Han passat dos mesos des de que es van celebrar les eleccions del 27S i com acostumem a dir els catalans el més calent es a l'aigüera. La nit del 27 de setembre els independentistes estàvem força contents perquè si bé es cert que Junts Pel Si va quedar a molt poc d'aconseguir la majoria suficient per tirar endavant el procés constituent que ens ha de portar als catalans a la independència, els resultats obtinguts per la Cup de 10 diputats feien que els sobiranistes estiguéssim optimistes ja que JxS + Cup sumaven 72 diputats al parlament, mentre que els Unionistes en sumaven 63, si hi contem als de CSQP, que de moment s'han mostrat partidaris d'un referèndum acordat amb l'estat que no ens deixaran fer, almenys a curt o mig termini.
Aquest va ser el primer error al meu modo de veure que vam cometre els partidaris de JxS, creure que teniem 72 diputats i comptàvem els de la Cup com a nostres. El temps ens ha ensenyat que no es així. Malgrat que tots pensàvem que la prioritat de la Cup era la independència hem vist que no. A l'endemà de les eleccions tant JxS com la Cup es van posar a treballar per arribar a un acord que permetis la investidura d' Artur Mas com a president del govern "transitori" per un període de no mes de 18 mesos per tirar endavant el procés constituent i engegar les estructures d'estat que possibilitin que Catalunya fos un nou estat, prèvia celebració del referèndum final que hauria de referendar la feina feta aquests 18 mesos o menys si fos possible.
Durant la campanya la Cup va dir en repetides ocasions que amb els seus vots no investirien a Mas com a president, però també van dir que de cap manera farien descarrilar el procés perquè per ells la prioritat es la independència. Donat que els resultats de les eleccions van donar una majoria insuficient a JxS per no necessita els vots de la Cup, la resta de partits del parlament van pressionar i gairebé exigir a la Cup que complís la "promesa" de no investir Mas. La cup va dir que per descomptat que amb els seus vots Mas no seria president. Llavors va arribar l'acord per presentar al parlament una resolució de desconnexió i desobediència al TC, que es va aprovar el 9N amb els vots de JxS i Cup. Semblava que les negociacions entre les forces sobiranistes anaven força bé, malgrat la Cup insistia en que no recolzarien la investidura de Mas. Val a dir que dies enrere s'havia escollit Carme Forcadell com a presidenta del parlament així com la formació de la Mesa, on la Cup va rebutjar formar-ne part.
A la primera sessió d'investidura la Cup tal i com havia dit va votar en contra del que se suposava era el seu "soci" parlamentari, encara que només sigui temporalment en el camí a la independència. Fins a cert punt era previsible perquè en primera votació es necessita majoria absoluta per ser investit. ( Personalment creia que s'haurien d'haver abstingut per no votar amb PP-Psc o C's).
La segona sessió dos dies desprès em va deixar descol·locat perquè començava a no entendre res.
Van tornar a votar amb PP-Psc i C's en contra de la investidura. Val a dir que aquest segon cop JxS només necessitava 2 vots dels 10 que te la Cup però els hi van negar. Molts independentistes no enteníem que passava i per contra els "espanyolistes" d' aqui i d' allà es fregaven les mans. Baños va voler matisar que era un " NO tranquil". Molts no sabem que coi es un "NO tranquil". I així estem.
La Cup que en un principi va voler mantenir un silenci sepulcral envers la negociació insistia una i altre vegada que no investirien a Mas al mateix temps que deien que el QUI no tenia importància, i que prioritzaven el QUE, el COM i el QUAN. El QUE, tothom (els de JxS) pensàvem que era la independència; el COM era el que s'estava negociant i el QUAN era el més aviat possible. Doncs no. Resulta que el més important era el QUI o més ben dit el QUI NO. La clau de volta es Atur Mas no. De fet han arribat a presentar candidats alternatius de la mateixa CDC sempre i quan no fos Mas. Clar que sempre ho han fet sense preguntar abans al interessat si volia ser-ho. Junts Pel Si s'ha mantingut ferm en que el seu candidat es i serà Artur Mas. La Cup apel·la a la coherència per no investir-lo i JxS apel·la a la seva per no canviar-lo. La Cup reclama que Mas faci un pas enrere i JxS reclama que s'investeixi a Mas. Per tant podem dir que hi ha un empat tècnic amb la petita diferencia que JxS son 62 i la Cup només 10. Com va dir Lluís Llach hauria de ser mes fàcil que canviessin de parer 2 diputats de la Cup que 62 de JxS, a canvi lògicament de punts programàtics de la Cup que no oblidem es troben a les antípodes dels de JxS, tret de que ambdós volen la independència. La resolució que es va signar el 9N porta el segell Cup, malgrat que els cupaires diguin que era al full de ruta de JxS.
Sigui com sigui ens trobem en un carreró sense sortida que veient el que va passar diumenge 29 de novembre a l'assemblea que va fer la Cup em sembla a mi que fa molt difícil que l'acord pugui arribar. Van tornar a deixar clar que no investiran a Mas de cap manera alhora que Baños deia després que "tot es possible". Segueixen marejant la perdiu. JxS ha ratificat que el seu candidat segueix essent Mas. Totes dues formacions s'han mantingut molt ferms en les seves postures com perquè s'arribi a un acord. No veig que cap de les dues tingui la mes mínima intenció de recular i de tota manera si finalment s'arribes a l'acord seria molt feble per enfrontar-se a un estat que intentarà matxucar-nos com ja ho est fent ara. No se si eleccions al març es una bona idea perquè podem perdre bous i esquelles però que voleu.... els catalans som així, com mes a la vora ho tenim mes aviat ho deixem escapar.
El Tribunal Constitucional ha anul·lat la resolució de desconnexió aprovada el 9N tot i que tampoc calia que s'afanyes tant perquè sense govern només es paper mullat. La negociació continua però la Cup ha fixat l'assemblea per decidir si investeixen Mas pel 27D. JxS ja ha dit que no pensa fer cap més proposta. Per això penso que l'acord ja es gaire bé impossible perquè tant JxS com la Cup s'han aferrat fortament en les seves postures i ja es difícil que facin marxa enrere. El que ara cedeixi serà acusat d'haver-se venut i al qui no cedeixi se li preguntarà a canvi "de que", ha aconseguit fer que l'altre hagi canviat de postura. S'ha arribat massa lluny penso jo en l'enfrontament de tipus personal cap a la figura de Mas. Tant la Cup com JxS han dit que no deixaran de negociar per aconseguir l'acord però jo sincerament no ho veig gens factible. Esperarem al 9 de gener que es la data límit per arribar a un acord.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada