Nova Política vs. Vella Política........

         S'ha parlat molt de l'arribada d'una nova manera de fer política allunyada dels partits clàssics que alguns deien que formaven part d'una casta i fins i tot alguns van arribar a titllar de "màfia". Partits com Ciutadans d'Albert Rivera, Podemos de Pablo Iglesias o els Comuns d'Ada Colau, es definien com representants de la "Nova Política", i es presentaven a les eleccions com un nou model polític mes proper al poble.
Ciutadans s'autoproclamava regenerador de la política per tal d'acabar amb el bipartidisme de PP i PSOE dels últims 30/40 anys a Espanya. deu ser per això que a Andalusia ha fet possible que amb els seu suport segueixi manant Sussanna Díaz, continuant així amb 30 anys de govern socialista. De la mateixa manera ha permès que a Madrid segueixi governant el PP amb Cristina Cifuentes, després de la "gloriosa" etapa d'Esperanza Aguirre. Per acabar de fer la regeneració complerta, ha donat suport a Rajoy perquè torni a ser president espanyol. Alguns càrrecs provincials del partit han abandonat la formació taronja per manca de democràcia interna. La "Nova Política" tomba d'esquenes.

          Podemos es presentava com la formació dels indignats del 15 M, on Pablo Iglesias, Iñigo Errejon o Juan Carlos Monedero, - que van ser els caps mes visibles en un primer moment -, no eren líders polítics, si no "la veu" dels milers i milers d'acampats a "Puerta del Sol" i altres places de ciutats espanyoles. Van ser precisament els podemites els que van titllar als polítics "de sempre" de casta que l'únic que busquen es la cadira per viure de la política. Monedero va haver de plegar quan es va descobrir que no havia declarat a Hisenda 425.000 euros per assessorar Venezuela. Errejon va haver de renunciar a la beca que venia cobrant a Màlaga per uns treballs universitaris que no feia. Darrerament Iglesias i la seva "colla" han fulminat a alts càrrecs de les direccions de Podemos per haver-se mostrat partidaris de les tesis d'Errejon. Cal recordar que hi ha una guerra oberta però no declarada entre Iglesias i Errejon per fer-se amb el control de Podemos al pròxim Congrés del partit a Vistalegre II. Echenique ha reconegut que les lluites pel poder intern han malmès la imatge de Podemos i son moltes les veus que denuncien la falta de democràcia interna a la formació. Tot això sense haver tastat, encara gens de poder efectiu.

          Els Comuns d'Ada Colau tampoc es diferencien gaire de la Vella Política. Tant punt va entrar a l'ajuntament de Barcelona, que fins ara es l'únic lloc on tenen una mica de poder, va començar a col·locar a familiars i amics a càrrecs de l'ajuntament o del partit. Son diversos els regidors que han "endollat" a la seva parella i la pròpia Colau ha fixat a Adrià Alemany a sou com assessor del partit. També va prometre que es ficaria un topall de 2200 euros/mes com a alcaldessa, i quan no ho ha fet ha dit que ha estat per culpa de l'oposició que no l'ha deixat. Fa poc Colau va assignar 50.000 euros per a despeses particulars al "president" de l'àrea metropolitana de Barcelona que curiosament es ella mateixa. Tampoc ha pogut aturar els desnonaments, ni tancar el CIE, ni lluitar contra la pobresa energètica, perquè ara resulta que l'ajuntament no en te les competències, quan abans de "pujar al carro" sempre havia dit que eren qüestions de "voluntat política". Finalment ha hagut de fer un pacte de govern a l'ajuntament amb el PSC, de qui havia dit en moltes ocasions que era la "Màfia".




                                                                                                                   Ànec  Lluc

Els Pastorets de Súria..........

                                                                       

            Quan arriba Nadal, a molts indrets de Catalunya es representen "els Pastorets" que es una obra de teatre que posa en escena diverses històries de la vida de Jesús que van des del seu naixement a la lluita entre el bé i el mal amb els àngels i dimonis, passant per històries de pastors, de caràcter mes aviat còmic. Juntament amb les passions de Setmana Santa son les representacions tradicionals mes arrelades a terres catalanes. L'origen dels Pastorets serien els drames religiosos medievals que tenien lloc a les esglésies la nit de Nadal, conjuntament amb la missa del gall. Els textos més antics en català d'aquestes representacions daten del segle XV. Els primers textos dels Pastorets van aparèixer a finals del segle XIX principis del XX. Els mes populars son els de Ramon Pàmies al 1903, Josep Maria Folch i Torres al 1916, i Francesc d' Assís Picas al 1954. Els mes representats arreu de Catalunya son "Els Pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús" de Josep M. Folch i Torres.

            Es el cas dels Pastorets de Súria que vaig poder veure durant la meva infantesa. L'arbre, el pessebre, el Tió i els Pastorets eren tradicions que no podien faltar a gairebé cap casa. Les representacions tenien lloc al teatre del Foment Cultural i era posat en escena pel grup de teatre amateur de la vila. La musica que acompanyava l'obra va ser composta per Antoni Malats expressament per a la funció de Súria i completada amb el cançoner popular, interpretada en viu al mateix teatre. El petit aforament del teatre feia que el públic estigues mol a prop de l'escenari, i això donava un "caliu" especial. Malgrat que el text era el mateix cada any, recordo que tots tornàvem a veure la funció amb la mateixa il·lusió del primer dia. En Lluquet i en Rovelló son els dos pastors protagonistes centrals dels Pastorets que en rebre la noticia del naixement de Jesús mitjançant un àngel, emprenen el camí per anar a adorar-lo. Pel camí es trobaran a altres pastors, àngels, als dimonis Satanàs i Llucifer i les seves "fúries de l'infern", als reis mags d'orient i com no pot ser d'un altre manera, al portal de Betlem a Maria, Josep i a Jesús acabat de neixer.


                                                                                                          Ànec  Lluc

La cimera del Hàmster.......

            Divendres 23 de desembre va tenir lloc la "cimera pel referèndum", convocada pel president Puigdemont i a la que van ser convidats tots els partits polítics amb representació al parlament i que defensen el "dret a decidir". Per alguns es el primer pas cap al "referèndum o referèndum" que s'hauria de fer tal i com va anunciar Puigdemont al ple de la qüestió de confiança al setembre de 2017. Un nou pas en el full de ruta que pel que sembla, "muta"com els acords entre algunes formacions polítiques. Segons va declarar Puigdemont en roda de premsa en que no ha acceptat preguntes, (ay, ay, ay,), el govern i els partits han acordat impulsar una campanya de suport al referèndum pactat amb l'estat i s'ha creat la comissió del "Pacte pel referèndum" que vindria a substituir la del "Pacte Nacional pel Dret a Decidir. L'objectiu d'aquesta comissió engegar una campanya amb actes arreu d' Espanya i a fora de l'estat en favor del referèndum acordat. Segons Puigdemont servirà per acreditar al govern espanyol i a la comunitat internacional que hi ha molta gent a Catalunya i a fora que pensen que els catalans haurien de poder decidir la seva relació amb Espanya.

            Malgrat que tal i com ha reconegut Oriol Junqueras, (que si ha acceptat preguntes) la experiència ens demostra que no es possible un pacte amb l'estat, que ja ha dit que NO en moltes ocasions. PP-PSOE i C's formen un tripartit que si en alguna cosa estan d'acord es en mantenir la unitat d' Espanya i no permetre cap tipus de referèndum ni tan sols amb una reforma de la Constitució. Junqueras, tot i que no ho ha dit explícitament, ha deixat entre línies, que aquesta cimera ha estat una "picada d'ull" als comuns per tal de que, quan l'estat rebutgi un cop mes el "dret a decidir", aquests ens acompanyin a defensar la unilateralitat pel be de la democràcia.

              Ada Colau, que finalment va assistir a la cimera, va deixar anar el primer gerro d'aigua freda al declarar que a la cimera no s'hagi parlat de independència si no de democràcia i celebrà que hagi servit per recuperar l'opció d'un referèndum acordat com la via mes transversal, plural i possible, després que alguns ja la consideressin com "pantalla passada". Colau ha reclinat el fet de posar dates ni terminis per aconseguir aquest el referèndum perquè el que cal es fer-lo però fer-lo be i amb consens. Ha apuntat que malgrat el fracàs de l'operació diàleg,la realitat es que s'han aconseguit moltes aliances arreu d' Espanya pel dret a decidir. El líder de Podem, Dante Fachin, ha dit que no se sumarà a defensar una votació que fixi un dia concret per la consulta. Es a dir que segons diuen els Colaus-Podemites podem estar negociant amb l' Estat " At Eternum".
Ha recordat i aqui te raó, que Junts Pel Sí es va presentar i guanyar el 27 S assegurant que el referèndum ja s'havia fet i que la independència es faria en 18  mesos.

           Després d'aquestes declaracions sembla que la cimera ha estat un pas enrere. Junts Pel Sí i la CUP volen que els comuns se sumin al procés, però no han entès que no s'hi volen sumar. Els comuns només volen dilatar el procés amb tota mena de giragonses, excuses i exigències sense posar data límit. L'únic que volen es que s'hagin de convocar noves eleccions per veure de prendre l'hegemonia a Kumbaryensia i fer una coalició d'esquerres pilotada pels Colauers-Podemites per governar una Catalunya autonòmica. Per tant JxSí i la CUP haurien d'anar cara a barraca i no fer mes concessions a aquesta gent i si no som prous independentistes, doncs haurem d'acceptar-ho, i deixar-ho corre i esperar un millor moment, que per cert no se si es repetirà.

            Per acabar, només vull recordar que el 9 N ja vam cedir en la punyetera doble pregunta per acontentar als cagadubtes d'ICV que a l'hora de la veritat ens van deixar penjats, després van anar a encerclar "La Caixa" mentre la resta vam fer la "Via Catalana", etc.etc., i ara hem fet aquesta "Cimera del Hàmster" per acontentar als Comuns per tornar a demanar permis a " l'amo ", perquè ens deixi votar. El 8 d'abril de 2014,un grup de diputats en representació del parlament català, va anar al Congrés dels diputats, (amb ICV inclòs), per demanar aquest permis i els hi van tancar la porta als nassos. Res fa pensar que a curt-mig termini, la cosa hagi de canviar gaire.



                                                                                                             Ànec  Lluc 

           

            

Pressupostos a tràmit.......

           Aquesta setmana el parlament ha admès a tràmit els pressupostos que ha presentat Oriol Junqueras pel 2017. Al contrari del que va passar al juny, aquesta vegada 2 diputats de la Cup han donat suport als pressupostos de JxSí i han rebutjat les esmenes a la totalitat que havien presentat els grup de l'oposició. Amb 8 abstencions els cupaires han volgut deixar clar que haver aprovat l'admissió a tràmit dels pressupostos no significa que també votin a favor de l'aprovació definitiva que es farà al ple de pressupostos de Febrer. De fet la decisió final es prendrà al Consell Polític de les Cup que tindrà lloc el proper 28 de gener. Els cupaires ja han posat sobre la taula algunes exigències que JxSí haurà de negociar. Compromís amb el referèndum, mes polítiques socials, el procés constituent, les partides d'interior i ensenyament i la renda garantida. També proposen rescatar 760 M€ que servirien per augmentar la despesa social. Aquests 760 M€ vindrien de rescatar algunes externalitzacions, la rebaixa d'un 19% en els complements salarials dels càrrecs de confiança, de la partida de les escoles que segreguen per sexe i per retirar els avals al circuit de Montmeló. Els cupaires volen demostrar que permetre la tramitació dels pressupostos no significa donar "carta blanca" al govern ni haver cedit al xantatge de JxSí tal i com els va acusar Joan Coscubiela de CSQP.

           CSQP va votar una vegada mes amb la resta de l'oposició, es a dir, C's, Psc i PP. Joan Coscubiela va qualificar aquests pressupostos com de continuistes amb les polítiques de d'ajust pel fet d'ajustar-se al límit de dèficit fixat per Espanya i amb la renuncia de fer pagar a qui mes te. Ha acusat a Junqueras d'abandonar la gent al no fer front a la renda garantida, la pobresa energètica o el problema habitacional. També ha dit que no es veritat que aquests siguin els pressupostos mes socials des de fa molts anys i ha dit de Junqueras que es l'alumne mes avantatjat de la troika. Per acabar ha acusat a la Cup de cedir al xantatge de JxSí d'aprovar aquests pressupostos a canvi del referèndum i el procés constituent.
Ciutadans ha titllat aquests pressupostos de ser uns pressupostos de ficció que son fruit de la dependència que el govern te de la Cup.Ha acusat a JxSí d'entretenir a la gent amb la qüestió sobiranista i de centrar-se només en la creació d'una República "impossible". Ha instat a la Generalitat a no carregar tota la culpa al govern espanyol per la manca de recursos perquè mes enllà d'un mal finançament també hi ha ineficiència del Govern a l'hora de fixar a que destina els recursos. Segons C's l'independentisme es el "modus vivendi" de molta gent i una llosa per qualsevol consens.
Pel Psc son uns pressupostos que arriben tard i sense garanties d'aprovar-se. Consideren que JxSí està atrapat per la Cup i el full de ruta. Ha lamentat que no hagin volgut negociar els pressupostos i de que sempre paguin els mateixos i que no es demanin esforços a qui mes te.Ha carregat contra la partida assignada a la celebració del referèndum afegint que aquests diners podien anar destinats a la renda garantida. Finalment ha considerat que l'antiga Convergència ha arrossegat ERC a posicions econòmiques de la dreta.
El portaveu del PP ha dit que aquests son uns pressupostos anti-catalans perquè estan pactats amb la Cup. L'anarquisme es l'enemic que ha tingut de sempre Catalunya. Del referèndum ha dit que no es una sortida vàlida per resoldre qüestions rellevants. Li ha faltat dir que la gent som imbècils i no sabem que votar. Ha donat per acabat el procés que ha qualificat de destrucció massiva i per acabar s'ha preguntat " Si cal pactar el pressupost amb aquesta tropa".

           D'acord que la Cup no pot entregar un xec en blanc a JxSí però tampoc podem oblidar que es tracta d'un pressupost provisional de curta durada que ens ha de portar al referèndum i al procés constituent. S'ha de prioritzar aconseguir la República Catalana i després ja es discutirà com ha de ser aquesta República. No podem posar en perill el procés i deixar perdre aquesta oportunitat que tardarà molts anys, si es que es torna a repetir. Hem arribat massa lluny per engegar-ho tot a rodar per unes engrunes d' IRPF o uns missers 760 milions d'euros. Tant JxSí com la Cup haurien de prioritzar els interessos de país per sobre dels de partit. Es cert que tots els partits es deuen al seu electorat i han de fer gestos, però ara hem d'anar per feina tots plegats i deixar el postureig, perquè si no, no ens en sortirem.



                                                                                                       Ànec  Lluc  

Colauers: Un país en comú.......

            Aquesta setmana ha sortit a la llum per primera vegada la nova formació d'Ada Colau, que ha de crear un "nou espai de confluència d'esquerres", segons ha manifestat la mateixa Colau. Un equip de 120 persones s'han reunit a Barcelona per presentar el manifest fundacional. Aquest es un primer pas que ha de culminar a finals de març de 2017. Tot i que encara no es pot parlar de lideratges, en un principi Xavier Domènech serà el portaveu i no es descarta com a possible líder de la coalició, sempre que Ada Colau decideixi mantenir-se "només" a l'ajuntament. De manera provisional s'ha triat el nom d' Un país en Comú. Aquesta Confluència estarà formada per BcnEnComú, Podem, ICV, EUiA i Equo. Per tal de que tothom que vulgui pugui aportar les seves idees de cara al congrés fundacional de març/abril, s'obrirà una pagina web on es podrà participar en el procés participatiu. Per dur a terme aquest procés participatiu s'ha format un grup de 80/100 persones i en el qual Xavier Domènech farà de portaveu i a mes de polítics d'alguna de les formacions que formen la confluència  entre els quals hi haurà Jaume Assens, Marta Ribas, Joan Giner o Marta Sibina, també hi hauran economistes, acadèmics com Arcadi Oliveras, Joan Subirats i ex-polítics del Psc com Jordi Borja, Oriol Nel·lo o J.M. Balcells.

          Els trets bàsics de la nova formació serà fer una nova política al servei de la gent i que busca un poble unit i cohesionat. Es defineixen com a "nous sobiranistes" i defensen les sobiranies compartides. No son independentistes si no que estan a favor del dret a decidir. Reclamen sobirania en matèria d'energia, l'ecologia i l'economia. Pel que fa al referèndum no acaben de definir-se i afirmen que a la nova formació hi cabran sobiranistes, independentistes i federalistes. L'únic que deixen clar es que volen ser una alternativa al govern de la Generalitat de JxSí.

            Aquesta voluntat de ser una alternativa ja la va deixar clara Xavier Domènech després de guanyar les eleccions generals a Catalunya el 26 J. Aquests resultats van ser la pedra de toc perquè els comuns d'Ada Colau donessin el salt a la política autonòmica amb la creació d'una formació que poses fi a l'hegemonia de Convergència a la Generalitat. Cal recordar que els Comuns no van voler participar el 27 S en la Confluència CSQP que van formar els que ara seran els seus socis, Podem, ICV i EUiA pel caracter plebiscitari que semblava que tenien aquelles eleccions. EnComúPodem s'ha mostrat sempre com un partit de caracter autonòmic i defensa per Catalunya la sobirania compartida amb l'estat espanyol. Malgrat que com ja s'ha dit abans, el lideratge d'aquesta nova formació ha de sorgir del procés constituent, hi ha un ampli consens que l'home que ha guanyat les dues darreres generals a Catalunya seria un candidat ideal a la Generalitat tot i que en les enquestes Ada Colau queda quatre punts per sobre. El que tenen clar es que han de treballar molt la seva implantació arreu del territori, donat que fins ara el major volum de votants correspon a l'àrea metropolitana de Barcelona. En els propers mesos veurem el recorregut que tindrà aquesta nova formació. L'any que ve s`ha de veure també com es desenvolupa el full de ruta cap a la República Catalana i es produiran algunes resolucions judicials on els comuns s'hauran de mullar. També s'hauran de mullar pel que fa a la celebració del referèndum. Totes aquestes decisions segur que repercuteixen i força en la nova confluència.



                                                                                                               Ànec  Lluc