divendres, 12 de febrer de 2016

La "IN-JUSTÍCIA" espanyola...Riure per no plorar..

                                                                               



             La justícia. Si ho busquem al diccionari trobarem que es un principi moral que inclina a "obrar i jutjar" respectant la veritat i donant a cadascú el que li correspon. Justícia es exercir i aplicar les lleis i drets per part dels organismes judicials i els tribunals.
Fins aquí sembla tot molt maco i just. Però pel que fa a Espanya aquesta justícia en els darrers anys, i quan parlo dels darrers anys em refereixo a després de l'arribada de la democràcia ), s'ha convertit en "in-justícia" al servei del govern de torn. Sovint sentim parlar de la separació de poders entre el poder judicial, el legislatiu i l'executiu però ara per ara, aquesta separació no existeix ja que el màxim òrgan de la justícia es el "Consejo General del Poder Judicial"i els seus membres son escollits pel Congrés i pel Senat, es a dir pels partits polítics, cosa que ja dona una idea de la seva independència política. El "Fiscal general de l'estat" que es l' òrgan jurídic que te constitucionalment encomanada la missió d'executar l'acció de la justícia en defensa de la legalitat i dels drets i la llei i vetllar per la independència dels tribunals. Aquesta independència queda en dubte quan aquest mateix fiscal es nomenat pel govern de torn.

               El Tribunal Suprem es el màxim òrgan del poder judicial a Espanya excepte en casos de matèria de garanties constitucionals on intervé el Tribunal Constitucional. Aquest Tribunal Suprem es l' únic que pot jutjar a les persones "aforades", que per cert a Espanya son moltes. També poden anular o ratificar sentencies d'altres tribunals de rang inferior. La composició d'aquest tribunal la decideix el rei a proposta del " Consejo general del poder judicial" que com ja hem vist abans es escollit per congrés i senat,

               El Tribunal Constitucional es l' encarregat de fer complir la constitució i es qui te la "ultima interpretació dels preceptes constitucionals assenyalant l' extensió i límits dels valors superiors com la llibertat, igualtat, justícia i pluralisme polític. Els seus dotze membres, com tots els altres tribunals espanyols son escollits a dit; quatre pel congrés, quatre pel senat, dos pel govern de l' estat i dos pel CGPJ, es a dir, els mateixos de sempre. Per tant la justícia pot ser moltes coses però independent no ho sembla gaire.
                                                               
               Capitol apart mereix la sensació que tenim una gran majoria de la societat de que la justícia no es igual per tothom. En justícia podem aplicar allò de "tanto tienes tanto vales"i no em refereixo només a la possibilitat de contractar mes i millors advocats si no al tracte rebut per l'administració de justícia.Només cal veure el tracte rebut per la infanta Cristina, d'actualitat ara mateix per l'inici del judici del cas Noos. En aquest cas fins i tot el fiscal ha actuat com advocat defensor i si no fos per la valentia que ha demostrat el jutge Castro, la infanta Cristina no estaria asseguda a la banqueta dels acusats. Altres jutges com Garzón o Silva no han tingut tanta sort, i han estat apartats de la carrera judicial per enfrontar-se a l' establishment. La feina de la justícia a Espanya també es molt feixuga i lenta i els processos judicials poden allargar-se anys  fins que surt el judici. Molts jutjats estan col·lapsats i son moltes les queixes de manca de mitjans que fan els funcionaris.

                Aquesta sensació de desori a la justícia es veu reflectida també en algunes sentencies que resulten inexplicables, ja no en el mon del dret si no que ni tan sols tenen sentit comú. Aquests darrers dies hem assistit a l'empresonament de dos titellaires perquè el seu espectacle de titelles fa "enalteix-ament del terrorisme ". Al mateix temps en un altre jutjat s'ha deixat en llibertat amb càrrecs a un monitor després d'haver-se confessat culpable d'abusos sexuals a menors. Es una justícia que de la mateixa manera que deixen en llibertat polítics corruptes que s'han endut milions d' euros de diner públic o que han "estafat"i "enganyat" a milers de persones quedant-se els seus estalvis, (cas Bankia ) , que engarjolen a un pare de família que ha refet la seva vida, per haver robat uns texans fa un grapat d'anys.

                Es una justícia que atorga al govern la possibilitat de concedir l'indult a qualsevol persona condemnada amb sentencia ferma. L'indult es una mesura de gracia mitjançant la qual el govern exclou el compliment de la condemna, tot i que els antecedents penals no desapareixen. En un principi estava pensat concedir-lo per raons humanitàries, de salut o per rehabilitació, però en els últims temps ha estat utilitzat per deixar en llibertat a "personatges" força rellevants d'aquest país. Així doncs, Felipe Gonzàlez va indultar al 1988 al general Armada condemnat pel 23 F, José Maria Aznar va fer el mateix el 1998 amb Jose Barrionuevo i Rafael Vera condemnats pel GAL, i José Luis Rodríguez Zapatero ho va fer el 2011 amb Alfredo Sàenz Abad, numero 2 del Banc de Santander. Ja que parlem del Banc de Santander no vull deixar de recordar que el que fou president de l'entitat Emilio Botin va crear l'anomenada "doctrina Botin" arran d'una resolució de 2007 del Tribunal Suprem que ratificava la decisió de l' Audiència Nacional de delimitar l' acció de les acusacions particulars i no permetre l' apertura de judici oral quan la fiscalia hagi sol·licitat l' arxivament de la causa. D'aquesta manera Botin i tres directius mes del Banc no van ser jutjats pel cas de les "cessions de crèdit". A aquesta "doctrina Botin" han volgut agafar-se els advocats de la infanta Cristina però no ha estat possible i al final ha hagut de seure a la banqueta dels acusats.
El govern de Mariano Rajoy va protagonitzar un dels indults mes escandalosos al posar en llibertat un "conductor suïcida"que va matar a un altre conductor al conduir per una autopista en sentit contrari. Afortunadament aquest indult va ser anulat pel Tribunal Suprem.

                 Durant el mandat de Rajoy i amb Gallardon com a ministre de justícia es va aprovar un avantprojecte de llei per apujar les taxes judicials. La finalitat d'aquesta pujada de taxes era segons el govern del PP disminuir la saturació dels jutjats evitant que arribin a judici els conflictes que es poden resoldre per altres vies. Segons l'oposició es limitar l' accès a la justícia de ciutadans amb pocs ingressos.

                                                                                 


                                                                    Ànec  Lluc