diumenge, 9 d’agost de 2015

De "Gúrtel" a "Púnica" i tiro perque em "Bàrcenas"...

                                                                         
 
                                                                         

                   El primer gran escàndol, que va esquitxar al PP de plè, per un cas de corrupciò, va ser el cas "Gúrtel". El cas és va destapar, arràn d'una denúncia, d'un ex-regidor de Majadahonda, que és, entre altres qui va descubrir el "pastis". En un primer moment, és va encarregar del cas, la fiscalia anticorrupciò, però més endavant va pasar a mans de Baltasar Garzon, a l'audiència naciònal. Aquesta trama de corrupciò, que funcionava a les Comunitats de Madrid i de València, estaba dirigida, per Fco. Correa. (Per cert, el cas és va dir "Gúrtel", perque Gúrtel es Correa, en alemany. Algun dia haurem d'estudiar, com, qui i perque tria els noms dels casos a investigar.)
                   El cas, és va destapar, com ja he dit abans, arràn de la denúncia d'un ex-regidor, que hauria rebut de Correa, 260.000€. Va aportar, gravacions i documentaciò, dels negocis que haurien fet, amb entitats públiques, sobretot, ajuntaments, per aconseguir saltar-se les lleis mediambientals i urbanístiques, que afectaven als seus negocis inmobiliaris, mitjançant regals i soborns a funcionaris i autoritats públiques. Entre els noms que figuraven en la documentaciò entregada, destaca el d'Alejandro Agag, gendre d'Aznar, i diversos politics vinculats al PP. Malgrat això, no s'ha pogut demostrar, el finançament irregular del PP, mitjançant una caixa "B", que controlaria Barcenas, aleshores tresorer del PP
. Si s'ha demostrat, però, que les empreses de Correa, organitzaven actes de tota mena, pel PP. Fins i tot, s'ha arribat a dir, que Correa, va ser qui va pagar, el casament de la filla d'Aznar, amb Agag. Aznar va dir, que només havia pagat l'enllumenat dels jardins, uns 35000€ de res, com a regal de noces.
A mesura que avança la investigaciò, van sortint més polítics del PP esquitxats, sobretot alcaldes i regidors, que, davant les proves aportades, reconeixen haver rebut regals i diners per part dels "capos" de la trama. ( En els llibres de comptabilitat, Correa va demanar als seus empleats, que a ell l'anotesin com "Don Vito", en alusiò a Vito Corleone.).
      
                   Per la banqueta d'acusats, han passat, polítics i empresaris, tots ells vinculats al PP, que malgrat que tot apunta al contrari, mai s'ha pogut demostrar, que el partit s'hagi beneficiat d'aquesta trama, ni l'existencia de cap caixa "B".

                   A la C.C.A.A. de Madrid, que aleshores presidía Esperanza Aguirre, van presentar la dimisiò tres alts càrrecs, que, presumptament, van rebre pagaments, a canvi de contractes. Arràn de les investigacions, van ser expulsats del partit, nou alts càrrecs mès, imputats per haver rebut regals i pagaments en negre. Entre aquets, hi havia Luis Bàrcenas i Jesus Sepulveda, ex-marit d'Ana Mato, que desprès ha estat ministra de sanitat amb Rajoy. Ana Mato, apareixía a les llibretes de Correa, com receptora de diversos viatges, 6000€ en confeti, pel cumpleanys del seu fill, i un viatge a Eurodisney, que, preguntada pel jutge, va afirmar no saber qui ho havia pagat. Tampòc sabia d'on va sortir un "Jaguar", que va apareixer un dia al garatge de casa.

                  A la C.C.A.A. de València, les empreses de Correa, va ser l'aleshores president de la comunitat, Francisco Camps, qui va rebre regals a canvi d'adjudicacions i contractes. Ricardo Costa, secretari general del PP valencià, habria rebut alguns rellotges, mentre que a Camps, li pagaven els trajes.

                  A Galicia, en l'epoca de Manuel Fraga, van ser una vintena d'empreses, acabades de crear, o sense activitat, les que van ser utilitzades per alts càrrecs del PP, per obtenir adjudicacions d'obres. Val a dir, que els contractes, és fracturaven, per evitar haver de fer concursos públics.
Malgrat que tot apunta a un finançament irregular del PP, en almenys tres C.C.A.A., la veritat és que mai s'ha pogut demostrar, i de moment, Aznar, Rajoy, Aguirre i Camps, s'han pogut escapar de qualsevol acusaciò.

                   Amb el cas Gúrtel, encara calent i a l'espera de ser jutjat. esclata el cas "Púnica", que té igual o més rellevancia, si tenim amb compte a les persones implicades. En aquesta ocasiò, el cervell de la trama, ha resultat ser Francisco Granados, que va ser la mà dreta d'Esperanza Aguirre, conseller en diverses ocasions i vicepresident de la C.C.A.A., de Madrid. Ell i el seu amic i soci Marjaliza, cobraven comisions, per otorgar contractes a varies empreses, entre les quals és trobaven Cofely, filial de GDF Suez, i Indra. La guardia civil, va escorcollar diversos ajuntaments del voltant de Madrid, i va detenir en un primer moment uns quants alcaldes del PP, per la seva implicaciò en la trama. A més de a la C.C.A.A. de Madrid, també hi hauria implicacions a Múrcia i a Castella-Lleò. Durant els interrogatoris, als principals acusats, han aparegut els noms d'Isabel Carrasco, i del seu succesor Marcos Martínez, de Castella-Lleò, el del ex-alcalde socialista de Cartagena Jose Antonio Alonso, i també de membres del PP naciònal, com Floriano, o Zaplana. Tot i que Francisco Granados, s'ha mantingut ferm, en que el partit no tè res a veure amb el cas, el jutge Velasco, creu que al marge de la finalitat de lucre personal, hi pot haver finançament irregular del PP madrileny. L'ombra de la caixa "B", torna a planejà sobre el partit.


                 Les darreres declaracions d'alguns dels acusats, sobretot del "conseguidor" de la trama, Marjaliza, han implicat a dos ex-consellers que ocupaven el càrrec, fins fà poc. Salvador Victòria, i Lucia Figar, han estat  imputats pel jutge Velasco. Com en el cas de la "Gúrtel", fins ara, el partit popular, i la seva cúpula, han mirat cap un altre banda, i no s'ha pogut demostrar cap finançament irregular, ni cap vinculaciò amb els implicats. De la mateixa manera, i malgrat que molts dels imputats, són de l'entorn d'Esperanza Aguirre, ella n'ha sortit indemne, dient que no en sabia res.

                                                                           
                En un "país normal", qualsevol partit, que s'hagues vist, emmerdat en tants casos de corrupciò, no solament estaria ilegalitzat, sino que molts dels seus dirigents ja serien a la presò. A "Españistan", de moment nomès ha entrat a presò un dels tresorers del partit, Luis Bàrcenas, tot i que tambè estan imputats, els seus antecesors.
Barcenas, va protagonitzar tambè, un altre cas de corrupciò, però aquesta vegada, se l'ha menjat ell solet, de moment. El partit en aquest cas, s'ha personat com a victima, i ha acusat a l'ex-tresorer d'estafa, i de quedarse amb diners del partit. Segons Barcenas, amb els diners de les comisions, efectuaba pagaments en negre, a membres del partit, tal i com apareix anotat en els famosos "papers"que va públicar El Pais. De tota manera, el jutge no acaba de donar credibilitat a aquets papers. El que si sembla demostrat i confirmat per hisenda, és el pagament en negre de les reformes de la seu del carrer génova a Madrid. Rajoy, ha dit no saber res d'aquest pagament, tot i que a les obres, havia la reforma del seu propi despatx.

                  Ves per on, el partit que demana el compliment de la llei, i és vanta de la seva transparència, está de merda fins al coll. Malauràdament, el PP, no és l'unic embolicat en assumptes de corrupciò. Els Psoe, també té lo seu, a Andalusia, amb el merder dels Eres i els cursos de formaciò. A Catalunya, també tenim la nostra part, amb casos que impliquen a Cdc, el Psc, a Uniò, etc.amb els casos dels Pujol, Bustos, Pretòria, Pallarols, etc. Això no fa mès que demostrar, que el poder corromp, i que quasi tots els que toquen poder, acaven emmerdats, de manera proporcional al poder que aconsegueixen.

                                   
                                                                                           Ànec  Lluc