divendres, 30 de desembre del 2016

Nova Política vs. Vella Política........

         S'ha parlat molt de l'arribada d'una nova manera de fer política allunyada dels partits clàssics que alguns deien que formaven part d'una casta i fins i tot alguns van arribar a titllar de "màfia". Partits com Ciutadans d'Albert Rivera, Podemos de Pablo Iglesias o els Comuns d'Ada Colau, es definien com representants de la "Nova Política", i es presentaven a les eleccions com un nou model polític mes proper al poble.
Ciutadans s'autoproclamava regenerador de la política per tal d'acabar amb el bipartidisme de PP i PSOE dels últims 30/40 anys a Espanya. deu ser per això que a Andalusia ha fet possible que amb els seu suport segueixi manant Sussanna Díaz, continuant així amb 30 anys de govern socialista. De la mateixa manera ha permès que a Madrid segueixi governant el PP amb Cristina Cifuentes, després de la "gloriosa" etapa d'Esperanza Aguirre. Per acabar de fer la regeneració complerta, ha donat suport a Rajoy perquè torni a ser president espanyol. Alguns càrrecs provincials del partit han abandonat la formació taronja per manca de democràcia interna. La "Nova Política" tomba d'esquenes.

          Podemos es presentava com la formació dels indignats del 15 M, on Pablo Iglesias, Iñigo Errejon o Juan Carlos Monedero, - que van ser els caps mes visibles en un primer moment -, no eren líders polítics, si no "la veu" dels milers i milers d'acampats a "Puerta del Sol" i altres places de ciutats espanyoles. Van ser precisament els podemites els que van titllar als polítics "de sempre" de casta que l'únic que busquen es la cadira per viure de la política. Monedero va haver de plegar quan es va descobrir que no havia declarat a Hisenda 425.000 euros per assessorar Venezuela. Errejon va haver de renunciar a la beca que venia cobrant a Màlaga per uns treballs universitaris que no feia. Darrerament Iglesias i la seva "colla" han fulminat a alts càrrecs de les direccions de Podemos per haver-se mostrat partidaris de les tesis d'Errejon. Cal recordar que hi ha una guerra oberta però no declarada entre Iglesias i Errejon per fer-se amb el control de Podemos al pròxim Congrés del partit a Vistalegre II. Echenique ha reconegut que les lluites pel poder intern han malmès la imatge de Podemos i son moltes les veus que denuncien la falta de democràcia interna a la formació. Tot això sense haver tastat, encara gens de poder efectiu.

          Els Comuns d'Ada Colau tampoc es diferencien gaire de la Vella Política. Tant punt va entrar a l'ajuntament de Barcelona, que fins ara es l'únic lloc on tenen una mica de poder, va començar a col·locar a familiars i amics a càrrecs de l'ajuntament o del partit. Son diversos els regidors que han "endollat" a la seva parella i la pròpia Colau ha fixat a Adrià Alemany a sou com assessor del partit. També va prometre que es ficaria un topall de 2200 euros/mes com a alcaldessa, i quan no ho ha fet ha dit que ha estat per culpa de l'oposició que no l'ha deixat. Fa poc Colau va assignar 50.000 euros per a despeses particulars al "president" de l'àrea metropolitana de Barcelona que curiosament es ella mateixa. Tampoc ha pogut aturar els desnonaments, ni tancar el CIE, ni lluitar contra la pobresa energètica, perquè ara resulta que l'ajuntament no en te les competències, quan abans de "pujar al carro" sempre havia dit que eren qüestions de "voluntat política". Finalment ha hagut de fer un pacte de govern a l'ajuntament amb el PSC, de qui havia dit en moltes ocasions que era la "Màfia".




                                                                                                                   Ànec  Lluc