Poques setmanes després del 27 S va arribar el primer acord entre JxS i la CUP que van signar i aprovar al parlament la declaració de ruptura i desobediència a l'estat espanyol. Totes les forces unionistes van posar el crit al cel i van arribar a qualificar-ho de cop a l' estat de dret, i el govern del PP va recorre aquesta declaració al TC, que la va deixar en suspens ràpidament. Mentrestant a Catalunya Mas es preparava per la primera sessió d'investidura que si be ja se sabia que la CUP no hi donaria suport, molts esperavem una abstenció com a gest inequívoc que estaven amb sintonia amb JxS per començar el camí cap a la independència. 2on error.
La CUP va votar negativament a l' investidura juntament amb PP-Psoe-C's-CSQP. Es cert que la CUP va dir en campanya i els dies després de les eleccions que no facilitarien l' investidura de Mas però molts pensàvem que posarien per davant l' interès de Catalunya per davant del partit. 3er error.
Va arribar la segona sessió d'investidura i sorprenentment per alguns, almenys aleshores perquè ara ja qui mes qui menys sabem de quin peu calcen i com funciona la Cup, van tornar a votar negativament, això si, amb un " NO tranquil" que encara ningú sap que vol dir. Es va obrir llavors una negociació entre Junts Pel SI i la CUP per mirar de desencallar la formació de govern perquè recordem que Catalunya esta amb un govern "en funcions" i amb les mans lligades, i malgrat que es va demanar "silenci i discreció" per aquestes negociacions no van faltar declaracions d' una i altre banda de la taula. Aquestes declaracions feien que el "possible"acord entre JxS i Cup, passes a estar molt a prop un dia i molt lluny a l' endemà. La CUP ja havia deixat clar després del "NO tranquil" que no decidirien res fins l'assemblea del 29 de novembre a Manresa. Pocs dies abans d'aquesta assemblea l' ex-diputat de la CUP David Fernàndez deia en una carta que potser era el moment de fer el pas per Catalunya i permetre l' investidura de Mas. Malgrat això a l'assemblea de Manresa, tot i que ja havien dit que el que es debatis allà no seria vinculant, sembla ser que la majoria era favorable al NO a Mas. Sigui com sigui posposaven la decisió a un altre assemblea que s'hauria de fer el 27 de desembre, cinc dies mes tard que les eleccions espanyoles del 20 D.
S'ha de dir que, la CUP ja tenia decidit no presentar-se a aquests comicis argumentant que les eleccions espanyoles no tenen res a veure amb Catalunya i la millor manera de començar la desconnexió es no presentar-se. Dies després Quim Arrufat, un altre ex-diputat deia que en cas d'anar a votar ho faria per "EnComúPodem". Ho va dir a nivell personal però a ningú se li escapa que pot tenir certa influencia en el vot "cupaire".
Des de l'assemblea del 29 N a Manresa fins el dia 22 de desembre, en que JxS va entregar la proposta d'acord a la CUP perquè s'aproves si s'esqueia a l'assemblea del 27D, tant JxS com la CUP feien reunions de treball quasi diaries per preparar una proposta que si no "consensuada" fos del grat de tots. A la roda de premsa que va fer la CUP per comunicar que JxS els havia entregat la proposta semblava que ells no havien anat a la negociació. Van deixar clar que la proposta era només de JxS i ells ( els 10 diputats cup) ni defensarien ni rebatrien i ni tan sols votarien la proposta perquè a la CUP això ho fan les bases.
Doncs be, arriba l'assemblea del 27S que finalment es fa a Sabadell desprès de canviar de lloc varies vegades per motiu d'aforament. En aquesta assemblea com totes les que fa la CUP, els assistents votaven els punts a mà alçada tret que un 25 % demani que el vot sigui secret com va acabar sent en aquest cas. Sorprenentment en aquesta ocasió els periodistes no van tenir accès al interior del recinte tot i que van acabar saben que passava a dins. Primer hi va haver la presentació de la proposta de JxS seguit pels parlaments dels assistents on tothom hi va poder dir la seva. Tot seguit van venir les votacions i es aquí on va començar el Show. Les dues primeres van estar molt renyides però va ser la tercera la del escàndol. A l' hora del recompte van trigar mes que en les altres dues en comunicar els resultats. Finalment quan els van anunciar resulta que hi havia un empat "tècnic" de 1515 vots al SI i 1515 vots al NO. La probabilitat de que això passi deu ser mínima si es que existeix. (Personalment no m'ho crec, però ho hem d'acceptar). Per acabar d' adobar-ho la roda de premsa que havien convocat a les 20.30 es va endarrerir vint minuts que juntament amb la condició de no acceptar preguntes va destapar tota mena d' especulacions i v deixar a l' ambient certa pudor de socarrim. Quan finalment van sortir, va ser una mena de roda de declaracions on varis membres van comunicar que donat l' empat, no podrien adoptar cap decisió i l' ajornaven a dissabte 2 de gener on el consell nacional prendria una decisió amb les conclusions a que hagin arribat les territorials. ( O una cosa així perquè la CUP funciona d'una manera "especial"). En resum que no es decidia res. La guinda del despropòsit va arribar quan des del faristol la CUP emplaçava a JxS a proposar un candidat alternatiu abans del 2 de gener. !Quins Collons!....
Es evident que JxS te la seva part de culpa en aquesta "comèdia" que ja dura massa i no per no oferir un candidat alternatiu com demana la CUP si no per no deixar clar que Mas era "linea vermella" innegociable i que si per ells també, no calia negociar res més i anar a eleccions el mes aviat possible enlloc de fer el "paperot" que estan fent tots plegats. No oblidem que tindrem que anar a Europa i la resta del mon a buscar reconeixement i suport i fins ara estem fent el "pena", quan hauriem de demostrar unitat i força.
I aquí estem, aturats a port - parlant amb argot mariner - sense poder salpar cap a Itaca perquè els nois de la Cup no es decideixen a prendre una decisió. Els màxims defensors de la urgència de la posada en marxa del pla de xoc per l'emergència social son precisament els que allarguen la seva decisió impedint que es posi en marxa qualsevol mesura ja que un govern en funcions no pot fer-ho. Ara hem de tornar a esperar al dissabte 2 de gener a veure si arriben a un acord o segueixen marejant la perdiu que dit sigui de pas ja no s'aguanta dreta.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada