dijous, 16 d’abril de 2015

Súria el meu poble.......


               En primer lloc diré que Súria és el poble on vaig néixer, i on vaig passar una llarga etapa de la meva vida, fins que amb 21 anys vaig haver d'anar a guanyar-me les garrofes a un altre banda. Malgrat que ja han passat més de 30 anys,Súria segueix sent el "meu poble".

El  Bages
               Súria és un petit poble de la comarca del Bages, a uns 15 km. de Manresa, que és la capital de comarca,i segons diuen, el cor de Catalunya, perquè és troba al bell mig del territori. Esta situat en una zona de muntanya mitjana per sobre del Pla de Bages. Les serres que envolten el poble formen una vall que és travessada pel riu Cardener i la riera de Tordell. Aquestes serres són: la de Castelladral, la de Castellnou i la de Castelltallat.
               El riu Cardener forma part de la depressió central de Catalunya i neix al pre-Pirineu prop de La Coma. Situat al Solsonès hi trobem el pantà de Sant Ponç, la presa del qual té una alçada de 60 metres i té una capacitat de 25 milions de metres cúbics. El Cardener desemboca al riu Llobregat prop de les poblacions de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet. Al seu pas per Súria, el Cardener s'abasteix de les nombroses rieres com la de Antius, la de cal Trist, la d' Hortons, la del Tordell. A les muntanyes del voltant podem trobar fonts d'aigua com les de Costa-freda o la Font del ferro."

               A Súria podem trobar la falla coneguda com "Mig-Mon" que mostra la convergència de dues capes de roques que no enllacen entre elles si no que estan en inclinacions oposades. Potser d' aquí ve el nom de "Mig-Mon" perquè encara que no se sap de cert com va sorgir però jo sempre he sentit a dir la dita popular de que aquest és el punt on s'uneixen les dues meitats del mon.
Sigui com sigui, és tot un símbol del poble i diversos establiments del poble l'han adoptat com també l'institut d'ensenyança secundaria. També forma part del escut del poble i fa uns anys va ser inclòs al Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.
Sembla ser que fa uns quants centenars de milers d'anys aquestes terres pertanyien al mar i al retirar-se i evaporar-se l'aigua,va deixar molt a prop de la superfície, una quantitat de sal, que ha fet possible el desenvolupament de diverses mines en tota la comarca del Bages. Les de Súria, Sallent i Cardona són de les més conegudes. Malauradament la de Cardona fa anys que va tancar l'explotació tot i que ara s'hi fan visites turístiques guiades.
A Súria és va obrir el pou 1 l'any 1908 amb una fàbrica química i una xemeneia que durant anys fou considerada com la més alta d' europi. Més tard i davant la dificultat en la connexió soterrània del sector sud i nord va fer que s'obrissin dos nous pous a la zona de Cabanasses. El transport del material fins a la fàbrica química és feia mitjançant unes "vagonetes" aèries que creuaven quasi tot el poble.

                  Al marge de les mines, al poble hi havien varies fàbriques tèxtils que aprofitaven l'aigua del cardener. Cal Jover,la Fabrica Vella, cal Bertran, són algunes d'aquestes indústries. Actualment no en queda cap en actiu perquè la crisi se les va emportar per davant....Totes,menys la de cal Bertran que va haver de tancar arran de la riuada de 1982 que va negar les naus i la maquinaria a una alçada de 1,70 m.

El  Poble  Vell

                    Antigament el poble de Súria estava format per un nucli de cases al voltant del Castell en l'espai conegut com "el Poble Vell". Les cases formen un nucli emmurallat i tancat a l'exterior. Als segles XII i XIII era una autèntica vila fortificada,
emplaçada d'alt d'un turo, que dominava la ruta de la sal al seu pas pel Cardener. En els turons propers que envolten la vila encara és poden veure les restes de les torres de guaita que servien per avisar als del castell de l'atac de possibles enemics.
Oblidat durant molts anys,finalment és va rehabilitar conservant l'estil medieval de cases i carrerons porxats que s'apinyen dintre les muralles al voltant del castell. Des d'uns anys cap aquí s'hi celebra una fira medieval i esta catalogat dins del Patrimoni Artístic Monumental del país.

                  Degut al desenvolupament de les mines i les fàbriques tèxtils, la població creix ràpidament, i va fer que al llarg de la carretera al costat del riu s'omplis de cases. Així va néixer el Raval de Sant Jaume,que va continuar carretera avall direcció Manresa creant el Nou Raval, la Plaça de Sant Joan i el barri dels Rastells (on vaig néixer jo ).
L' extracció de sals potàssiques va fer que molta gent d'altres regions d' espanya vinguessin a viure a la població i va ser la propia companyia de la mina, que aleshores era Solvay, la que va encarregar-se  de construir els habitatges per encabir als seus treballadors. La creació d'aquestes cases va donar lloc a la creació d'un barri anomenat "La Colònia Santa Maria", coneguda popularment com "La Colònia".
L'obertura de dos pous més va augmentar la demanda de treballadors i l'empresa Solvay va construir 300 habitatges al Pla de Sali-pota, a l'altre banda del riu conegut oficialment com Grup Sant Sebastià, però popularment com el barri de Sali-pota.

                    Fora ja del que podríem considerar casc urbà és troba el barri de Fusteret amb una renglera de cases a tocar de la carretera on al segle XIX és trobava una de les fabriques d'aiguardent.(L'altre estava a cal Trist seguint la carretera en direcció Cardona dins el terme del municipi i molt a prop del "Mig-Mon".).

                     També fora del casc urbà del poble en aquest cas en direcció Balsareny podem trobar el barri de Joncarets, un barri de nova creació dels anys 70-80.

                      De entre les festes populars, destacarem "Les caramelles"de Pasqua que com ja vaig dir en un altre article del blog són les més importants de Catalunya. No puc deixar de mencionar però, el dia de Sant Sebastià el 20 de gener on se celebra el "vot de poble"que van fer els habitants de Súria per deslliurar-se del còlera que assolà el poble l'any 1855.
Cal destacar també la Festa Major, pels voltants de Sant Cristòfol,el 10 de juliol,i els "Pastorets" per Nadal.


                                                                                                    Ànec  Lluc