dijous, 18 de febrer de 2016

Vaga general de 1932: Revolució anarquista a l' Alt Llobregat i el Cardener...

                                                                               


              La dictadura de Miguel Primo de Rivera ( 1923-1929), no va solucionar la greu crisi econòmica i social i a mes generà enfrontaments amb l' exercit. L' augment del deute públic i la davallada de la cotització de la pesseta juntament amb l' oposició generalitzada d' amplis sectors de la societat, van fer caure el govern i al dictador a exiliar-se. El general Berenguer i després el govern de l' almirall Aznar van intentar fer un govern de concentració per donar continuïtat a la monarquia. Aquesta continuïtat la va plantejar mitjançant un complex procés d' eleccions en el qual se succeïen eleccions municipals, provincials i estatals. A tota Espanya guanyen les esquerres i donat que no era previsible un canvi de règim immediat, la classe treballadora no volia deixar passar l'oportunitat d' acabar allò que havien iniciat. Barcelona i Eibar van ser les dues primeres ciutats en proclamar la República. Pocs dies després el cap del govern provisional Alcalà-Zamora proclamà la II República.

               La II República arribà en un moment dolç entre el republicanisme i l' obrerisme, el catalanisme i l' anarco-sindicalisme va permetre a les candidatures republicanes d' esquerres assolir amb èxit el poder en la majoria de municipis catalans i a les grans capitals de l'estat, al govern de la Generalitat i al espanyol. La situació econòmica però no era gens favorable i des de l' ensorrament de la borsa nord-americana del 1929 i la crisi castigava tot el món occidental. L'atur creixia i el ministre d' obres públiques estimava en mes de mig milió el nombre de treballadors parats. Això va fer creixa la desconfiança envers els partits progressistes que s'havien pronunciat per un model reformista que pretenia transformar i modernitzar la societat espanyola. El 29 d' octubre de 1931 les Corts van aprovar la Llei de defensa de la República per assegurar la continuïtat del nou règim davant les amenaces dels anarco-sindicalistes de la CNT. Els obrers i camperols que volien reformes mes radicals començaven a mostrar el seu descontentament i van començar vagues arreu on eren freqüents els enfrontaments amb les forces d' ordre. La CNT, empesa pels elements mes radicals estava decididament a favor d' un esclat revolucionari general i maldava per fer-lo el mes aviat possible. ( El meu avi Miquel Bejerano i Crespo, miner, era aleshores president de la Junta Local de la CNT a Súria, escollida el 3 de maig de 1931 ).
                                                                                                                                                                           
           El dilluns 18 de gener de 1932, els treballadors tèxtils del Berguedà es declaren en vaga perquè la patronal no compleix els acords pactats prèviament. Els vaguistes recorren els carrers de Berga i entren en alguns comerços, apoderant-se de productes alimentaris. La protesta es transforma en vaga general. L' endemà els miners de Fígols declaren vaga general revolucionaria i s'apoderen de les armes del sometent i la guàrdia civil es veu incapaç d'aturar-los. Es proclama el comunisme llibertari. Els dies següents la vaga s' estén a tota la conca del Llobregat i el Cardener i arriba a poblacions com Balsareny, Sallent, Navarcles, Cardona, Súria, Sant Vicenç de Castellet i Manresa. A Súria i Cardona els revolucionaris s'apoderen dels Ajuntaments d' on retiren la bandera Republicana i fan onejar la bandera negre i roja, tallen algunes línies de ferrocarril i després de prendre les armes al sometent proclamen la revolució social. En alguns llocs s'aboleix la moneda i es compra per mitjà de vals. Els revolucionaris pensaven que la vaga s' estendria per tot el país i es proclamaria el comunisme llibertari a tot l'estat.
Les autoritats pensen que els revolucionaris volen atraure forces de Barcelona amb la intenció de donar un cop a la capital. Davant els rumors de que es vol declarar una vaga general a Barcelona s'intensifica la vigilància i es produeixen algunes detencions.

               Manuel Azaña, ministre de la guerra diu al congrés que: " La vaga es un dret però l'ordre es un dret i he donat l' ordre a les tropes que solucionin el conflicte". A tal efecte surten cap a Manresa forces de l'exercit i la Guàrdia Civil procedents de Saragossa, Lleida i Girona. El comandament de les forces s' instal·là a l' Ajuntament de Manresa i es desplega als pobles revoltats. Tret d' alguns avalots no gaire importants els militars esclafen el moviment revolucionari.

Tropes republicanes entrant a Súria
               A Súria concretament es van traslladar quatre companyies de la guarnició de Lleida que van entrar pel barri de Fusteret on van trobar una barricada i van haver de continuar a peu. En arribar a les mines foren detinguts uns quants homes armats amb pistoles. Un d'aquests homes va manifestar al comandant de les tropes que si la revolta no ha triomfat a tota espanya s'entregarien perquè no volien entrar en un enfrontament sense cap ni peus. El comandant li digué que tornès al poble i s'encarregues de treure la bandera negre i roja de l' Ajuntament i que fes entregar les armes a tothom que les tingues. El 22 de gener el governador civil diu que a Súria gairebé la totalitat dels revoltats han entregat les armes. El Sindicat Únic ( CNT es dissolt i son detinguts els caps del moviment fracassat). El dissabte 23 de gener la normalitat es absoluta i els treballadors han tornat a la feina. Malgrat això les tropes es van quedar una temporada vigilant les carreteres i per circular calia un permís especial.

Vaguistes detinguts per la Guàrdia Civil
               A tots els pobles on hi van haver la vaga general un total de 214 treballadors van ser detinguts i alguns van ingressar a la presó de Manresa, altres a la Model de Barcelona i alguns foren deportats a les possessions espanyoles d' Africa. Molts treballadors van ser acomiadats i desnonats dels pisos que ocupaven, donat que eren propietat de les mines o les fabriques on treballaven i es va produir una important rebaixa de salaris.



                Aquesta revolta tot i que efímera va ser molt mes que una revolta. Va ser l' exemple de les diferencies entre el sindicalisme i l' anarquisme. Volia mostrar l' esgotament d'una classe obrera decebuda amb la República que tot just feia un any que s' havia proclamat. Va ser un somni que durant cinc dies va fer sentir l' emoció de que es podia tirar endavant una revolta per canviar el sistema, tot i que al final signifiques la decepció de veure-la fracassar i els seus promotors eren empresonats i escampats lluny dels seus pobles.
Frederica Montseny, ( Madrid 1905 - Tolosa 1994 ), que fou la primera dona ministra d' Espanya durant la II República i membre de la CNT va descriure la lluita com "la vida de una flor es tan breve como esos cinco dias de anarquia en Cardona, Berga, Fígols, Súria i Sallent". Van ser cinc dies on es va forjar l'esperança d' un mon mes just.  

             
                                                                                                              Ànec  Lluc