dijous, 19 de març de 2015

La LLengua de Catalunya és el Català ( Part 1)

             El català és una llengua romànica.Això vol dir que deriva del llatí,com el castellà,el gallec,el francès etc.
             La formació del català va tenir lloc al llarg dels segles III i IV fins el VII-IX.Durant aquest llarg període de temps el llatí parlat en aquesta part de la península ibèrica es va anar distanciant del llatí col·loquial que s' havia parlat en temps de l'imperi romà.Van caldre més de cinc segles perquè la nostra llengua adquiris una fesomia pròpia,diferenciada tant de la llengua mare,el llatí,com les altres llengues del voltant que també derivaven del llatí.  


             
              Els romans van imposar sobre el que després seria Catalunya,la llengua (el llatí) ,els costums,el dret,les tradicions,etc.No es van limitar a instalar-se aqui,sino que van fer que els indígenes canviessin de llengua i passesin a parlar el llatí.És d'aquesta variant col·loquial del llatí que deriva el català i no pas del llatí clàssic o escrit,que és el que coneixem pels autors clàssics.
La llengua catalana avui és parlada en una franja de territori que s' estén des dels estanys de Salses,al nord de Perpinyà,fins a la població alacantina de Guardamar.D' est a oest,el català s' estén des de la població de l' Alguer,a l' illa de Sardenya fins a les poblacions de la ratlla d' Aragó que se situen al voltant de Fraga.
Per tant,el català és parla en una part del territori francès,a Andorra,a l' estat espanyol i en una població italiana.És a dir que es parla a quatre estats.
Però no tota la població que trobem dins aquest territori té el català com a llengua habitual d'ús.Hi ha algunes zones on mai s' ha parlat el català:les comarques de l' interior del país Valencià,que van ser repoblades per aragonesos i han derivat la seva parla cap el castellà.
D' altra banda,com a llenguañminoritzada(que per pressió d' altres és reduïda en la seva vitalitat),el català experimenta un decreixement als extrems dels seu domini lingüístic:amb prou feines és pot sentir parlar català al nord dels Pirineus i en algunes comarques d' Alacant.

                 Finalment,cal tenir en compte que onades d' immigrants que s' han instal·lat durant aquest segle en diferents indrets del domini lingüístic encara no han estat integrades en la llengua comuna,procés que sempre és lent.És per això que podem trobar bosses de castellano-parlants a les grans ciutats del domini lingüístic:Barcelona i la seva àrea metropolitana,Tarragona,València,Palma de Mallorca etc.

                 Varietats geografiques : Dialectes.

El català no és parlat de manera uniforme en tot el territori:en cada zona o àrea hi ha una sèrie de variacions que s' han anat consolidant i han donat els diferents dialectes de la llengua.
Totes les llengües tenen dialectes.Un dialecte no és altra cosa que un conjunt de variants que afecten la manera de parlar la llengua en un territori determinat.Al marge de les varietats dialectals,les llengües disposen de la varietat estàndard,que és una variant interdialectal,una variant que permet la intercomprensió dels parlants de les diferentes zones de la llengua.L' estàndard sol ser la varietat de l' administració,mitjans de comunicació,de l' ensenyament etc.



Català central: és el que es parla a les comarques orientals del principat.
El Rosellonès: és el que es parla a les comarques del rosellò,el Vallespir,el Conflent i el Capcir.
El Baleàric: és el que es parla a les illes balears i les pitiuses i és un dialecte que pertany al grup dels dialectes orientals.De fet,aquestes illes van ser repoblades al segle XIII per catalans de la zona nord i oriental del principat en l' acció de conquesta que va dur a terme Jaume I contra els àrabs.
L' Alguerès: és el que es parla a la ciutat de l' alguer a l' illa de Sardenya.
El Valencià: és parla al pais valencià excepte a la franja interior que,de sempre,ha estat castellanoparlant.
Català nord-occidental o lleidatà:és parla a les comarques pirinenques occidentals,excepte a la vall d' Aran,que parlen aranès...A les comarques de la plana de LLeida,a Andorra i a la franja de ponent a l' Aragò.

                   Primers textos en català:

Si bé el llatí que és parlava a catalunya cap als segles VIII o IX,ja no tenia res a veure amb el llatí de l' època clàssica,caldrà esperar fins als segles XII i XIII per poder tenir constancia escrita que el que es parlava en aquest racó de la península era un altra llengua.Els primers textos catalans tenen a veure amb registres formals:son una traducció d'un text llatí i un comentari d' homilies o sermons.
Al llarg dels segles XIII i XIV,el català esdeve la llengua
del govern de la corona d' Aragó i de totes les instancies administratives del principat,del pais valencià i les illes.
El català esdevingué també la llengua de creadors literaris.
Però no pas de tots.durant dos segles no s' escriu cap poesia en català.Els poetes trovaven més adient la llengua provenzal o occitana.
La prosa si trobà numerosos i notables creadors.Al marge dels textos juridics ja comentats,cal que resaltem altres camps amb grans autors:
      _ La filosofia,el pensament i la doctrina religiosa que va tenir com a figura principal a Ramon Llull,mallorquí que desenvolupà una gran activitat intelectual.Altres autors son:Arnau de Vilanova,Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda.
      _ Novel·la i contes literaris.En aquest camp s' escriviren en català obres molt importants i se'n traduiren o adaptaren d'altres.Cal destacar Bernat Metge,Anselm Turmeda.
      _ Obres humanístiques:Al començament del segle XV es van estendre per tot Europa nous corrents literaris:el renaixement i l' humanisme.El focus de les noves tendències era Italia.Autors de l' època son:Bernat Metge,Antoni Canals o Felip de Malla.

                 El segle d' or de les lletres catalanes

En arribar el segle XV un esclat de cració i d' obres omple la literatura catalana i la fa esdevenir un punt de referéncia important per a la prosperitat de la mateixa literatura i per altres literatures de l' època.
En poesia Ausiàs March,adapta el català com a única llengua de creació poètica i es converteix en creador d' una escola poètica en català que impregna tot el segle XV.
En prosa al segle XV,s'escriuen dues de les obres senyeres de la literatura catalana:
      _ Una d' anonima,"Curial e Güelga",gran novela medeval,amb característiques narratives ja força modern.
      _ L' altra "Tirant lo blanc"
,de Joanot Martorell.Aquesta obra es citada al Quijote com una de les obres de cavalleria medieval molt important.Sota la forma de novel·la d' aventures i de cavalleria,l' autor ens explica,amb una visió força moderna,la vida d' un cavaller.
A més d'aquets autors ,el segle XV en donà altres menors,però que fan un conjunt notable i digne d' una gran literatura.
Som en els moments de maxim esplendor de les lletres catalanes.

                                                                              Ànec  Lluc