'una nova formació política. Un 67% de la militancia va decidir la segona opció. Això suposa la progressiva dissolució de l' actual estructura mentre, en paral·lel es crea el nou partit. Preguntat Artur mas sobre si ell liderarà aquesta fase de creació del nou partit no ha volgut aclarir res i ha dit que la decisió es prendrà al congrés que es farà al Juliol.

               Convergència ha començat aquesta setmana la tramesa dels documents de les bases fundacionals com a punt de partida del nou partit. En aquests documents es defineix la nova formació com " un partit polític demòcrata, catalanista, sobiranista, europeista i humanista que reivindica el progrés de Catalunya. Resulta curiós que entre tots els adjectius que es fan servir, no aparegui la paraula "independentista", cosa que ens fa recordar l' època en que tant li costava a Artur Mas pronunciar-la. Si a això hi afegim que Germà Gordó que lidera la plataforma Nova Convergència ha fet públic el seu propi document que estableix que el nou partit ha de ser " de centre i sobiranista on hi tinguin cabuda també, els NO independentistes". Si a mes, tenim amb compte que Gordó apareixia a les converses entre Fdez. Díaz i De Alfonso per substituir a Artur Mas al capdavant de CiU per tal de frenar el procés independentista, la "mosca" ja ens comença a pujar al nas. Vol dir això que la nova Convergència abandonarà l'aposta del independentisme ?. Tornaran els vells temps de " la puta i la ramoneta" ?. De ser així no seria una refundació si no una marxa enrera amb un lleuger " rentat de cara". Qualificar el partit de sobiranista no independentista i marcar-se l' objectiu d' aconseguir que Catalunya sigui un nou estat de la UE diu moltes coses sense dir res. Aquesta ambigüitat ha estat una de les característiques de la vella Convergència abans que fes el gir independentista. Esperem que la Nova convergència no desfaci aquest gir, per tornar a ser autonomista.


                                                                                                     Ànec  Lluc