Pedro Sànchez va ser escollit secretari general a les primàries de juliol de 2014 amb el 49% dels vots davant d' Eduardo Madina amb un 36% i Pérez Tapias amb un 15%. En les seva primera declaració va dir que es proposava teixir una direcció tan a l'esquerra com la militància de base. Va iniciar converses amb tots els Barons del partit començant per Susanna Díaz, la líder del Psoe andalús. va ser precisament amb Susanna Díaz amb qui Sànchez va triar als components del seu equip en el Congrés Federal del 25 i 26 de juliol de 2014. Malgrat la influència de Díaz i la federació socialista andalusa, el secretari d' organització no va ser un polític d' Andalusia tot i que si ocuparan càrrecs de rellevància. Ben aviat es va poder constatar la diferència d' estratègia entre algun dirigents territorials del Psoe encapçalats per Susanna Díaz i Pedro Sànchez. Les municipals de 2015 van evidenciar aquestes discrepàncies. Fdez. Vara va apostar per Sànchez, aclarint que si be Sussanna Díaz era un referent institucional per al Psoe, Pedro Sànchez era el secretari general. La batalla de poder estava oberta.
Al juny de 2015 Pedro Sànchez va ser proclamat candidat a la Moncloa sense necessitat de primàries perquè cap altre candidat va aconseguir els avals necessaris. A les eleccions catalanes del 27 de setembre el PSC-Psoe va rebre el primer cop al caure en vots i escons. Malgrat aquesta baixada, Sànchez va exhibir davant els seus barons el triomf de les tesis reformistes enfront de les dels independentistes que havien guanyat en escons però no en vots. Aquest projecte federal i de unitat d' Espanya es el que farà servir per la campanya de les eleccions generals espanyoles del 20 D.
Les eleccions del 20 D van significar una bufetada per Pedro Sànchez i per un Psoe que va veure com treia el pitjor resultat de la seva història amb 90 diputats. La irrupció de Podemos a l' escenari polític amb 69 diputats deixava Sànchez en una difícil situació. Les urnes van voler però que el PP de Rajoy es quedés amb 123 diputats, molt lluny d' una majoria que fes possible formar govern, i per tant no va acceptar que el rei el proposes com a candidat a president del govern. Després d'aquesta renuncia, Pedro Sànchez si va acceptar ser candidat per provar de trobar els suports necessaris per ser president. malgrat les negociacions, només va aconseguir el suport de C's que era totalment insuficient. ja que només sumaven 130 escons. Un pacte amb Podemos va resultar del tot impossible, en part per la manera poc "ortodoxa" de Pablo Iglesias de oferir-lo mitjançant una roda de premsa "unilateral" i demanant cadires, i en part perquè molts barons del Psoe veien en Podemos un partit que el que busca es ocupar el lloc del Psoe. També va tenir molt a veure la proposta de referèndum per Catalunya que defensava Podemos ( tot i que després s'ha vist que només era fum ), que el Psoe no podria acceptar mai. Així les coses, amb un pacte impossible amb Podemos i amb nacionalistes, Pedro Sànchez va anar a la sessió de investidura amb el suport de C's i per tant no la va superar. Davant d' aquest bloqueig es van convocar noves eleccions pel 26 de juny.
Durant la campanya de les eleccions del 26 J Psoe i Podemos es van retreure mútuament el fet de que Rajoy encara fos al govern, encara que sigui en funcions, pel fet de no voler arribar a un acord entre les forces d' esquerres. Sànchez va acusar al PP i Podemos per no haver-se abstingut davant els seus intents de fer govern amb C's, i els feia responsables d' haver de repetir eleccions.
Podemos per la seva banda havia arribat a un acord amb Izquierda Unida per anar junts a les eleccions, cosa que va fer augmentar la por al Psoe, de quedar per darrera seu i perdre encara mes vots. Per intentar evitar el " sospasso" de Podemos que les enquestes donaven per fet, el Psoe fa fer pinya i va deixar les disputes internes per després de les eleccions. ( La disputa pel lideratge del Psoe havia augmentat des de que Sànchez va fracassar el seu intent de investidura malgrat que aquest fracàs va venir propiciat per la prohibició que van fer a Sànchez alguns dels que ara s' anomenen crítics. Entre aquests crítics es troben Susanna Díaz i Fdez. Vara, que han manifestat que es deixaran la pell perquè els resultats del Psoe siguin millors el 26 D. De tots es coneguda l' animadversió de Díaz i Vara cap a Podemos.).
Els resultats del 26 J no van aclarir massa les coses pel que far a la formació d' un govern. El PP va guanyar 14 escons mes, i es situava en els 137. La mala sort per ells es que els su "aliat natural" en perdia 8, que feia que la suma de tots dos es quedes en 169, que han estat insuficients perquè Rajoy sigui escollit president.
El Psoe celebrava que tot i haver perdut escons i vots en relació al 20 D, Podemos no hagués aconseguit el " Sorpasso", cosa que feia que el Psoe es mantingues com segona força. ( Qui no troba consol es perquè no vol.).
Malgrat haver evitat el "sorpasso" a Sànchez se li presentava la decisió mes difícil i transcendent que hagi pres mai el Psoe. Permetre o no amb l'abstenció del Psoe que governi el PP de Rajoy amb el suport de C's. Des de dintre del propi Psoe van començar a demanar a Sànchez tocava "per Espanya" facilitar el govern al PP, perquè el Psoe no podia posar fre a algú que ha aconseguit arribar a la investidura amb 170 vots a falta només de cinc per tenir majoria. Des de Susanna Díaz, Fdez. Vara, José Bono i fins i tot Felipe Gonzàlez pressionaven Sànchez perquè deixes governar a Rajoy, mentre que Sànchez es mantenia ferm en el NO, que per altre banda es el que havia decidit el comitè federal en la última reunió. Així doncs Sànchez va fer prevaldre el seu criteri i Rajoy no va obtenir majoria a la seva investidura. Arran de la possibilitat d' unes terceres eleccions que sembla que no vol ningú, alguns barons socialistes proposen fer un comitè federal per canviar el NO per una abstenció. Sànchez i els seus però no veuen cap raó per canviar el vot i qualificaven el discurs de Rajoy de "buròcrata". El Psoe no pot de cap manera defensar ni recolzar les polítiques del PP, i per evitar terceres eleccions Sànchez es mostrava disposat a intentar un govern alternatiu amb Podemos i C's, cosa que algunes federacions socialistes com l' andalusa, l' aragonesa o l'asturiana. A partir d' aquí Sànchez que segueix insistint en el NO a Rajoy va perdent el suport de la majoria de presidents autonòmics que ja ni es parlen. Per sortir d'aquesta situació convoca el comitè federal pel dissabte 1 d' octubre amb la intenció de convocar primàries al novembre a les quals ell es presentarà i repta a qui vulgui a presentar-se amb l' abstenció davant el PP al programa. Els resultats a les eleccions basques i gallegues però han precipitat les coses. El Psoe ha tret els pitjors resultats a les dues CCAA en 40 anys, i malgrat que Pedro Sànchez volia seguir el calendari previst i ha manifestat a mes que no pensa dimitir encara que dissabte el comitè federal tombi els seus plantejaments. Aquestes declaracions van provocar la dimissió de 17 membres del comitè i va començar llavors una batalla per interpretar els estatuts i es va viure a la seu del Psoe del carrer Ferraz tot un espectacle. Sànchez i el seu equip tancats a dins " a pany i forrellat" i a fora els crítics denunciant que no els deixen entrar ni a recollir les seves coses. Mentre uns diuen que no s'ha de reunir el comitè perquè amb la dimissió de 17 membres ja no existeix i per tant s' ha de crear una gestora, els partidaris de Sànchez defensen que ells es el secretari general escollit pels militants i només els militants el poden cessar. Malgrat haver dit que no dimitiria encara que es tombes el seu full de ruta, ahir divendres va manifestar que si el comitè federal d' avui dissabte canvia el NO per l'abstenció si presentaria la dimissió perquè no pot defensar allò que no comparteix.
Com no podia ser d' un altre manera Felipe Gonzàlez va voler ficar cullerada en tot aquest espectacle de circ que esta muntant el Psoe i va dir que se sentia enganyat i humiliat per Pedro Sànchez que segons ell, li va dir que en la segona votació el Psoe s'abstindria perquè Rajoy pogués governar. Tanta por a Podemos i al final, almenys a Sànchez el " Sorpasso " li ha vingut des de dintre de casa.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada