Joan Carles I : El Rei "campechano"...

                                                                               

                  Juan Carlos Alfonso Victor María de Borbòn i Borbòn-Dos Sicilias, és el nom de qui fins fà poc més d'un any, ostentava la corona del "Reino de Espanya". Va ser el pasat 19 de juny de 2014, quan va abdicar, i va traspasar la corona al seu fill Felip VI. Joan Carles, conserva de manera vitalicia, la dignitat de rei, i continùa com capità general de les forces armades, a la reserva, i sense exercir cap funciò constitucional, sino només les protocolaries de la Casa Reial. S'ha especulat molt, sobre els mutius de la seva abdicaciò, però els casos de coruupciò en que esta embolicada la infanta Cristina, l'embolic amb la Corina, la cacera d'elefants, i tots els escàndols en que s'ha vist embolicat, l'haurien obligat a prendre aquesta decisiò, per tal de recuperar el prestigi de la casa reial, que estava clarament a la baixa.

                  Cal fer una mica de memòria, i recordar com va ser proclamat rei, després que els seu avi, hagues de fugir per cames, l'any 1931 amb la proclamaciò de la segona república. Juanito, que és com li deien per diferenciar-lo del seu pare, va neixer a Roma, que era on és va exiliar la familia reial.

                  Franco, l'any 1947, que aleshores era el cap de l'estat, al haver guanyat la guerra civil, va proclamar la " llei de succesiò a la jefatura de l'estat ", que feia referència al seu succesor, que sería anomenat per ell mateix i aprovat per les Corts. Aquesta llei, venia a dir que, el seu succesor seria aquell que ell mateix designés. Tant és aixi, que, i degut a les males relacions amb Juan de Borbòn, Franco va decidir, el 22 de juliol de 1969, que Juan Carlos de Borbòn, sería el seu succesor, pasant-se pel forro l'ordre succesori. Aqui començava allò de "todo atado y bien atado". El mateix 22 de julol de 1969, Juan Carlos, és proclamat princep d'Espanya, i succesor de Franco, i fà el jurament de <<fidelidad a los principios del Movimiento Naconal y demàs leyes del Reino.>>. ( Casi nà.). (Mesos abans, Juan Carlos havia declarat que mai acceptaría la corona, mentres el seu pare, fos viu, però, la cadirà és la cadirà. i si, com és el cas, porta una corona, qualsevol la deixa escapar.).
                                                                             
                  El ja princep Juan Carlos, va estar al costat del dictador, fins a la seva mort. Va exercir de cap d'estat, en dues ocasions, per indisposicions de Franco, fins que a la mort d'aquest, el 20 de novembre de 1975, va ser proclamat "cap de l'estat", i va jurar, acatar els "Principios del Movimiento Nacional", i va ser proclamat rei d'Espanya com "Juan Carlos I". Aquest nomenament, va fer emprenyar encara més al seu pare, que no va renúnciar als seus drets dinàstics, fins el 1977, ves a saber, a quin preu. Malgrat haver jurat fidelitat als "Principios del Movimiento", va promoure lo que després és coneixeria com " la Transiciòn", que el pas del temps ens ha demostrat que va ser una enredada en tota regla. És va aprovar la constituciò, que el qualificava com "inviolable", que a la pràctica suposa donar-li carta blanca per fer i desfer. Se li ha de reconeixer, que va ser llest, i va saber sortir-se del mig, transforman Espanya en una monarquia parlamentaria, o sigui que ell és rei, però no governa, sino que governa el parlament. ( Els "marrons" per un altre.). Això si, ell és el "cap de l'estat" i dels exercits. Això és va posar de manifest, el 23F, quan va tirar per terra el cop d'estat, que van voler fer uns quants militars, i un grup de guardias civils, que van entrar al congrés i van retenir als diputats, i ell va ordenar a totes les tropes, defensar la constituciò i la democràcia. Aquest fet, va contribuir a augmentar la simpatia de  molts que no eran precisament gaire afins a la monarquia. Va ser, potser, el fet que va fer consolidar la seva figura, oblidant d'on i com va arribar.
No obviarè. però, que alguns afirmen, que el rei estava assebentat del cop d'estat, i fins i tot hi ha qui asegura que ell hi estava d'acord, i que a última hora, veient que la majoria de l'exercit no s'hi afegía va decidir tirar-lo abaix. Això, no ho sabrem mai. Els que ho saben, callaràn, pels segles dels segles.
                                                                               
                  Arràn d'aqui, la majoría del poble espanyol. va veure Juan Carlos, com un rei proper, que sovint s'escapava del pròtocol de seguretat, i anava a saludar a la gent, o feia sortides en moto, i alguna que altre "escapada" per Mallorca. Aviat és va guanyar la imatge de rei "campechano", que és fotía de morros esquian, o és banyava en pilotes a un iot, i era caçat pels "paparazzi ", etc. El casament de la infanta Cristina, amb el jugador del Barça de handbol, Iñaki Urdangarin, era una mostra més de la senzillesa que volia donar la casa reial. Anys després, aquest casament, ha estat un autentic "mal de cap", i un dels detonants de la caiguda en desgràcia del rei i de la casa reial.                                                      

                  El 27 de febrer de 2012, Urdangarin, que havia estat imputat pel jutge Castro,  pel cas Noos, declarava, que, el rei li havia demanat que deixes els negocis l'any 2006, i que ningú de la casa reial, havia tingut cap participaciò en cap dels seus negocis. Urdangarin, ha asegurat que ni tan sols la infanta Cristina, en tenía coneixement, tot i que al final ha estat imputada. El soci d'Urdangarin, va fer entrega al jutge, d'alguns correus electrònics, on és demostraría, que el rei coneixia, i fins i tot hauría participat d'alguna manera en els negocis. Recordem, que els delictes que se l'imputen a Urdangarin, tenen a veure amb negocis fets amb les administracions públiques. Al final, la infanta Cristina seura a la banqueta dels acusats, al costat del seu marit, Iñaki Urdangarin, i ja els hi han retirat el titol de ducs de Palma.
                                                                               
                  El 14 d'abril de 2012, ens vam assebentar per la premsa, que mentres Espanya estava enmig d'una crisi brutal, i el govern demanava esforç i sacrifici, el rei estava en una cacera d' elefants a Botswana. Per intentar justificar-se, va dir que l'havien convidat uns multimilionaris arabs. La noticia és va saber, perque, és va trencar la cadera, i va haver de ser repatriat a Espanya. En sortir de l'hospital, va pronunciar la famosa frase, " Lo siento, me he equivocado, pero no volverà a suceder". Aquesta frase, amb la de " Porque no te callas", que li va dir a Chavez, pasaràn a la història.

                   La imatge de la casa reial, que ja estava molt deteriorada, tocaría fons, quan el 2013, va sortir a la llum, la relaciò que mantenía el rei amb l'empresaria alemanya Corina zu Sayn-Wittgenstein, que alguns qualifiquen de més que amistosa, i també és va fer públic que la casa reial, va gastar dos milions d'euros de fons públic, per reformar la finca "La Angorrilla", que és on se suposa que va viure Corina.
                                                                               
                   Pel que fa als negocis i les finances del rei, és un dels assumptes que mai s'han pogut aclarir, però sembla ser que, Juan Carlos I, va arribar "pelat com una mona", i la revista Forbes xifra la seva fortuna en 1800 milions d'euros. No està malament, tot i que la casa reial, sempre ha negat aquesta xifra, però no n'ha donat cap altre. El rei ha tingut i té en el seu cercle de confiança a grans banquers, com, Mario Conde, Alfonso Escamez, Los Albertos, i alguns milionaris arabs relacionats amb negocis del petroli, aprofitant la seva amistat amb els monarques d'aquets paísos arabs. Quan tría Mallorca, com a destí de les vacances d'estiu, s'envolta d'un grup d'aristocràtes i empresaris, alguns dels quals, s'han vist emmerdats en negocis no gaire clars, anys després. Un grup d'empresaris mallorquins, va ser qui va regalar a la Casa reial l'ultima "versiò" del iot Fortuna. Un altre dels seus amics empresaris, és Josep Cusí, que és l'armador del veler " Bribon", amb que el rei participava a la "Copa del rei de vela".

                   Tot plegat, va fer que la imatge de la casa reial, acabes molt deteriorada, i a molts sectors de la societat espanyola, agafava força, la peticiò d'un referèndum, sobre la continuitat de la monarquia. Això va fer que, el rei Juan Carlos, valorés seriosament, la posibilitat d'abdicar, per intentar que el seu fill, Felip, afiances la monarquia a Espanya. Aixi, és com, el 2 de juny de 2014, va comunicar al president del govern, Mariano Rajoy, la seva voluntat d'abdicar en favor del seu fill, cosa que és va produir, el 19 de juny. Tot i l'abdicaciò, tant Juan Carlos, com Sofia, segueixen mantenint la dignitat de "reis", tot i que el "titular" de la corona espanyola, sigui a partir d'aleshores Felip VI. També conserva  el grau de capitá general de l'exercit, a la reserva.

                    Arràn de l'abdicaciò, va plantejar-se la questiò de la "inviolabilitat", o impunitat, davant la llei, que li otorgava la Constituciò, cosa que va fer, que el PP, aprovès amb càracter urgent, el seu aforament. Malgrat aquest aforàment, és van presentar algunes querelles en contra seu, una de paternitat i un altre pel 23 F. Des d'aleshores, està disfrutan d'una jubilaciò de luxe, i ha estat vist als Estats Units, per nadal, o asisitin a curses de braus, amb els seus nets, més recentment. Aquesta és la història d'un "rei campechano", que primer va deixar de ser "campechano" i va haver de plegar de ser rei.

                                                                                                Ànec  Lluc