dijous, 6 d’octubre de 2016

Psoe : Sànchez K.O...I ara que ?........

             Aquesta setmana el Psoe ha donat un espectacle lamentable que ha acabat amb la dimissió forçada de Pedro Sànchez. Però no ens enganyem, la "guerra" interna va començar molt abans de les eleccions generals del 20 D. Pedro Sànchez va ser escollit en unes primàries per la militància i tenia el suport dels "Barons" del partit. Malgrat aquest suport dels "Barons", aviat van començar les diferencies a dins del partit, sobretot amb el sector socialista liderat per Sussanna Díaz. Després de les eleccions del 20 D va quedar clar "QUI" manava de debò al Psoe. A Pedro Sànchez se li va prohibir explícitament ni tan sols negociar amb Podemos i molt menys amb els nacionalistes per intentar fer un govern alternatiu al PP de Rajoy, que havia perdut la majoria absoluta. Amb les mans lligades, a Pedro Sànchez només li quedava pactar amb C's tot i saber que aquest pacte no portava enlloc, perquè amb 130 escons quedava molt lluny de la majoria. Així les coses es va haver d'anar a segones eleccions el 26 J.

             En aquestes eleccions el Psoe va retrocedir encara mes en vots i escons i es va quedar amb 85 diputats. Malgrat que el PP va pujar fins als 137 escons es va quedar a pocs vots de la majoria. Amb el suport de C's, només aconseguia arribar a 170. A partir d' aquí va començar l' escissió al Psoe entre els que pensaven que s' havien d' abstenir i facilitar fer govern a Rajoy, i els que, com Pedro Sànchez defensaven el "NO" a Rajoy. Entre els defensors de l' abstenció hi havien alguns dels "Barons" i fins i tot el mateix Felipe Gonzàlez deia que el Psoe no podia impedir que governés algú que tenia 170 escons a favor. Sussanna Díaz hi deia la seva, i manifestava que el Psoe havia d' anar a la oposició, i aprofitar per reconstruir el partit. Sànchez però insistia en que "NO es NO", i defensava que el Psoe no podia ser de cap manera valedor d'un partit ple de corrupció com el de Rajoy. Aquesta posició va ser avalada pel comitè federal del partit.

               Arran del fracàs de la investidura de Rajoy on el Psoe va votar "NO" a les dues sessions, es va destapar al Psoe la caixa dels trons. Pedro Sànchez va començar a rebre tota mena de retrets des de dintre del propi partit. Felipe Gonzàlez va arribar a dir que se sentia enganyat i frustrat amb Pedro Sànchez, perquè segons va dir, el mateix Sànchez li havia dit que s'abstindria a la segona votació. Davant l' allau de critiques de la majoria de dirigents del Psoe i dels sectors territorials, Sànchez va convocar el comitè federal amb la intenció de convocar primàries el mes aviat possible i que fos la militància qui tries qui ha de "dirigir" el partit. A partir d' aquí es desencadena un seguit d'esdeveniments força patètics. Amb la intenció de que no es pugui celebrar el comitè federal, 17 dels seus membres presenten la seva dimissió. Comença llavors una discussió per la interpretació dels estatuts. Finalment dissabte es va dur a terme el comitè que va resultar del tot surrealista. A fora de la seu del Psoe al c/ Ferraz, es van congregar molts militants/simpatitzants que proferien crits a favor de Sànchez i també en contra. El trencament a la militància es feia evident. A dins al comitè es discutia fins i tot la manera de fer les votacions. Alguns volien que la votació fos secreta i altres a ma alçada. Pedro Sànchez va veure rebutjades les seves propostes i malgrat que dies enrere va dir que no ho faria va presentar la seva dimissió. S' obria llavors un buit de poder, sense secretari general. Cap a la una de la matinada es va escollir una gestora presidida per Javier Fernàndez, actual president asturià. Aquesta gestora haurà de decidir si el grup parlamentari socialista manté el "NO" a una possible investidura de Rajoy o el canvien per una abstenció tècnica que evitaria unes terceres eleccions. Tothom dona per fet que unes terceres eleccions ara, amb un Psoe dividit i sense cap líder ferm, (Sussanna Díaz segueix amagada en un segon pla des de la destitució/dimissió de Sànchez ), poden ser catastròfiques pel partit. El PSC ha dit mitjançant la que pot ser la nova secretaria general, Núria Parlon, que en cas que el comitè es decantés per l' abstenció, els diputats catalans trencarien la disciplina de vot i es mantindrien en el "NO"a Rajoy. Javier Fernàndez ha tallat de soca-rel aquesta possibilitat i ha dit que no es pot trencar la disciplina de vot i ha afegit que s' ha de considerar que una abstenció no es un vot de suport.

                Sànchez no ha volgut aclarir si es presentaria a unes futures primàries però si ha deixat clar que no abandona els seu escó. Després de tot aquest sidral, i encara mes si el Psoe acaba facilitant el govern al PP amb la seva abstenció , Sànchez pot sortir reforçat de cara a unes primàries, presentant-se com el líder que va voler resistir-se a fer president a Rajoy però va ser forçat a dimitir per l' aparell. Queda per veure també qui assumirà el lideratge per acabar "cremant-se" a la foguera de l' abstenció o a la d' unes terceres eleccions, que com ha reconegut el mateix Javier Fernàndez serien molt negatives pel partit. També ha dit que entre una opció dolenta i una de pitjor hauran d' escollir la dolenta.

                  Des de Podemos, Pablo Iglesias ha lamentat aquesta trencadissa del Psoe al mateix temps que ha fet una crida als militants/simpatitzants socialistes que se sentin decebuts amb les decisions que esta prenen o pugui prendre el partit en un futur a que se'n vagin amb ells.
Al PP guarden un respectuós silenci i també lamenten la situació en la que es troba el principal partit de l' oposició. No han volgut parlar d' una possible abstenció socialista però a ningú se li escapa que aprofitaran la "passada de frenada dels Barons" que ha provocat aquest desgavell, i demanarà quelcom mes que l' abstenció; es previsible que posi sobre la taula l' estabilitat i l'aprovació d' uns pressupostos que garanteixin almenys un parell d' anys de governabilitat.
El problema dels socialistes, es que ningú al Psoe vol acabar de " posar el cascavell al gat", tot i que amb la boca petita parlen de que no poden anar a terceres eleccions ni tampoc volen parlar amb els independentistes. Així doncs la única opció que queda es l' abstenció, tot i que ningú s' atreveix a manifestar-ho públicament. Veurem com ho justifiquen si al final acaba passant.


                                                                                                                  Ànec  Lluc