divendres, 28 d’octubre del 2016

Investidura i comedia........

            Aquesta setmana s'ha celebrat al congrés el segon intent d' investidura de Rajoy després dels resultats del 26 J. Aquesta vegada però, Rajoy arriba al debat d'investidura amb els suports suficients per sortir escollit nou president del govern, gràcies al canvi de posició del Psoe que ha passat del "NO es NO " a l'abstenció tal i com va decidir el seu comitè federal a la reunió celebrada després de que esclatés la crisi interne que va acabar amb la dimisió de Pedro Sànchez i el nomenament d'una gestora per dirigir el partit.

             Després del discurs de Rajoy, que poc va variar del que ja havia fet a l'agost, a l'endemà els partits van exposar a la resta de la cambra la seva potura davant la votació. Pel Psoe, arran de la dimisió de Pedro Sànchez, va ser sobre Antonio Hernando qui va haver d'explicar l'abstenció que possibilitarà un nou govern del PP.
Va començar dient que no li agradava que fos ell, - dirigint-se a Rajoy -, el candidat a president, com tampoc li agradaven ni compartien les seves polítiques. Va ennumerar tot allò que a parer dels socialistes s'ha fet malament els últims quatre anys. Malgrat això va dir que s'abstindrien en segona votació per responsabilitat i per desencallar la situació de bloqueig que viu Espanya des de fa un any. Li va llençar a la cara que no els agrada Rajoy, no els agraden les polítiques del PP, però si els agrada Espanya. Es va reivindicar com a cap de l'oposició sense explicar com es pot facilitar la formació de govern i passar a fer una dura oposició a l'endemà.

              Rajoy ha agrait al Psoe la responsabilitat i el sentit d'estat que demostra al abstenir-se a la seva investidura desbloquejant la formació de govern i fent possible l'arrancada de la legislatura. Els ha convidat a no quedar-se només en la investidura si no que participin a la governabilitat d'espanya, perquè encara que no s'ho creguin PP i Psoe son mes semblants del que es pugui pensar i els uneixen moltes mes coses que amb els independentistes. També ha deixat anar que ell tampoc vol terceres eleccions tot i que segun les enquestes el poden beneficiar. Tot i qque no ho ha dit directament ha dexat entreveure que si no se' n surt, pot tornar a convocar eleccions però confia en la responsabilitat del Psoe perquè no passi. Ha estat en tot moment fent gala de la prepotencia propia del PP tot i que aquesta vegada no te majoria absoluta. El fantasma de la convocatoria d'eleccions li dona aquesta força.

               C's es va atribuir el fet que al final el Psoe hagi canviat el NO per l'abstenció i va avisar a Rajoy que cas de no cumplir les mesures acordades no li donarien suport encara que això comportés anar a noves eleccions. Rivera va carregar contra Podemos responsabilitzant-lo de la manifestació convocada per rodejar el congrés. En el torn de rèplica Rajoy va contestar a Rivera amb el mateix to prepotent fins el punt que el mateix Rivera li va haver de dir que canvies el tó o s'hauria de repensar el vot.

                 Iglesias va lamentar el gir del Psoe i li va retreure al Psoe que entregués d'aquesta manera el govern al PP obeint instruccions de Felipe Gonzàlez i el IBEX35. Amb el PP la "bronca"va començar quan en defensa a l'acusació d'haver convocat la manifestació per rodejar el Congrés, va etzitbar que hi ha mes delincuents potencials dins el Congrés que al carrer. Això va encendre els ànims a la bancada popular on Cospedal, sense microfon però d'una manera qe tothom va entendre, li va dir pocavergonya. Ana pastor va cridar a l'ordre a Iglesias. Rafael Hernando va dir que Podemos s'havia finançat amb governs de dictadures i davant la negativa d'Ana Pastor de donar la paraula per alusions a Iglesias, el grup de Podemos va abandonar l'hemicicle.
Abans però i en el torn de paraula també va dedicar algunes perles a Albert Rivera que, com abans havia fet Cospedal, li va dir "capullo gilipollas", fora de micro, però tots ho vam entendre.


                                                                                                        Ànec  Lluc